diners

Amor penes [o dolors] i diners, no poden ser secrets

Són coses que acaben percebent els altres, a vegades a pesar nostre

amor diners salut

Amor sense diners, poc durador és

En la precarietat i en la desgràcia augmenten les discussions familiars

amor diners parentiu

Amor, tos i diners no es poden amagar molt de temps

Són coses que acaben percebent els altres, a vegades a pesar nostre.

amor diners salut temps

Amor, tos, fum i diners, no es poden amagar molt de temps

Són coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se

amor foc diners salut

Amors, dolors i diners no poden estar secrets

Són coses que acaben manifestant-se per si soles o sabent-se

salut diners amor

Anar a (o de ) mal borràs

Anar algú malament, molt avall en la fortuna, en la salut, malmetre's, perdre's

diners mal salut

Anar a cavall

1 Dominar. Haver pujat a cavall, manar, imposar-se. 2 Tenir bona situació econòmica. Anar bé; ésser ric, benestant

maneres de dir diners animals

Anar a cercar cinc sous quatre sous

Fixar-se en menuderies, en coses sense importància

maneres de dir diners

Anar a cinc sous tres sous

Anar de qualsevol manera, desarreglat, en desorde, sense mirament en el vestir o en la presentació

diners indumentària maneres de dir

Anar a compte i meitat

Anar a mitges, o sia, a repartir-se els guanys i les pèrdues

maneres de dir diners

Anar a fer fortuna

Viatjar, algú, per aconseguir diners, amb la idea de tornar a casa quan ja sigui ric. Anar a fer les Amèriques, anar a còrrer món, emigrar per enriquir-se.

diners maneres de dir

Anar a l'ample

Es diu de qui despèn els diners sense estalvis ni privacions. A dojo, còmodament, sense limitacions, a balquena, abundosament, sense mirar prim, a desdir, a gavadals, a manta, a doll; anar amb la cartera plena

maneres de dir diners

Anar a la misèria

Arruïnar-se, perdre's

maneres de dir diners

Anar a la part

Treballar amb altres tenint dret a una part del guany. Entrar a formar part, formar part, prendre part, participar, tenir part, fer part

treball maneres de dir diners

Anar a la pela

Tenir com a principal interès el guanyar diners

maneres de dir diners

Anar a peu

Ser molt pobre, passar necessitat. Anar magre, ser un pelat, ser pobre de solemnitat, ser més pobre que un rupit -o que una rata-, passar-ho prim, ser més pobre que un pit-roig, que un grill

maneres de dir diners

Anar airós

Anar ben proveït de cèntims. Anar amb la butxaca plena, anar fort d'armilla

maneres de dir diners

Anar alt

Casar-se amb una persona adinerada. Anar amb un ric, picar alt

maneres de dir diners amor

Anar amb la saca plena

Cobrar car i de seguida. Cobrar molt, fer diners a mans plenes

maneres de dir diners

Anar amb so cul en es cossi

Anar sempre amb misèri

maneres de dir diners

Anar barca davant nau

Gastar la soldada abans de cobrar-la

diners maneres de dir mar

Anar brillant

Tenir molts diners i despendre'n

maneres de dir diners

Anar butxaques buides

Anar sense diners

maneres de dir indumentària diners

Anar calent d'armilla

Tindre diners

maneres de dir diners

Anar coix

No tenir, algú, prou coneixements, prou diners, o anar mancat d'una altra cosa. Anar amb un peu coix; pobrejar, anar curt d'armilla

maneres de dir diners cos huma

Anar corb

1 Caminar amb el cap i el cos inclinats endavant. Anar geperut. 2 No tenir diners. No tenir cap ral, estar pelat com una rata, anar estret

maneres de dir cos huma diners

Anar cosit d'or

Anar carregat de joies

diners maneres de dir

Anar cosit de bitllets

Estar ric

diners maneres de dir

Anar cuit

Anar buit de butxaca, no portar cap diner

diners maneres de dir

Anar curt de calés

Tenir dificultats econòmiques

maneres de dir diners

Anar curt de diners [o de butxaca]

No tindre prou diners

maneres de dir diners

Anar damunt fulla

Estar en bona situació, anar vent en popa, prosperar

maneres de dir plantes diners

Anar davall caient

Decaure econòmicament una casa, un negoci, etc. Anar malament, anar a mal borràs, anar de baixa, anar de cap per avall, minvar, aplegar a pitjor

diners maneres de dir

Anar de cara a la pela

Tenir ganes de fer diners

maneres de dir diners

Anar de cul per terra [o de cul arrere, o enrere, endarrere]

