amor

La viuda plora, i els altres riuen en la boda

Fa referència a la situació en què una dona es torna a casar (generalment per conveniència, necessitat o pressió social), i mentre ella afronta el pas amb tristesa, por o enyorança pel seu difunt marit, els familiars i convidats ho celebren alegrement. El motiu d'aquesta alegria aliena acostuma a ser material: la boda sovint soluciona problemes econòmics, uneix herències o descarrega la família de la responsabilitat de mantenir-la.

amor riure/plorar parentiu

La xica guapa no és com la lletja, perquè festeja i es vol casar, amb un xic guapo| de la mistera de la costera del Palomar

[Palomar, poble valencià de la comarca de la Vall d'Albaida]. Combina l'humor popular amb referències al festeig, a l'aparença física i a la intenció de casar-se pròpia de les rondalles o cançons de carrer antigues. Es diu que la xica guapa fa valdre el seu atractiu per a buscar un fadrí que estiga a la seua altura (un "xic guapo"). Situa el galant en un punt geogràfic molt estimat pels veïns de la zona, utilitzant el topònim de la costera del Palomar per a donar-li identitat i arrelament.

amor llocs

Les baralles de muller i marit, de la taula al llit

Significa que les discussions o baralles entre una parella casada solen ser passatgeres, curtes i sense conseqüències greus, ja que de seguida es reconcilien. Indica que el conflicte s'acaba ràpidament, sovint en el mateix dia (passant de menjar a la taula a dormir al llit). Fa referència a com els afers de la parella es queden a l'àmbit privat de la llar.

amor parentiu

Les bodes de fora vila no s'acaben en un dia

Significa que les celebracions importants, especialment les bodes en l'àmbit rural o de poble, solen allargar-se durant diversos dies perquè impliquen una gran preparació, l'acollida de convidats que venen de lluny i molta gresca postboda. En un sentit més ampli, també es fa servir per expressar que els grans esdeveniments o els assumptes complexos requereixen temps i no es resolen d'un dia per l'altre.

amor

Les bogeries que se sembren per Carnestoltes es cullen per Tots Sants

1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bogeries" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.

amor festivitats

Les bogeries [o bromes] de Carnestoltes, per Tots-Sants surten a llum

1 novembre. Fa referència al cicle de nou mesos que separa el Carnaval (febrer) de Tots Sants (novembre), suggerint amb to irònic que els excessos, descontrol, "bogeries o bromes" comesos durant la disbauxa carnavalesca acaben tenint conseqüències, com ara embarassos, passat aquest temps.

amor festivitats

Les dents de la gossa no fan mal als cadells

Significa que l’amor mai perjudica res ni a ningú. Indica que un pare o una mare no vol fer mal mai als seus fills, o que les correccions dels pares cap als fills no pretenen fer-los un mal real. Es tracta d'una metàfora extreta de la natura: quan una gossa corregeix els seus cadells fent servir la boca o simulant una mossegada, ho fa per educar-los i protegir-los, mai per ferir-los.

amor animals

Les figues i els amors, les primeres són les millors

Significa que el primer amor i les primeres figues de la temporada deixen un record o un gust més intens que els que venen després. Les primeres figues (com les figues flors) arriben després del repòs hivernal amb molta força i ganes, i es tasten amb més il·lusió. El primer amor o les primeres il·lusions de la joventut es viuen amb una intensitat pura, novetat i passió que difícilment es repeteixen de la mateixa manera en experiències posteriors.

amor plantes

Les joies són mirallets de caçar aloses

Significa promeses enganyadores o llaminadures amb què s'intenta seduir o enganyar algú. Antigament, per caçar aloses (un ocell), s'utilitzaven miralls o artefactes brillants (els mirallets) que cridaven l'atenció de l'animal i l'atreien cap a la trampa en reflectir la llum. Les "joies" o regals sumptuosos i llamatius funcionen d'igual manera; s'utilitzen com a ham o reclam superficial per adormir la prudència de la gent o obtenir alguna cosa a canvi de manera enganyosa.

amor

Les noies de l'Esquirol, es casen quan Déu ho vol

[Fa referència a L'Esquirol (antic nom oficial o comú de Sant Martí Secundilla / Santa Maria de Corcó, municipi de la comarca d'Osona a la província de Barcelona]. Dita popular geogràfica que té com a sinònim més directe "Les noies de l'Esquirol, les toca qui vol". Utilitza el nom del poble per fer broma, ironia o burla sobre les costum o la suposada facilitat o dificultat de casament de les joves del lloc. En aquest cas, juga amb la rima i amb la variant mordaç "les toca qui vol".

amor llocs persones

Les sopes i les amors, les primeres són les millors

Significa que el primer amor és més intens, profund i recordat que tots els que venen després, igual que el primer plat de sopes calent de la temporada. Compara el sentiment de la primera relació amorosa amb la primera cullerada de sopa, destacant que deixa una petjada inesborrable.

amor menjar

Les sopes, fruites i amors, els primers són els millors

Significa que les novetats solen agradar, que allò que és calent o recent (com les sopes de nou), la fruita que arriba al principi de la temporada i el primer amor són els més intensos i especials. Les sopes: Són reconfortants quan es mengen acabades de fer i ben calentes. Les fruites: Les primeres de cada temporada tenen molt més gust i il·lusió. Els amors: El primer amor es recorda sempre amb molta força perquè tot és nou.

