Tema
maneres de dir
22.524 refranys catalogats sota aquest tema.
Ara són hores!
Ja és massa tard, ara ja no toca. Ja és tard, vas contra hora, ara no són hores, l'ocasió ja és passada; passades les festes, muda la bèstia!, valentes hores!
maneres de dir
Ara t'agarraré, cagó!
Ho diuen els adults per a jugar a acaçar els xiquets menuts. També per a expressar sorpresa o incredulitat davant d'una informació o d'un propòsit ingenu o amb poc trellat
maneres de dir
Ara t'escolto!
Ara sí que m'agrada el que dius. Ara m'agrada!, això és ben dit! tens raó, molt bé
maneres de dir
Ara també ho faria! [o farien!]
Vol dir que no, parlant amb ironia. Ara no passaria, ara també vindrien!
maneres de dir
Ara va bé!
Ho diu qui està d'acord amb allò que veu. Més!, ara m'agrada!, molt bé, ara t'escolto!
maneres de dir
Ara va de bo
Ara bé la part difícil d'una cosa
maneres de dir
Ara ve la bona
El moment culminant
maneres de dir
Ara ve la que faltava
El moment culminant
maneres de dir
Ara ve quan el maten
El moment culminant
maneres de dir
Ara!
Exclamació de sentit denegatori i que s'usa per a posar de manifest que no estem disposats a fer una cosa determinada
maneres de dir
Ara, com suara!
Ho diu qui no té confiança en allò que li prometen. Ara igual que suara!, ara tampoc!
maneres de dir
Ara...adés
Expressió distributiva
maneres de dir
Ara...ara
Proposició distributiva
maneres de dir
Ara?; Ara mare, que m'he cagat
Es diu quan arribem fora de temps
maneres de dir
Arbre vell trasplantat, mort
No es bo que els vells canviïn de casa, de poble, d'ambient. Arbre vell trasplantat a terra nova, no prova
plantes maneres de dir
Ardat de boigs
[ardat: Multitud de persones]. Es diu d'un lloc on tothom fa el que vol, on ningú no creu. Casa de boigs, casa de barrets, casa de putes, can seixanta, olla de grills, quin desori!, caragols per terra, ganxos al llit i xiquets demanant pa.
maneres de dir
Ària neta no té por de trons [ària: aire]
Qui té la consciència neta no tem càstig
maneres de dir
Arma de dos talls
Es diu de quelcom que pot tenir conseqüències positives o negatives, que pot produir un efecte contrari del que es pretén. Arma de doble tall; tema arriscat, perillós, que pot sortir malament; promeses de doble tall
maneres de dir
Arma més soroll que una nit de trons
Es refereix a les persones escandaloses
maneres de dir
Armar bregues
Esvalotar. Provocar esvalot, pertorbació de l'ordre; crits i sorolls de baralla, etc.
maneres de dir
Armar bronquina
Renyina, disputa violenta
maneres de dir
Armar conversa
Iniciar una conversa. Encetar una conversa, començar una conversa, promoure una conversa
maneres de dir parlar
Armar la grossa
Fer un disbarat o una malifeta important
maneres de dir
Armar molta caguera
Manifestar predilecció o afició per alguna cosa, potser excessiva o no compartida pels altres
maneres de dir
Armar un bullit
Fer un gran escàndol
maneres de dir
Armar un canyaret
Provocar discussions; posar-se nerviós i acabar cridant o renyint amb algú. Muntar un escandall, armar brega, fer desori, avalotar, esvalotar, armar un carraixet, fer calendaris
maneres de dir
Armar un carraixet
Muntar un escandall
maneres de dir
Armar un ciri
Provocar un conflicte. Armar un escàndol, aixecar fressa, armar sarau, aixecar brega, encendre el vesper, armar un canyaret
maneres de dir
Armar un Crist
Fer un gran escàndol
maneres de dir
Armar un daltabaix
Fer un gran escàndol
maneres de dir
Armar un enrenou
Fer soroll desordenat i excessiu
maneres de dir
Armar un escàndol
Esvalotar. Fer molt de rebombori. Provocar esvalot, pertorbació de l'ordre; crits i sorolls de baralla, armar un sidral, armar brega, armar un canyaret, fer desori; haver-hi un sagramental, un daltabaixetc.
