Tema
animals
4.780 refranys catalogats sota aquest tema.
Això és morralla
[La morralla és el conjunt de peixos menuts i variats que es capturen amb l'artet (xarxa de pesca) i que tenen poc valor comercial, tot i que s'aprofiten sovint per fer caldos, sopes o bullits de peix]. S'utilitza per indicar que un conjunt de coses, de persones o d'idees no té cap valor, és de mala qualitat, és sobrer o és completament prescindible.
animals maneres de dir
Això és reserva pels dies de bou i arròs
Significa fer sempre el mateix i denota una falta d'enginy o innovació. Aquesta expressió s'utilitzava especialment en el sector tèxtil per referir-se a aquells fabricants que sempre feien els mateixos teixits clàssics sense arriscar ni aportar novetats.
animals plantes
Això no pot ser: tu vols obrir el cul i agarrar mosques
S'utilitza precisament per a descriure una situació on algú vol fer dues coses incompatibles alhora o que pretén aconseguir un impossible combinant accions de forma absurda o contradictòria. Intenta fer dues accions que es contradiuen per naturalesa: l'esfínter no està dissenyat per a caçar insectes. Per tant, és una manera grollera però molt efectiva de dir: "Això que demanes és un contrasentit, és físicament o lògicament impossible".
animals cos huma
Això passava abans, quan els gossos eren cans
Fa referència a un passat remot, a un temps antic o a una època pretèrita i ja oblidada, utilitzada de manera humorística o irònica. Juga amb el fet que la paraula "gos" va substituir en gran part l'antic mot "can". Dir "quan els gossos eren cans" equival a dir "aquests temps de la inòpia" o "en temps de la Mari Castanya", exagerant la distància temporal fins a un passat gairebé mític o impossible.
animals
Ajocar-se amb sol com les gallines
Significa anar a dormir dejorn, quan tot just comença a pondre's el sol. Prové del comportament natural de les gallines, que pugen al joc (la perxa on dormen) quan cau la llum del dia.
animals dormir maneres de dir
Ajocar-se aviat com les gallines
Significa anar a dormir dejorn. Prové del comportament natural de les gallines, que pugen al joc (la perxa on dormen) quan cau la llum del dia.
animals dormir maneres de dir
Al bacó i al senyor tot li està bé
Ningú gosa criticar el comportament dels poderosos per por de possibles represàlies, com tampoc es critica el del porc perquè ens fixem més en el benefici que ens aporta
persones animals
Al be
Seient cama ací cama allà sobre el coll i els muscles d'un altre
maneres de dir animals
Al bestiar nafrat, no li falten mosques
Significa que les desgràcies o els problemes solen acumular-se sobre qui ja està en una situació vulnerable, feble o desafortunada. De la mateixa manera que les mosques van a buscar els animals que tenen ferides («nafrat» vol dir ferit), a les persones que ja ho passen malament els solen caure a sobre nous problemes o complicacions.
animals
Al bon pescador, el peix se li posa dintre de l’ormeig
[L'ormeig (o ormejos) fa referència als estris, arts o aparells de pesca]. Vol dir que als qui tenen molta experiència, habilitat o traça en un ofici (en aquest cas, la pesca), les coses els surten bé gairebé sense esforç o la sort i les circumstàncies les tenen a favor.
animals bona oficis mar
Al bou maimó, li fa poc l'agulló
[El bou maimó: fa referència a un bou tossut, mandrós o poc disposat a caminar. L'agulló: és la punta o l'aguillot que s'utilitzava per punxar les bopies o els bous i fer-los moure]. Significa que els homes mandrosos i lents no canvien de manera de procedir per molt que els estimulin
animals any persones
Al bou vell, muda-li el corral [o pesebre] i et darà la pell
Significa que les persones o els animals grans (o en general els éssers vius envellits) estan molt acostumats als seus costums i a l'entorn on viuen, i un canvi profund pot ser-los molt perjudicial o fins i tot costar-los la vida. Treure una persona gran de casa seva, fer-la mudar o canviar-li radicalment el seu entorn pot provocar estrès, decaïment o problemes de salut.
animals persones vell
Al bou vell, muda’l d’aire i deixarà la pell
Significa que les persones o els animals grans (o en general els éssers vius envellits) estan molt acostumats als seus costums i a l'entorn on viuen, i un canvi profund pot ser-los molt perjudicial o fins i tot costar-los la vida. Treure una persona gran de casa seva, fer-la mudar o canviar-li radicalment el seu entorn pot provocar estrès, decaïment o problemes de salut.
animals
Al burro flac, tot són puces [o mosques]
Vol dir que quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes. Igual que a un animal prim i dèbil (el burro flac) li molesten més les mosques i no es pot defensar, a una persona que pateix una desgràcia o escassetat li venen tots els revessos alhora.
animals diners
Al burro que no coneguis no li passis pel detràs
Significa que no t'has de fiar dels desconeguts ni fer passos en fals davant d'algú o d'una situació que no controles, de la mateixa manera que no s'ha de passar per darrere d'un animal (com un burro) que no coneixes perquè et podria etzibar una guitza (una coça) inesperada.
