Refranys salut

Metge i llevadora, han d'anar a gust de la senyora

salut, oficis

Metge malalt no cura ningú

salut, oficis

Metge novell, feina pel fosser (La seva inexperiència et pot abocar a la mort)

salut, oficis, mort

Metge que no parla no cura

oficis, salut

Metge que parla amb el malalt li cura la meitat del mal

salut, oficis, parlar

Metge vell i apotecari jove

oficis, salut

Metge vell i cirurgià jove

salut

Metge vell i cirurgià jove i apotecari coix

oficis, salut

Metge vell, barber jove i apotecari ric

salut, oficis

Metge vell, cirurgià jove i apotecari ric

oficis, salut

Metge xerraire no cura gaire

salut, oficis

Metge [o barber] piadós, nafra pudenta (Vol dir que el metge que té por de causar dolor al pacient no sol guarir bé les ferides)

salut, oficis

Metges i apotecaris, les medecines pels altres

oficis, salut

Millor remei el que guarda que el que cura

salut

Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort

salut, menjar, mort

Molt arròs fa mal al cos.

menjar, cos huma, salut

Molt dormir al cap fa entorpir

salut

Molt i bo, drecera per la mort

mort, bona, salut

Molt menjar desmenja

salut

Molt menjar molt mal fa

salut

Molt millora malalt que no pitjora

salut

Molt vi és metzina, l'aigua, medicina.

aigua, salut

Molta fruita menjaré i molta salut tindré (Lloa la sanitositat de la fruita fresca)

menjar, plantes, salut

Moltes medecines fan estar malalt

salut

Moltes medecines no curen, però mal no procuren

salut, mal

Moltes vegades dura més el dol que la pena

salut

Molts de mals agafats pel vici són portats

salut

Molts se'n van a l'hospital per no veure el seu cabal (Vol dir que per negligència en l'administració dels propis béns, moltes persones tornen pobres)

salut

Mor el mortal, i no mor el malalt (Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin)

salut, mort

Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula (Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions)

salut, mort

Móres de barder fan fer, móres de roldor fan por

salut, plantes

Mossegada maldient, no té remei

mal, salut

Mudar de color (Canviar el color natural de la cara per efecte d'una forta alteració física o moral)

colors, salut, maneres de dir

Mullena de divendres, malaltia segura.

setmana, salut, aigua

Nafra en juntura no té cura

salut

Nafra rodona no té cura si no canvia de figura

salut

Nafra vella no té cura

salut

Nafres hi ha que no es curen

salut

Nafres que triguen de curar no es curen mai

salut

Nafres velles triguen a curar-se

salut

Net, fresc i sa sia el teu menjar

salut

Neu abans de festes mata persones i bèsties [festes de Nadal, Any Nou i Reis] (De fet, la població humana i animal malalta o vella decreix molt en els mesos de novembre i desembre)

oratge, salut, persones, festa, animals

Neu al gener, porta gemecs.

mesos, oratge, salut

Neu per Nadal, salut per l'any

oratge, salut, festivitats

Neus per Nadal, salut [o ventura] per tot l'any

salut, any, festivitats, oratge

Ni aire fresc estant suat ni posar-se en carrer que no treu cap

oratge, salut

Ni alegrar-se per salut ni espantar-se per malaltia.(Viu el dia a dia, no et tens que amargar per estar malalt ni estar entusiasmat per tenir salut, perquè les coses sempre poden canviar)

salut

Ni dormis amb gats ni caminis descalç

animals, dormir, salut

Ni el bo gitat ni el malalt alçat (Per més que es pretenga fingir, més prompte o més tard acaba manifestant-se el vertader estat corporal o anímic, que desmenteix la farsa)

bona, salut, dormir

Ni el malalt pot fer el bo, ni el bo el malalt. Per més que es pretenga fingir, més prompte o més tard acaba manifestant-se el vertader estat corporal o anímic, que desmenteix la farsa)

bona, salut

Pàgina 28 de 45.

El Refranyer