amor menjar plantes

Les xiques d'Orba i Orbeta totes filen a la lluna, per a fer-se l'aixovar i no se casa ninguna

Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Aquesta frase és una popular jota o cançó tradicional valenciana, específicament de la Marina Alta, que fa referència a la faena de filar de les dones d'Orba i Orbeta per a preparar el seu aixovar, destacant irònicament que, tot i el seu esforç, no es casen. Forma part del cançoner popular sobre les costums de festeig i faena de la zona.

amor llocs persones

Les xiques templades es casen sense dot

[El dot era la quantitat de diners o béns que la família de la núvia aportava al matrimoni]. Fa referència a les qualitats personals de les dones a l'hora de buscar parella o casar-se. Significa que una dona "templada" (que en valencià té un significat ampli que inclou ser espavilada, graciosa, eixerida, atractiva i amb bona actitud) té tant de valor per ella mateixa que no necessita cap riquesa material per a trobar un bon marit.

amor persones

Llonganissa i ous fregits fan cegos els marits

Vol dir que les dones que volen enganyar llurs marits, ho aconsegueixen tractant-los a cor què vols cor què desitges, especialment si el té ben alimentat i content amb bon menjar Els ous fregits i la llonganissa representen un plat casolà, senzill i molt llaminer que aplaca la desconfiança.

amor menjar parentiu

Lluna pel gener, l’amor primer

Compara la llum clara i neta de la lluna de gener amb la bellesa i la sinceritat del primer amor. L’atmosfera nítida de les nits hivernals permet una visió diàfana de la lluna, que es mostra preciosa com el primer amor. El primer amor es considera el més pur, innocent i sincer, i per això s'assembla a aquesta lluna.

amor mesos oratge

Lluna plena, porta nena

Es diu; però no es creu que la fase de la lluna determina el sexe del fetus. Forma part d'un refrany més ampli: "Quart minvant, porta infant; lluna plena, porta nena".

amor oratge

Lo casament i la mort quan et penses que està lluny està prop

Significa que els grans esdeveniments de la vida, com casar-se o morir, arriben sense avisar quan menys t'ho esperes. Recorda que la vida pot fer un gir ràpid de sobte. Recorda que, per molts plans de futur que faci una persona a llarg termini, les circumstàncies de la vida (l'amor o la fatalitat) escapen al control humà.

amor mort

Lo normal és la figa per al pardal

S'utilitza per expressar que les coses han de seguir el seu curs natural i lògic, o que cada persona té tendència a buscar allò que li és propi, atractiu o convenient. Els pardals tenen una debilitat per les figues quan estan madures i dolces; per tant, el fet que un pardal vaja a buscar la figa és el comportament lògic i esperable. També s'empra amb un doble sentit picant o humorístic, jugant amb els significats col·loquials i eròtics d'ambdues paraules (figa i pardal), òrgans genitals.

amor

Lo que no ve el dia de les bodes, no ve a totes hores

Vol dir que allò que no es fa, no es cuida o no es veu el dia de les noces (un moment important), tampoc no es pot esperar veure o tenir a totes hores o la resta de la vida. S'utilitza per assenyalar que l'aparença o el comportament extraordinari d'un dia assenyalat no es pot mantenir constantment en el dia a dia, o bé per destacar la importància de fixar-se bé en els detalls des del primer moment perquè allò que falla o s'ignora en una ocasió tan principal tampoc serà la norma després.

amor

Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d'Artana

[Artana és un municipi castellonenc de la comarca de La Plana Baixa]. La dita completa sol ser: "Les xiques d’Artana, en ves de camisa porten guitarra. Ma mare vol que em case en Castelló de la Plana, però jo em casaré en un sarier d’Artana." Reflecteix una decisió personal i ferma sobre el matrimoni, preferint una opció més rural o modesta (el sarrier d'Artana) enfront d'una opció aparentment més formal a la capital (Castelló de la Plana).

amor llocs

Mal d'amor

Fa referència a l'estat de tristor, enyorança o patiment físic i emocional que pateix una persona a causa d'un amor no corresponsal, un desengany o la distància de la persona estimada. Antigament, el mal d'amor es considerava gairebé una malaltia clínica real (anomenada malenconia amorosa o amor ereos). Els metges d'èpoques passades receptaven banys calents, passejos per la natura, música o, directament, el matrimoni per poder curar el pacient.

amor maneres de dir

Mal d'amor és mal de jove; recaiguda de vell hi deixa la pell

Significa que les penes d'amor pròpies de la joventut es tolera o es superen bé, però que si una persona gran torna a patir per amor o hi "recau", pot ser molt perillós o fins i tot mortal per a la seva salut.

amor persones salut

Mal de cor, només el cura la mort

Tradicionalment al·ludia a les malalties coronàries greus, ja que abans de la medicina moderna, els problemes de cor se solien considerar incurables. Però en sentit figurat reflecteix l'antiga creença sobre la gravetat i la impossibilitat de curar determinats mals sentimentals o espirituals. Fa referència a un desconsol o una pena amorosa tan gran que només s'acaba amb la mort.

amor cos huma mort

Mal de maig, no cura mai

Significa que les malalties o dolències que s'agafen durant el mes de maig tenen la fama de ser molt greus, persistents i difícils de curar. Segons la tradició, el canvi de temps de la primavera podia provocar afeccions que s'allargassin durant anys. En sentit amorós, de manera figurada, de vegades també s'ha aplicat a les passions o enamoraments sobtats de la primavera.