maneres de dir
Armar un sarau
Fer escàndol
maneres de dir
Armar un sidral
Gran desorde, confusió, desgavell, etc; merder
maneres de dir
Armar un vol [a algú]
Moure-li un escàndol, renyar-lo fort
maneres de dir
Armar una escama
Crear rebombori, cridòria
maneres de dir
Armar una serenata
Fer molt de soroll i enrenou. Armar sarau, gresca, soroll; ser un orgue de gats, moure soroll
maneres de dir
Armar-la
Esvalotar. Provocar esvalot, pertorbació de l'ordre; crits i sorolls de baralla, etc.
maneres de dir
Armar-la bona
Fer un gran escàndol
maneres de dir bona
Armar-se el gran cacau
Gran desordre, confusió
maneres de dir
Armar-se o carregar-se de paciència
Procurar tenir-ne molta
maneres de dir
Armat com Sant Ferriol
Molt armat o ben preparat
maneres de dir
Armat fins a la nou del coll
Anar molt armat. Armat fins a les dents
maneres de dir cos huma
Arpat de fred
Que té molt de fred
maneres de dir
Arrabassar un ronyó [a algú]
Fer-li pagar molts de diners o fer-li lliurar una cosa que li sap molt de greu amollar
maneres de dir
Arrabassar un terreny
Destruir les plantes d'un terreny traient-ne fins i tot rabasses i arrels. Arrencar, arrencar de soca-rel
maneres de dir plantes
Arrabassar-se el blat
Rebordonir-se
maneres de dir
Arrabassar-se els cabells
Manifestar gran irritació
maneres de dir
Arran de
Com a conseqüència
maneres de dir
Arran de nas
Davant dels nassos
maneres de dir cos huma
Arran i arreu
Totes les coses o les persones, d’un grup o d’un lloc. Arreu, pertot arreu, arreu arreu, a tot arreu
maneres de dir
Arrancar els ais
Cridar molt, escandalosament
parlar maneres de dir
Arrancar l'ànima [a algú]
Matar o fer molt de mal a algú
maneres de dir
Arrancar una cosa de soca i arrel.
Arrancar del tot
maneres de dir
Arrancar-se els pèls [o els cabells] del cap
Desesperar-se
cos huma maneres de dir
Arranjar-s'ho
Arreglar les coses de la manera que reïxin
maneres de dir
Arrapar la pedrenca
Expressió per a indicar que s'ha de treballar de valent per a tirar avant
maneres de dir treball
Arrapar-se [o agafar-se] com una llagasta
Agafar-se molt fort; enganxar-se a una persona, no deixar-la de petja. Arrapar-se com una heura, ser una paparra, ser enganxós; aferrar-se com una pegellida, aferrar-se com una caparra, ser una llepassa
maneres de dir animals
Arrapat com una heura de nova mena
Marxar bé. S'utilitza per descriure algú que és un autèntic tafaner, un interessat.
maneres de dir
Arrastrada de màrfega
Pensada inoportuna, desencertada
maneres de dir
Arre burro, i deixa dir
Es diu parlant d'un qui segueix obrant així com li sembla bé sense fer cas del que els altres diuen
parlar maneres de dir animals
Arre gat
Resposta per a fer entendre que u no s'ha cregut res del que li han dit
maneres de dir animals
Arre gos: què tens tos?
Expressió irònica per a manifestar incredulitat, sorpresa o desgrat davant d'una informació, un propòsit o una acció amb poc trellat
maneres de dir animals
Arrea al poble, llépol
Manera carinyosa d'acomiadar a algú
maneres de dir
Arredonir-se els macarrons
Indica que abans de criticar els defectes dels altres, cal mirar els de cadascú.
