`
11 juny. Antigament per aquests dies s'acostumaven a plantar les carabasses i els fesols i està demostrat que dóna bon resultat, i per tant actualment també es continua fent.
11 juny. Fa referència a la creença popular que si plou en aquesta data, s'inicia un llarg període de pluges de quaranta dies. Malgrat tanta aigua, la dita subratlla la fragilitat del cultiu, suggerint que ni tan sols amb pluges constants la carbassera sobreviu, subratllant la incertesa agrícola.
11 juny. Antigament per aquests dies s'acostumaven a plantar les carabasses i els fesols i està demostrat que dóna bon resultat, i per tant actualment també es continua fent. S'estira el carbasser fa referència al ràpid creixement de la planta en aquest moment, assegurant una bona collita si es fa en aquesta data.
11 juny. Indica que és el moment òptim per plantar les carbasses, assegurant així un bon creixement i collita. És un consell tradicional agrícola que situa la sembra en ple inici de l'estiu, garantint la calor necessària per al fruit.
11 juny. És la data límit ideal per plantar fesols. Si no es fa personalment, s'ha d'encarregar ("o fes-ho fer") per garantir una bona producció.
11 juny. Indica el moment ideal per plantar o sembrar carabassers (o els fesols) per assegurar una bona collita. Aquesta tradició agrícola aprofita la calor de l'època per al creixement ràpid de la planta.
3 febrer. Fa referència al moment ideal per al consum i la plantació d'alls, aprofitant que la planta comença a créixer. Aquesta tradició marca el pas de l'hivern, associant aquest producte amb la salut i el bon temps, essent Sant Blai el patró dels alls.
3 febrer. Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa
3 febrer. Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa
3 febrer. Sant Blai és l'advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa.
3 febrer. S'han acabat els de l'any anterior, i encara no es poden emprar els de l'any actual. S'interpreta generalment com un consell agrícola que indica que al voltant d'aquesta data ja no s'han de plantar o sembrar alls ni cebes, ja que s'ha passat el temps òptim per al seu cultiu.
3 febrer. És un bon moment per a la plantació d’algunes varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera
26 setembre. Assenyala l'inici de la temporada de castanyes al voltant del 16 de setembre. Indica que és l'època en què aquest fruit de tardor comença a ser present i es pot collir, marcant la transició cap als mesos més freds.
26 setembre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor…
26. maig. És el moment en que l'avellana arriba al seu estat de maduresa i cau a terra
26 maig. L'avellana es cria dins d'una beina i guaita l'exterior.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Tristany: 12 novembre. El dia s'escurça, i abans, quan no hi havia llum elèctrica, la gent comprava espelmes per encendre i fer llum al vespre. Antigament, això volia dir gastar més cera i candeles, d'aquí els "guanys" dels cerers. És el moment en què es començaven les "vetlles" a la vora del foc, necessitant il·luminació artificial per poder cosir, desfullar panotxes o explicar històries.
4 octubre. És hora d'haver-lo sembrat. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
4 octubre. És un refrany mallorquí que indica que a principis d'octubre, les magranes ja estan madures i a punt per a ser consumides. Aquesta dita popular fa referència a la temporada de collita d'aquesta fruita.
1 setembre. [Batre: consisteix a colpejar les branques amb vares llargues perquè caiguin les nous que ja són madures]. És temps de batre els noguers que encara no s'han batut.
1 setembre. És l'època tradicional per a la collita del cànem. Aquesta dita marca el final del cicle agrícola d'aquest cultiu i el començament de les feines de preparació de la fibra per al filat, coincidint amb l'acostament de la tardor.
16 maig. [Granat: madur i ben format dins la tavella]. Indica que cap la festivitat de Sant Honorat), els pèsols ja han assolit la seva mida màxima, estan plens i és el moment ideal per collir-los.
15 maig. Indica que per Sant Isidre les espigues de blat ja han d'haver assolit una alçada uniforme, indicant un bon creixement. Si el blat no està "igualat" per aquesta data, es considera que el cultiu no ha prosperat correctament o que no serà tan productiu.
15 maig. Indica que a mitjans de maig encara no és el moment òptim per al desenvolupament dels melons. Suggereix que per a aquesta data el melonar no hauria d'haver nascut i, fins i tot, que encara no s'hauria de sembrar. Reflecteix la saviesa popular que la terra o el clima poden no ser prou càlids per al creixement dels melons, recomanant esperar abans de sembrar-los.