amor mal mesos

Mal de queixal, mal d'amor

En la societat tradicional, davant d'un desengany amorós profund (el mal d'amor), la ciència no hi podia fer res. El refranyer recorda que passa exactament el mateix amb el queixal: fins a l'arribada de l'odontologia moderna, els metges no en tenien el remei i només quedava aguantar el calvari o fer una extracció salvatge.

amor cos huma mal salut

Maldecaps són xiques guapes

Significa que les preocupacions s'assemblen a les noies boniques perquè, obliguen a vigilar-les molt. S'utilitza per expressar amb ironia la necessitat d'estar atent als problemes constantment.

amor cos huma

Mans gelades, enamorades

Hi ha qui diu que darrere d'unes mans fredes s'hi amaga una bona persona, amb un gran cor ple d'amor i passió

amor cos huma

Mar passada, amor desoblidada

Es diu referint-se als qui, en haver-se absentat dels amics o familiars, se n'obliden o no els envien noves. Fa referència als llargs viatges amb vaixell d'abans, quan deixar enrere la costa significava trencar gairebé del tot amb el lloc i la gent de procedència.

amistat amor mar parentiu

Mare, peret em toca! "Toca'm Peret, toca'm"

Es diu quan hi ha dos persones que es molesten l'una a l'altra, per exemple entre germans. El xiquet (o algú fent-se la víctima) crida a la mare dient que el "Peret" el molesta o el toca, buscant atenció o que renyin l'altre. La resposta de la mare ("Toca'm, Peret, toca'm") desemmascara la intenció real: en el fons, a qui es queixa ja li agrada el joc o vol que la situació continuï.

amor

Mare, què cosa és casar? Filla, filar, parir i plorar

Adverteix que el casament implicava una vida de sacrifici, feina dura i patiment per a les dones. Filar: Representa el treball domèstic i les hores llargues de feina física sense descans. Parir: Simbolitza la càrrega de la maternitat i la criança dels fills en aquella època. Plorar: Mostra la tristesa, la submissió i les dificultats de la vida de casada.

amor riure/plorar parentiu

Mare, què vol dir casar ?. Parir, rentar i plorar

Adverteix que el casament implicava una vida de sacrifici, feina dura i patiment per a les dones. Parir: Simbolitza la càrrega de la maternitat i la criança dels fills en aquella època. Rentar: Representa les hores de feina domèstica pesada i sense descans. Plorar: Mostra la tristesa, la submissió i les dificultats de la vida de casada.

amor persones riure/plorar

Maridatge de Candeler, per Tots Sants fruiter

[el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces]. Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent i nou mesos després, coincidint amb la castanyada, ja tenien el fruit a punt: el nadó.

amor festivitats

Maridatge pel Candeler, per Tots Sants bolquer

[el Candeler = la Candelera, 2 de febrer / maridatge = casament, boda, noces]. Es diu humorísticament perquè qui es casa d’hivern passa moltes hores al llit ben junt amb la companyia per a estar calent i nou mesos després, coincidint amb la castanyada, ja tenien el fruit a punt: el bolquer (és a dir, el nadó).

amor festivitats

Mariner enamorat, tot el viatge ha frisat

[Frisat: Tenir pressa, neguit, preocupació o impaciència]. Significa que qui està enamorat pateix, té neguit o està inquiet constantment, igual que un mariner enamorat que no pot deixar de pensar en la persona estant a la mar.

amor oficis mar

Marit còmode

Marit enganyat per la seva muller. S'utilitza per designar el marit que coneix, tolera o permet la infidelitat o l'adulteri de la seva parella sense immutar-se, oposar-s'hi o buscar el divorci. Es diu que és "còmode" perquè prefereix no buscar-se embolics, estalviar-se discussions o, directament, mantenir una vida tranquil·la i allerada abans que afrontar l'engany.

amor maneres de dir

Marit gelós, d'un mal en té dos

Constata com la gelosia es converteix en un doble càstig per a qui la pateix. El primer mal (el real o imaginat): La por constant a ser enganyat o a perdre la seva parella. El segon mal (el propi turment): El patiment psicològic, l'ansietat i el neguit que ell mateix es genera dia i nit a causa de la seva obsessió. En definitiva, la dita ensenya que la gelosia és una actitud autodestructiva que duplica el dolor de qui la té, sense solucionar absolutament res.

amor parentiu

Marit i muller en la vellesa s'han de menester

[Menester (tenir menester): significa tenir necessitat]. Les persones ens necessitem més que mai les unes a les altres quan estem desvalgudes. Destaca com, a mesura que passen els anys, el matrimoni o la parella deixa en un segon pla la passió de la joventut per esdevenir una relació de suport mutu, companyia i cura indispensable.

amor parentiu

Marit i muller, caben dins una olla

Expressa de manera molt gràfica la profunda intimitat, unió i complicitat que hi ha (o hi hauria d'haver) en el matrimoni, fins al punt que no necessiten gaire espai per entendre's ni per conviure. La imatge de l'olla s'utilitza com una exageració humorística: si dues persones són capaces de reduir el seu espai al mínim i "cabre en un lloc tan estret", és perquè comparteixen una mateixa vida, un mateix voler i saben emmotllar-se l'un a l'altre.

