Refranys casa

Si vols conèixer el companyó ha d'ésser en cambra i en presó

amor, casa

casa

Si vols la casa sense fi, talla la fusta per St. Martí (11 novembre) (La fusta que es talla en lluna vella o en aquesta festivitat no es corca; per això és ideal per a les bigues, portes i finestres de la casa)

casa, sants, mesos, oratge

Si vols que et duri la caseta, no facis obres d'oreneta

casa, animals

Si vols ta casa guardar, procura matinar

casa, consells

Siga despert o siga tort, tothom sap trobar el rebost

casa

Sortosa la casa que només té un que gasta

casa

Tancar la porta i llençar la clau (Guardar un secret o deixar oblidada alguna cosa per sempre)

casa

Tardaràs, però a casa tornaràs

persones, casa

Tenir casa oberta (Ser hospitalari. Tot lo de un es per als demés)

maneres de dir, casa

Terra llaurada per vaques i casa governada per dones, no van mai bé

casa, camp, persones

Tindre casa franca (Tindre dret a habitar gratuïtament un habitatge o la part d'un habitatge)

maneres de dir, casa

Tindre entrada (Ser admés. Tindre la casa oberta)

casa, maneres de dir

Tindre poc en la cambra de dalt (Tindre poc seny)

maneres de dir, casa

Tirar la casa pel balcó.

casa

Tirar la casa [o el gat]pel fumeral (Gastar molts diners en una festa o en alguna cosa)

maneres de dir, casa, animals, diners, festa

Torna el xic a casa, que no és per a casar (Es diu de qui és immadur o poc complidor amb les obligacions, o dels animals o els objectes que no serveixen per al propòsit que preteníem)

casa, parentiu

Tothom vol la justícia, però no per casa seva (Tothom vol que la justícia es respecti i s’apliqui implacablement, sempre que no li toqui directament a ell o als seus. És un doble raser i una doble moral molt estesa i consentida)

casa, justicia

Traure [algú] de casa (Despatxar-lo)

maneres de dir, casa

Treballar fa ase, però treballa per la casa

animals, casa, treball

Tres coses trauen l’home de casa: el fum, la gotera i la dona baladrera [baladrer = xarraire, criticador] (Les esposes excessivament parladores, criticadores, tafaneres, manteres o dominants són insuportables)

persones, parlar, casa

Tres dones en una llar, mai no es poden concertar

casa, persones

Tres topins en un foc assenyalen festa i tres dones en una casa engendren pesta (L’escalfor i el menjar fan alegria, mentre que massa dones juntes acaben fent maldecap)

persones, salut, festa, foc, casa

Treure de casa (Imposar-se, ser hegemònic)

maneres de dir, casa

Trista és la casa on la gallina canta i el gall calla (Critica aquelles famílies on la dona duu els pantalons i l’home no pinta res)

animals, cantar, casa

Un bon foc i bona taula, senyal de bona casa

foc, bona, menjar, casa

Un dia de mestre de cases, un mes d'escombra llarga

treball, oficis, casa

Un no com una casa (Un no rotund)

maneres de dir, casa

Una bona casa la fan els bons veïns (Ens recorda que, abans d’establir-nos en un lloc que no coneixem, és important saber quin veïnatge hi trobarem)

casa, persones, bona

Una casa pobra, una altra n'assola

casa

Una casa sense foc és com una cadira sense cul (Resulta trista com quan falta algú en la família)

casa, foc, parentiu

Una dona en es portal, fa tanta planta com un ca a l'església (La dona que ix molt al carrer, sol tindre la casa com un femer)

persones, casa

Una dona fa la casa, i una dona la desfà (Vol dir que la prosperitat d'una família depèn de les bones o males qualitats de la dona que la regeix)

parentiu, casa

Una veritat com una casa de pagés (Una proposició absolutament vera, indubtable)

maneres de dir, casa

Val més criar arbres que fer cases

casa, plantes

Val més el fum de casa meva que el foc de la teva (És un menyspreu)

foc, casa, persones

Val més faves a ca-seva, que pollastres a ca-d'altri [ o que capons i gallines a fora casa] (Les circumstàncies agradables són sempre preferibles a les adverses)

animals, plantes, casa

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners] (Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot)

casa, bona, diners, parentiu

Val més una oliva a casa, que una quartera al tros (Indica que convé més una poca cosa segura que l'abundància de coses insegures)

plantes, consells, casa

Valdrà més que un carrer de cases

casa

Vent de mestral, entra per la porta i ix pel fumeral (Aquest vent fred nòrdic es cola per qualsevol badall i fa que hàgem d’encendre la llar)

oratge, casa

Ventar-li pa porta pels nassos [a algú] (Despatxar algú de mala manera)

maneres de dir, casa

Ves a casa de tia, però no cada dia (Convé mantenir una relació però sense abusar)

parentiu, casa

Vés te'n a ca Garcia (Expressió utilitzada per a despatxar algú de males maneres)

casa, maneres de dir

Viatge esguerrat, cap a casa! (Es diu quan s'ha anat a un lloc on no hi ha ningú o on no s'ha trobat la persona que es cercava)

casa

Vista la porta, sabuda la gent (Significa que per l'aspecte exterior d'una casa es pot jutjar la manera d'esser dels seus habitants)

casa, gent

Xics i polls, caguen la casa (El jovent i els animals més joves solen embrutar la casa, mentre que els grans respecten l’espai dels humans adults)

persones, casa, animals

Pàgina 12 de 12.

El Refranyer