Tema
maneres de dir
22.524 refranys catalogats sota aquest tema.
Boca de pinyó
Boca molt xicoteta
maneres de dir
Boca de plata
Persona que parla grans veritats
maneres de dir parlar cos huma
Boca de portal
Boca molt gran
cos huma maneres de dir
Boca inútil
Dit de la persona que no treballa i hom ha de mantenir per no res
cos huma menjar maneres de dir
Boca muda mai no es batuda
Vol dir que sol convenir més callar que parlar
cos huma parlar maneres de dir
Boca per amunt
Tombat amb la cara mirant el cel
cos huma maneres de dir
Boca per avall
Tombat amb la cara a terra
maneres de dir cos huma
Bocabadat -ada
Admirat, sorprès, meravellat
maneres de dir
Bocaderrap
Persones que tenen la boca molt indiscreta i parlen més de lo que deurien fer-ho, o quan no toca
maneres de dir parlar
Bocí de mal pair
Ésser difícil d'admetre, qüestió difícil, desagradable
maneres de dir
Bocí [o mos]per força costa d'empassar [o d'engolir]
Ésser difícil d'admetre, qüestió difícil, desagradable
maneres de dir
Bogar amb el rem tort
Es diu d’un pescador sense sort
oficis mar maneres de dir
Boig com una cabra
Molt boig
maneres de dir animals
Boig rematat
Que mostra indicis de bogeria
maneres de dir
Boira pixanera
(o boira de borra, ploranera) és una boira densa i baixa que es resol en un ruixim o pluja molt fina i persistent. Es caracteritza per precipitar gotes finíssimes, refrescant l'ambient sense arribar a ser una pluja intensa. És habitual en zones humides o de muntanya.
oratge maneres de dir
Bola va!
Exclamació per desmentir allò que s'ha dit
maneres de dir
Bollar-la
Cometre una gran errada, equivocar-se completament
maneres de dir
Bon camí no es marrada
Anar pel camí més dret
bona maneres de dir
Bon dia és el que plou i no pedrega
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
bona maneres de dir oratge
Bon dia fon si hi ha què menjar
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
maneres de dir menjar bona
Bon dia i bon any i salut per passar-lo
És una salutació amb desig, o la resposta a una salutació
salut maneres de dir bona any
Bon dia i bon olla a migdia
Salutació quan es desitga al temps que puga menjar
bona menjar maneres de dir dia i nit
Bon dia i bona olla
Es deia quan dos persones es trobaven de matí i es saludaven sobretot en temps de la misèria perquè el qui tenia un bon plat d'escudella dinava i moltes vegades no menjava res més
maneres de dir dia i nit menjar bona
Bon dia pel matí!
Ser molt de matí
maneres de dir bona
Bon dia! [o bon dia i bona hora!]
Fórmula de salutació usada durant tot el dia, especialment al matí
maneres de dir dia i nit
Bon dia, bona hora i bon ball a la vesprada
És una expressió tradicional i molt completa de benvinguda i bon auguri, que combina la salutació matinal amb el desig de passar un bon dia i acabar amb alegria a la tarda.
bona dia i nit maneres de dir
Bon dia, bona hora, bona olla a la nit
Salutació amb bon auguri
maneres de dir dia i nit bona
Bon dia, o dia bonic, o dia triat, o dia noble, o dia preciós, o dia de reis, o un dia de cristians
És una manera solemne de donar la benvinguda a la jornada. Dia esplèndid, sobretot si és a l'hivern.
dia i nit maneres de dir
Bon dia, si no plou, i si plou la deixarem caure
Expressa conformisme, optimisme i resignació davant les inclemències del temps, indicant que s'accepta el que vinga. S'utilitza com una salutació irònica o informal per restar importància a la pluja quan no interessa que ploga, acceptant-la tal com cau.
oratge dia i nit maneres de dir
Bon goig que... [o Bon goig si...]
Podríem estar contents si...; amb prou feines si...
maneres de dir
Bon home
Simple.Crèdul
maneres de dir bona
Bon jan
Home de geni bo, que a tot diu que sí
maneres de dir bona
Bon lloc ha anat a fer nyenya
Es diu quan algu va a un lloc a on no trobara lo que vol
maneres de dir
Bon nas, bon compàs
Signifiquen que les persones que tenen el nas gros solen ésser intel•ligents o simpàtiques
maneres de dir bona cos huma
Bon natural
Persona bona i bonsadosa
maneres de dir bona
Bon negoci
Negoci en què una persona ix guanyant
bona maneres de dir
Bon passament
Ingressos econòmics periòdics que permeten a qui els cobra de viure d’una manera folgada, còmoda, sense estretors econòmiques
maneres de dir diners
Bon plat i fondo
Atipar-se molt i no preocupar-se per res
maneres de dir menjar bona
Bon pot havem encetat!
