Comentar-se molt quelcom. Anar de boca en boca; dir-se, escampar-se, esbombar-se, difondre's; tothom en parla
No estar mai quiet, algú; no comparèixer mai als llocs en què normalment s'hauria de sojornar. Anar de gresca, no ser mai a casa, no parar en torreta
Navegar a favor de les ones quan hi ha temporal sense veles
Navegació d'un vaixell donant la popa a un vent tan fort que no es pot navegar d'altra manera
Anar a fer voltes, trescar d’un lloc a l’altre, generalment per coses de poc profit. Córrer la gandaina, fer el calavera
Trescar d'un lloc a l'altre, anar per ací per allà, generalment per mal fi o per coses de poc profit
S'aplica a la pilota que no colpeja en sec la mà, sinó la recorre, i, per tant, no fa tant de mal
Fer coses desencertades, de pressa, amb poc trellat; actuar irreflexivament . No ser-hi tot, precipitar-se, córrer més el cap que les cames.
Anar a una gran velocitat
Ser molt veloç. [Fa referència al corredor novelder José Morant Fuentes, de malnom Meló o el Meló.]
Anar molt lleuger, córrer molt veloçment
Es diu per a referir-se a una persona que ha viatjat molt
Es diu de qui fa moltes coses i en treu poc profit. Fer moltes feines i mal fetes
Sentir-se la fam
Anar d'un lloc a l'altre, caminar molt, fer llargs viatges
Navegació d'un vaixell donant la popa a un vent tan fort que no es pot navegar d'altra manera
Expressió usada per a indicar que en un lloc hi ha molta brutícia
Acció que es fa per despistar els enemics, els rivals, la competència, etc. Moviment de distracció, excuses
Expresió usada per referir-se a un lloc on hi ha molt de desordre
Agarrats o a una mínima distància. Combat amb espases, baionetes o altres armes blanques. En esport, lluita amb molt de contacte entre els rivals
Es diu, irònicament, quan un fet, és normal que hagi passat. Ja era vist que passaria, ja és estrany!, ja seria estrany!, com sempre, altre cop
Detalladament, una cosa després de l'altra i sense deixar-ne cap
Dita que recomana d'expulsar del cos les coses indigestes. Cosa dolenta, fora del ventre, no us estigueu de fer pets
Això de què parlem. Es fa servir quan l'antecedent és tota un oració. Això, això que diem, la qual cosa, fet que
Es diu d'una persona molt maldestra. Pastifa, graponer; en comptes de mans té peus; cosa que toca, cosa que espeny
Expressió que indica la conveniència o l’oportunitat de fer qualque cosa. Seria oportú, convindria, cal posar-hi remei, seria cosa de, alguna cosa s’hauria de fer
Vol dir que les coses són com són i que no cal donar-hi més voltes. Coses que passen, va com va, és així, ha anat d'aquesta manera
Es diu per cercar la conformació davant de circumstàncies desagradables o dolentes. Coses que han de venir
Fill del cosí germà. També es diu d'un parent més llunyà. Cosí prim, cosí nebot, cosí segon, parent de lluny
1 Es diu de quelcom que és difícil, o que no agrada de fer. Venir malament, a repèl, a remà, costera amunt, no fer cap gràcia, venir revés, venir a contracor, llevar el revessí, venir pel revés. 2 En direcció cap a la part superior d'un terreny inclinat o cap a la part inferior 'costa avall', cap amunt; cap avall
Ser més costós la part accessòria que la substancial
Trigar quelcom molt de temps a fer-se. Costar anys i panys, trigar una centúria, durar qui sap el temps
Tenir, una cosa, moltes dificultats per anar bé. No acabar d'anar bé, tenir molts entrebancs, haver de lluitar contra tots els vents
Resultar més onerosa una cosa accessòria que la principal. Valer més el mall que l'enclusa
Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa
Es diu quan puja més la part secundària que la principal d’una cosa
Ser molt cara, una cosa. Costar molts cèntims, diners, sous, doblers, etc.
Costar un gran esforç. Costar el bec i les ungles; costar sang, costar moltes suades, costar suor i llàgrimes; costar més que la Seu de Xàtiva, costar més que si l'haguessin donat a dida, costar pena
29 juny. Ser, quelcom, molt difícil d'assolir. Ser costerut, ser de mal fer, veure's negre per a