Refranys parentiu

Ploreu xiquets que pardalets tindreu (Quan les criatures s’ho proposen, aconsegueixen dels pares el seu propòsit a base d’insistència)

riure/plorar, parentiu

Poc peix, raons en barraca (Quan hi ha mancança de menjar o de beneficis, es prodiguen les discussions familiars)

parentiu, diners, animals

Poques vinyes, poques filles i ben tingudes.

vinya, parentiu

Porca la mare, porca la filla i porca la casa que les abriga (És un insult, i a vegades, la manifestació de la deixadesa o la mala idea)

parentiu

Pren casa amb bona llar i dona que sàpiga filar

parentiu, treball

Primer és la camisa que el gipó (Vol dir que primer s'ha d'atendre als parents que als externs)

indumentària, parentiu, maneres de dir

Primer són les dents, que els amics i els parents (Vol dir que cal mirar pel nostre propi benestar abans que pel dels nostres parents)

parentiu, amistat, cos huma

Primer tot són roses i flors, després tot són penes i dolors (Es diu referint-se als matrimonis i unions familiars, que al començament van ben avingudes però després s'hi sol ficar la discòrdia)

parentiu, amor

Puja aquí dalt, i voràs a m'aguela (Es diu en to de menyspreu i acompanyant la paraula amb l'acció d'alçar un dit, per significar que es rebutja allò que un altre proposa)

maneres de dir, parentiu

Quan dóna el pare, riu el fill i riu el pare. Quan dóna el fill, plora el pare i plora el fill (Tot va bé quan les coses són normals, però quan les coses van a l’inrevés és per alguna anormalitat: perquè el fill roba o el pare està en la misèria)

parentiu, riure/plorar

Quan donen els pares, riuen pares i fills. Quan donen els fills, ploren pares i fills

donar, riure/plorar, parentiu

Quan el fill perd a son pare, allunyeu-lo de sa mare (Si l’equilibri emocional i educacional del xiquet es veu alterat)

parentiu

Quan el fill s'assembla al pare, treu de dubtes a la mare (Significa que la virtut i el bon exemple són generals en tots els membres de la família)

parentiu

Quan el pare fa Carnestoltes, els fills fan Quaresma (Si qui ha de donar exemple porta mala conducta, els més pròxims resulten les víctimes)

parentiu, festivitats

Quan el pare no té pa, la canalla fa ballar

parentiu

Quan els fillets dormen, els àngels reposen (Els xiquets solen ser molt actius i sorollosos i solen posar-se en perills)

dormir, parentiu

Quan els fills són petits, són de les mares; quan són fadrins, són de les xiques; quan són casats, són de les dones (El control dels mascles sempre està en mans de les femelles)

parentiu

Quan els fills són xics, els maldecaps són xics; quan els fills són grans, els maldecaps són grans (Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si l’adult és casat, el perjudici recau en més gent)

parentiu

Quan els fills són xics, les penes són xiques; mentre se fan grans, creixen els treballs; quan són casats, treballs doblats (Els perjudicis causats pels adults són més grans que els causats pels xiquets, i si és casat, el perjudici recau en més gent)

parentiu

Quan en casa em parlen amb criança, mal va la dansa (Per massa confiança, no solen ser habituals les paraules amables en la intimitat de les famílies)

amor, casa, parentiu

Quan és mal el fill, sa mare fa deshonrar i son pare flastomar [mal = roí, dolent / flastomar = maleir, jurar] (El mal comportament d’un fill perjudica seriosament els pares)

parentiu

Quan l'alegria és a la sala, la tristor puja l'escala (És un avís als xiquets, que s’engresquen més i més jugant i corrent fins que algú pren mal; o als majors, perquè no es confien que la felicitat és eterna)

alegria, parentiu

Quan la filla és casada, surten els gendres (Es diu quan s'ofereixen coses profitoses després que és passada l'ocasió d'utilitzar-les)

