Refranys animals

L’home per la paraula i el bou per la banya (A les persones se les aprecia per la sinceritat i pel manteniment de la paraula donada, i als bous de lídia, per la grandària i disposició de les banyes)

persones, parlar, animals

L’ocell matiner troba el cuc primer (Qui és més diligent que un altre li porta avantatge)

animals

L’ocell que no és ací per Sant Martí, s’ha quedat pel camí [11 novembre] (Algunes aus migrants es recullen fugint dels vents freds o humits hivernals)

mesos, oratge, sants, animals

L’octubre acabat, mosca i mosquit enterrat (Passada la calor de l’estiu, molts insectes moren de fred)

oratge, animals, mesos

L’òliba viu amb les bruixes i bruixots (És una manera de dir que es tracta d’una au solitària i noctàmbula)

animals

L’òliba xucla l’oli de les llànties de les esglésies.

animals

L’oreneta porta sort, i qui les empaita és bord (Les oronetes fan el niu en les cases on hi ha pau i tranquil·litat, i es diu que porten sort a la família que habita la casa)

animals

L’ull de l’amo engordix lo cavall

persones, animals, cos huma

L’un l’ha fa; l’altre l’ha té, i l’altre li mira si li va bé

animals

M'ha dit un ocellet que (Portar notícies injurioses o malèvoles respecte d'algú)

maneres de dir, animals

M'ho ha dit un pardalet (Es fa servir per dir a algú quelcom que se sap d'ell o que hi té a veure, sense fer-li saber per qui hom ho ha sabut. Se sol usar parlant amb la mainada o en un context de familiaritat i confiança, mig en broma i mig de debò)

maneres de dir, animals

Magre com un rupit (Es diu d'una persona molt magra)

maneres de dir, animals

Mai guitza d'euga ha mort cap pollí

animals

Mai no facis el mussol quan convé parlar

parlar, animals, consells

Mai no són de la mateixa opinió, el gat i la rata.

animals

Mai un cavall amb cua de rata, ha deixat al seu amo a l'estacada.

animals

Mai van junts corbs i cadarneres (Confirma que mai no s’avenen caràcters o coses contràries)

animals

Mal any de sardines, Vinaròs a la ruïna (Municipi castellonenc de la comarca del Baix Maestrat)

llocs, mar, animals

Mal any, quan el pollastre pica el gall (Adverteix de l’anormalitat de la situació quan algun jove intenta imposar-se als majors)

animals, any

Mal company i llop, ni de lluny ni de prop

animals, consells, persones, mal

Mala cara fan els gossos al temps que no hi ha raïm

mal, animals, vinya

Malaventurat [o mal va] l’ocell que queda al niu (Qui no deixa el niu o la casa paterna quan correspondria és per alguna causa anormal o inhabitual)

animals

Maleït febrer, que t'emportes l'ovella i el corder (La gelor mata molts animals)

animals, mesos, oratge

Mana gos, mana gat, fes-ho tu que ho has manat (Es diu quan, fracassats els intents de fer complir les ordes als súbdits, el superior es veu obligat a fer allò que havia manat als altres)

animals

Manar al porc (Manar a algú fòra de la teua vista en to despectiu)

maneres de dir, animals

Mansuet com un anyell (Mots dòcil, fàcil de manejar)

animals, maneres de dir

Mar bonaire, no és pescaire (Com més quieta està la superfície, menys peix té)

mar, animals

Mar de fondo per la costa, dolent per la llagosta (El marisc sol habitar els fons no molt profunds, però si hi ha corrents forts es refugia pel rocam)

mar, animals

Mar sense peix i muntanya sense lleny, és Cullera (Municipi de la província de València en la comarca de La Ribera Baixa)

llocs, animals, mar

Març aborrascat, ni ovelles ni corders ha deixat.

animals, mesos, oratge

Març aborregat, ni ovelles ni cordeta ha deixat

oratge, mesos, animals

Març marcell, no m'has mort cap vaca ni vedell, truja ni porcell, cabra ni cabrit; malhaja, ara que ets finit

animals, mesos, oratge

Març marçó, al matí cara de gos i al vespre galant minyó

animals, mesos, oratge

Març marçol, tant te temo a tu com al cargol

animals, mesos, oratge

Març marçot no m'has mort ovella ni borregot; dos-cents borrecs tinc a la muntanya, tots amb un pam de banya; dos-centes ovelles a l'Urgell, totes amb son anyell. Ja vindrà mon pare abril i te'n matarà més de mil

animals, mesos, oratge

Març marçot, mata l'ovella i l'ovellot, i a la vella a la vora del foc i a la jove si li trob (Refereix la tradició que diu que un pastor es va riure del mes de març perque no li havia mort cap ovella i com a venjança va produir molt de fred i les matà)

oratge, animals, mesos, persones

Març marçot, no m’has mort cap ovella ni cap corderot (Els mesos de canvi estacional causen modificacions perjudicials en els éssers vius: al·lèrgies, depressions, defuncions...)

oratge, mesos, animals

Març ventós i abril plujós fan l'abellar ruïnós

oratge, animals, mesos

Març, falsa primavera que enganya al bestiar (És el mes de transició entre l’hivern i la primavera, i per tant d’oratge incert, amb ullades o estones de sol)

oratge, mesos, animals

Març, marçai, cada ovella amb lo seu xai (Es per aquesta època quan les ovelles han criat)

animals, mesos

Març, marçàs, de l'ovella en fas pedaç (Un bon mes de març invita els animals a criar)

animals, mesos

Mare de Déu de març passada, arriba el falcó i se’n va la becada (25 març) (És temps de migracions)

animals, festivitats, mesos

Marejar la perdiu (Complicar les coses)

maneres de dir, animals

Marxar com un gat capat (Eixir escarmentat)

maneres de dir, animals

Mascle llavorer (Animal mascle, o home, bo per a reproduir, per a fecundar)

animals, persones

Massa bo vol dir burro [o ruc] (Quan s’és massa bo, molts s’aprofiten de l’excés de bondat)

animals, bona

Massa pluja per Nadal, aplana l'herba i al bestiar fa mal

oratge, plantes, festivitats, animals, mal

Massamagrell, la corda nova i el burro vell (Poble valencià de la comarca de l'Horta)

llocs, animals

Mata el porc en lluna vella i a la bacona en la nova (És una creença popular)

animals, oratge

Mata el porc pel gener [o per la lluna de gener], si vols que es conservi bé (Abans de l’existència dels frigorífics, la carn es conservava bé en gel o penjada a l’exterior en temps molt fred, o bé salada, o bé coberta d’oli d’oliva)

oratge, mesos, menjar, animals

Pàgina 54 de 96.

El Refranyer