Tornar enrere, retrocedir en allò que s'havia pensat fer. Decaure, anar perdent prestigi, força, diners, etc.

maneres de dir diners

Anar en lo cul arrossegant

Anar malament de salut o d'interessos

maneres de dir salut cos huma diners

Anar escanyat

Anar molt just [de temps, de diners…]

maneres de dir diners

Anar escanyat fins al coll

Anar malament de cèntims. També es pot dir d'altres coses

cos huma diners maneres de dir

Anar escurat de butxaca

No tenir diners. Anar blau, estar pelat com un cogombre

diners maneres de dir

Anar estret

1 No tenir prou amplada un vestit. Anar just, anar massa cenyit, estrényer, anar xicotet. 2 Patir per manca de diners. Passar misèries, passar necessitat, ballar-la magra, anar curt d'armilla, viure estretament

diners maneres de dir indumentària

Anar fluix d'armilla

No tindre prou diners

maneres de dir diners

Anar folrat d'armilla

Ser ric

maneres de dir diners

Anar granat

Tindre o portar molts diners

maneres de dir diners

Anar gras

Tenir abundància de diners. Anar granat, granejar, tenir molts doblers, estacar els gossos amb llonganisses

diners maneres de dir

Anar gros

Ésser ric, donar mostres d'abundància

diners maneres de dir

Anar just [d'alguna cosa]

No tenir prou diners per fer alguna cosa

maneres de dir diners

Anar pastant i anar coent

Guanyar els cèntims justos per viure

maneres de dir diners

Anar per portes

Arruïnar-se, reduir-se a no res

maneres de dir diners

Anar prim de butxaca

No tindre prou diners

diners maneres de dir

Anar prim de calés

No tindre prou diners

maneres de dir diners

Anar prim de diners

No tindre prou diners

maneres de dir diners

Anar prim de llom

Estar mal alimentat, tenir pocs recursos. Passar-les magres, anar escàs, estar escurat, anar prim de butxaca, anar prim de panxa, passar-ho prim

diners maneres de dir

Anar ratxós

Es diu de qui pot despendre diners, perquè en guanya molts. Anar abundant, anar fort d'armilla

diners maneres de dir

Anar [o ser] alt de preu

Vendre a un preu molt car; cobrar un preu excessiu per un servei. Ser car, vendre car, ser pujat de preu, costar el pebre, pujar molt enlaire

maneres de dir diners

Anar-se'n brut [d'un lloc]

Anar-se'n d'un lloc deixant-hi deutes per pagar. Quedar a deure, deixar un gos

diners maneres de dir

Anar-se'n en un cavall blanc

Anar-se'n sense pagar els deutes

animals diners maneres de dir

Anar-se'n tot per les bardisses

Perdre's els diners en despeses inútils

maneres de dir plantes diners

Any de fred, mal pels pobres

Els pobres no tenen tanta defensa contra el fred com els rics, que tenen més mitjans i possibilitats

oratge diners

Aparentar riquesa i simular saber, molt de temps no pot ser

Certament, en algun moment es descobreix la fal·làcia

diners saber

Apotecari brut, panxa d'estornell, quan no té diners s'estira dels cabells

oficis diners salut

Apotecaris i taverners fan pous de diners

diners salut oficis

Aquells són rics, perquè tenen amics

Es diu com a lloança a l’amistat, que és un bé més preat que la riquesa material

diners amistat

Armes i diners volen bon maneig

Quan no es té una certa experiència en determinades coses, és preferible no posar-s’hi per a no resultar perjudicats

diners bona

Arre burro cagadiners, que demà en cagaràs més

Es refereix a persones o coses a les que els podem treure rendibilitat

animals diners

Arribar al cul del sac [o al fons]

Acabar els diners, els bens. Empobrir-se, arruïnar-se, venir a pobresa, quedar-se amb la camisa, esgotar les possibilitats

maneres de dir diners

Ase amb or, ho alcança tot

Confirma que qui té diners, per burro que siga, aconsegueix més que el més savi

animals diners

Ase garroner, no val quarto ni diner

animals diners plantes

Atrotinat de fortuna

Tenir pocs diners

diners maneres de dir

Avarques per a treballar, les festes a coixejar

[L'avarca és un calçat d'una sola de cuiro cordells que la subjecten al peu i al turmell].

diners festa treball

Avui no es fia, demà sí

Que no es fia mai. Sempre s’ha de pagar al comptat

diners maneres de dir

Ballar el ball de sant Prim

Significa passar dificultats econòmiques, tenir escassetat de recursos o passar gana.

