Refranys mesos

Per la Candelera, al cap de cinc mesos a l'era (2 febrer)

camp, festivitats, mesos

Per la Candelera, bona la gallinera (2 febrer) (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred i els ocells procuren no eixir del niu, mentre que les gallines ponen més que en la resta de l’any)

animals, bona, mesos, festivitats

Per la Candelera, candeles (2 febrer) [candeles = caramells, gotissos] (El 2 de febrer és temps de fred rigorós)

oratge, mesos, festivitats

Per la Candelera, eixuga la bugadera (2 febrer) [bugadera = bugada] (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred)

festivitats, persones, mesos

Per la Candelera, el berenar al darrera, i per Sant Macià, migdiada i berenar (2 febrer) (24 febrer)

festivitats, menjar, mesos, sants

Per la Candelera, el berenar es queda enrera

festivitats, menjar, mesos

Per la Candelera, el cos a la carrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)

mesos, festivitats

Per la Candelera, el fred va enrera [o endarrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que faça molt fred)

mesos, festivitats, oratge

Per la Candelera, el sol ja baixa per la carretera (2 febrer)

festivitats, mesos, oratge

Per la Candelera, els ous, de carrera; pel gener, a cap diner (2 febrer) (El temps de llum solar es dilata, però encara fa fred i els ocells procuren no eixir del niu, mentre que les gallines ponen més que en la resta de l’any)

festivitats, mesos, animals

Per la Candelera, gran fred o gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)

mesos, festivitats, oratge

Per la Candelera, grossa gelada o grossa nevada (2 febrer)

festivitats, oratge, mesos

Per la Candelera, l'ou arrera [o Per la Candelera, els ous a carrera] [2 febrer] (Significa que pel febrer els ous baixen de preu, perquè comencen a abundar)

festivitats, mesos, menjar

Per la Candelera, la cigonya campanera, i si no fa fred, la cigonya i l'oreneta (2 febrer) (És temps de niar per campanars, arbres i torres de l’estesa elèctrica)

animals, festivitats, mesos, campana

Per la Candelera, la gallina queda sense ouera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)

festivitats, animals, dia i nit, mesos

Per la Candelera, la gran nevera (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)

oratge, mesos, festivitats

Per la Candelera, la neu fuig del pla i se’n va a la cinglera [cinglera = penyal, timba, muntanya] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)

mesos, festivitats, oratge

Per la Candelera, la puput amb sa bandera (2 febrer) (Aquest ocell canor canta i s’anuncia en ple fred)

mesos, animals, festivitats

Per la Candelera, l’ós surt de la cova, i si veu que plou, no se’n mou (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)

festivitats, animals, mesos

Per la Candelera, l’ós surt de l’ossera, i si troba que fa bo, se’n torna a fer un gaitó (2 de febrer) (Quan els ossos es deperten de la letargia, estan indecisos fins que s’espavilen)

mesos, animals, festivitats

Per la Candelera, ocells a l’ocellera [2 de febrer] (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)

animals, mesos

Per la Candelera, ous a la carrera (Les gallines són més ponedores a mesura que el dia s’allarga)

mesos, animals, festivitats

Per la Candelera, ous a la carrera: si la Candelera plora, el fred és fora. Si la Candelera riu el fred és viu; tant si plora com si riu el fred és viu (" febrer)

mesos, festivitats, riure/plorar, oratge

Per la Candelera, ous a la gallinera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)

mesos, animals, festivitats

Per la Candelera, pon l’oca vera; si no pon ja, aviat pondrà (2 de febrer) (És temps de posta d’algunes aus, per bé que la majoria d’espècies ponen en primavera)

mesos, animals, festivitats

Per la Candelera, ponen la primera gallina i la darrera (2 de febrer) (És època d’apariament d’algunes aus i de la nidificació i, sobretot, de posta de les gallines)

festivitats, mesos, animals

Per la Candelera, si es fred no és davant, és darrera [o si no ho ha fet davant, ho farà darrere; o si no ho ha fet davant, ho fa darrera] (2 febrer) (Pel febrer, és molt habitual que ploga, neve i faça molt fred)