amor parentiu

Marit i muller, són com l'aigua i el pitxer

Descriu la relació de parella com una unió de complementarietat perfecta i de dependència mútua, on cadascú fa una funció diferent però indispensable per a l'altre. L'aigua representa el contingut, la vida, la fluïdesa i la frescor. El pitxer és el continent, el suport, el refugi i allò que protegeix i manté l'aigua fresca i recollida. L'un sense l'altre perden el seu sentit pràctic: el pitxer buit no serveix de res, i l'aigua sense un recipient que la contingui s'escampa i es perd.

amor parentiu

Marit vull; al punt el vull; si no, no el vull

Es diu referint-se al qui és massa exigent en demanar una cosa sense mirar si és possible obtenir-la tot seguit. S'aplica especialment a qui demana una cosa i la vol immediatament ("al punt"), sense parar-se a pensar si és possible o realista obtenir-la de manera tan ràpida. La frase retrata, amb un punt d'ironia, una actitud tossuda de "ho vull ara mateix o ja no ho vull".

amor parentiu

Matar la rateta

Fer l'acte sexual. Utilitza la metàfora d'un animal petit que s'amaga en un cau o un forat i l'acció d'un caçador que el busca o l'atrapa. La rata o rateta representa l'òrgan genital femení o el desig ocult. "Matar" el petit animal fa referència a culminar la "cacera", és a dir, saciar el desig o descarregar la pulsió sexual. La rata i el ratolí han estat associats a l'activitat oculta, prohibida o nocturna, i s'han utilitzat com a eufemismes lligats a la sexualitat.

amor maneres de dir

Matrimoni sense fills, arròs sense oli

Significa que una vida en parella sense descendència manca d'alegria i gràcia, de la mateixa manera que un plat d'arròs cuinat sense oli queda eixut i insípid.

amor plantes parentiu

Meló i casament, qüestió d'encertament

Està molt estesa la consideració del matrimoni com una loteria; depèn de la sort que es tingui, ja que ningú pot dir per endavant com serà la seva dona o el seu marit. Com el meló, no es poden provar abans d'adquirir-los.

amor plantes

Menjar i beure, cardar i jeure, ficar i treure...

[Cardar: s'utilitza col·loquialment per referir-se a mantenir relacions sexuals]. Expressa una visió de la vida molt vitalista, hedonista i centrada en els plaers bàsics i físics de l'ésser humà. Menjar i beure: Satisfar la fam i la set, els elements essencials per a la supervivència i el gaudi quotidià. Cardar i jeure: Fer l'amor i descansar o dormir. Ficar i treure: Fa referència explícita a la pràctica sexual des d'un punt de vista purament físic i directe.

amor dormir menjar beure

Menjar i cardar, tot és començar

[Cardar: s'utilitza col·loquialment per referir-se a mantenir relacions sexuals]. Significa que el més difícil de determinades accions és posar-s'hi. Utilitza la rima i la contraposició de dos desigs o impulsos biològics molt primaris (la gana i la pulsió sexual) per a il·lustrar un comportament humà molt comú: la dificultat de posar fre a allò que ens genera plaer o satisfacció un cop hem trencat la inèrcia inicial.

amor menjar oficis maneres de dir

Menjar olla de cabró

Significa viure a costes d'una altra persona sense treballar. També s'ha utilitzat per referir-se a un home que sap que la seva parella li és infidel, ho tolera i, a més, viu dels diners o beneficis que aquesta situació li aporta (relacionat amb el "cabró"). Es diu perquè el cabró (el mascle) destaca per un comportament en el seu ramat. Tot i tenir banyes per a defensar-se, durant l'època de zel tolera i permet que altres mascles s'aparellin amb les femelles (mascle consentidor).

amor animals menjar maneres de dir

Menjar-se a besades [o a petons, o a besos, o a festes] [algú]

Acaronar-lo extremosament. Significa demostrar un afecte immens i intens a algú, normalment fent-li molts petons, abraçades i carícies de manera efusiva, gairebé de forma exagerada però carinyosa. És una expressió molt comuna per descriure la reacció afectuosa cap als nadons, els infants, la parella o les mascotes.

amor maneres de dir

Mes estira un pel de figa que una maroma de barco o [un riu de sang, o una corda d'espart]]

Significa que l'atracció sexual i el desig tenen més força i influència sobre l'home que qualsevol obligació, la raó o la mateixa força física. Al·ludeix a la capacitat de seducció femenina per a condicionar decisions.

amor maneres de dir

Més logren faldes que plomes i espases

[Faldes: Representa les dones (metonímia de la indumentària femenina tradicional). Plomes: Simbolitza els escriptors, els estudiats, la llei o la burocràcia. Espases: Representa la força militar, la guerra o la violència]. Significa que la influència, l'atractiu o la perspicàcia de les dones poden aconseguir més coses que no pas la força de les armes (espases) o la saviesa de la intel·lectura i la burocràcia (plomes).

amor persones

Més se fa amb amor que amb l'espasa

Significa que s'aconsegueixen molts més resultats positius amb la bondat, el diàleg i l'afecte que no pas amb la violència o la força.