diners menjar

Ballar-la grassa

Passar-ho bé, viure en l'abundància i gaudir de bona sort o riquesa.

diners maneres de dir

Ballar-li els números

No eixir-li bé els comptes, especialment en l'àmbit econòmic, o tenir la sensació que els números es mouen.

diners maneres de dir

Banc, el de la cuina

Denosta l’activitat usurera de les entitats financeres

diners casa

Baralla de parents dura llarg temps

Sol ser així perquè generalment les baralles entre parents són per qüestió de diners i ningú vol amollar

diners parentiu

Barallar-se a la butxaca [els cèntims]

Es diu de qui no té mai diners, perquè despèn molt. Tenir mal diner, tenir la butxaca foradada, ésser malbaratador; els diners li cremen

diners maneres de dir

Barata, barata i arreplega la plata

Fa referència a l'intercanvi comercial o al bescanvi, indicant que, a través de petites barates o vendes a preu baix, es pot acabar acumulant una quantitat important de diners o "plata". Suggereix estalvi i guany constant mitjançant el comerç a petita escala.

diners

Barca aturada no guanya nolis

Significa que el qui s'atura de treballar no obté guany

mar diners treball

Barca aturada no guanya nòlits

Estant aturats, sense treballar, no es guanyen diners

diners maneres de dir

Barca perduda, patró ric

Les grans inversions cobren bones indemnizacions de les assegurances

mar diners oficis

Barcelona és bona si la bossa sona, però tant si sona com si no sona, Barcelona sempre és bona

Expressió atribuïda als comerciants italians que venien a vendre a la ciutat i que fa referència a que Barcelona era bona si aconseguien vendre mercaderies. Altres l'atribueixen a que per venir a Barcelona cal tenir diners a la butxaca.

bona diners llocs

Barcelona és bona si la bossa sona; però si no tens diners, Barcelona no val res

Expressió atribuïda als comerciants italians que venien a vendre a la ciutat i que fa referència a que Barcelona era bona si aconseguien vendre mercaderies. Altres l'atribueixen a que per venir a Barcelona cal tenir diners a la butxaca.

diners llocs

Basquejar-se la vida

Obtenir, guanyar amb el propi esforç

diners maneres de dir

Batre per la palla

Fer feina per no guanyar res

maneres de dir treball diners

Batre sempre a la una

Estar sempre a un mateix estat econòmic o social, sense millorar de posició

diners maneres de dir

Bé guisa [o bona és] la mossa, però millor la bossa

Vol dir que per a guisar menges gustoses és molt important l'abundància i bona qualitat dels ingredients.

bona diners persones be

Bens ben repartits a tothom fan profit

diners

Béns de campana, Déu els dóna i el diable els escampa

Ens diu que aquells guanys que arriben fàcilment, sense esforç, són els més fàcils de perdre

déu diners

Béns de fortuna, muden com la lluna

Les circumstàncies de la vida van variant, afavorint a uns i arruïnant a d’altres

oratge diners

Bens de menors, perdició de tots

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

persones diners

Béns de menors, perdició d’ells i dels tutors

Qui fa de marmessor o administrador de béns de menors d’edat sol ser criticat per enveges i sempre té el dubte de si actua convenientment

diners persones

Béns de pagès, béns de no res

Indica que la terra està sotmesa a oscil·lacions d'anys bons i dolents, i no té fermesa el seu valor

oficis treball camp diners

Béns mal adquirits, si passen als fills, no arriben als néts

Les coses mal fetes acaben pagant-se un dia o un altre

diners parentiu

Beu en casa i faràs casa

Qui vulga estalviar-se els diners que ha de donar a guanyar a un altre, ha de consumir en casa, en lloc de gastar diners en tavernes, restaurants o fora.

casa diners beure

Bo i barat mai s'han casat

Es impossible que siga bo si es barat

diners

Bo i barat s'han acabat

Es refereix a que la qualitat s'ha de pagar

bona diners

Boig i ric, bastó sobredaurat

Recomana actuar amb mirament i comediment a l’hora de reprendre qui ens puga perjudicar

persones diners

Boja per boja, vinguin diners

Mostra que l’interés fa que molts transigisquen i carreguen amb una persona inconvenient

diners

Bon any, bon guany

Felicitació usada per a desitjar que tot surti bé l'any entrant.

any bona diners

Bon cobrador, mal pagador

És una crítica al comerciant insistent a cobrar, ja que deixa traslluir el caràcter agarrat

persones diners