Refranys oratge

Quan el cel fa brometes la terra fa pastetes

oratge

Quan el cel fa clotxetes, la terra fa bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

camp, oratge

Quan el dia creix el fred neix (De normal, fa més fred quan es fa de dia que mentre feia fosc. I també a partir del desembre, que les hores de llum solar augmenten, augmenta el fred hivernal)

oratge

Quan el dia neix, el fred creix (A l’alba i quan ix el sol fa més fred que quan era fosc)

oratge, dia i nit

Quan el dofí juga, el vent bufa

oratge

Quan el foc bufa, senyal de vent (Certament, el vent agita les flames i el gas que ix de la llenya s’encén irregularment. També sol ocórrer quan la llenya està verda)

oratge, foc

Quan el frare fa l'ullet a la Mare de Déu, pluja o neu

oratge, persones

Quan el gall canta a parells, aigua a ribells [ribell = llibrell, gibrell, cossi] (Senyal de que vol ploure)

oratge, cantar, animals

Quan el gat es renta la cara, la pluja es prepara.

animals, oratge

Quan el gat gira la cua al foc, senyal de fred (Es calfen l’esquena perquè noten la humitat ambiental)

oratge, foc, animals

Quan el gat s'asseu de cul al foc, foc o neu a prop (Es calfen l’esquena perquè noten la humitat ambiental)

animals, foc, oratge

Quan el gregal fa venir son és la neu que tragina

oratge

Quan el grill canta, ja no cal la manta (L'aparició del grill anuncia el bon temps)

oratge, animals, cantar

Quan el gripau vegis saltar, o ha plogut o plourà

animals, oratge

Quan el llebeig bufa molt fort, senyal de pluja

oratge

Quan el llevant la mou, tramuntana la plou

oratge

Quan el mar arrufa el nas, és senyal de mal borràs (Quan la superfície s’arruga, oneja i escumeja és perquè està alçant-se vent)

oratge, mar, mal

Quan el mestral bufa fred, vara la barca i el barquet (El vent del nord-oest no afavoreix ni la pesca ni la navegació)

oratge, mar

Quan el mestral es lleva en dilluns, dura tes dies o un; quan es lleva en dijous, en dura tres o nou

oratge, setmana

Quan el migjorn punxa, senyal de pluja

oratge

Quan el Mondúber porta capa i el Montgó capell, llaurador, ves-te'n a casa, pica espart i fes cordell [dos massissos valencians] (És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa)

oratge, llocs

Quan el Montgó porta capell, pica espart i fes cordell [Massís alacantí de la comarca de la Marina Alta] (És temps de mal oratge i de romandre fent coses a casa)

oratge, llocs

Quan el Montseny fa capell, no et fiïs d'ell (El Montseny és un massís muntanyós en la província de Barcelona)

oratge, llocs

Quan el Montsià porta capell guardat d'ell [La serra del Montsià és un conjunt muntanyós a la província de Tarragona] (Gairebé sempre quan al cim del Motsià hi ha un núvol sol ploure)

oratge, llocs

Quan el mussol canta, senyal d'aigua (En sentir cantar aquest ocell, creuen que és senyal de pluja)

oratge, animals, aigua, cantar

Quan el pardal fa el niu, vent viu (Els ocells solen niar al començ de la primavera, per març i abril, els mesos ventosos)

animals, oratge

Quan el pigot canta, plourà; si no és avui serà demà (És un indicador molt precís)

oratge, cantar, animals

Quan el ressol és a llebeig senyala aigua

oratge

Quan el setembre és arribat, a tirar l'art

mesos, oratge

Quan el sol es pon amb capa, de tres dies no se n'escapa (Quan fa boira o la nuvolositat va baixa, es deixa de treballar el cap de setmana)

oratge

Quan el sol es pon en brut, als tres dies ha plogut [en brut = entre boires, entelat, envelat, aigualit] (És un indicatiu de pluja)

oratge

Quan el sol és post, el jornal és clos (Vol dir que quan el sol es pon s'acaba el jornal [es deia quan els homes anaven a jornal de sol a sol])

treball, oratge

Quan el sol ix, per tots ix (Es diu quan algú protesta pel benefici d’algú altre)

persones, oratge

Quan el sol naix rogenc, cap el vespre pluja o vent (Quan els núvols s’encenen de la rojor del sol al final del dia indiquen un canvi de temps per a l’endemà)

oratge

Quan el sutge s'encén, senyal de neu

oratge

Quan el Taga porta barret, pluja, vent o fred

oratge

Quan el trencapinyes baixa de la muntanya abriga't a la cabanya (Quan ocells de mar o de muntanya busquen l’empara i la seguretat de la terra plana i de les valls és perquè en el seu medi natural fa molt mal oratge, del qual fugen)

animals, oratge

Quan el tro puja a tramuntana pluja assenya

oratge

Quan el vent baixa del Port, no hi falta mai neu a Sort (El Port de la Selva és un municipi gironí de la comarca de l'Alt Empordà. Sort és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà)

oratge, llocs

Quan el vent gira en tramuntana plou tres jorns i una setmana

oratge

Quan el xaloc vetlla tota la nit, l'endemà provences

oratge

Quan els ànecs fan untets, senyal de bona pluja (Avisa de l'arribada de la pluja)

animals, oratge

Quan els animals de llana s’espolsen, aigua segura

oratge

Quan els esparvers canten al niu, rodolen el còdols al riu [còdol = cudol, canto rodat] (Indica senyal de pluja)

cantar, animals, oratge

Quan els gats es renten la cara, canviarà el temps.

oratge, animals

Quan els núvols fan bassetes, a la terra hi ha pastetes Cel amb pedretes aigua a les bassetes

oratge, aigua

Quan els pardals s’empaiten, senyal de pluja. [empaitar = perseguir, encalçar] (Així es diu, possiblement perquè les plomes s’estoven amb la humitat creixent i perquè l’època dels amors és la inestable primavera)

oratge, animals

Quan els rucs bramen molt, pluja a dolls

oratge

Quan els ulls de poll piquen, senyal de canvi de temps (Les ferides antigues, sobretot dels ossos, i les afeccions de la pell són molt sensibles al menor indici d’humitat)

salut, oratge

Quan es grata la gallina, l'aigua és veïna (Senyal de que vol ploure)

animals, aigua, oratge

Pàgina 58 de 78.

El Refranyer