25 juliol. Assenyala el moment idoni de maduració dels préssecs. Indica que cap al 25 de juliol, coincidint amb la festivitat de Sant Jaume, és l'època tradicional per començar a menjar els primers préssecs de temporada, marcant l'inici de la collita d'aquesta fruita d'estiu.
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Aquestes fruites ja són visibles. Indica que pels volts de Sant Jaume i Santa Anna els fruits del raïm i la magrana comencen a canviar de color, és a dir, a «pintar» o madurar, marcant l'avanç de l'estiu cap a la collita.
25 juliol. Les que hi ha en aquestes dates són les que resten després de la purga i que per tant "hi seran" a l'hora de la collita. Diu que si veus "una oliva ací i una altra allà" (és a dir, si l'arbre no sembla exageradament carregat però té fruit repartit), ja és suficient. "Ves-ten a casa, que prou n'hi ha" convida a no ser cobdiciós i a donar-se per satisfet amb una collita equilibrada que l'arbre pugui madurar bé.
25 juliol. [pauma = margalló, és una variant de la palmera]. Aquesta dita popular catalana fa referència al moment idoni per assecar al sol la pauma (fulles de margalló) per a l'artesania, generalment cap a Sant Jaume. L'exposició al sol permet que la fibra s'aclareixi, tornant-se blanca i suau per poder treballar-la correctament.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment en què les figues primerenques (o figues-flors) i les varietats més precoces arriben a la seva maduració òptima. És el punt de partida de la temporada de les figues, que s'allargarà durant tot l'agost fins a l'arribada de les varietats de tardor (les de Sant Miquel).
25 juliol. Tot i que la collita general de l'avellana per assecar és més tardana (setembre, per Sant Gil), a finals de juliol l'avellana ja té el gra format i es pot començar a "clavar la dent".
Sant Jaume: 25 juliol. L’Assumpció de la Mare de Déu: 15 agost. [Pintar = mostrar-se, despuntar, brotar, manifestar-se] . Aquest refrany descriu el procés de verolada del raïm, quan els grans canvien de color i comencen a acumular sucre entre el 25 de juliol i el 15 d'agost.
25 juliol. Assenyala el temps que apareix el raïm primerenc, conegut precisament per «raïm de sant Jaume»
24 juny. Fa referència a la collita de les bacores (breves) al voltant del 24 de juny. Indica que per Sant Joan, ja es poden menjar aquestes figues primerenques, ja siguin madures o encara verdes, amb la seguretat que seran bones o comestibles.
24 juny. Aquesta dita uneix el creixement de la natura amb el de la vida humana, aprofitant la potència del solstici d'estiu. Creix l'arbre: Pels voltants del 24 de juny, les plantes estan en la seva màxima esplendor gràcies a les hores de llum. Es diu que el que creix per Sant Joan té una força especial. Creix l'infant: Antigament es creia que la llum i la calor d'aquestes dates feien estirar els nens. És una forma poètica de dir que la vida està en el seu punt més vital i expansiu.
24 juny. Aquesta és una dita popular catalana que fa referència al moment òptim de maduració de l'enciam, coincidint amb l'inici de l'estiu (24 de juny). Indica que per Sant Joan els enciams ja han crescut prou, estan grans i sovint comencen a espigar-se, sent el moment ideal per consumir-los.
24 juny. [El gram (o agram) és una planta amb propietats diürètiques i depuratives]. Aquesta dita fa referència a la recollida de les herbes remeieres. Es creu que les plantes collides durant la matinada de Sant Joan tenen propietats màgiques o curatives. Els pobles antics i els romans tenien el gram per sagrat. Dioscòrides diu que si hom rega amb aigua de gram el menjador, les persones que s'asseuen a taula senten gran goig i gaudeixen de molta alegria.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Marca el temps que hi ha des de la recol·lecció fins la sega. Per Sant Joan, el blat al camp: El cereal ja està madur, sec i daurat, esperant ser segat. Per Sant Pere, el blat a l'era: En menys d'una setmana, el blat ja s'ha hagut de segar, lligar i portar a l'era per començar a batre (separar el gra de la palla).
24 juny. El 24 de juny es comença a segar, es fan garbes amb les espigues, que es deixen assecar al sol abans de dur-les a l’era per batre-les.