amor, parentiu

Quan la filla és maridada surten els gendres (Es diu quan s’ofereixen coses profitoses després que hagi passat l’oportunitat d’utilitzar-les)

parentiu

Quan la filla li arriba a la mare a la cintura, ja no té filla segura (Significa que quan les xiquetes comencen a fer-se donetes, la seua bellesa no passa desapercebuda i és un atractiu per a futurs possibles marits)

parentiu

Quan la mare dorm, senyal que vol casar la filla (La mare que no controla la filla està facilitant que se li acosten els homes)

parentiu, dormir

Quan la mare no hi és, els fills salten i ballen (L’absència momentània de qui mana és aprofitada pels subordinats per a trencar la rutina)

parentiu

Quan les dones tenen fills, ja no corren tants perills (Per la seua bellesa i fragilitat, les dones sempre perillen sexualment, però la criança les fa més fortes anímicament i els fa decaure un poc la bellesa corporal)

parentiu

Quan les filles festegen, les mares bogegen [bogejar = desvariar] (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)

parentiu, amor

Quan les filles festegen, les mares cloquegen [cloquejar = xarrar] (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)

amor, parentiu

Quan les filles festegen, les mares xiuxiuegen. [xiuxiuejar = parlar fluix] (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)

parentiu, amor

Quan les filles són casades, apareixen els gendres (Les xiques solen tenir més d’un pretendent, amb qui la relació d’amistat sol mantenirse)

parentiu

Quan les filles són casades, surten los casadors

amor, parentiu

Quan les filles són mortes surten los gendres

parentiu

Quan les xiques festegen, les mares xotxegen (Les mares, desconfiades, les controlen discretament)

parentiu

Quan parlen els majors, els xiquets callen (És una sentència que es diu als nens quan interrompen les converses dels adults)

parlar, parentiu

Quan se presenta el marit, no esperis altre partit (És un consell ben pràctic per a no quedar-se per a vestir sants)

parentiu, amor

Quart creixent serà diferent, quan minvant serà semblant (És una fórmula amb què les dones expressen la creença que si un infant neix en quart creixent, el seu germanet futur serà de diferent sexe, i si neix en quart minvant, el que naixerà després serà

oratge, parentiu

Quatre dones i la mare, cinc dimonis contra el pare (Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe)

diable, parentiu

Quatre filles i una mare, cinc dimonis contra el pare (Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe)

parentiu, diable

Quatre filles i una mare, cinc dimonis per a un home (Les persones del mateix sexe d’un mateix col·lectiu solen fer conxorxa contra les de l’altre sexe)

diable, parentiu

Què delicat era mon gendre, quan era tendre!

parentiu

Què fan els infants? Allò que veuen fer als grans (Critica el comportament d’alguns adults de l’entorn de xiquets concrets)

parentiu

Qui al meu fill moca, a mi em besa en la boca (És un agraïment als benefactors dels fills propis)

parentiu

Qui amb xiquets es gita, matí s'alça (Si els majors no sempre tenen trellat, a qui confia en xiquets o en persones immadures o inexpertes solen fallar-li les coses)

parentiu

Qui be estima, be castiga (Justifica les renyines i el castic quan es fan per educar i millorar el comportament dels fills, parents o alumnes)

amor, parentiu

Qui castiga son fill, fa greuge a son enemic [greuge = ofensa] (Quan es castiga algú estimat, es fa amb dolor de cor pel seu bé, cosa que els enemics no voldrien que es fera per tal que resultara una mala persona)

parentiu

Qui cria fills, cria canaris (És una inversió de la qual es trau poc rendiment)

parentiu, animals

Qui criatures, ases i dones mena, tot l’any va en pena. (Qui té per missió vigilar i controlar els altres, no té un moment de descans, perquè els altres mai no s’estan quiets)

parentiu, animals

Qui de casa se'n va a casa torna (Qui deixa la casa familiar per la raó que siga, al cap del temps hi torna, encara que siga de visita, per necessitat, comoditat o enyorança)

casa, parentiu

Pàgina 19 de 23.

El Refranyer