Refranys diners

Treballar i no guanyar, més val descansar (És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans)

diners, treball

Treballar i no guanyar? Més val, llavors, descansar (És un plantejament filosòfic seguit per cada vegada més col·lectius humans)

treball, diners

Tres capes té Joan: dos que li han de fer, i una que li'n faran (Fa al·lusió als que bravegen de riquesa sense tenir res)

diners, indumentària

Tres pescadors, tres jugadors i tres caçadors són nou pobres

caça, mar, oficis, joc, diners

Tres quintars fan dotze arroves; contes vells, baralles noves (Vol dir que per evitar discussions cal pagar els comptes tan aviat com sia possible)

amistat, diners

Treure diners de sota les pedres (Aconseguir diners amb una gran facilitat)

maneres de dir, diners

Treure i no posar, tira la bossa a rodar

diners

Trobar les Índies (Trobar una manera d'enriquir-se)

maneres de dir, diners

Trobar-se a tres sous i onze (Trobar-se pobre, endarrerit econòmicament)

diners, maneres de dir

Truges a mitges no fan porcells (Significa que els negocis portats a mitges no solen esser gaire productius per a cadascun dels participants)

diners, animals

Tu fiaràs, tu pagaràs

diners

Un bon amic no es pot pagar

amistat, diners, bona

Un cop de bossa no mata (Vol dir que despendre diners no és cosa que perjudiqui gaire, mentres no es repeteixin massa les despeses)

diners, mort

Un duro a la butxaca és un bon amic

diners, amistat

Un duro és un bon company

diners

Un fallo que mina la moral i buida la butxaca (Expressió utilitzada quan es falla una pilota molt fàcil de ser jugada)

diners, joc

Un no sap quan es pateix més, si amb diners sense salut, o amb salut sense diners.

diners, salut

Un nuc a la bossa i dos a la boca

diners, parlar

Un preu prohibitiu (Preu excessivament car)

maneres de dir, diners

Un sou de mal, set sous d’empastre

diners

Un tio ric, el millor amic (Certament: uns, de cor; altres, de conveniència)

diners, persones

Una almoina per a Lorenzo, que li ha allargat la vida i se li han acabat els béns (Es refereix a algú que s'ha arruïnat per no saber-se administrar)

diners

Una bossa solament, té la casa on hi ha argent

diners

Una gàbia tan gran per a uns pardals tan lletjos (Es diu quan una família és d'aspecte físic poc agraciat i té molts diners)

maneres de dir, diners, animals

Una unça toma un quintar (Significa que els diners arriben a fer caure grans voluntats i reputacions)

diners

Uns tenen la fama i altres els doblers (Vol dir que uns tenen l'anomenada bona o dolenta, i altres en treuen profit o en sofreixen les conseqüències)

diners

Usures, sogres i gats duen mals resultats

animals, diners, parentiu

Vaixell que duu passatge, bossa pel cuiner

diners, oficis, mar

Val més bon nodriment que or i argent

salut, diners, bona

Val més fortuna que esser fill de rei (Alguns objectius s’aconsegueixen per un colp de sort)

diners, parentiu

Val més home sense diners que diners sense home

diners, persones

Val més la salut que els diners

salut, diners

Val més manllevar al graner que a l'usurer.

diners

Val més mendicar que en la forca gambejar

diners

Val més pagar el forner que el metge

oficis, diners, salut

Val més pobre que mesquí

diners

Val més ser bon pobre que mal ric

diners

Val més un dit de cervell que una quarterada a l'Horta (Vol dir que és molt millor la intel·ligència que la riquesa)

cos huma, diners

Val més una bona dona que una bona hisenda [o «que diners] (Vol dir que una bona dona de casa val més que una bona dot)

casa, bona, diners, parentiu

Val més, vendre barat que donar.

diners

Valdre més diners que el que pesa (Ser molt valuós)

maneres de dir, diners

Valdre quatre gallets (Vol dir que una cosa és econòmica)

maneres de dir, diners

Valdre un món (Tindre molt de valor)

diners, maneres de dir, mon

Valdre una mina [o un potosi] (Allò que produïx abundància d'alguna cosa o de què s'obté molt de profit)

maneres de dir, diners

Valer més or [o plata, o diners] que no pesa (Ser molt bona una persona o cosa)

diners, maneres de dir

Valer un credo (Ésser molt car)

maneres de dir, diners

Valer un ronyó (Costar molts diners. Costar el pebre, costar una picossada, pagar-ne el gust i les ganes, costar el bec i les ungles, costar un ull de la cara, costar una ronyonada)

diners, maneres de dir

Valer un ull de la cara (Ser molt car)

diners, cos huma

Valer una fortuna (Valer molt)

diners

Valer una Índia (Ser molt valuós)

diners, maneres de dir

Pàgina 36 de 37.

El Refranyer