Refranys estacions

Maig arribat, l'hivern acabat (Podem dir que ja estem en el bon temps)

mesos, oratge, estacions

Mal hivern, primavera d'infern (Augura que el mal oratge s’allargarà fins a la primavera)

mal, estacions

Malalties tardorals, llargues i mortals (Fa al·lusió al proper dia dels Difunts. 1 de novembre)

estacions, salut, festivitats

Marinada d'hivern, dia d'infern

estacions, oratge

Massa trons a l'hivern, freds tardans (Les tronades anuncien que l’hivern s’allargarà)

estacions, oratge

Menjar calent a l'estiu, més mort que viu (Menjar de calent quan fa calor abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)

menjar, estacions, salut

Més trist que l'hivern (Molt trist)

maneres de dir, estacions

Mestral i Tramuntana en ésser l'hivern, treuen els diables de l'infern (Són els dos vents més forts, freds i temibles)

diable, estacions, oratge

Migjorn a l’hivern, purga de l’infern (Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina)

estacions, oratge

Migjorn d'hivern, dia d'infern (Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina)

oratge, estacions

Migjorn d’hivern, pluja d’infern (Quan plou del sud a casa nostra, plou de valent perquè l’aire calent africà s’ha saturat d’humitat marina)

oratge, estacions

Molta flor de primavera, bona tardor espera (Vol dir que una bona primavera augura una millor tardor)

estacions

Nadal duu l'hivern dins d'una panera; si no el duu al davant el porta al darrera

estacions, festivitats

Nadal nevat estiu regalat

oratge, estacions, festivitats

Nadal nevat primavera regalada

festivitats, estacions, oratge

Neu d’abril, pedregada a l’estiu (Això diuen)

mesos, estacions, oratge

Nevada d'abril, pedregada a l'estiu

oratge, mesos, estacions

Nevades en abril, pedregades a l’estiu

oratge, estacions, mesos

Ni a l’hivern deixes la capa, ni a l’estiu la carabassa. [carabassa = antic recipient per a l’aigua] (Cal protegir-se en cada moment contra el fred i la calor)

estacions, oratge, plantes

Ni d'hivern ni d'estiu, no et posis sota el sol viu

oratge, estacions

Ni hivern sense capa, ni estiu sense carabassa [la carabassa = recipient per al vi] (L’oratge és canviant i poc fiable, per tant cal estar previnguts)

estacions, oratge, plantes, vinya, indumentària

Nit clara d'hivern, a l'endemà dia d'infern.

oratge, estacions

No acaba la primavera sense que hi hagi cloquera

estacions

No digues hivern passat, si Sant Jordi no ha arribat (23 abril) (El 23 d’abril és una data prou significativa en la mesura del fred)

oratge, estacions, sants, mesos

No dones l'hivern per passat fins que l'abril no s'haja acabat

estacions, mesos

No et fiïs d'hivern seré ni d'estiu ennuvolat (Desconfia dels oratges impropis de la seua època)

oratge, estacions

No et fiïs del cant de la griva ni a l'hivern ni a l'estiu, sinó a la primavera, quan ella vol fer el niu

animals, cantar, estacions

No regues a l'estiu mentre el sol està viu, més si no la pots triar, a tota hora has de regar

oratge, estacions

Nou mesos d'hivern i tres d'infern

oratge, estacions

Octubre bromós, hivern ruïnós [bromós = boirós] (Les boires terreres es produeixen per excés d’humitat del sòl, cosa que augura que moltes arrels es podriran durant l’hivern)

oratge, estacions, mesos

Octubre tronat hivern nevat (Les tempestes elèctriques tardorals auguren un hivern rigorós)

oratge, mesos, estacions

On els frares facen niu passar l'hivern i l'estiu.

estacions, oficis

On hages passat l'hivern, passa l'estiu (Si en el temps pitjor has estat a gust en un lloc concret, més a gust hi estaràs pel bon temps)

estacions

On has passat l'estiu, passa l'hivern (Es diu per acomiadar aquells qui només ens vénen a cercar en necessitar-nos i ens menyspreen en no haver-nos menester)

estacions

Oreneta arribada, hivernada acabada (Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps)

estacions, oratge, animals

Oreneta arribada, primavera començada (Vol dir que aquestes aus migratories quan aparéixen són senyal del bon temps)

animals, oratge, estacions

Oreneta aviat, la primavera ha arribat

animals, estacions

Oreneta primerenca, primavera calorenca

animals, estacions, oratge

Oreneta primerenca, primavera colorenca (Vol dir que l'arribada d'aquestes aus migratories anuncien l'inici del bon temps)

estacions, animals, oratge

Orenetes per Santa Madrona, l'hivern és fora (15 març) (L’arribada massiva d’aquesta au insectívora indica clarament que el bon temps és ací)

animals, sants, oratge, estacions, mesos

Orenetes tardanes, hi ha hivern per setmanes (Quan les migraccions es produeixen tard és perquè encara fa fred en el lloc de destinació)

animals, oratge, estacions

Oronells tardans, hivernàs tardà; oronells primerencs, l'estiu ja ve

estacions, animals

Paraules d’estiu, segons qui les diu (Vol dir que no hem de donar a les coses que sentim dir, altra importància que la que ens mereix la persona que les diu)

estacions

Pardalet de l'estiu, adés plorava i ara se'n riu.

animals, estacions, riure/plorar

Pasqua marcensa, anyada primarença

festivitats, estacions, any, mesos

Pasqua nevada, primavera gemada (Vol dir que la nevada de Pasqua repercutirà en una primavera radiant)

oratge, estacions, festivitats

Pastor per la primavera, no et deixis la capa ni la berena

oficis, estacions, indumentària

Pel mes d'agost l'hivern s'acost

estacions, mesos

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

estacions, mal, oficis, be

Pel setembre a la tardor, torna la calor

estacions, mesos, oratge

Pàgina 5 de 8.

El Refranyer