Refranys festa

Pagar la festa [ o els plats trencats] (Pagar les conseqüències d’una acció en què han intervingut d’altres)

maneres de dir, festa

Pagès que treballa el dia de festa treu el cul per la finestra (Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat)

festa, oficis, treball

Pareixes un músic donant voltes a la plaça

música, festa

Partida de fira (Partides de pilota de carrer o trinquet que es disputen a les festes o fires dels pobles)

joc, festa, maneres de dir

Passada festa major, sopa amb all [o oli]és el millor

festa, menjar

Passada la festa, es muda la bèstia (Es diu referint-se a aquells qui es muden o s'afaiten quan ja ha passat l'hora de la solemnitat)

festa

Passades les festes, se muden les bèsties (Es diu referint-se a la gent de caràcter estrany o que fa rareses)

festa

Passar més fam que un músic (Patir molta fam o gran escassesa de coses necessàries)

música, festa

Pel juliol, no dona ni caragol; i a l'agost, festes per tot

persones, festa, animals, mesos

Pel maig, festes a raig (Quan ve el bon temps és quan se celebren la majoria d’actes a l’aire lliure)

mesos, festa

Pel mes de febrer, Carnestoltes hem de fer (Aquesta celebració cau quasi sempre en febrer)

mesos, festivitats, festa

Per a ballar, tots són valents; per a soldats, tots són dolents (Les persones estem sempre dispostes per a les bones coses i no mai per a les roïnes)

treball, festa

Per coronar la festa, [o Per fi de festa] (Per a acabar d'arreglar o d'espatllar una cosa)

maneres de dir, festa

Per l'Ascensió, la senyora fira el senyor

festivitats, festa, persones

Per la Candelera, festes enrere (2 febrer) (El cru hivern no invita a celebracions a l’aire lliure, llevat del famosos Carnestoltes)

oratge, festivitats, festa

Per sant Andreu, fred o neu; si no per la fira de la Llacuna, a Sarral cosa segura [30 novembre] (Municipi de la comarca de l'Anoia en la província de Barcelona)

oratge, sants, mesos, llocs, festa

Per Sant Antoni de gener fan festa el cavall i el traginer [17 gener] (Sant Antoni és el patró dels animals)

animals, festa, mesos, oficis, sants

Per Sant Antoni, el de gener, fa gran festa el bon carreter. ( 17 gener)

mesos, festa, oficis, sants

Per Sant Badoc farem festa

festa

Per Sant Donís, tronadors i piuletes (9 octubre) (El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà)

sants, festivitats, festa, menjar, mesos

Per Sant Lluc, la castanya salta del palluc, i al cap de nou dies, a la fira la duc. (18 d'octubre)

plantes, sants, festa, mesos

Per Sant Magí, bona festa i bon bocí (19 agost)

festa, bona, menjar, mesos, sants

Per St. Martí xarambeco i volantí (11 novembre) (És una festivitat prou celebrada en alguns llocs)

mesos, festa, sants

Per una festa no et trenquis la testa (Es diu per recomanar que no es facin excessos de menjar o de despeses en ocasió d'una festa)

festa, menjar, diners

Per volar una milotxa tingueren una gran festa, un sabater de Borriana i un sastre de Catarroja (Borriana, poble castellonenc de la comarca de La Plana Baixa. Catarroja, poble valencià de la comarca de l'Horta)

llocs, festa, oficis

Pocs diners, poc sermó i poca música (Amb economia precària no es poden fer grans coses)

música, diners, festa

Pocs diners, poca música (Vol dir que les coses importants no es poden fer sense despesa)

festa, música

Pot deixar la donzella el ball, més no deixarà el mirall

festa

Presó i Quaresma per als pobres són festa

festivitats, festa

Quan el gamarús canta pel gener, és un altre hivern que ve [gamarús = espècie més menuda que el duc, l’òbila i el mussol] (La seua activitat musical dura mentre fa fred viu)

festa, música

Quan el mestre toca la flauta, els vailets ballen (Qui té gran experiència en algun domini pot ajudar millor que ningú a qui practica el seu mateix ofici)

ensenyar, música, festa, oficis

Què farem: farem foc o fugirem? (Se sol dir com a resposta a la pregunta «què fem?» Potser s'utilitza per la seua musicalitat)

música, festa

Qui a festes va, forasters va a buscar (Adverteix que les festes són un atractiu més poderós per a forasters que per a la gent del poble, que ja les coneix massa)

festa, persones

Qui balla de pressa, no balla bé (Vol dir que la precipitació fa fer malament les coses)

festa

Qui bé vol treballar, el dia de festa déu descansar.

festa

Qui cada dia va galant, a les festes va penjant (Vol dir que si els dies feners anem vestits igual que les festes, els dies de festa no ens llueix gens la roba)

festa, indumentària

Qui dejuna per les quatre festes anyals, no li dolen els queixals

cos huma, festa, menjar, salut

Qui dia de faena va mudat, dia de festa va esgarrat

festa

Qui és afectat de ballar, de festa en festa va

festa, música

Qui festes et fa i no te'n solia fer, o et vol trair o t'ha de menester (Ho diu qui, coneixent bé el caràcter adust o interessat o la falsedat d’algú altre, no n’espera res de bo)

festa, persones

Qui no fa vespra, no fa festa (Indica que en les festes majors té tanta importància la vigília com el dia mateix de la festivitat)

festa

Qui no treballa en tota la setmana, treballa el dia de festa (Qui és mandrós o deixat ha de fer quan més inoportú li resulta les coses que no havia fet quan tenia temps)

treball, setmana, festa

Qui te convida a la vespra, no te vol a la festa.

festa

Qui totes les dies fa festa, no té diumenges en tot l'any.

festa

Qui treballa el dia de festa, treu el cul per la finestra (Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat)

treball, festa

Qui treballa, és just que menge i es mude cada diumenge (El fet de treballar confereix uns drets)

treball, festa, menjar

Qui va a festes amostre el cul per les finestres (Qui actua contràriament al costum general, es fa de notar i és criticat)

festa

Qui va als balls, passa treballs

festa, treball

Qui va molt a fira i a mercat, quan és vell no té ducat

festa

Restoll de festes (Les coses que queden, de poc de valor o inevitables, conseqüència d’un fet anterior)

maneres de dir, festa

Pàgina 5 de 6.

El Refranyer