Refranys salut

Menja carn i beu vi vell i et lluirà la pell.

vinya, beure, salut, menjar

Menja fort, caga fort i no tingues por de la mort (Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut)

salut, mort, menjar

Menja i sopa res, dorm en alt i viuràs més

menjar, salut

Menja més la salut que la boca

salut

Menja més un mal dolent que cent de bons

salut

Menja poc i paeix bé i no patiràs de pedrer

salut, menjar

Menja poc i paeix bé i salut t'anirà bé

menjar, salut

Menja raïm avui i demà; si no, et caldrà purgar.

salut, vinya

Menjar calent a l'estiu, més mort que viu (Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)

menjar, estacions, salut

Menjar carbassa fa perdre el pols

salut

Menjar en dejú una poma salut dóna

salut, plantes, menjar

Menjar fins emmalaltir i dejunar fins a guarir

salut

Menjar i beure amb mida allarguen la vida

salut, beure, menjar

Menjar i caminar, no és sa

menjar, salut

Menjar massa salat o coent posa malalta la gent

menjar, gent, salut

Menjar molt i pair bé, no pot ser (Les menjades abundants forcen l’estómac i altres òrgans interns, com el fel o el fetge)

menjar, salut, be

Menjar mongetes té males tretes

salut

Menjar olives per sopar fan somniar

dormir, salut, plantes, menjar

Menjar pa i beure aigua, vida llarga

salut, beure, menjar, aigua

Menjar poc i pair bé (Els menjar lleugers són els millor per l'estomac)

menjar, salut, be

Menjar quan no es té gana duu enfits, còlics i gavana

salut

Menjar tots d'una mateixa olla (Estar sans tots els d'una casa, no haver-n'hi cap que no mengi com els altres)

menjar, maneres de dir, salut

Menjar verdura és cordura [o tindre trellat) (La verdura és bona per a sans i malalts)

salut, plantes, menjar

Menta i ruda salva tota criatura (Són dues plantes ben aromàtiques i abundants usades en infusions i begudes alcohòliques)

salut, plantes

Menta mentolada, pel païdor no hi ha herba més bona

salut

Menta olorada, noia casada

salut, plantes, persones

Mentre hi ha l'ànima al cos hi ha esperança

salut

Mentre hi ha vida hi ha esperança (Vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats)

mort, salut

Menys viu el que més dorm, perquè la són és com la mort

dormir, mort, salut

Merenga i llet calenta calmen la tos

salut

Més couen el menjar les cames que el ventre

salut, cos huma

Més m'estim maldecaps que mal de braços (Ho diuen els qui no volen fer treballs manuals)

cos huma, salut, treball

Més mata la recepta que l'escopeta

salut

Més maten sopars que guerres

salut

Més moll [o més tou] que una figa (Molt moll)

maneres de dir, salut

Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons (Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir)

salut, persones, mort, animals

Més són els amenaçats que els morts

salut

Més val al·lots que malalties (Es diu per a conhort d'algú que considera excessiu el nombre de fills)

salut, parentiu

Més val aquí que a casa el boticari (Que val més que un es recuperi a casa que no a un hospital on l´únic que et donen son medicines)

oficis, salut

Més val borratxo de vi que de medecina

salut, beure, vinya

Més val cuidar de vell que saber d'home novell

salut

Més val dinar que esternudar

menjar, salut

Més val gastar en la botiga que en ca l'apotecari

oficis, diners, salut

Més val gastar-s’ho en la confiteria que en la farmàcia (S’explica sol)

salut, menjar

Més val infants que malalties

persones, salut

Més val suar que tossir [o que estossegar, o que estornudar, o que tremolar] (Significa que convé més patir un poc de calor que desabrigar-se quan hi ha perill de refredats)

salut

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat (Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

mort, oficis, salut

Metge de gran casaca, poca saviesa i molta butxaca

oficis, salut, indumentària

Metge de setanta i barber que no arribi als quaranta

oficis, salut

Metge i confessor, com més vells millor

salut, oficis, persones

Pàgina 27 de 45.

El Refranyer