maneres de dir
Arreglar el món
Tenir una conversa sobre qüestions transcendents o intranscendents
maneres de dir mon
Arreglar el sarronet
Preparar-se per a partir
maneres de dir
Arreglar un assumpte [o un negoci] [amb algú]
Establir-lo, regular-lo de comú acord
maneres de dir
Arreglar un casament [o una convinença]
Fer tot el que siga necessari per a la seua realització
maneres de dir
Arreglar [algú] ben arreglat
Afavorir-lo econòmicament. Causar-li dany, perjuí
maneres de dir
Arreglar-se una partida
Organitzar una partida. També presenta el sentit pejoratiu de manipulació de la partida
joc maneres de dir
Arreglar-se-les
Apanyar-se-les
maneres de dir
Arremullar el cos
Beure per a celebrar alguna cosa.
maneres de dir
Arrenca l'arbre de la partició, que és de l'amo la perdició
plantes maneres de dir persones
Arrencar a córrer
Posar-se a córrer ben de pressa. Marxar més de pressa que el vent, marxar esgatussat -o esgatassat-
maneres de dir
Arrencar aigua
Significa obtenir un resultat difícil, aconseguir una fita complicada o treure profit d'una situació on semblava impossible, especialment gràcies a l'esforç col·lectiu o la perseverança.
aigua maneres de dir
Arrencar cebes
Joc infantil on jugador s'asseu al terra o a un banc, i els altres damunt seu en filera i ben agafats per la cintura. Un altre jugador fa el rol de pagès que arrenca cebes i ha de fer molta força
maneres de dir plantes foc
Arrencar de trumfos [o netejar de trumfos]
Deixar els jugadors contraris sense atots
maneres de dir joc
Arrencar el plor
Començar a plorar
riure/plorar maneres de dir
Arrencar el vol [i arrencar a volar]
Començar a volar un ocell o un avió. Sortir una persona de la protecció familiar. Agafar el vol, aixecar el vol, enlairar-se, envolar-se; desmamar-se, espavilar-se, anar-se'n d'un lloc, fotre el camp
maneres de dir
Arrencar figueres
Dir sempre les mateixes coses. Repetir-se, fer-se carregós, dir dir i no fer res
maneres de dir
Arrencar la suor
Començar a suar. Fer un esforç, fatigar-se
maneres de dir
Arrencar un bon nap d'una cosa
Dit irònicament de no treure'n cap profit
maneres de dir
Arrencar una botiga [o un negoci]
Significa iniciar, posar en marxa o emprendre una activitat comercial o empresarial des de zero, donar-li un impuls. Fer-lo anar bé, millorar-lo; fer prosperar, fer alçar el cap, arriar
maneres de dir
Arrencar una vinya
Fer una cosa molt difícil. Fer una cosa complicada
maneres de dir vinya
Arrencar-se els cabells del cap
Com a acte de desesperació o també de gran penediment
maneres de dir cos huma
Arrencar-se un queixal
Pagar amb molta recança
cos huma maneres de dir
Arreplega el canvi!
Es diu quan algú rep una contestació que el fica al seu lloc
maneres de dir
Arreplega els “patos” que ploua
Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses
animals maneres de dir
Arreplega els “patos” que ve gent de València
Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses
maneres de dir gent llocs animals
Arreplega els “patos” que ve riuada o tronada
Es diu a l'hora d'arreplegar o per a deixar de fer una cosa per haver condicions adverses
maneres de dir
Arreplegador de segó i escampador de farina
Persona que estalvia coses inútils i malgasta les profitoses
maneres de dir persones
Arreplegar al vol
Trobar a una persona quan ella no hi compta. Agafar al vol
maneres de dir
Arreplegar amb cabàs i lligona
Recollir un mort o un ferit molt fet malbé
mort maneres de dir
Arreplegar cabra i cabrit
Anar a viure amb una dona i amb els seus fills. Arreplegar vaca i vedells
maneres de dir animals
Arreplegar els trastos
Prendre els objectes que cal emportar-se'n en partir
maneres de dir
Arreplegar i envasar no pot ser
Es refereix a que no es poden fer bé dues coses simultàniament
maneres de dir
Arreplegar [algú] amb pala
Tindre un cansament molt profund
maneres de dir
Arreplegar-ne més amb el nas que amb un cabàs
Haver de suportar una mala olor. Tufejar; fer pudor, fetor, bravada, tuf, fortor, pesta; fer una pudor que empesta
maneres de dir cos huma
Arrere que et tacaràs!
Expressió per a indicar a una persona que no continue fent el que està fent
maneres de dir