`

Refranys maneres de dir

maneres de dir

Ara!

Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada

maneres de dir

Ara, com suara!

Ho diu qui no té confiança en allò que li prometen. Ara igual que suara!, ara tampoc!

maneres de dir

Ara...adés

Expressió distributiva

maneres de dir

Ara...ara

Proposició distributiva

maneres de dir

Ara?; Ara mare, que m'he cagat

Es diu quan arribem fora de temps

plantes maneres de dir

Arbre vell trasplantat, mort

No es bo que els vells canviïn de casa, de poble, d'ambient. Arbre vell trasplantat a terra nova, no prova

maneres de dir

Ària neta no té por de trons [ària: aire]

Qui té la consciència neta no tem càstig

maneres de dir

Arma de dos talls

Es diu de quelcom que pot tenir conseqüències positives o negatives, que pot produir un efecte contrari del que es pretén. Arma de doble tall; tema arriscat, perillós, que pot sortir malament; promeses de doble tall

maneres de dir

Arma més soroll que una nit de trons

Es refereix a les persones escandaloses

maneres de dir

Armar bregues

Esvalotar. Provocar esvalot, pertorbació de l'ordre; crits i sorolls de baralla, etc.

maneres de dir

Armar bronquina

Renyina, disputa violenta

maneres de dir parlar

Armar conversa

Iniciar una conversa. Encetar una conversa, començar una conversa, promoure una conversa

maneres de dir

Armar la grossa

Fer un disbarat o una malifeta important

maneres de dir

Armar molta caguera

Manifestar predilecció o afició per alguna cosa, potser excessiva o no compartida pels altres

maneres de dir

Armar un bullit

Fer un gran escàndol

maneres de dir

Armar un canyaret

Provocar discussions; posar-se nerviós i acabar cridant o renyint amb algú. Muntar un escandall, armar brega, fer desori, avalotar, esvalotar, armar un carraixet, fer calendaris

maneres de dir

Armar un carraixet

Muntar un escandall

maneres de dir

Armar un ciri

Provocar un conflicte. Armar un escàndol, aixecar fressa, armar sarau, aixecar brega, encendre el vesper, armar un canyaret

maneres de dir

Armar un Crist

Fer un gran escàndol

maneres de dir

Armar un daltabaix

Fer un gran escàndol

maneres de dir

Armar un enrenou

Fer soroll desordenat i excessiu

maneres de dir

Armar un escàndol

Esvalotar. Fer molt de rebombori. Provocar esvalot, pertorbació de l'ordre; crits i sorolls de baralla, armar un sidral, armar brega, armar un canyaret, fer desori; haver-hi un sagramental, un daltabaixetc.

maneres de dir

Armar un sidral

Gran desorde, confusió, desgavell, etc; merder

maneres de dir

Armar un vol [a algú]

Moure-li un escàndol, renyar-lo fort

maneres de dir

Armar una escama

Crear rebombori, cridòria

maneres de dir

Armar una serenata

Fer molt de soroll i enrenou. Armar sarau, gresca, soroll; ser un orgue de gats, moure soroll

maneres de dir

Armar-la

Esvalotar. Provocar esvalot, pertorbació de l'ordre; crits i sorolls de baralla, etc.

maneres de dir bona

Armar-la bona

Fer un gran escàndol

maneres de dir

Armar-se el gran cacau

Gran desordre, confusió

maneres de dir

Armat com Sant Ferriol

Molt armat o ben preparat

maneres de dir cos huma

Armat fins a la nou del coll

Anar molt armat. Armat fins a les dents

maneres de dir

Arpat de fred

Que té molt de fred

maneres de dir

Arrabassar un ronyó [a algú]

Fer-li pagar molts de diners o fer-li lliurar una cosa que li sap molt de greu amollar

maneres de dir plantes

Arrabassar un terreny

Destruir les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels. Arrencar, arrencar de soca-rel

maneres de dir

Arrabassar-se els cabells

Manifestar gran irritació

maneres de dir

Arran de

Com a conseqüència

maneres de dir

Arran i arreu

Totes les coses o les persones, d’un grup o d’un lloc. Arreu, pertot arreu, arreu arreu, a tot arreu

parlar maneres de dir

Arrancar els ais

Cridar molt, escandalosament

maneres de dir

Arrancar l'ànima [a algú]

Matar o fer molt de mal a algú

maneres de dir

Arranjar-s'ho

Arreglar les coses de la manera que reïxin

maneres de dir treball

Arrapar la pedrenca

Expressió per a indicar que s'ha de treballar de valent per a tirar avant

maneres de dir animals

Arrapar-se [o agafar-se] com una llagasta

Agafar-se molt fort; enganxar-se a una persona, no deixar-la de petja. Arrapar-se com una heura, ser una paparra, ser enganxós; aferrar-se com una pegellida, aferrar-se com una caparra, ser una llepassa

maneres de dir

Arrastrada de màrfega

Pensada inoportuna, desencertada

parlar maneres de dir animals

Arre burro, i deixa dir

Es diu parlant d'un qui segueix obrant així com li sembla bé sense fer cas del que els altres diuen

maneres de dir animals

Arre gat

Resposta per a fer entendre que u no s'ha cregut res del que li han dit

maneres de dir animals

Arre gos: què tens tos?