Es diu per significar que s'ha començat una empresa amb bons auguris
maneres de dir
Bon profit li faci!
Es diu irònicament per manifestar que no tenim enveja d'una cosa bona que un altre frueix
maneres de dir
Bon profit!
Fórmula amb què saludem els que mengen o acaben de menjar, expressant-los el desig d'una acció beneficiosa de l'aliment que prenen o han pres
maneres de dir menjar
Bon senyal
Indici favorable
maneres de dir bona
Bon vent et pegue al cul i en popa que no s'encalle
Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi
maneres de dir
Bon vent i foc al cul
Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi
maneres de dir cos huma
Bon vent i que duri
Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi
bona maneres de dir
Bon vent i que no torni
Es diu quan algú se'n va i volem expressar que no ens sap greu que se'n vagi
maneres de dir bona
Bon vent! [o Bon vent i barca nova! o Bon vent i oratge, i mar per còrrer, o Bon viatge i barca nova!]
Expressions de comiat adreçada a algú o a alguna cosa que no sap greu que se'n vagi o que es perdi
bona maneres de dir mar oratge
Bon vespre
Salutació que es fa al vespre, quan es comença a fer fosc
maneres de dir bona
Bon viatge!
Expressió per a manifestar a algú desig de bona travessia quan parteix. Irònicament es diu per manifestar satisfacció perquè se'n va algú que ens és molest
maneres de dir
Bona cosa de
Quantitat considerable
maneres de dir
Bona en fóra que
Expressió que rebutja quelcom inadmissible
maneres de dir
Bona està l'haca, però està flaca [o Encara és viva l'haca, però molt flaca]
Es diu al·ludint a una cosa que s'aguanta sols aparentment, amb molt de perill de desfer-se o arruïnar-se. Indica que, tot i tenir una aparença correcta, la seva estructura o situació real és precària.
animals maneres de dir
Bona excusa te el malat, que pixa i diu que sua
Es diu davant d'algunes excuses
bona salut maneres de dir
Bona firma
Amb garantia d'origen
maneres de dir bona
Bona guaita, bona!
Crit amb què antigament es comunicaven entre si els vigilants per indicar que no hi havia novedat
maneres de dir
Bona hora per morir-se el sogre
Així es contesta, humorísticament, quan algú demana quina hora és
maneres de dir
Bona i santa nit!
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
maneres de dir bona
Bona l'hem feta!
Expressió d'haver obrat desencertadament
maneres de dir
Bona mar
Situació de la mar en calma
maneres de dir mar bona
Bona mossa
Dona jove i ben plantada. Bona persona
bona maneres de dir
Bona nit !
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
dia i nit maneres de dir bona
Bona nit cresol que la llum s'apaga
Quan una cosa s'acaba, com els ciris, l'oli del cresol. En apagar o anar-se'n la llum
dia i nit maneres de dir bona
Bona nit cresol! [o bona nit caragol! , o bona nit i tapa't! , o bona nit viola! , etc.]
Expressions que denoten la pèrdua irremissible d'alguna cosa, la consumació d'un fet que ja no té remei, etc.
maneres de dir bona
Bona nit i bon vent
Fórmula de salutació entre la gent de la mar
maneres de dir
Bona nit i bona hora!
Fórmula de salutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
bona maneres de dir dia i nit
Bona nit i tapa't!
Expressió que es diu quan un se'n va al llit a dormir
maneres de dir dia i nit dormir
Bona nit pastora
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei
oficis bona dia i nit maneres de dir
Bona nit que Déu nos do!
Fórmula de sdalutació ussada per la nit, especialment quan hom s'acomiada fins al dia següent
bona déu maneres de dir dia i nit
Bona nit set sous!
Es diu per indicar que s'ha acabat, que no hi ha res més a fer
maneres de dir dia i nit bona
Bona nit [o bon dia] i bon hora, i bona mort quan siga hora!
