Refranys mesos

Pel març, neu no en veuràs [a la plana]

mesos, oratge

Pel març, ni una llebre trobaràs (Com que no hi ha herba fresca, els mamífers es demoren dins el cau)

animals, mesos

Pel març, pa i bocí, i pel maig no ve d'aquí

menjar, mesos

Pel març, qui no té sabates, que vaja descalç (Significa que ja s’acosta el bon temps)

mesos, indumentària

Pel març, treu el cap la sargantana, i per l'abril acaba d'eixir (Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal)

mesos, animals

Pel mes d'abril no et lleves un fil (Fins a ben entrada la calor convé tenir a la mà la roba de l’hivern, ja que a la primavera encara ixen alguns dies freds o plujosos)

mesos, oratge, indumentària

Pel mes d'agost l'hivern s'acost

estacions, mesos

Pel mes d'agost, els temporals a l'entrada del fosc (Les pluges esporàdiques solen produir-se en refredar-se la humitat ambient que el sol havia evaporat

oratge, mesos

Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)

mesos, festivitats, festa

Pel mes de febrer, tota oca pon al femer (Confirma que hi ha coses que són immutables. Se sol dir quan algú ha dit alguna obvietat o pretén que les coses siguen diferents de com són)

mesos, animals

Pel mes de febrer, un dia al sol i un altre al braser (Sol fer tant fred que convé buscar l’escalfor del sol i de l’estufa, la llar o la copa)

oratge, mesos

Pel mes de febrer, un dia dolent i els altres també (Els dies de febrer són incerts, però més freds que bons)

oratge, mesos

Pel mes de gener, ni gànguil, ni llebrer, ni falcó, ni perdiguer (Quan fa molt de fred, la vitalitat animal decau)

oratge, mesos, animals

Pel mes de juny, menja prunes en dejú (Tota fruita ingerida en dejú és depurativa. Si és verda, fa cagaleres)

mesos, menjar, plantes

Pel mes de maig, llargues setmanes (Són els dies més llargs i aprofitats de l’any en les collites i altres activitats)

mesos, setmana

Pel mes de març la cara plena de barbs; si els escapça el barber, només els cura el fosser

mesos, oficis

Pel mes de setembre, es talla el que penja (Es refereix al raïm i a les figues)

mesos, camp, plantes, vinya

Pel novembre es cull el nap que pel juliol s’ha sembrat (És el moment idoni)

camp, mesos, plantes

Pel novembre les faves sembra, si no ho vols fer no tindràs faver (Aixi és)

plantes, mesos, camp

Pel novembre tot el blat al graner o enterrat (És l’inici dels freds hivernals i de la inactivitat al camp després de la sembra)

mesos, oratge, plantes, camp

Pel novembre, bona sembra (Encara és primavera d’hivern)

mesos, camp, bona

Pel novembre, bones torrades, castanyes i bonyolades (Tradicionalment, es combat el fred amb menges calentes)

plantes, mesos, menjar

Pel novembre, castanyes i nous (És el temps d'aquests productes)

menjar, mesos, plantes

Pel novembre, cava i sembra (Convé llaurar i sembrar abans de l’arribada de les pluges i el fred)

camp, mesos

Pel novembre, cull les nogues i les castanyes

camp, mesos, plantes

Pel novembre, festes grans: Sant Martí i Tots Sants (11 novembre) (! novembre) (Cert)

mesos, sants

Pel novembre, la terra aferma

camp, mesos

Pel novembre, sembra acabada, bunyolada menjada i fins a una altra anyada (Convé tindre les labors agrícoles acabades abans de tancar-se en casa per passar l’hivern)

mesos, menjar, camp

Pel Pilar faves a sembrar (12 octubre) (És el moment de fer favar)

mesos, plantes, camp, sants

Pel Pilar, el tord vé i l'oroneta se'n va. (12 octubre) (És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures)

mesos, sants, animals

Pel qui no té sembrats, tant li és agost com març (Per a qui no té obligacions, tots els dies són festius)

camp, mesos

Pel Roser, tot ve [primer diumenge de maig] (Significa que per la festa del Roser de maig totes les collites estan a punt d'arribar a esplet)

camp, mesos, sants

Pel segar del mes de maig (Es diu d'una cosa que no ha de succeir mai)

maneres de dir, mesos

Pel setembre , vi per vendre (El most ja ha esdevingut vi novell)

mesos, vinya

Pel setembre a la tardor, torna la calor

estacions, mesos, oratge

Pel setembre acaba la nansa i comença la xarxa

mesos, oratge

Pel setembre collir ametlles (Sol fer-se’n la collita a la segona quinzena)

mesos, camp, plantes

Pel setembre cull les pomes abans no arribin les bromes [broma = boira] (La humitat ambient, com la pluja, fa malbé tota fruita madura)

plantes, camp, mesos, oratge

Pel setembre el dia duu espardenyes (Es tracta d’un mes de clima suau en què es pot anar vestit frescament durant el dia)

mesos, oratge, dia i nit, indumentària

Pel setembre els trons, ni dolents ni bons (Les tronades de setembre no solen portar pluja)

mesos, oratge, mal, bona

Pel setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra

vinya, mesos, animals

Pel setembre les perdius son fetes (La cria té lloc a l’estiu)

animals, mesos

Pel setembre neteja tines, portadores i premsa (És el mes de la verema i del trepig o la premsada del raïm)

mesos, treball, vinya

Pel setembre no veremis al vespre

vinya, mesos

Pel setembre pasten el marges

mesos

Pel setembre primer arrabassa i després sembra

camp, mesos

Pel setembre qui tinga gra que sembre (És la mesada recomanable per a la sembra perquè no tardaran les pluges tardorals)

mesos, camp, plantes

Pel setembre qui tingui llavors [o blat] que sembri

mesos, plantes, camp

Pel setembre ven-te el galliner i per Nadal torna'l a comprar

mesos, animals, festivitats

Pel setembre, cull i no sembres (Recomana dedicar-se primer a collir la fruita madura i deixar la sembra per a més avant, a finals de mes o a l’octubre)

camp, mesos

Pàgina 40 de 75.

El Refranyer