animals
Al burro vell, cabestre nou
S'utilitza popularment per referir-se a un home gran que es casa amb una dona jove, o a una persona gran que intenta rejovenir-se o canviar de parenença amb complements o actituds pròpies de la joventut. Fa un paral·lelisme entre un animal de treball vell (l'ase o el burro) al qual se li posa un guarniment flamant (el cabestre, que és la corretja que lliga el cap de la bístia), suggerint una incongruència estètica o pràctica, ja que el complement nou no pot rejovenir l'animal.
amor animals vell
Al burro vell, poc verd
Significa que a les persones grans (o d'edat avançada) no els convé menjar aliment verd i tendre —com l'herba fresca— perquè els pot fer mal a la digestió, o bé s'aplica de manera figurada per indicar que la gent gran ha de portar una vida tranquil·la i moderada, evitant excessos o estils de vida propis de la joventut.
animals colors persones vell
Al cap de l'any, tothom parla amb el seu cavall
Significa que, amb el pas del temps, cadascú acaba actuant segons el seu propi criteri, assumint el control de la seva vida o revelant la seva vertadera naturalesa. A l'antiga societat rural, el cavall era el bé més preat i el mitjà de transport o de treball principal. L'expressió il·lustra que, per molts consells, interferències o guiatges que es rebin de fora, en fer balanç (al cap de l'any), cada persona es queda tot sola amb les seves decisions (parla o mena el seu propi cavall).
animals any
Al cau dels conills, lo que fan los pares fan los fills
Com els testos s'assemblen a les olles, els fills s'assemblen als pares, en les virtuts i en els defectes. Utilitza la imatge dels conills dins del seu cau per a il·lustrar com l'entorn familiar més íntim determina i modela la conducta de les noves generacions.
animals parentiu
Al cavall i a l'amic, no els cansis
Un amic o un bon element de treball s'ha de respectar per conservar-lo. No convé abusar de ningú, perquè ens podem quedar sols i desemparats. Vol dir que no s'ha d'abusar mai de la confiança d'un amic ni de la força d'un animal de càrrega, perquè si els demanes massa, pots perdre la seva ajuda o fer-los mal. Si demanes favors sense parar, pots esgotar la paciència de l'altre.
amistat animals maneres de dir
Al cavall magre no li falten mosques
Significa que les desgràcies i els problemes solen acarnissar-se amb les persones que ja són febles, pobres o que es troben en una situació vulnerable. Utilitza una metàfora visual molt clara del món rural: les mosques sempre van a buscar l'animal més feble, malalt o desnodrit (el cavall magre) perquè és el que té menys forces per a espantar-les. Socialment, s'aplica per a descriure com, quan una persona va mal dades, sovint li sorgeixen complicacions o deutes nous de cop.
animals persones
Al cel no s'hi va a cavall
Voler-ho tot massa fàcil. Ens referim a una persona que ho vol tot massa fàcil, sense treballar-s'ho ni una mica. A la societat antiga, anar a cavall era un símbol de poder, noblesa i riquesa (reservat als cavallers i als rics), mentre que el poble menut anava a peu o en ase. La dita ens recorda que davant de la mort i de la justícia divina tothom és igual, i que el camí cap a la virtut demana humilitat, sacrifici i virtut, no pas luxes ni comoditats.
animals
Al conill encavat lo caçador el fura
Vol dir que, per molt amagat o protegit que estigui algú (el conill encavat), sempre hi haurà una manera de trobar-lo i fer-lo sortir (el caçador el fura) si s'empren els mitjans o l'estratagema adequats. S'explica perquè, en la cacera tradicional de conills, s'utilitza una fura (un petit mamífer carnívor) que s'introdueix als caus o caus subterranis (les coves o caves) per obligar el conill a sortir cap a l'exterior, on l'espera el caçador.
animals oficis caça
Al conill no li planyis el setrill
Vol dir que, a l'hora de cuinar un conill, no s'ha d'estalviar l'oli (el setrill). Com que és una carn molt magra i seca, li cal força oli o suc perquè quedi tendre i sucós.
animals menjar
Al conill per l'ull, a la perdiu pel cul
És un consell pràctic adreçat als caçadors sobre on s'ha d'apuntar per assegurar la peça: Al conill per l'ull: S'apunta al cap (a l'ull) per abatre'l de manera ràpida i neta sense fer malbé la carn. A la perdiu pel cul: S'apunta a la part posterior quan s'enlaira o fuig en direcció contraria, que és el moment òptim per no destrossar el pit (la part més apreciada de l'au).
animals consells caça
Al costat de casa maten porc
Es diu referint-se a algú que, essent molt pobre, es vanta o presenta com a amic de gent molt poderosa. L'expressió ironitza sobre la pretensió de guanyar importància a través d'una proximitat o relació que no correspon amb la realitat pròpia.
animals
Al desembre estofat de llebre
Significa que el desembre, en ple hivern, és l'època ideal per a consumir plats calents, consistents i calòrics propis de la caça, com la llebre cuinada a foc lent.
