1 Lentament. Sense pressa, xano-xano, xino-xano, a pas de bou, a pleret; amb calma, no tinguis pressa, anar pas a pas.2 2 En veu baixa. Parlant o xerrant fluix; a sota veu. 3 Locució amb que hom es defensa. Calma, compte, frena, alerta
Fent les coses ben fetes i sense pressa. De mica en mica, a poc a poc i anar fent, amb gran precaució, amb seny, sense pressa
Es diu quan hom no està disposat a anar amb presses
Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa
1 Fent força amb el braç sense recolzar-lo enlloc en alçar o sostindre alguna cosa. 2 Treballant molt. Amb gran esforç, ell tot sol, sense ajut, pencant molt, lluitant, posant-hi els pebrots, pugnant, de xic en xic, a cop de
Es refereix a que amb constància i paciència s'aconsegueixen moltes coses
Encara de nit, quasi fosc, quan encara no ha eixit el sol. A primera hora de la matinada, a punta d'alba, a punta de dia, a trenc d'alba
Quan comença a fosquejar, immediatament després de la posta del sol. Al capvespre. A entrada de fosc, a hora foscant, a boca nit
Quan no hi ha el porter a la porta ni cap altre jugador. A porteria buida, sense ningú a la porta, sense porter
Deixant entrar només algunes persones. Privadament, a porta closa, en privat, sense testimonis, sense periodistes, secretament, sense públic
A propòsit, en intenció. Amb voluntat de fer-ho. Deliberadament, expressament, de pensa acordada, a gratcient, a la sabuda, a sabuda de, a dretcient
Es diu per indicar que hi ha un nombre molt gran o excessiu de persones o animals i, per extensió, també d’objectes inanimats
D'una manera precària, inestable. Amb inseguretat, sense garanties
Exclamació de qui està irat i despatxa a algú de mala manera. A prendre pel sac!, a fer punyetes!, a pastar fang!, a passejar diaris!
Molt de pressa. Corrent, ràpidament, afanyant-se, volant; anar prest, anar com una bala, a passos de gegant
A un preu molt baix. A preu de saldo, molt bé de preu, regalat, a vil preu
Feina on es cobra una quantitat fixada per endavant. A escarada, a escar, a tant la peça, a pressupost, a un preu fixat; fer un capmàs, a estall
Segons la primera impressió. En un primer examen, mirant-ho per primera vegada. a primer cop d'ull, a cop d'ull
Tal com es veu una cosa abans de començar-la a fer. Vist per endavant, per lògica , si val el sentit comú, d'entrada, de bell antuvi, suposadament
1 Es diu d'una cosa quan s'adapta bé a allò que convé. Apropiat, adequat, adient, escaient, oportú; anar bé, anar com l’anell al dit. 2 En ocasió de. Arran de, referent a, en relació amb, respecte a, tocant a; ara que ve bé, ara que ho dius
Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’està raonant
Distribuint quelcom entre diferents persones proporcionalment a la participació de cadascuna
D'una gran fortalesa, adaptabilitat o resistència, de gran duració. Resistent a tot, sòlid, consistent, tinent, ferm
1 Expressió que denota que una cosa reuneix les condicions requerides per a l'ús a què hom la destina. 2 Sense cloure el tracte, de moment
Manera de comptar els tantos d'una partida de carrer en la qual només es té en compte la diferència que un bàndol gaudeix sobre l'altre. D'aquesta manera, quan es marxe, només es dirà una xifra i no dues
Es diu de quelcom que és a punt d’esclatar o de qualcú que està en un estat fort d’excitació; fig. fa referència a qualque cosa que està en un estat lamentable
Preparat per a fer-la servir. Aparellat, a punt d'orgue, com cal, ben a punt; tenir en cartera
Quan comença a haver-hi claror de dia, però encara no es veu el sol, o se'n comença de veure un poc. A punta de dia, a punta de sol, quan comença a clarejar, quan clareja el dia, quan trenca el dia, a l'alba
Després de la posta del sol, quan ja es fa fosc. Al capvespre, a entrada de fosc -o de nit-, quan ja fosqueja, a boca -o boqueta- de nit -o de fosc, a poqueta nit, a hora foscant, a hora baixa, a la caiguda del sol, a la posta
Es diu de la pilota jugada davant del palc impedint que la pilota hi entre i siga impossible de jugar-la
Passe el que passe. Sense mirar-ne ni el preu ni les dificultats. Sigui com sigui, costi el que costi, de totes passades, amb raó o sense raó, peti qui peti, tant si vols com si no vols, tant si t'agrada com si no, tant sí com no
A molt poca distància. Molt a prop, a tocar, al costat, ben a la vora
Escampar una noticia. A tot arreu. Arreu de, pertot, en tots els llocs, a tothom, en totes direccions
Hom demana així el motiu d'un canvi, o bé del capteniment d'algú. Com és que?, per què?, per quina raó?, per quin motiu?, per quin sant?
Expressió de queixa. On s'ha arribat!; on arribarem!, on s'ha vist mai
Ho diu qui no entén una actuació, que considera exagerada o inútil. A què treu nas?, per a què serveix?, quin sentit té?
Tothom té algun desfici. Ningú no està mai bé del tot; qui no té un all, té una ceba
El que ha patit algún dany, amb no res ja creu que li tornarà a ocórrer
Aconsella que qui tinga alguna obligació o interés s’hi dedique i que no espere que els altres ho facen per ell
Es refereix que cadascú ha de solucionar els seus propis problemes
Reflecteix el desinterès per l'opinió dels altres
Es diu de l’ociós que fa coses rares o roïns
Vol dir que qui no s’adapta als costums actuals les coses li van malament. S'ha de ballar el ball que toquen; qui no es posa al dia, fracassa; cal adaptar-se a les modes de cada època
Significa que a vegades obtenim el resultat contrari del que preteníem
Justificació del fet de mentir a qui ens pregunta insistentment
Es diu d'algú a qui mai cap peça de roba no li cau bé
Fa referència a quelcom inacceptable, reprovable, mal fet
Pregunta que indica estranyesa. Com s'entén que?, com pot ser que?, quin seny teniu?, a què treu cap?
Les coses dolentes poden passar a qualsevol. Rep qui rep, les desgràcies no van a triar, què hi farem!
Expressió per indicar una possibilitat molt baixa, o fins i tot estranyesa. Que no, no home no; calla, calla!, per quins cinc sous?, per quin sant?
1 Expressió amb què es lamenta alguna cosa. 2 A un hora fatídica, de mal auguri
Moment de la puntuació d'un joc en el qual els dos equips estan empatats a quinze, és a dir, han fet cadascú un punt, un quinze
Abundantment. Molt i seguit, a balquena, a dojo, a bell raig, a raig fet, a raig de càntir, copiosament, a cor què vols, deixar-les anar a raig de càntir
Incessantment o abundanment. Copiosament. En gran abundància, a bell raig, a raig, a balquena, a dojo, a tort i a dret, a raig i roll, a reguerill -o rec- fet
Indica una gran quantitat de coses, animals o persones. Un ramat, una bona colla, a garberes, a l'amunt, un fum, a manta
Ben bé al costat, tocant la part baixa d'una muntanya o d'un accident del terreny. Al peu mateix de, al costat de, a la vora de