amor

Millor és casar-se que cremar-se

Significa que és preferible triar una vida de parella estable o formal que no pas patir l'angoixa del desig sexual insatisfet o viure en pecat. Prové del Nou Testament, de la Primera Epístola de Sant Pau als Corintis (1Co 7:9). L'apòstol Pau aconsella a les persones que no poden controlar els seus impulsos o desitjos sexuals que es casin, en lloc de patir l'ansietat o la temptació de la carn ("cremar-se" o abrusar-se per la passió).

amor foc

Mirallets de caçar aloses

Significa promeses enganyadores, il·lusions falses o esquer visats a enganyar algú. S'utilitza quan s'ofereixen arguments molt atractius, lluentons o falses esperances amb la intenció d'induir una persona a fer alguna cosa o caure en un parany. L'us de la comparança és perquè l'alosa (Alauda arvensis), un ocell mariner, per caçar-les, feien servir petits miralls que giraven o es bellugaven reflectint els raigs del sol. Enlluernades baixaven directament cap al parany i quedaven atrapades.

amor animals maneres de dir

Moltes llebres jeuen en el jaç per falta de caçadors

Significa que les oportunitats o les coses es queden sense aprofitar per passivitat o falta d'iniciativa. Es diu principalment referint-se a les noies que no es casen perquè no procuren trobar festejaire o parella. Les llebres al jaç: Representen les persones (històricament les dones joves) que es queden resguardades a casa, quietes o esperant de manera passiva. La falta de caçadors: Simbolitza la falta d'iniciativa, de pretendents o d'acció activa per a sortir a buscar parella.

amor animals persones caça

Molts anys, molts afanys i molts desenganys

Significa que amb l'edat avançada s'acumulen més feines, preocupacions i experiències o desil·lacions a la vida. : Indica que a mesura que una persona es fa gran, viu més situacions i acumula coneixement sobre com és la gent i el món (sovint a través de dificultats o disgustos).

amor any

Molts arregladors desarreglen la nóvia

Significa que quan massa persones intenten intervenir, opinar o ajudar en un mateix afer, el resultat sol ser confús, es retarda o acaba sortint malament. En lloc de solucionar el problema, la intervenció excessiva de gent el complica encara més. Utilitza la imatge d'una núvia a qui tothom vol ajudar a vestir-se, pentinar-se o posar-se guapa abans de la boda: al final, tantes mans i tantes opinions diferents acaben per espatllar el resultat.

amor persones

Molts componedors descomponen la núvia

Significa que quan massa persones intenten intervenir, opinar o ajudar en un mateix afer, el resultat sol ser confús, es retarda o acaba sortint malament. En lloc de solucionar el problema, la intervenció excessiva de gent el complica encara més. Utilitza la imatge d'una núvia a qui tothom vol ajudar a vestir-se, pentinar-se o posar-se guapa abans de la boda: al final, tantes mans i tantes opinions diferents acaben per espatllar el resultat.

amor persones

Muller i pollí, pren-los del veí

Aconsella triar les coses importants de la vida —com la parella o els animals de treball— dins d'un entorn proper i conegut per a evitar sorpreses desagradables. Si compres un animal al teu veí de tota la vida, saps perfectament quina fusta té, si ha patit malalties, si és treballador o si té algun vici ocult. En l'antiga societat rural, casar-se amb algú del mateix poble o de la mateixa contrada assegurava que en coneixies la família, la reputació, els costums i la manera de fer.

amor animals parentiu

Muller jove i bon marit, bona nit

Es fa servir per a descriure la situació idíl·lica d'un matrimoni ben avingut, jove i apassionat, on tot funciona a la perfecció. Significa que quan hi ha joventut, harmonia i bona entesa en la parella, tot va bé i es pot descansar amb tranquil·litat i pau. L'expressió de desitjar una «bona nit» té un clar doble sentit en la cultura popular. Insinua que, en tractar-se d'una parella jove i ben coordinada, les nits seran mogudes, satisfactòries i plenes de passió eròtica.

amor parentiu

Muller que no menja amb el marit, lo millor ja ho té engolit

Es refereix a les persones que fingeixen estar desmenjades, però que d'amagat s'atipen bé. Descriu la postura de qui dissimula davant dels altres (com ara el cònjuge) fent veure que menja poc.

amor menjar parentiu

Muller que no menja amb vós, després menja més que dos

És un avís als marits que no fan cas de la desgana de llurs mullers. Es refereix a les persones que fingeixen no tenir gana o mengen molt poc en públic, però que d'amagat o més tard s'atipen de bon grat. S'utilitzava també com un avís o ironia respecte a la falsedat en aparença.

amor menjar parentiu

Muller tossuda, marit tossut, matrimoni mal avingut

Viure en parella requereix cedir i transigir per part dels dos en moltes ocasions per a la bona convivència de la família sencera

parentiu amor

Muntar-se

Significa fer l'acte sexual. s'utilitza el verb muntar per descriure l'acte en què un animal mascle es col·loca sobre la femella per cobrir-la i reproduir-se (com fan els cavalls, els bous o els gossos). Per extensió col·loquial, aquest moviment físic de "posar-se a sobre de l'altre" es va traslladar a la sexualitat humana per descriure la penetració.

amor maneres de dir

Música em fas? No em besaràs

Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor. Com més insistisques, més em canses i més t’avorriré. Música em fas": Es refereix a les paraules boniques, floretes, compliments o insistència d'algú que intenta enamorar-te (com si et fes una serenata). "No em besaràs": És la resposta contundent que indica que, per molts esforços o "música" que utilitzi, no aconseguirà el seu objectiu (el bes o l'amor).