24 juny. És la inspecció que fa el pagès per preveure com anirà la collita de la tardor. Per Sant Joan, els fruits secs encara són verds, però ja tenen la mida suficient per saber si l'any serà bo. És el moment clau per a les nous. De fet, hi ha la tradició de collir-les precisament la nit de Sant Joan, quan encara són verdes i tendres per dins, per elaborar l'aiguardent de nous o la ratafia.
Sant Jorde: 23 abril. Sant Just i Pastor: 6 d'agost.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. Utilitza l'estat del cultiu a l'abril (Sant Jordi) per predir la qualitat de la collita al juny (Sant Joan). Indica que si la planta està desenvolupada (canella/espigat) aviat, promet un bon rendiment, colltorçat (madur) per al juny.
23 abril. Indica que si per Sant Jordi (23 d'abril) ja es veuen espigues d'ordi escampades pel camp, la collita està assegurada, avançada i serà bona, permetent al pagès tranquil·litzar-se.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses. Resumeix la tradició del 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, on l'amor (rosa) i la cultura (llibre) omplen els carrers. És una festivitat centrada a regalar aquests dos elements a persones estimades.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. En aquesttes dates d’abril ja es pot calcular el volum de cereals. El voltant del 23 d'abril (Sant Jordi) és el moment ideal per llaurar o conrear l'ordi, assegurant que per Sant Robert (29 d'abril) ja estigui cobert. Si s'espera fins a Sant Marc (25 d'abril), es considera massa tard per a aquestes tasques al camp, ja que l'ordi ha d'espigar.
23 d'abril. És un refrany popular català que assenyala que, al voltant del 23 d'abril, la collita de l'ordi està avançada, espigada i a punt per ser lligada en garbes, indicant una bona collita propera. Aquesta dita prediu l'estat del camp i el temps de sega, essent una observació del cicle agrícola.
23 abril. Ja es pot calcular el volum de cereals.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada a les roses com mostra d'amor a la parella
19 març. [Múrgola: Bolet comestible (Morchella sp), amb el capell alveolat, ovoide i de color bru, molt apreciat]. Aquest refrany indica que, pels volts del 19 de març (Sant Josep), comencen a brotar les múrgoles, uns bolets de primavera molt preuats, coincidint amb l'inici del bon temps i el despertar de la natura. Tot i que "treu el bec" és la forma més habitual, també s'associa a l'inici de la brotació del cep.
19 març. Les vinyes comencen a brotar. Si el cep "plora", vol dir que està viu i que la primavera ha despertat el sistema circulatori de la planta.
6 agost. La dita assenyala l'evolució del fruit del noguer, que cap a l'abril ja comença a tenir un gust incipient, avançant la maduració que serà completa més tard.
10 agost. Cap al 10 d’agost ja hi ha figues
18 d'octubre. Indica que aquesta data és el moment tradicional per iniciar la sembra del blat a Catalunya, ja que les pluges de tardor solen humitejar la terra. És un refranyer agrícola que aconsella sembrar "moll o eixut" per aprofitar la temporada.
18 d'octubre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor… És la descripció perfecta del ritme de la natura: a mitjan octubre, el fred fa que l'eriçó (el palluc) s'obri i deixi anar el fruit. Aquests "nou dies" de marge són els que necessita el pagès per collir-les, triar-les i portar-les a la Fira de Sant Narcís de Girona (el 29 d'octubre) o a les fires de Tots Sants, on les castanyes són les reines absolutes.
18 d'octubre. Es diu perquè per la festa de sant Lluc és l'època bona per collir les nesples, ja que és quan estan madures. Es posen al palluc (la palla o un lloc fosc i sec) no per guardar-les, sinó perquè s'han de madurar a la força. Si te les menges acabades de collir de l'arbre, són aspres i t'estiren la llengua; necessiten uns dies de repòs a la palla per tornar-se dolces i toves.
18 d'octubre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Doncs en octubre és el moment de collir abans les verdes per adobar-les (senceres, partides, etc)
18 octubre. Aconsella als agricultors tenir sembrat el cereal abans d'aquesta data, independentment de si el temps és sec o plujós. Indica el moment òptim de la tardor per sembrar abans que les pluges intenses dificultin les tasques al camp.
19 agost. Marca el moment òptim quan el fruit comença a madurar i caure, indicant que la temporada de recol·lecció ha començat.
25 d'abril. Ens ve a dir que per Sant Marc, que s'escau en el mes d'abril, el melonar, ja sembrat, no ha d'ésser nascut encara; que ho farà per l'estiu i que cal tenir-ho tot apunt per regar-lo, si cal, en aquest mateix mes.