Espressió que denota la consumació d'un fet i ja no te remei
bona mort dia i nit maneres de dir
Bona nit, caragols, que per ahí ja s'ha fet vespre
Expressió que denota la consumació d'un fet que ja no te remei. S'usa per donar per tancat un tema, sovint amb un to humorístic o de resignació davant d'una situació consumada.
animals bona dia i nit maneres de dir
Bona obra
Acció bona que cal fer cada dia
maneres de dir bona
Bona tarda!
Fórmula de salutació usda duran aquesta part del dia
maneres de dir
Bona teca
Bon menjar
maneres de dir menjar bona
Bona vesprada
Salutació que es fa al llarg de tota la vesprada
maneres de dir
Bona vista per un cec!
Expressió plena d'ironia i sarcasme que s'utilitza quan algú no veu una cosa que té al davant o quan comet una errada visual molt evident. També es diu quan es veuen coses agradables o desagradables.
bona maneres de dir
Bona vista vegam, bacores per Sant Joan
24 juny. Aquesta dita és una expressió de desig i alegria per l'arribada dels primers fruits de l'estiu! És la forma popular de donar la benvinguda a la temporada de les bacores, un moment molt esperat al camp valencià. Per extensió és una expressió humorística d’alegria quan un troba inesperadament algun conegut
bona mesos plantes sants maneres de dir
Bona vista vegem
És una salutació a algun conegut. Aquesta és la resposta de cortesia tradicional que es fa servir quan algú et diu "Bon dia", "Bona tarda" o, més específicament, quan algú et saluda amb un "Déu vos guard".
bona maneres de dir
Bona vista vejam, figues en agost!
S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.
bona mesos plantes maneres de dir
Bona vista vejam, naps en Advent.
S'utilitza com a salutació afectuosa i una mica recriminatòria quan fa molt de temps que no es veu algú. L'expressió combina l'alegria del retrobament amb una excusa tradicional sobre el pas del temps, indicant que cadascú arriba quan toca, igual que els fruits de la terra.
bona festivitats plantes maneres de dir
Bona voluntat
Intenció d'obrar bé, de complaure algú, d'afavorir-lo
maneres de dir bona
Bona xeixa
Bon assumpte
plantes maneres de dir bona
Bones paraules
Excuses
maneres de dir parlar
Bones paraules i dolents fets
Es diu referint-se a les persones que acullen o despatxen la gent molt amablement, però obren sense contemplacions i procurant perjudicar-la?
maneres de dir parlar
Bones vacances!
Expressió usada per acomiadar-se d'algú que s'n va de vacances o que les comença
maneres de dir bona
Bonicaries
Molt boniques
maneres de dir
Bons oficis
Intervenir en les gestions que es fan a favor d'algú
maneres de dir bona
Borratxo com una sopa
Molt borratxo. L'expressió fa referència a l'antiga pràctica de posar vi calent a les sopes, deixant el pa o els ingredients completament xops, metaforitzant així el grau d'embriaguesa.
vinya maneres de dir beure
Borrego de bona llana
Bona persona
maneres de dir animals
Botar com una cabra
Saltar amb molta d'agilitat
maneres de dir
Botar del llit
Aixecar-se molt de matí i sortir ràpidament del llit
maneres de dir dormir
Botar totes ses bardisses
Anar envant arregussant tots els obstacles
maneres de dir plantes
Botifarra catalana!
Expressió que es diu quen es vol negar enèrgicament una cosa a algú
maneres de dir
Botifarra de pagès
Expressió usada per a indicar que hom no es creu una afirmació feta per algú
maneres de dir
Botifarra!
De cap manera
maneres de dir
Botons d’or i traus d’estopa
Conjunt mal avingut d'una cosa bona amb una de dolenta. Descriu una combinació molt mal avinguda, discordant o incomprenible. Fa referència a la barreja d'una cosa de gran valor o qualitat (els botons d'or) amb una de molt tosca, pobra o de mala qualitat (els traus d'estopa).
maneres de dir
Braç a braç
De costat, amb familiaritat, amb confiança
maneres de dir cos huma
Brams d'ase no arriben al cel
Significa que les paraules necis, insults o crítiques destructives no tenen cap valor ni repercussió duradora. S'utilitza per a desestimar comentaris ofensius o rudes, indicant que no s'ha de fer cas de qui parla sense raó ni sentit, ja que els seus "rebuznos" no tenen importància.
animals déu maneres de dir
Brandar el cércol
No tenir gens de pa a casa
maneres de dir menjar
Brandar-la
Passejar-se
maneres de dir