Refranys salut

Malalt que s'ha de morir, tant el mata pa com vi.

vinya, salut

Malalt que s'infla ja no es desinfla

salut

Malalt que sua, malalt que cura

salut

Malalt que té gana la mort enganya

salut

Malalt que té gana, malaltia de pavana

salut

Malalt que vomita, mort que ressuscita

salut

Malaltia d'altri en sembla només son

salut

Malaltia de gola, malaltia llarga

salut

Malaltia de la pell, salut al budell

salut

Malaltia de novembre, no té cura i es paga amb la sepultura (Qui té el cos afectat o afeblit nota el fred abans que els sans)

salut, oratge, mesos, mort

Malaltia de ric, la salut dels pobres

salut

Malaltia i presó no adoben cap bribó [o brival] [bribó/brivall = malfactor] (Ningú no trau molt grans ensenyances de les males experiències)

salut, persones

Malaltia incurable és la vellesa (No és una malaltia, però hi és assimilable perquè no té remei possible)

vell, persones, salut

Malaltia llarga omple dues bosses i en buida una altra

salut

Malaltia llarga, cansa al metge i al malalt

mal, salut, oficis

Malaltia llarga, parenta de la mort (Una malaltia greu o llarga no desemboca sempre en mort, però sí que resta qualitat de vida)

salut, mort

Malaltia poc declarada, poques medecines i rumiades

salut

Malaltia porta fred

salut

Malaltia que pots dormir i pots menjar no et cal amoïnar

salut

Malaltia que se’n sap la durada és senyal de fillada (Les malalties no tenen una data límit, en canvi, l’embaràs, sí)

salut

Malaltia sense doctor i hisenda sense senyor, de mal en pitjor

salut

Malaltia setembral, mala o mortal (Que en la temporada setembral o les enfermetats son molt dolentes o poden ser mortals)

mesos, salut

Malaltia suada, malaltia curada

salut

Malalties tardorals, llargues i mortals (Fa al·lusió al proper dia dels Difunts. 1 de novembre)

estacions, salut, festivitats

Malat que no es cura el novembre, la mort l'espera

salut, mesos

Malat que passa sant Marc, arriba a Nadal. (25 d'abril)

mesos, sants, festivitats, salut

Maldecaps amb pa són bons de passar

cos huma, maneres de dir, salut

Mals dinars i massa sopars creixen les venes i amagreixen el gras

salut, mal, menjar

Malva, sàlvia i valeriana de tot mal sana (Són tres plantes medicinals amb moltes propietats curatives)

plantes, salut

Març, marçot, mata la vella vora el foc (Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...)

salut, vell, mesos

Marejat com una sopa (Molt marejat)

maneres de dir, salut

Massa comoditats són enemigues de la salut (Que quan tens moltes commoditats i no fas exercici , tot això no és bo per a la salut)

salut

Massa dormir fa amagrir

salut, dormir

Massa dormir porta el morir

salut

Massa llamí fa de mal pair

salut

Massa menjar fa mal

salut

Massa pa fa mal

menjar, mal, salut

Massa singlot, senyal de mort

salut, mort

Mata més gent la taula que la guerra (Significa que els excessos de menjar són causa de greus malalties)

menjar, mort, gent, salut

Matinejar tres coses fa: ric, sa i bon cristià

salut

Medecina i procura, cobra-la mentre dura

salut

Medecina per fora, a tota hora (Suposa que els medicaments d'aplicació externa no poden perjudicar)

salut

Medecina que alivia, seguir-la

salut

Medicina d'un dia, no fa via (Significa que els medicaments s'han de prendre amb insistència perquè siguin eficaços)

salut

Mel amb vinagre cura el mal, però és mal aspre

salut, vinya, mal

Menja amb compàs i viuràs

menjar, salut

Menja be i caga fort, / i no tingues por [o riu-te de]a la mort (Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut)

mort, menjar, riure/plorar, be, salut

Menja bé i ensaliva com cal, si no vols tindre el ventre mal

salut, cos huma, menjar

Menja cada dia tres vegades, i beu tres glops en cada menjada i tindràs la salut assegurada

salut, menjar, beure

Menja calent i beu fred i faràs anys alegret

menjar, beure, alegria, salut

Pàgina 26 de 45.

El Refranyer