Refranys salut

Les nafres untades dolen, però no tant com si no s'unten

salut

Les nafres, ben rentades i ben untades

salut

Les nafres, no les toquis gaire

salut

Les nafres, untades

salut

Les penes no maten però aixafen [o estropegen] (L'estat de melancolia pot provocar depressions i ansietat)

salut

Les penes [o pesars] no crien bona sang ni engreixen

salut, cos huma, bona

Les quimeres se'n pugen al cap; no maten, però atropellen

salut

Les quimeres, no les curen els doctors

salut, oficis

Les sopes tenen cinc virtuts: bones per dormir, millor per pair, esmolen les dents, omplen el ventrell i fan posar vermell

cos huma, menjar, salut, dormir, bona

Les tres desgràcies són: orb, contret i desfet

salut

Les tres pors són: caure d'un banc, tenir cranc i cagar fang

salut, animals

Llarg mal cansa el metge i el malalt i els que el volten de cuita'l (Les malalties cròniques o incurables fan que tots s’acostumen, mal que bé, a elles)

salut, oficis

Llarga malaltia, curta mort

salut

Llarga salut, vigília de malaltia

salut

Llegir i menjar no és sa

salut

Llengua bruta, ventre malalt

cos huma, salut

Llepada de gos cura els humors

salut

Llet barata, llet que mata

salut

Llet de burra, o ben colrada o ben passejada

salut

Llibre de metge i d'advocat, ni el diable en treu l'entrellat (Utilitzen un llenguatge tan específic que resulta incomprensible per a qui no és de la professió)

ensenyar, oficis, diable, salut

Llimona i all, metge al carall

oficis, salut, plantes

Lo metge no és més que un aconsolador (La professió del metge consisteix bàsicament en consolar als malalts i als seus familiars)

oficis, salut

Lo que a uns mata, a altres sana (Vol dir que el que és bo per a uns, és dolent per als altres, i viceversa)

mort, salut

Lo que el metge erra, podrix la terra

salut, mort, oficis

Lo que en diumenge es guanya, a ca l'apotecari es gasta (Bé és un treball no remunerat, bé castiga la salut per no donar-li descans al cos)

setmana, diners, oficis, salut

Lo que la bolxaca perd, el cos ho guanya

diners, salut

Loco o nin, així com jeu ho diu (Vol dir que els boigs i els infants solen dir les coses tal com són, sense ficció ni desfiguració)

persones, salut

L’abril té cara d’abat i urpes de gat (Com que sol fer un clima suau, ens confiem en la vestimenta i en la roba del llit i acabem suats o refredats)

animals, mesos, persones, salut, indumentària

L’aigua de mar és medecina (Remeia o mitiga moltes afeccions, sobretot cutànies)

mar, salut, aigua

L’aigua sense dolor i ben vista pel sol

salut, aigua

L’anar per mar cura de tot mal (És prou veritat perquè l’entorn està molt ventilat i els agents patògens són morts per la radiació solar i la sal. A més, la tranquil·litat i el silenci asserenen l’ànima)

mar, salut

L’edat no perdona (La salut va ressentint-se a mesura que anem acumulant anys)

salut

L’erisipela es cura portant a la butxaca un cavall de mar [erisipela = afecció de la pell] (És un remei casolà)

animals, salut

L’orenga, tot mal trenca

salut, plantes

Mai més!, com diuen les parteres; i al cap de l'any hi tornen a ser

salut

Mai ningú s'ha mort de dejunar

menjar, salut

Mal al pit, de seguida [o ben suat, o peu] al llit (Significa que les malalties del pit han de curar-se amb molt de repòs)

cos huma, salut

Mal apremiant, remei a l'instant

mal, salut

Mal d'altri no cou

salut

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell

persones, salut, amor

Mal d'empatx fa estar groc

salut

Mal d'esquinància, molta paciència. (Esquinància: angina)

salut

Mal d'histèria en l'home no és cosa bona

salut

Mal d'ofec i de locura no tenen cura

salut

Mal d'ulls, per mi no el vull, ni pels altres (S’explica molt clarament)

cos huma, salut, mal

Mal d'ulls, qui el vol que el prengui, que jo no el vull (S’explica molt clarament)

mal, cos huma, salut

Mal de cama vol repòs

salut

Mal de cames vol repòs

salut

Mal de cames, mal de dones

salut

Mal de cap i son, malaltia d'aprenent

ensenyar, salut

Pàgina 24 de 45.

El Refranyer