amor música

Música i flors conquisten [o porten] amors

Significa que tant la música com les flors són dos dels elements més potents, romàntics i eficaços a l'hora de seduir, enamorar o guanyar-se el cor d'una persona.

amor plantes música

Música li fas ?. No t'hi casaràs

Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor. Com més insistisques, més em canses i més t’avorriré. Música em fas": Es refereix a les paraules boniques, floretes, compliments o insistència d'algú que intenta enamorar-te (com si et fes una serenata). "No t'hi casaràs": És la resposta contundent que indica que, per molts esforços o "música" que utilitzi, no aconseguirà el seu objectiu (casar-se)..

amor música

Música li fas? Tu no l'hauràs

Vol dir que generalment no és el qui més festeja una dona aquell que obté el seu amor. Com més insistisques, més em canses i més t’avorriré. Música em fas": Es refereix a les paraules boniques, floretes, compliments o insistència d'algú que intenta enamorar-te (com si et fes una serenata). "Tu no l'hauràs": És la resposta contundent que indica que, per molts esforços o "música" que utilitzi, no aconseguirà el seu objectiu (festejar-la, casar-te).

amor música

M’han dit que et cases en Murla; no seràs dona ditxosa, et faran picar algeps i sempre estaràs polsosa

[Població alacantina de la comarca de la Marina Alta]. Hi havia a Murla unes algepseries o guixeries on treballaven les dones en les faenes auxiliars, la qual cosa feia que anar a viure-hi o casar-s'hi suposés una vida de molt de treball i pols.

amor llocs

Ni abril sense flors, ni joventut sense amors

Compara la primavera amb l'etapa vital de la joventut. Com a l'abril no li poden faltar les flors pròpies de l'esclat primaveral, tampoc es pot concebre la joventut sense la vivència del sentiment amorós o la il·lusió. Relaciona la natura que renaix i s'omple de color amb el despertar vital, la passió i l'energia de la plenitud humana.

amor mesos persones plantes

Ni boda [o casament] pobra ni enterro ric

Significa que tothom s'esforça per fer una gran despesa en les noces i ningú escatima en un enterrament, o bé que fins i tot el més humit procura lluir-se en aquests dos grans esdeveniments. A les bodes: S'intentava aparentar i gastar més del que un tenia per no quedar en evidència davant del poble. Als enterraments: Es buscava donar un comiat digne i honrós al difunt, gastant també el que calgués per respecte o tradició.

amor mort

Ni casament sense cançons, ni mortuori sense plors

Significa que cada situació requereix la reacció o el sentiment que li és propi i natural. Expressa la idea que les coses s'han de fer com correspon, respectant els costums, les tradicions i les emocions de cada moment: l'alegria i la festa en una celebració (el casament) i el dol i la tristesa en una pèrdua (el mortuori).

amor cantar mort riure/plorar música

Ni casament sense flors, ni mortuori sense plors

Significa que els grans esdeveniments de la vida, tant els feliços (com un casament) com els tràgics (com un mortuori), tenen els seus elements o sentiments inevitables. Casament sense flors: Fa referència a l'alegria i la festa que acompanyen sempre les noces. Mortuori sense plors: Recorda que la pèrdua i el dol són inseparables de la mort d'una persona. En resum vol dir que les coses passen tal com pertoca; cada situació important de l'existència porta implícita la seva realitat pròpia.

amor mort plantes

Ni dona ni teler no els prengues pel Candeler

2 de febrer. Adverteix que no s'han de prendre decisions basant-se en les primeres impressions sota una mala il·luminació. El candeler fa referència al dia de la Candelera, (època de poca llum de sol) i a l'ús d'una candela per il·luminar-se. El teler: Amb l'us de la llum tènue d'una candela, els defectes de la roba quedaven completament ocults. La dona: Advertia que la bellesa o les qualitats d'una persona no s'havien de jutjar de nit o amb poca il·luminació que pogués amagar imperfeccions.

amor festivitats parentiu

Ni dona prop de barons ni estopa prop de tions

[Baró: mascle, home. Estopa: (fibra tèxtil molt inflamable) s'encén ràpidament si està a prop d'un tió encès o caliu (foc)]. Recomana a les xiques evitar el tracte amb xics per evitar temptacions, problemes, o relació sexual, segons la tradició moral.

amor foc persones

Ni gat amb cascavell ni casament de dona jove i home vell

Significa que allò que no combina no pot donar bon resultat. Desaconsella unir una dona jove amb un home gran, així com posar un cascavell a un gat. Posar-li un cascavell a un gat és una acció completament antinatural i contraproduent. La mentalitat tradicional considerava que la bona convivència i l'harmonia en el matrimoni exigien que la parella fos proporcionada en edat i condició.

amor animals persones

Ni per casa ni per vinya no prenguis [o casis] dona parida

Reflecteix la mentalitat pràctica, econòmica i marcadament patriarcal de la societat rural del passat. S'utilitzava històricament com un consell dirigit als homes fadrins a l'hora de buscar muller. Adverteix que no val la pena casar-se amb una dona que ja té fills d'un matrimoni o d'una relació anterior, ni tan sols si aporta com a dot béns tan preuats en el món rural com una casa o una vinya.

