El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys menjar
La criatura grossa tira la mare a la fossa (Un cos gran necessita més aliment que un de petit)
parentiu
,
menjar
,
mort
La cullera d'En Falgars, cinc i el braç (Ho diuen a la mainada que menja amb els dits)
maneres de dir
,
menjar
La cultura és com el sucre; encara que n’hi haja poc dóna dolçor (Saber coses no sobra mai)
menjar
,
saber
La dona pregada i l'olla reposada (El benefici que s’obté de les persones que han costat de convéncer i les coses que han costat d’obtenir s’aprecia més que el fàcilment obtenible)
persones
,
menjar
La dona que a l’home li dóna col, poc el vol (L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva)
menjar
,
parentiu
La dona que al seu marit vulga matar, que li done cols per Sant Joan (24 juny) (L’olor de col bollida sol repugnar a molts, i si, damunt, la menja no està en el seu millor moment, pot resultar vomitiva)
parentiu
,
sants
,
plantes
,
menjar
,
mesos
La fam aguditza l'engeny (La necessitat obliga a buscar solucions)
menjar
La fam desperta l'ingeni (Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot)
menjar
La fam els trau a ballar (Es diu perquè tothom està disposat a fer el que siga menester per a no morir d’inanició)
menjar
La fam és molt lletja (No hi ha pitjor que no tindre que menjar)
menjar
La fam fa discórrer (Vol dir que el qui passa gran necessitat sol enginyar-se i treure el profit de tot)
menjar
La fam fa dolç el vinagre.
vinya
,
menjar
La fam fa pensar
menjar
La fam i la misèria es van ajuntar en un dia.
menjar
La fam llarga el geni acurta (Qui passa gana i privació no pot estar content)
menjar
La fam no espera a ningú (Es diu perquè tothom està disposat a fer el que siga menester per a no morir d’inanició)
menjar
La fam no espera a raons (La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis)
menjar
La fam no mira companatge
menjar
La fam no té llei (La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis)
menjar
La fam s’absenta quan el treball es presenta (Confirma que el treball reporta benefici econòmic)
menjar
,
treball
La fam tot ho fa bo (La precarietat absoluta fa que qualsevol acte per sobreviure supere la por, els principis, la moralitat i les lleis)
menjar
La fam vertadera és la millor cuinera (Significa que quan és té fam tot aliment és bo)
menjar
La fam, s’assacia; l’ambició, mai s’aplaca (Remarca que l’egoisme i l’amor als diners no tenen remei possible perquè formen part del caràcter)
menjar
La fava, ben porquejada (Recomana guisar amb carn de porc per sabor i per consistència)
menjar
,
animals
La figa no té clam, però guarda el costellam
menjar
,
plantes
La figa pelada put a arengada
plantes
,
menjar
La figa per ser bona ha de tenir coll de penjat, roba de pobre i ull de viuda (En punt idoni de maduresa és quan es doblega pel pes en la rama, se li bada la pell i se li obri el florí)
persones
,
bona
,
menjar
,
plantes
La figa, si és bona, no és cara (La qualitat té un cost que no ens ha de doldre)
plantes
,
bona
,
menjar
La fruita tant se val crua com cuita (Crua té vitamines)
plantes
,
menjar
La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella (Es diu del qui comença una cosa abans d'esser-ne el temps oportú)
animals
,
menjar
La gana fa obrir els ulls (Quan es passa misèria, l’enginy treballa més per tal de sortir-ne)
cos huma
,
menjar
La gana poca i seguida (Vol dir que convé menjar poc i moltes vegades per a no castigar l’aparell digestiu)
menjar
La gana vera és la millor cuinera (Significa que quan es té fam, s’acaben les manies)
menjar
La gana vol pa i no bon menjar
menjar
La gana, el pa ablana (Significa que quan es té fam, s’acaben les manies)
menjar
La gent de Palafrugell, peix fregit i julioles a la brasa (Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona)
animals
,
menjar
La gota i la hidropesia, filles de la fartaneria (Són malalties originades per l’excés de gola)
menjar
,
salut
La llenega és carn d'ovella i el rovelló es carn de moltó (Fa referència al seu gran valor culinari)
menjar
,
plantes
,
animals
La llengua és l’espill [o el mirall] del ventre (Quan tenim la llengua bruta és perquè estem empatxats o no digerim bé; per això la miren els metges)
salut
,
menjar
,
cos huma
La llenya a l’olla cou, no el perol nou (Recomana mirar allò elemental, no allò superficial)
menjar
La llet de cabra, fresca i bullida amb mida
animals
,
salut
,
menjar
La llet no ix dels ossos sinó dels trossos [o mossos] (Vol dir que les mares que alleten han d’alimentar-se bé per fer llet)
menjar
,
consells
La llet surt dels mossos, i no dels ossos (Vol dir que perquè les dones portin llet abundant cal que s'alimentin bé)
menjar
La llet, ben dormida i ben passejada
menjar
La lletugueta va mal, sense oli, vinagre, pebre i sal
menjar
,
plantes
La llonza i la dona sense sang són bones
persones
,
bona
,
menjar
La magrana al matí és or, al migdia plata i al vespre mata (Remarca l’excel·lència i la indigeribilitat d’aquesta fruita)
menjar
,
plantes
La magrana i la taronja primer que altra fruita (Ho diuen per la seva concentració de vitamina C)
plantes
,
menjar
La magrana i la taronja, les fruites més bones (Ho diuen per la seva concentració de vitamina C)
menjar
,
plantes
La manilla, ben cridada, ben beguda i ben renegada
beure
,
menjar
Pàgina 35 de 61.
Refranys menjar