Refranys diners

Qui vol ser ric massa aviat, abans de l'any és penjat (Significa que el qui s'afanya a arreplegar diners per mitjans il·lícits, aviat sol acabar malament)

diners

Ral a ral, fa el menestral son cabal

oficis, diners

Rascar-se la butxaca [o la bossa] (Pagar, fer una despesa)

diners, maneres de dir

Rebre el jornal en fusta (Rebre una tupada)

maneres de dir, diners

Regals trenquen [o ablaneixen] penyes [o pedres] (Els diners, els obsequis i les atencions fan que, inclús sense ganes, ens atenguen millor)

persones, diners

Renda gran és l'estalvi

diners

Replegar la cendra i escampar la farina (Estalviar les coses que no valen res i fer malbé les que valen)

diners

Ric amagat (Persona que té diners i no ho sap ningú)

maneres de dir, diners

Ric i rac, però en la butxaca no en canta cap

diners

Ric marxant (Persona molt ben situada econòmicament)

diners, maneres de dir

Riquesa de cor, val més que riquesa d'haver

diners, cos huma

Rodar més o pegar més voltes que un duro [o euro] fals o una sénia (Rodar molt com la moneda falsa que tots se la lleven de damunt)

diners, maneres de dir

Sabater amic o parent, calçat car i dolent (Adverteix que, qui dona diners per guanyar una amistat o trobar l’amor, en surt mal parat perquè tothom s’aprofita de l’amabilitat)

amistat, diners, oficis, persones, indumentària

Sabater de pega, no mastega (Vol dir que els sabaters solen guanyar poc)

diners, oficis, menjar

Saber amb qui es juga els diners (Conèixer la importància de l'oponent, o d'aquells amb qui cal relacionar-se)

maneres de dir, saber, diners

Salut és [o val més que] riquesa

salut, diners

Salut i diners, i la glòria després

salut, diners

Salut i força al canut i que l'any que ve sigui més gros i més pelut (El canut era un bossa de pell que duien els homes, estava feta de pèl d'animal i era on guardaven els diners. Per tant, si el canut era molt gran i pelut, hi cabien més diners)

salut, maneres de dir, diners

Salut i gràcia, i un duro en la faixa (Significa que convé tenir salut i gràcia de Déu, però també mitjans materials per a viure bé)

maneres de dir, salut, diners, déu

Salut i pessetes que la resta són punyetes (És una sentència molt lapidària i materialista)

maneres de dir, salut, diners

Salut i pessetes, que el demés ja vindrà (És una sentència molt lapidària i materialista)

diners, salut, maneres de dir

Salut i pessetes, salut completa (És una sentència molt lapidària i materialista)

maneres de dir, salut, diners

Salut sense diners es mitja malaltia (Que la gent necessita diners per estar perfecte i si no els tens pareix que no estàs sa del tot)

diners, salut

Salut, diners i alegria, són bona mercaderia (Són les tres coses més preuades)

bona, diners, salut, alegria

Salut, diners i bon sol, alegren a qualsevol; és a dir, sinó és un mussol

oratge, diners, salut

Sant Antoni dels Reguers, carregat de llumeners, diners i ni res més (Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona)

sants, llocs, diners

Sant Antoni dels Reguers, diners i no res més (Entitat de població de la ciutat de Tortosa en la comarca del Baix Ebre a la província de Tarragona)

diners, llocs, sants

Sant Miquel renova [ o desfeu] el preu. ( 29 setembre )

sants, diners

Sastres i sabaters: molta "palica" i pocs diners

oficis, diners

Sastres, músics i sabaters, moltes postures i pocs diners (Mouen molt les mans i el cos a canvi de poc benefici)

diners, oficis, música

Sega ran a terra, que la palla val diners

camp, plantes, diners

Segons el guany fes la despesa (Aconsella ser equilibrat)

diners

Segons la bossa, la carrossa

diners

Semblar el pobret de Jesucrist (Anar mal vestit)

indumentària, maneres de dir, diners

Semblar la Margarideta dels dos sous (Que sempre demana alguna cosa. La Margarideta era una captaire que passava cada divendres a captar i demanava dos sous)

diners

Sempre hi haurà rics i pobres (Confirma les diferències socials)

diners

Sempre li falta un quinzet per al duro [o l'euro] (Es diu quan sovint u no pot complimentar per un no res el que té previs)

diners, maneres de dir

Sense bestit, tant és el pobre com el ric

diners

Sense ni cinc (Sense diners)

maneres de dir, diners

Sense un clau (Molt pobre)

maneres de dir, diners

Sense vestit, tant és el pobre com el ric

diners, persones, indumentària

Ser barat a agarrar (Molt barat)

maneres de dir, diners

Ser com la dona de l'Escuder: gran riquesa i cap diner.

diners

Ser de ca l'Escampa (Ser un malversador, poc estalviador)

diners

Ser de ca l'Estret (Es diu de qui estalvia massa)

maneres de dir, diners

Ser de cal Bundanci = Ser molt ric (de cal "Bundanci", d'abundància).

diners

Ser de la capa curta (Ser pobret)

diners, indumentària, maneres de dir

Ser de puny estret (Ser avar)

cos huma, diners, maneres de dir

Ser jugador com los diners

diners, joc

Ser més agarrat que una llima (Ser molt avar)

maneres de dir, diners

Pàgina 32 de 37.

El Refranyer