Refranys salut

salut, cos huma

Tararí-tararana, s'ha de fer el que el metge mana

salut, oficis

Tardor i hivern, per al vell temps d'infern (Els rigors del fred i la humitat fan que la salut dels més febles, malalts i vells, se’n ressenta)

estacions, vell, persones, oratge, salut

Taronges agres en dejú asseguren la salut

salut, plantes, menjar

Taula rica, salut pobra

menjar, salut

Temps fred i mullat els bons posa malalts

salut, oratge, bona, mal

Tenir bones velleses (Tenir salut i suficients recursos econòmics en arribar a la vellesa)

maneres de dir, vell, salut, diners

Tenir el llop tancat a dins (Li han diagnosticat una malaltia irreversible)

maneres de dir, salut, animals

Tenir el menjar de bo i el treballar de malalt (Menjar molt i treballar poc)

maneres de dir, treball, salut, menjar, bona

Tenir febre de bou (Tenir febre molt alta)

animals, salut

Tenir fiblades [a les les cames o als braços] (Sentir un dolor agut, sobretot a les extremitats, després de fer algun exercici desacostumat o violent

cos huma, salut

Tenir la pell dura (Tenir molta vitalitat, no emmalaltir-se fàcilment)

maneres de dir, salut, cos huma

Tenir mal delit (Trobar-se malament)

maneres de dir, salut

Tenir mal païdor (Es diu de la gent rancuniosa)

maneres de dir, salut, gent, cos huma

Tenir un nus a l’estòmac (Està nerviós)

salut, maneres de dir, cos huma

Tenir un peu a la sepultura (Estar pròxim a la mort)

salut, mort

Tenir un sis o as (Tenir un mal o un altre)

maneres de dir, salut

Tenir una mala salut de ferro (Es diu per referir-se a algú o alguna cosa que, malgrat trobar-se sempre en una situació delicada, amb més baixos que alts, resisteix i se n'acaba sortint)

salut

Tens mal de queixal, rosega arrels de panical

salut, plantes, cos huma

Tercianes i quartanes, no fan tocar les campanes (Significa que aquestes febres no són malalties mortals)

campana, salut

Testa de boig mal s'ha fet vella

cos huma, mal, vell, salut

Testa de boig no emblanqueix

salut, cos huma

Tindrà mort de cigala (Es diu del qui s'escarrassa molt; vol dir que morirà rebentat)

mort, maneres de dir, salut

Tindràs la vida més sana si te'n vas a dormir amb gana, perquè l'anar massa tip treu el delit

salut, dormir, menjar

Tindràs sempre bon delit si menges amb apetit

menjar, salut, bona

Tindre [o no tindre] cura (Tindre [o no tindre] remei, ser curable [o incurable])

maneres de dir, salut

Tindre bons colors [o un color sa] (Tindre la cara de color rosat, no pàl·lid)

colors, bona, maneres de dir, salut

Tindre cagarines (Tindre diarrea)

salut, maneres de dir

Tindre cara de llimeta verda (Tindre malestar físic; mostrar al rostre algun senyal de malaltia)

maneres de dir, salut, plantes

Tindre cara de mec (Tindre cara malaltissa)

maneres de dir, salut, cos huma

Tindre el cos com un rellotge (Indica que l'aparell digestiu funciona molt bé)

cos huma, maneres de dir, salut

Tindre el pit carregat (Estar constipat dels pulmons o dels bronquis)

maneres de dir, salut, cos huma

Tindre el ventre fluix (Evacuar amb molta freqüència. Tenit diarrea)

maneres de dir, salut, cos huma

Tindre els colors trencats (Estar pàl·lid, esgrogueït)

maneres de dir, salut, colors, cos huma

Tindre febre conillera (Fingir una malaltia)

maneres de dir, salut

Tindre l'orí dolç (Ser diabètic)

maneres de dir, salut

Tindre la veu presa (Patir una pérdua parcial de la veu a causa d'una laringitis)

maneres de dir, salut

Tindre salut per vendre (Estar fort i sa)

maneres de dir, salut

Tindre ull clínic (Aptitud d'un bon metge per a apreciar quasi intuïtivament una malaltia, per a fer diagnòstics ràpids i precisos)

oficis, salut, maneres de dir

Tindre una cama al fossar (Estar greument malalt, ser molt vell)

salut, maneres de dir, mort

Tindre una febre de cavall (Es diu per referir-se a una gran febrada)

animals, salut

Tindre una veta al cap (Tindre mal de cap)

maneres de dir, salut, cos huma

Tira i xucla més el llit que les malalties (Mentre descansem, no ens alimentem i el cos va consumint energia)

salut, menjar, dormir

Tocar la nafra [a algú] (Ferir-lo en els seus sentiments, ofendre'l o disgustar-lo)

salut, maneres de dir

Tocat de l’ala (Boig, que no hi és tot)

maneres de dir, salut

Tocat del perol (Que no està bo del cap, que està una mica trastocat, que és un poc boig)

salut, maneres de dir

Tornar-se boig no costa ni cinc sous

salut

Tornar-se de mil colors (Empal·lidir per alguna malaltia o ensurt)

maneres de dir, salut, colors

Tornar-se groc (Estar marejat)

maneres de dir, salut, colors

Tornar-se varilla (Convertir-se en absolutament boig)

maneres de dir, salut

Pàgina 42 de 45.

El Refranyer