Refranys aigua

Boires en agost, aigües d'abril (La raresa del fenomen en el ple de la calor deixa suposar que el clima anual està altera)

oratge, aigua, mesos

Borratxera d'aigua mai s'acaba (Per més aigua que es bega, mai no fa mal)

aigua, salut, beure

Bufa el garbí, l'aigua és aquí (És un pronòstic de pluja més o menys imminent)

oratge, aigua

Cada gota d'aigua [que plou] té on caure (Significa que tota cosa o persona, per insignificant que sembli, té la seva utilitat i una missió a acomplir)

oratge, aigua

Cada gota que plou, a la mar o al pou (Recomana no desaprofitar l’aigua)

oratge, mar, aigua

Cadascú fa córrer l'aigua al seu cap-rec (Cadascú mira pel seu propi benefici)

cos huma, aigua

Calçada en dimecres, pluja abans de festes (Vol dir que si surten nuvolades cap a ponent, són senyal de pluja propera)

oratge, setmana, aigua, festa

Calendari nou assenyala l'aigua quan plou

oratge, aigua

Cànter nou fa l’aigua fresca (Se sol dir per ponderar la il•lusió que es posa en tot allò que s'estrena, ja sigui objecte o situació)

aigua, maneres de dir

Canteret nou fa l’aigua fresca (Les novetats solen agradar a molts, però en realitat, els seus avantatges solen durar poc)

aigua, beure

Cantiret que a la font vas, un dia o altre et trencaràs (Sentencia que tot està condemnat a un fi, sobretot quan s’abusa)

aigua

Canviar l'aigua de les olives (Orinar)

maneres de dir, plantes, aigua

Cap ple d'aigua (Curt d'enteniment, neci, ignorant)

maneres de dir, cos huma, aigua

Caragols, figues i peres, aigua no begues, sinó vi i tant que caragols, figues i peres vaiguen nadant (Indiquen que aquest aliments empassen millor en vi al temps que desaconsella beure aigua)

animals, menjar, aigua, plantes, vinya, beure

Cargols i aigua, la vida enlaire

salut, animals, aigua

Cargols i peixos neixen amb aigua i moren amb vi.

aigua, animals, vinya

Carrers [o dies] molls [banyats o mullats], calaixos eixuts (Quan plou, la gent es queda a casa i per això no van a comprar)

oratge, diners, aigua

Caure aigua per l'amor de Déu (Ploure en abundància)

maneres de dir, oratge, déu, aigua

Caure un aigua a rolls (Ploure en abundància)

aigua, maneres de dir, oratge

Caure un aigua de Déu Misericòrdia

aigua, oratge, déu

Caure una aigua de Maria Santíssima (Ploure molt)

aigua, oratge, maneres de dir

Caure una cortina d'aigua (Caure molta aigua. Ploure molt)

maneres de dir, oratge, aigua

Caure [alguna cosa a algú] com un gerro [o gerra, o galleda] d'aigua freda (Deixar algú amb les il·lusions frustrades)

maneres de dir, aigua

Caure [alguna cosa] com un cànter d'aigua (Molestar)

aigua, maneres de dir

Cel a borreguets, aigua a canterets [o a grapadets, o cabassets] (Es diu quan els núvols indiquen pluja)

oratge, aigua

Cel a pedaços, pluja a cabassos

aigua, oratge

Cel a petxines, aigua a badines [Clot en què hi ha aigua embassada] (És un indicador de pluja)

aigua, animals, oratge

Cel a roquetes, aigua a bassetes [roquetes = molts nuvolets blancs] (Solen anunciar que pot ploure al cap d’algunes hores)

aigua, oratge

Cel amb cassoletes, aigua a bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

oratge, aigua

Cel amb pedretes aigua a les bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

aigua, oratge

Cel d'escaletes, aigua per les bassetes (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

aigua, oratge

Cel de panxa de burra, pluja segura (Anuncia pluja més o menys imminent, però no sempre plou)

animals, aigua, oratge

Cel emborregat, pluja al terrat (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

oratge, aigua

Cel rogent a la nit, la pluja ha fugit

oratge, dia i nit, aigua

Cobert al llevant, aigua entrant (Són indicis de pluja, com més foscos i densos, més probables i imminents)

oratge, aigua

D'aigua bona i pou, no en té tothom

aigua

D'aigua freda i pa calent, el ventrell se'n ressent (Els aliments a temperatures anormals no són sans)

salut, beure, aigua, menjar, cos huma

D'aigua que avall vol anar, es fa el mar (Moltes vegades, les coses que considerem sense importància o els desitjos que considerem irrealitzables, poden adquirir una gran importància i ser una realitat)

oratge, mar, aigua

D'aigua, pedra i foc, fuig-ne si pots (Recomana ser cauts, ja que en algun moment es poden embravir i donar males conseqüències)

oratge, foc, aigua

D'ençà que em va caure una mosca al vi que he avorrit l'aigua

vinya, aigua, animals

Damunt figues beu aigua i no te'n rigues

aigua, menjar, beure, plantes

Darrera de cargols, de peres i de peix, aigua no beguis

aigua, animals, plantes, salut, beure

Darrera de les figues aigua i darrera de les peres vi

vinya, beure, plantes, menjar, aigua

Darrera del pa calent no beguis aigua corrent (El menjar pa calent és malsà)

menjar, aigua, salut

De gota en gota corre el riu (Significa que la constància en l'estalvi de petites quantitats arriba a fer estalviar cabals grossos)

aigua

De gotes d'aigua es fan els rius ((Es diu per indicar que qualsevol cosa, per petita que sigui, pot ser útil per ajudar a aconseguir un fi determinat)

aigua, maneres de dir

De l'aigua d'octubre i del sol de maig, naix el blat (Són els elements meteorològics propicis)

plantes, oratge, aigua, mesos

De l'aigua de gener ni una gota se'n fa malbé (Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts)

oratge, aigua, mesos

De l'aigua de l'octubre i del sol del maig, en neix el sembrat (Si plou després de la sembra del setembre i l'oratge primaveral no ix rebolicat, tot va bé per als cereals)

aigua, camp, mesos, oratge

De l'aigua mansa em lliuri Déu

aigua, déu

Pàgina 6 de 17.

El Refranyer