11 novembre. S'ha de sembrar a la tardor. Indica que el moment òptim per plantar alls i obtenir-ne una collita de qualitat és a mitjans de novembre, aprofitant la tardor per a un bon arrelament.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Assenyala que per Sant Martí la neu ja és a les muntanyes (el pi), i cap a Sant Andreu el fred s'ha generalitzat i la neu arriba a tot arreu, marcant la fi de l'«estiuet de Sant Martí».
11 novembre. És el manual de supervivència i convivència de la vida rural en una sola frase. Matar el porc: Garanteix el subministrament de carn i greix per a tot l'any. Les olives al topí: Indica el moment de posar-les en conserva (el topí és l'olla de terrissa) amb aigua, sal i herbes. Beure el vi i convidar el veí: Remarca la part social; no és només omplir el celler, sinó celebrar l'abundància amb la comunitat. És el resum perfecte de la tardor mediterrània: feina feta, rebost ple i germanor
11 novembre. Aquesta dita fa referència a la manca d'aigua que solia haver-hi a mitjan novembre. En aquella època, la sequera de tardor sovint feia baixar tant el cabal dels rius que els molins fariners (que funcionaven amb la força de l'aigua) s'havien d'aturar perquè la mola no tenia prou potència per girar.
11 novembre. Aquesta dita és el crit d'alerta per als agricultors! Fa referència a la necessitat urgent de recollir els últims fruits de la terra (especialment les olives) abans que el mal temps de finals de novembre ho faci malbé tot. "Apreta" o "afaanya't" recorda que l'estiuet de Sant Martí és breu i que, després, el fred i la pluja poden impedir l'entrada als camps. Un cop collit tot, el pagès ja es pot retirar a les feines de dins del magatzem o del celler.
11 novembre. Uneix els dos protagonistes de la temporada: les castanyes (que ja han passat el punt àlgid de Tots Sants) i el vi novell (que s'acaba d'encetar). La dolçor i la textura farinosa de la castanya calenta ajuden a passar la força del vi jove, que encara té tota la "pujada" de la fermentació recent.
11 novembre. Ens diu que el rebost ja està ple i que toca gaudir-ne amb bona companyia! L'oliva al topí: Indica que per Sant Martí ja és hora de collir l'oliva i posar-la a confitar o dur-la al trull. Barra el teu vi: És el moment de tancar les botes; el vi ja ha fermentat i està a punt per al consum. Convida ton veí: Reflecteix l'esperit de celebració i germanor d'aquestes dates, compartint els fruits de la collita.
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins) i, si continua el fred, baixa ràpidament a les valls (el prat).
11 novembre. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat. La dita remarca que per Sant Martí el temps és tan canviant i el fred tan intens que, si no veus el paisatge blanc en pondre’s el sol (al vespre), és molt probable que t’hi despertis (al matí).
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
11 novembre. Si la neu ja és al pi, les pinyes —que ja estan ben madures i seques pel fred i el vent de novembre, comencen a caure a terra. Indica que és el moment de recollir-les abans que la neu les enterri.
11 novembre. El fred sol gelar les plantes. Ja és massa tard per sembrar faves o lli, ja que el fred intens de l'hivern s'acosta i no permetria el bon desenvolupament de la collita.
11 novembre. És temporada de figues seques i el moment en què el most del setembre ja ha fermentat. Les figues seques o de pas, ja estan ben confitades i en el seu punt òptim per ser consumides com a postres o acompanyament del vi. Ara cal tapar bé les botes per evitar que es faci malbé i deixar-lo reposar, un cop ja n'hem fet el tast tradicional.
21 setembre. Indica el final de la collita del meló i l'inici de la verema. Marca el canvi de temporada agrícola: és el moment òptim per collir el raïm, que ja és dolç, mentre que els melons, en haver passat el seu millor moment estiuenc, ja no són tan bons.
29 setembre. [el refranyer aprofita la rima de Miquel amb mel per destacar la dolçor extrema del fruit en aquesta data]. A finals de setembre, els melons que han aguantat tot l'estiu al camp han acumulat el màxim de sucres gràcies a les hores de sol acumulades. Sant Miquel marca la fi de la temporada d'aquesta fruita. Es considera que és el moment en què el meló és més gustós, just abans que les primeres pluges de tardor o el fred el facin malbé o el tornin "aigualit".