Expressió irònica per a manifestar incredulitat, sorpresa o desgrat davant d'una informació, un propòsit o una acció amb poc trellat

maneres de dir

Arrea al poble, llépol

Manera carinyosa d'acomiadar a algú

maneres de dir

Arredonir-se els macarrons

Indica que abans de criticar els defectes dels altres, cal mirar els de cadascú

maneres de dir mon

Arreglar el món

Tenir una conversa sobre qüestions transcendents o intranscendents

maneres de dir

Arreglar el sarronet

Preparar-se per a partir

maneres de dir

Arreglar un assumpte [o un negoci] [amb algú]

Establir-lo, regular-lo de comú acord

maneres de dir

Arreglar un casament [o una convinença]

Fer tot el que siga necessari per a la seua realització

maneres de dir

Arreglar [algú] ben arreglat

Afavorir-lo econòmicament. Causar-li dany, perjuí

joc maneres de dir

Arreglar-se una partida

Organitzar una partida. També presenta el sentit pejoratiu de manipulació de la partida

maneres de dir

Arrencar a córrer

Posar-se a córrer ben de pressa. Marxar més de pressa que el vent, marxar esgatussat -o esgatassat-

maneres de dir aigua

Arrencar aigua

Obtenir un resultat difícil

maneres de dir plantes foc

Arrencar cebes

Joc infantil on jugador s'asseu al terra o a un banc, i els altres damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa el rol de pagès que arrenca cebes i ha de fer molta força

maneres de dir joc

Arrencar de trumfos [o netejar de trumfos]

Deixar els jugadors contraris sense atots

maneres de dir

Arrencar el vol [i arrencar a volar]

Començar a volar un ocell o un avió. Sortir una persona de la protecció familiar. Agafar el vol, aixecar el vol, enlairar-se, envolar-se; desmamar-se, espavilar-se, anar-se'n d'un lloc, fotre el camp

maneres de dir

Arrencar figueres

Dir sempre les mateixes coses. Repetir-se, fer-se carregós, dir dir i no fer res

maneres de dir

Arrencar la suor

Començar a suar. Fer un esforç, fatigar-se

maneres de dir

Arrencar un bon nap d'una cosa

Dit irònicament de no treure'n cap profit

maneres de dir

Arrencar una botiga [o un negoci]

Donar-li un impuls. Fer-lo anar bé, millorar-lo; fer prosperar, fer alçar el cap, arriar

maneres de dir vinya

Arrencar una vinya

Fer una cosa molt difícil. Fer una cosa complicada

maneres de dir cos huma

Arrencar-se els cabells del cap

Com a acte de desesperació o també de gran penediment

maneres de dir

Arreplega el canvi!

Es diu quan algú rep una contestació que el fica al seu lloc

animals maneres de dir

Arreplega els “patos” que ploua

Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses

maneres de dir gent llocs animals

Arreplega els “patos” que ve gent de València

Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses

maneres de dir

Arreplega els “patos” que ve riuada o tronada

Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses

maneres de dir persones

Arreplegador de segó i escampador de farina

Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses

maneres de dir

Arreplegar al vol

Trobar a una persona quan ella no hi compta. Agafar al vol

mort maneres de dir

Arreplegar amb cabàs i lligona

Recollir un mort o un ferit molt fet malbé

maneres de dir animals

Arreplegar cabra i cabrit

Anar a viure amb una dona i amb els seus fills. Arreplegar vaca i vedells

maneres de dir

Arreplegar els trastos

Prendre els objectes que cal emportar-se'n en partir

maneres de dir

Arreplegar i envasar no pot ser

Es refereix a que no es poden fer bé dues coses simultàniament

maneres de dir

Arreplegar [algú] amb pala

Tindre un cansament molt profund

maneres de dir cos huma

Arreplegar-ne més amb el nas que amb un cabàs

Haver de suportar una mala olor. Tufejar; fer pudor, fetor, bravada, tuf, fortor, pesta; fer una pudor que empesta

maneres de dir

Arrere que et tacaràs!

Expressió per a indicar a una persona que no continue fent el que està fent

maneres de dir

Arreu arreu

Per tots els llocs

mon maneres de dir

Arreu del món

En tots els llocs. A tot el món, arreu, pertot arreu

maneres de dir

Arri allà

Dit per a despatxar algú despectivament

maneres de dir animals

Arri, ruc, i deixa dir...

Es diu per recomanar no fer cas de les murmuracions

maneres de dir

Arriar [o Amainar] veles

Perdre energia, disminuir l'activitat, les exigències, les pretensions

maneres de dir

Arriar-se- [una cosa]

1 Començar a fer una acció. Moure's; anem-hi!, va!. 2 Millorar una activitat. Prosperar, adreçar-se

maneres de dir be

Arribar a bé

Acabar l'etapa de creixement en bones condicions, una persona, una planta, etc. Acabar bé, sortir-se'n, arribar a port