Refranys mar

Posa la barca a quart o a banda i és segur que no branda

mar

Posar al paire (Maniobrar una embarcació de vela per tal de que resti al paire)

mar, maneres de dir

Posar en surada (Posar una embarcació en disposició de mantenir-se sobre l'aigua i navegar)

maneres de dir, mar

Posar en vent (Orientar les veles segons la direcció del vent)

mar, maneres de dir

Posar hams, [o Tirar hams a la mar] (Fer les gestions preparatòries per a obtenir alguna cosa)

mar

Posar portes al mar [o al camp; o a la muntanya] (Indica que algú fa feina vana)

mar, camp

Posar-se a la capa [o navegar a la capa] (Amb les veles plegades o amb poca vela i la barra del timó tota a sotavent, per tal de resistir millor un temporal)

maneres de dir, mar

Prendre terra (Arribar la nau a terra)

maneres de dir, mar

Qualsevol ofici es millor que el de pescador

mar, oficis

Quan brama la mar, no baixes a pescar (Resulta perillós i en alguns casos mortal)

mar

Quan bufa el xaloc diu el pescador: «de casa no em moc»

oficis, oratge, mar

Quan bufa fort el migjorn, si vols peix has d'anar al Born

oratge, mar

Quan el mar arrufa el nas, és senyal de mal borràs (Quan la superfície s’arruga, oneja i escumeja és perquè està alçant-se vent)

oratge, mar, mal

Quan el març haja passat, mariner, fes-te a la mar (És el moment de la pesca abundosa)

oficis, mesos, mar

Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet (El vent del nord-oest no afavoreix ni la pesca ni la navegació)

oratge, mar

Quan en mar es prometen misses i cera, mal va per la galera

mar

Quan fa bigotis el sol, no es torna a port quan es vol

oratge, mar

Quan fa migjorn, si vols pescar, vés al Born

oratge, mar

Quan gela i glaça, mariner a casa (És preferible romandre inactiu però calent a passar calamitats insanes)

oratge, oficis, mar, casa

Quan juguen els dofins, maror fora i maror dins (Les aigües agitades causen agitació en els éssers vius)

animals, oratge, mar

Quan l'octubre és arribat, treu les nanses de la mar (S’acaba el temps de captura de marisc, que ha durat des de la primavera)

mesos, mar

Quan la gavina visita el llaurador malament pel pescador (Anuncia que si la gavina fuig de la mar és senyal de mal temps)

animals, oratge, mar

Quan la gavina [o merita] va per l’horta, entra la llenya, fes foc i tanca la porta [o mal en la costa] (Es diu perquè la presència de la gavina o merita és senyal de mal temps)

mar, oratge, camp, foc, animals, casa

Quan la grua va a pescar, no surtis en mar (Aquest ocell anuncia que ve fugint de les pluges que arribaran a terres llevantines més avant)

oratge, mar, animals

Quan la lluna neix amb banyes, treu els mariners de les cabanyes [banyes = les dues puntes del quart creixent] (La lluminositat lunar atrau la pesca)

oratge, mar, oficis

Quan la lluna neix la mar creix (A mesura que ella va ascendint va fent pujar la marea per atracció física i molts peixos ascendeixen cap a la superfície)

oratge, mar

Quan la lluna va a sortir maror a desdir (La mar s’altera abans de l’eixida de lluna per l’efecte de l’absorció de la marea, que fa que l’aigua es desplace)

mar, oratge

Quan la mar brama, menjar vol (Resulta perillós i en alguns casos mortal)

mar, oratge

Quan la mar està en bonança, tothom pot esser mariner

mar, oficis, oratge

Quan la mar fa llumenetes, poc avancen les barquetes

mar

Quan la mar va bé, tothom és bon mariner [o En bona mar, tothom és bon mariner)

mar, oficis, bona

Quan les gavines ballen, els pescadors reposen (Per la seua actitud anuncia l'arribada del mal temps)

oratge, oficis, animals, mar

Quan llampa a la mar, vent de la serra (Les tempestes marines desplacen l’atmosfera circumdant)

mar, oratge

Quan llampega a marina, procura per llenya i farina (És previsible que el mal oratge es desplace cap a la terra)

oratge, mar

Quan l’octubre és arribat, a mar a caçar i a terra a pescar (Encara que semble un contrasentit, significa que hi ha cacera pertot i que convé evitar la mar, que pot ser traïdora en hivern, i anar a pescar al riu)

mar, caça, mesos

Quan l’octubre és arribat, llaura la terra i llaura la mar (Convé preparar els bancals perquè absorbisquen les pluges hivernals, mentre que el mar va agitant-se i fent ones després de la calma estiuenca)

mesos, camp, mar

Quan no puguis navegar, al moll a badar

mar

Quan no vulgues navegar, al moll a badallar (Ve a dir que si no es vol treballar, es badallarà de fam)

mar, menjar

Quan plou, plou; quan neva, neva; quan fa vent, pel mariner fa bon temps (La pluja i la neu són benvingudes pels camperols per ser bones pel camp i el vent ajuda el mariner en la navegació)

oratge, mar

Quan resa el mariner, és molta la por que té (La gent de mar li veu la cara a la mort moltes vegades)

mar, oficis

Quan salta el peix, salta la mar (La mar agitada afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes)

animals, mar

Quan Sant Francesc treu el cordó, a la mar hi ha gran maror, uns anys sí i uns altres no; però més que sí que no pas que no (4 octubre)

mar, sants, oratge, mesos

Quan sentes la gavina cantar, popa a la mar [o procura desembarcar] (Indica que la seua presència és senyal de mal temps)

animals, cantar, mar, oratge

Quan tires la xarxa en mar mai saps què trauràs

mar

Quan veges el peix saltar, para la trama i deixa de caçar (La mar agitada afavoreix la pesquera, ja que els peixos, sacsejats, no s’adonen del perill de les xarxes)

mar, caça, animals

Qui barca maneja o dona passeja, ha de voler saber de quin peu coixeja (Per la pròpia seguretat, convé conéixer bé les persones i les coses més pròximes, sobretot els seus defectes)

persones, cos huma, mar

Qui bé cala bé cobra

mar

Qui bé pesca mal navega

mar

Qui cala, 'jala'

mar

Qui cala, sempre pesca alguna cosa

mar

Pàgina 18 de 22.

El Refranyer