Refranys menjar

Més val morir d'una fartada que de fam (És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners)

menjar, mort

Més val morir fart que desmaiat [o de gana] (És preferible l’abundància a la precarietat, sobretot en el menjar)

mort, menjar

Més val pa a seques amb amor que pollastres amb dolor (Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si)

menjar, animals

Més val pa i ceba amb amor, que gallines amb dolor (Fan més profit la companyia o l’apetència que el menjar en si)

menjar, animals, plantes

Més val rotar que badallar (Es clar que millor és menjar que patir fam)

menjar

Més val talent que pa de forment

menjar

Més val un bitxac al plat que una perdiu volant (Es millor tenir una cosa segura que d'altres possibles)

animals, menjar

Més valen dos mossos de vaca que set de pataca (Un bon filet de carn és més alimentós i saborós que qualsevol vegetal)

menjar, plantes, animals

Mig cuit mig cru, menja-t'ho tu

menjar

Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort

salut, menjar, mort

Mirar i no tocar, no se mastega (Es diu per manar o recomanar que no toquin alguna cosa)

menjar

Moixernó amb platillo, és tan bo com el llomillo (Ressalta el seu valor culinari)

plantes, menjar

Moliner de vent, no menja quan té talent (Vol dir que l'ofici de moliner de vent és poc productiu o almenys té una desigualtat de producció segons que el temps sia ventós o no)

oficis, menjar

Molt arròs fa mal al cos.

menjar, cos huma, salut

Molta fruita menjaré i molta salut tindré (Lloa la sanitositat de la fruita fresca)

menjar, plantes, salut

Molts fills i poc pa, anar a captar (On es passa precarietat, cada fill tria el seu camí en la vida, bo o dolent)

parentiu, menjar

Morir-se de fam (Morir per falta d'aliment. Patir fam extremada, estar mancat de les coses necessàries per a viure)

menjar, maneres de dir

Moro fi, ni menjar porc ni beure vi

menjar, animals, vinya, beure

Mort de fam (Home mancat de recursos, d'allò més elemental per a viure)

maneres de dir, menjar

Mos engolit, sabor fugit

menjar

Mos menjat, no guanya amistat (Vol dir que quan ja s'ha gaudit dels beneficis o favors d'algú, no solen recordar-se'n ni correspondre-hi)

menjar

Mossegar-se els dits (Estar molt impacient o afamegat)

menjar, cos huma, maneres de dir

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit (es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé)

parentiu, amor, menjar

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos (És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers)

menjar, amor, parentiu

N'ha mot més [o ha matat més gent] la cena que no n'ha salvat Avicena (Recomana que se sopi ben poc. Avicena, el famós metge àrab de fama universal)

menjar, mort

N'hi haure un bon bocí (Ser molt gran una persona o cosa)

menjar, bona, maneres de dir

Nadal en diumenge, quan ha passat, ven els bous i compra blat (És costum gastar més de l’habitual i començar el gener amb les butxaques buides, de manera que a vegades s’ha de prescindir d’algunes coses necessàries per a poder menjar)

setmana, festivitats, menjar, plantes, animals

Nadal en diumenge, totes les festes es menja

setmana, festivitats, festa, menjar

Nadal en divendres, un cop passat ven els bous i compra blat

animals, festivitats, menjar, plantes, setmana

Naps i cols, i cols i naps, escudella de soldats

oficis, plantes, menjar

Nero, déntol i orada al forn són cosa preuada

menjar, animals

Ni d’un cuc ni d’un bruc se’n pot treure gran suc

menjar

Ni el pare es morirà, ni nosaltres soparem (Es diu per indicar que es fa una cosa ansiosament, amb gran pressa)

parentiu, mort, menjar

Ni en divendres ni en dimarts no facis farts.

menjar, setmana

Ni es mor el pare ni sopem (Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal)

menjar, mort, parentiu

Ni escudella sense tall, ni amanida sense ceba, ni boda salsa sense sal

plantes, menjar, amor

Ni fart ni afamat

menjar

Ni formatge sense ronya, ni donzella sense vergonya (Vol dir que la cotna manté el formatge, i la vergonya defensa les donzelles)

menjar, persones

Ni fornada de flaons, ni hort de melocotons (Es diu perquè la pasterada de flaons és poc profitosa i els melicotons són fruita perillosa i poc duradora)

camp, plantes, menjar

Ni menjar cansat ni beure suat

menjar, salut, beure

Ni menjar ni beure sense gana, ni creure en paraules de gitana

salut, beure, menjar

Ni menjar sopes sense cullera, ni tenir porta amb polleguera

menjar

Ni olla sense sagí, ni taula sense vi, ni sermó sense agustí

vinya, menjar

Ni Pasqua sense mona, ni Corpus sense ginesta, ni Sant Joan sense coca (Cada festivitat té el seu producte característic)

plantes, sants, mesos, menjar, festivitats

Ni pujar a cavall sense cagar [o orinar], ni feina de força sense esmorzar [o menjar]

salut, treball, menjar, animals

Ni sopem ni es mor l’auela (Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal)

persones, mort, menjar

Ni sopem ni parix la burra (Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal)

animals, menjar

Ni sopem ni parix l’auela (Es diu quan es produeix alguna tardança injustificada al moment de fer alguna menjada comunal)

menjar, persones

Ni taula sense pa ni exèrcit sense capità (Hi ha coses que són elementals i imprescindibles)

menjar

Ni taula sense vi ni sermó sense Agustí (28 agost)

mesos, menjar, sants, vinya

Pàgina 42 de 61.

El Refranyer