29 setembre. Indica que per Sant Miquel, les figues de tardor estan en el seu millor moment, molt madures, dolces i saboroses, gairebé com a mel. Marca el final de la temporada de figues abans que el fred les faci escassejar.
29 setembre. Indica que a finals de setembre és el moment ideal per plantar els alls. "Mirar al cel" fa referència a la manera com s'han de punxar els grans d'all a la terra: amb la punta (la part per on sortirà el brot) mirant cap amunt.
29 setembre. A les acaballes de setembre, les figues estan en el punt idoni de maduresa, moment que els ocells aprofiten per a picar les millors
29 setembre. Marca el final definitiu de la temporada de la figa. Les figues més primerenques solen tenir una pell més vellutada o amb una fina pelussa. A finals de setembre, les figues que queden a l'arbre tenen la pell més tibant, brillant i "pelada" a causa de la maduresa extrema. És l'època en què la figa ja està tan madura que la pell s'esquerda i perd qualsevol resta de textura aspra per tornar-se totalment melosa.
29 setembre. [La "Santmiquelada": Es refereix a les tempestes típiques d'aquesta època. Són xàfecs sobtats, sovint acompanyats de pedra o calamarsa]. És un advertiment directe sobre els perills meteorològics de la tardor per a les collites. Com que per Sant Miquel les figues estan en el seu punt màxim de maduresa (ben dolces i amb la pell fina), una sola granissada o "pedrada" les fa malbé a l'instant.
30 juliol. Indica el moment d'inici de la collita del raïm i la seva conservació. Per honorar els sants, els hortolans tallaven també el millor raïm de llurs parres i el penjaven de la llàntia que cremava davants dels patrons.
Sant Ramon Nonat: 31 d’agost. indica que a finals d'agost és el moment idoni per plantar pastanagues, assegurant que la llavor estigui a terra abans que comenci el setembre per garantir una bona collita de tardor-hivern.
29 juny. Aquesta dita fa referència a la maduració de les figues (especialment les de la primera collita o bacores) i a la vigilància que requereixen per part dels ocells i dels humans. "Enrevoltar" significa que la gent (o els ocells) comencen a rondar l'arbre esperant que el fruit sigui dolç i flonjo per collir-lo.
Sant Pere: 29 juny. Sant Feliu: 23 juny. L’avellana, es cria dins d’una beina i guaita l’exterior. Marca el moment en què l'avellana comença a ser visible i a desprendre's de la seva clofolla verda, indicant que el fruit ja està format i inicia la seva fase final de maduració.
29 juny. Aquesta dita marca el moment culminant del calendari agrícola tradicional: la fi de la sega i l'inici de la batuda.
29 juny. Acabada la sega, que es fa al juny, les espigues estan a punt per a ser batudes
29 juny. Indica que a finals de juny, el gra ja és tan pesant i la tija està tan seca que l'espiga es doblega cap avall ("cau"). És el senyal inequívoc que el blat està a punt per a ser segat.
29 juny. Aquesta dita és la sentència definitiva per a acomiadar el mes. Sant Pere i Sant Pau actuen com els guardians que tanquen la porta del mes de juny.
16 agost. [El floc és l'embolcall de la closca de l'avellana que quan s'asseca fa que les avellanes caiguin a terra]. Indica que cap a mitjans d'agost les avellanes ja estan madures, es desprenen del seu embolcall natural (el "floc" o capell) i comencen a caure o estan a punt per a la collita.
6 agost. És el moment ideal per segar el cànem. És una referència al calendari agrícola tradicional, assenyalant l'inici de la collita d'aquesta planta, que sol fer-se a principis d'agost.
Sant Sever: 6 novembre. Sant Medir: 3 març. marca el cicle de conreu de les faves: s'han de plantar per Sant Sever i ja es poden collir per Sant Medir. L'expressió està lligada a la llegenda de Sant Medir, un pagès que, segons la tradició, va veure com les seves faves creixien miraculosament en un instant davant els romans.
6 novembre. És la data tradicional per finalitzar la collita de castanyes i nous, ja que el fred i la tardor ja estan consolidats, essent el moment òptim per batre aquests arbres.
6 novembre. En el ple del fred abelleix menjar faves seques bollides, calentes i alimentoses
6 novembre. Época de collita d’aquest producte, per bé que els primeres fesols solen produir-se per Pasqua