amor casa persones vinya

Ni pets de col, ni casar-me amb qui no em vol

Expressa la negativa rotunda a acceptar imposicions o situacions no desitjades. Serveix per rebutjar amb contundència allò que no es pot ni es vol tolerar, posant un element absurd o desagradable (els pets de col) al mateix nivell que un matrimoni forçat. Es fa servir de manera irònica o col·loquial per tallar de soca-rel una pretensió o una mentida que algú intenta fer creure.

amor persones plantes

Nit de Sant Joan, nit d'amoretes

24 juny. És la cara més romàntica i picant de la revetlla. Entre el foc, les herbes amb virtut i la màgia de la nit més curta, la tradició diu que és el moment ideal per trobar parella o refermar l'amor. La frase subratlla que és una nit propícia per a les trobades amoroses, la passió i la fertilitat, aprofitant la màgia de la nit més curta de l'any.

amor mesos sants dia i nit

No diguis que tens la filla ben casada, que no sigui morta i enterrada

Significa que mai s'ha de donar una situació per totalment segura o resolta abans d'hora, ja que les circumstàncies poden canviar radicalment en qualsevol moment. En el context del refrany, encara que semblit que una filla ha fet un "bon casament" i té el futur assegurat, la relació es pot tòrcer, el marit pot faltar o la fortuna es pot perdre.

amor parentiu

No estiguis sol, jo t'ho dic, amb muller de ton amic

Aconsella evitar situacions d'intimitat o solitud amb la parella d'un amic per prevenir malentesos, temptacions o fofoneigs que puguin destruir l'amistat o la reputació dels implicats. Posa l'amistat i el respecte cap a l'amic com un valor sagrat que s'ha de protegir actuant amb la màxima transparència.

amistat amor persones

No et casis amb cap ferrer, que sempre hauràs de rentar; casa’t amb un mariner, que ja ve net de la mar

Utilitza el contrast entre la feina bruta d'un ferrer, plena de sutge, i la neteja inherent d'un mariner que ve de l'alta mar per parlar del matrimoni i les tasques domèstiques. Aquest refrany reflexa una societat preindustrial on l'ofici del marit determinava la duresa de la bugada per a les dones.

amor casa oficis mar

No et fiïs de prometença de mariner ni de dona d’hostaler

Convé no fiar-se de les intencions de qui pretén obtenir algun benefici a costa nostra. Els mariners viuen lligats a la inconstància del mar, canviant de port. Una promesa feta a terra o en un moment de necessitat s'oblida un cop es fan a la mar. L'ofici d'hostalatge viu de cara al públic i requereix una actitud amable i comercial per a guanyar-se el client i fer créixer el negoci. Adverteix que aquesta simpatia o les facilitats que es prometen sovint responen purament a l'interès mercantil.

amor oficis persones mar

No hi ha amor com el de la mare

Expressa la grandesa i la incondicionalitat de l'amor matern. Significa que cap altre afecte (ja sigui de parella, d'amics o de parents) es pot comparar al d'una mare, que és capaç d'estimar i sacrificar-se pels seus fills per damunt de qualsevol circumstància o defecte.

amor persones parentiu

No hi ha amor sense dolor

L’amor de veritat implica moments de dolor, patiment, privació o sacrifici per l’ésser volgut

amor

No hi ha boda sense flors, ni mortalla sense plors

Reflecteix com determinats esdeveniments de la vida van lligats a uns rituals i emocions concretes. Expressa que cada situació important té el seu protocol i la seva resposta emocional, unint les dues fites de l'existència humana: l'inici de la vida en comú i el final de la vida. La boda i les flors simbolitzen la celebració, l'alegria, el naixement d'una nova etapa i la bellesa del moment. La mortalla i els plors representen el dol, la tristesa, la pèrdua d'un ser estimat i el comiat.

amor mort plantes riure/plorar

No hi ha cap boda pobra ni cap mort rica

Significa que tothom s'esforça per fer una gran despesa en les noces i ningú escatima en un enterrament, o bé que fins i tot el més humit procura lluir-se en aquests dos grans esdeveniments. A les bodes: S'intentava aparentar i gastar més del que un tenia per no quedar en evidència davant del poble. Als enterraments: Es buscava donar un comiat digne i honrós al difunt, gastant també el que calgués per respecte o tradició.

amor mort

No hi ha cap tupí sense tapadora

[El tupí és una olla petita de terra cuita, generalment amb una sola nansa, que s'utilitzava antigament per cuinar o guardar aliments (com el famós formatge de tupí)]. Significa que, tard o d'hora, tothom troba la seva parella ideal o algú que s'adapta perfectament a la seva manera de ser. La dita fa servir la metàfora que, per molt estranya o singular que sigui la vella olla, sempre hi haurà una tapa feta a la seva mida.

amor

No hi ha casament pobre ni mort rica

Significa que tothom s'esforça per fer una gran despesa en les noces i ningú escatima en un enterrament, o bé que fins i tot el més humit procura lluir-se en aquests dos grans esdeveniments. A les bodes: S'intentava aparentar i gastar més del que un tenia per no quedar en evidència davant del poble. Als enterraments: Es buscava donar un comiat digne i honrós al difunt, gastant també el que calgués per respecte o tradició.

amor mort

No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor

Significa que hi ha certes coses a la vida que són naturals, inevitables i que sempre acaben passant. De la mateixa manera que és pràcticament impossible que en tot el dissabte no surta ni un raig de sol (encara que siga un moment entre els núvols), també és propi de la joventut (les donzelles o fadrines) buscar, sentir o experimentar l'amor.

amor oratge persones

No hi ha dissabte sense sol, ni donzella sense amor, ni vell que no hagi estat valent.