oratge, mesos, festivitats

Per la Candelera, si no ha nevat, l’hivern no ha començat (2 febrer)

mesos, festivitats, oratge, estacions

Per la Candelera, tira la brasa a l'aigüera (2 febrer)

festivitats, mesos

Per la Candelera, una hora entera [o el dia torna enrera] (2 febrer) (Des del solstici d’hivern [21 de desembre] fins al 2 de febrer, la llum del dia s’ha allargat una hora, però encara s’allargarà una hora més per Sant Joan)

festivitats, mesos, dia i nit

Per la Concepció fa el fred major (8 desembre)

festivitats, mesos, oratge

Per la Concepció fa un fred de debò (8 desembre)

oratge, mesos, festivitats

Per la Concepció, les barques al secador (8 desembre) (És temps de descans de pescadors i de reparació de barques)

festivitats, mar, mesos

Per la fira de Sant Andreu, pluja o neu, o fred molt greu (30 novembre)

mesos, sants, oratge

Per la lluna nova de febrer, esporga l'oliver (Doncs ja ho sabeu)

oratge, mesos, plantes, camp

Per la lluna plena de maig a pescar llagostins me'n vaig (És el moment perfecte per a la seva captura)

animals, oratge, mesos, mar

Per la lluna vella de gener, talla la fusta el bon fuster (Fa referència a la creença en que la fusta s'ha de tallar a la tardor i a l'hivern i que cal que sigui sempre en lluna vella)

mesos, oratge, oficis

Per la Mare de Déu Candelera, porta el xai a la farratgera. (2 de febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)

animals, festivitats, mesos

Per la Mare de Déu d'agost pinta el raïm i per la de setembre ja es pot collir (15 agost) (15 setembre) (Es refereix a l'Assumpció de la Mare de Déu i a la Mare de Déu dels Dolors)

festivitats, camp, mesos, vinya

Per la Mare de Déu d'Agost, a les set [o vuit] ja és fosc (15 agost) (Es diu un poc exageradament perquè la duració de la llum diürna va disminuint)

mesos, festivitats, oratge

Per la Mare de Déu d'agost, tornen els frares [les Plèiades] al rebost (15 agost)

festivitats, mesos

Per la Mare de Déu de la Candelera, treu l'ovella de la farratgera i posa-la a la bladera (2 febrer) (Com que l’herba és coberta per la neu o el glaç, cal que els animals s’alimenten a l’estable)

mesos, festivitats, animals

Per la Mare de Déu de la Mercè, convé que plogui bé (24 setembre)

festivitats, mesos, oratge

Per la Mare de Déu de març tomba son jeure el bestiar (25 març)

animals, festivitats, mesos

Per la Mare de Déu de març, bosquetes i muriacs [muriac = muricec, ratpenat] (25 març) (Les bones temperatures fan eixir el ratpenat del seu forat i atrauen ocells d’altres latituds)

animals, festivitats, mesos

Per la Mare de Déu de març, el cucut surt de Roma, i per Sant Pere hi torna (25 març) (Molt exageradament, confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori)

animals, festivitats, mesos, sants

Per la Mare de Déu de març, trau els xais de totes parts (25 març) (Cap a la fi de març, si ha plogut, hi ha pastura tendra, i si ja fa bona temperatura, els xais eixen a pasturar)

animals, festivitats, mesos

Per la Mare de Déu de Setembre, els raïms són bons per prendre (8 setembre) (Comença la recol·lecció)

vinya, sants, mesos

Per la Mare de Déu del Candeler pon la gallina jove i la vella també (2 febrer) (Pel febrer, totes les gallines ponen molt on els ve de gust, ja que no podran empollar tots els ous)

animals, festivitats, mesos

Per la Mare de Déu del Candeler, mal és el bac que sol no té (2 febrer) [bac = obaga, ombria] (El terreny on no pega el sol és gèlid, i més el 2 de febrer)

mesos, oratge, festivitats

Pàgina 43 de 75.

El Refranyer