Refranys salut

Picada d'escorpí, mel de romaní

salut

Picada d'escorpí, no s'és a temps de pujar al llit

salut

Picada d'escurçó, no hi ha temps d'extremunció

salut

Picada de colobra, la mort darrera

salut

Picada de vidriol porta dol

salut

Picada d’aranya, la mortalla; pic d’escurçó, la extremaunció; pic de xaveta, la taüteta (Exagera la perillositat del verí d’aquests tres gèneres animals)

animals, mort, salut

Picor al nas, cucs al cul

salut

Pitjor és la recaiguda que la caiguda (La segona vegada que es pateix la mateixa malaltia és perquè el cos no ha creat les defenses suficients i està en desavantatge)

salut

Poc mal danya

mal, salut

Poc remei ajuda i poc mal danya

salut

Poc sol, poca pena i poc sopar, si vols viure ben sa [

menjar, oratge, salut

Poc sopar i poca pena, salut plena

salut, menjar

Poc vi, pa de casa, no gaire carn, peix i verdura i llegum, abundant

vinya, salut, plantes, menjar

Poca medecina, molta salut

salut

Poca medicina, poca salut

salut

Pocs diners, poca salut

salut

Poder valdre's (Ser més o menys capaç de moure's, fer les coses sense ajuda d'un altre tot i l'edat, la malaltia o les xacres)

salut, maneres de dir

Poques metzines no maten (Es diu per llevar importància a una cosa que es considera nociva, però que per la seva poca quantitat no pot fer mal)

mort, salut

Porc amb vi del vell en fa nin.

vinya, salut

Porc fresc i vi novell, al cementiri amb ell (Tot aliment elaborat necessita un temps mínim de repós per a concloure la seua reacció química i estabilitzar-se)

vinya, salut, beure, menjar, animals, mort

Portar [o dur algú] a la sepultura (Causar-li la mort)

mort, salut

Portar-se bé de salut (Tindre salut)

maneres de dir, salut

Portar-se malament de salut (Tindre mala salut)

maneres de dir, salut

Posa la testa vora la finestra

salut

Posa les orelles vora les estrelles

salut

Posar malalt (treure algú de seny)

maneres de dir, salut

Posar-se a to (Refer-se [de salut i de situació econòmica])

maneres de dir, salut, diners

Posar-se bo (posar bo) (Curar-se d'una malaltia, Retornar la salut)

maneres de dir, salut, bona

Precaució i brou de gallina estalvia medicina (Suggereix que el millor remei per a conservar la salut es mengar, però equilibrada i moderadament)

animals, salut

Pren en dejú ginebrons i et fugiran molts trastorns

plantes, salut

Prendre aire (Alleujar-se d'una malaltia, enfortir.se)

maneres de dir, salut

Presó i llit són prova d'amic (Significa que els bons amics els coneixem quan estem en l'adversitat, i principalment en estar malalts o captius)

salut, dormir, amistat

Prim de salut (Malaltís, amb poca salut)

salut, maneres de dir

Prou dejuna qui molt menja

salut

Purga més una lliura de raïm que el senet, l'acíbar i el pucim.

vinya, salut

Quan arriba la mort, no hi ha remei en cap hort

mort, salut

Quan cou, cura; quan pica, madura (Es diu com a conhort al qui es queixa que una ferida o altra malura li cou)

salut

Quan Déu dóna una nafra, no hi ha remei que la guareixi.

donar, salut, déu

Quan Déu no vol, el metge no pot.

déu, oficis, salut

Quan digué: -Ai!, ja no tenia remei

salut

Quan el mal és amo no hi ha cura

salut

Quan el mal és de mort sols el morir és remei

salut, mort

Quan el mal és de mort, les medecines són metzines

salut, mort

Quan el malalt no empitjora, ja millora

salut

Quan el metge roda el cap, mal assumpte

salut, mal, oficis

Quan els ulls de poll piquen, senyal de canvi de temps (Les ferides antigues, sobretot dels ossos, i les afeccions de la pell són molt sensibles al menor indici d’humitat)

salut, oratge

Quan es té mal als peus se'n ressent tota la persona

salut, cos huma

Quan estem bons donem consells als malalts, però no els sabem prendre quan estem mals

consells, salut

Quan et trobis malament o de mal humor, pensa que darrera d'un dia dolent en ve un altre de pitjor

salut

Quan fa mal el cap tot fa mal

salut, cos huma

Pàgina 33 de 45.

El Refranyer