Significa que hi ha certes coses a la vida que són naturals, inevitables i que sempre acaben passant. Igual que és impossible que en tot el dissabte no surta ni un raig de sol (encara que siga un moment entre els núvols), també és propi de la joventut (les donzelles o fadrines) buscar, sentir o experimentar l'amor i tots els ancians tendeixen a recordar la seua joventut amb orgull, explicant les seues grans gestes, forces o l'atreviment que tenien quan eren jóvens (hagen estat valents o no).

amor oratge persones setmana

No hi ha dissabte sense sol, ni viudeta sense dol, ni donzella sense amor, ni casada sense pena, ni prenyada sense dolor.

S'aplica a certs fets que esdevenen per costum, necessitat o llei natural.

amor oratge persones setmana

No hi ha donzella sense amor, ni prenyada sens dolor

Expressa que cada etapa de la vida o cada situació té les seves pròpies conseqüències naturals. S'associa la joventut o la condició de donzella amb l'enamorament com un fet inherent a l'edat. Recorda que el part i la maternitat van lligats indissociablement al patiment físic. En un sentit més ampli o figurat, s'utilitza per transmetre la idea que cada etapa de la vida té les seves pròpies càrregues, emocions o conseqüències inevitables. No es pot conseguir una cosa sense sacrifici.

amor persones salut

No hi ha lluna com la de gener ni amor com el primer

Compara la claredat i la neteja de la lluna d'hivern amb la innocència i la intensitat del primer amor. La lluna de gener: A l'hivern, l'atmosfera sol ser més freda, seca i neta de pol·lució o humitat, cosa que fa que la lluna es vegi molt més diàfana, clara i brillant. El primer amor: S'iguala a aquesta claror perquè es considera un sentiment pur, sincer, intens i impossible d'oblidar.

amor mesos oratge

No hi ha millor fusada que la sogra enterrada

[La fusada: Fa referència a la quantitat de fil que cap en un fus]. Reflecteix la històrica (i sovint injusta) rivalitat i mala relació que la cultura popular sol atribuir a la relació entre nora i sogra.El seu significat directe és que una dona no treballa mai tan tranquil·la ni rendeix tant com quan no té la sogra a prop vigilant-la o criticant-la. Antigament, filar era una de les tasques domèstiques diàries de les dones. Una "bona fusada" significava haver fet molta feina i de qualitat.

amor mort parentiu

No hi ha mort sense rialla ni casament sense plor

Significa que a la vida res no és purament trist ni totalment feliç; fins i tot en els moments dolorosos o alegres sempre hi ha una mescla de sentiments contraris o persones que reaccionen de manera diferent. Així en un enterrament, algú pot recordar una anècdota divertida o trobar un motiu per somriure o pot indicar que la pèrdua d'alguns pot beneficiar o alegrar uns altres (com ara els hereus). En un casament hi ha qui plora d'emoció, o la núvia que deixa la família, o dubtes sobre el futur.

amor mort riure/plorar alegria

No hi ha mort sense rialles i casament sense ploralles

Reflecteix la complexitat de les emocions humanes. Significa que en els moments de màxima felicitat (com un casament) sovint hi ha espai per a la nostàlgia o els nervis, mentre que en els moments més tristos (com un funeral) sovint sorgeixen somriures en recordar anècdotes de la persona que s'ha anat. Bàsicament, ens recorda que la vida mai és completament blanca o negra, i que les llàgrimes i el riure sempre van de la mà.

amor mort

No hi ha nóvia sense plors ni mort sense rialles

Reflecteix la complexitat de les emocions humanes. Significa que en els moments de màxima felicitat (com un casament) sovint hi ha espai per a la nostàlgia o els nervis, mentre que en els moments més tristos (com un funeral) sovint sorgeixen somriures en recordar anècdotes de la persona que s'ha anat. Bàsicament, ens recorda que la vida mai és completament blanca o negra, i que les llàgrimes i el riure sempre van de la mà.

amor mort persones riure/plorar alegria

No hi ha olla ni olleta, que no trobi la seva cobertoreta [o No hi ha olla ni ollot, que no trobi el seu cobertorot]

Significa que tothom troba la seva mitja taronja, o que qualsevol persona, per poc afortunada o estranya que sembli, acaba trobant una parella o una situació que li convé. L'ús dels diminutius (olleta/cobertoreta) o dels augmentatius (ollot/cobertorot) reforça la idea que, independentment de les teves característiques (siguis bonic, lleig, gran, petit, rar o exigent), sempre hi haurà algú o alguna cosa al món feta exactament per a tu.

amor menjar

No hi ha rosa sense punxes, ni goig sense dolor

Qui estima de veritat pateix per les persones estimades, o ha de sofrir desenganys, desavinences o disgustos que la vida i la convivència ens deparen

plantes persones amor

No hi ha soterrats sense rialles, ni casament sense plors

En els enterraments se'n riuen, perquè és una ocasió en la que persones que feia temps que no es veien s’alegren del retrobament, mentre que en alguns casaments se sol plorar d’alegria

riure/plorar mort amor