animals menjar mesos
Al foc de la guineu, qui no porta llenya no s'hi asseu
Es refereix a aquelles empreses en què cal col•laborar, o si no, no se'n té profit. L'expressió prové d'una tradició o rondalla popular on la guineu —sovint símbol d'astúcia i de mirar pel seu propi interès— organitza un foc. La dita ens recorda que no s'hi val a fer el mandra ni a viure de l'esforç dels altres; si vols un lloc a la vora del foc per a escalfar-te, has d'haver aportat la teva part de llenya (coresponsabilitat i solidaritat).
animals foc
Al gall cantant
Significa de bon matí, a l'alba, a punta de dia o a trenc d'alba. Fa referència al moment en què comença a fer-se de dia i els galls comencen a cantar, un costum molt relacionat amb l'hora en què tradicionalment es llevaven els pagesos i la gent del camp.
animals maneres de dir
Al gat lloat, la cua li cau
Expressió que es diu d'un qui s'alaba sense motiu. Serveix per burlar-se dels eufòrics o dels qui volen fer front d'una falsa grandesa o vanitat. La idea és que a qui s'engrandeix massa o pretén ser el que no és, se li acaba veient el llentó o quedant en evidència ràpidament. Utilitza la imatge d'un gat, un animal elegant i orgullós de la seva cua (que li serveix per a l'equilibri); si se'l lloa massa, metafòricament perd el seu principal atribut o es descida.
animals
Al gat, rates, i al colom, porgueres
[Porgueres: Es refereix al colomar, o al lloc on es crien els coloms, sovint associat a netejar el gra (porgar)]. Significa que cadascú té les seues pròpies necessitats, aficions o naturaleses. Fa referència a donar a cada un el que li correspon: al gat el que li agrada (caçar rates) i al colom el seu entorn o aliment (porgueres, relacionat amb el gra/colomar).
animals
Al gener cada ovella amb el seu corder
Significa que els mesos de gener solen ser els de la cria dels anyells. A nivell humà i metafòric, aquesta dita es fa servir per a expressar que durant els dies més freds de l'hivern, el millor lloc on es pot estar és a casa, recollit amb la família i els sers estimats. També s'aplica per a indicar que cada cosa ha d'estar amb el seu igual o que cadascú s'ha d'ocupar de les seves pròpies responsabilitats domèstiques.
animals mesos
Al gener [o al febrer], cada ovella al seu corder; si no a la tripa, al braguer
Significa que els mesos de gener i febrer solen ser els de la cria dels anyells. La segona part ("si no a la tripa, al braguer") fa referència a la gestació i a la producció de llet: si la cria no ha nascut encara, la cansa o el creixement ja es nota a la panxa de l'ovella (la tripa) o a les mamelles (el braguer preparant-se perletar).
animals
Al gener, els ous a cap diner
Moltes espècies d’aus de corral ponen abundosament en aquest mes i per la qual cosa que són barats.
animals mesos
Al gos flac, puces amb ell
Quan a algú li van mal les coses, tots se n’aprofiten i li augmenten els problemes. Igual que un gos desnodrit i sense forces no pot espolsar-se els paràsits, a qui pitjor li van les coses més adversitats li cauen a sobre.
animals
Al gos mort, treu-lo del hort
S'utilitza per expressar que, quan un problema o una situació ja s'ha acabat o no té remei, el millor és oblidar-lo, passar pàgina i no continuar parlant-ne ni perdent-hi el temps. La dita es basa en una imatge rural molt pragmàtica: si un animal es mor dins del terreny on cultives les teves hortalisses, no serveix de res deixar-lo allà; s'ha de treure immediatament abans no es podreixi i faci malbé la collita o porti pestilència.
animals camp mort
Al gos rabiós, aigua amb ell
S'utilitza per a indicar que a una persona perillosa, irascible o molt inoportuna se l'ha de tractar amb contundència, allunyar-la o tallar-li la possibilitat de fer mal (com calmar un gos amb ràbia).
aigua animals
Al gos vell, no li digues xitxo
Manifesta que qui té edat i experiència no es deixa enganyar, ensarronar ni tractar de prendre-li el pèl fàcilment. Igual que un gos gran ja coneix els paranys i no es mou per crits o trucades fàcils (com "xitxo", que s'utilitza per cridar o atreure els gossos), les persones experimentades ja han vist de tot.
animals
Al gos vell, pedres amb ell
Significa que quan les persones o els animals envelleixen i ja no són útils o productius per a la societat, sovint se'ls arracona, es maltracten o se'ls menysprea en lloc d'agrair-los els serveis prestats. Neix d'una mentalitat rural molt pragmàtica, on un gos de pastura o de guarda que es feia vell ja no podia complir la seva funció i passava a ser vist com una càrrega.
animals
Al joc del gat, qui va a dessota bat
La persona que queda a sota (en una postura feble o desavantatjosa) rep els cops o la nefasta conseqüència ("bat"). És una dita sobre les regles injustes d'alguns jocs o de la vida mateixa. Qui queda abaix paga o rep la pitjor part. En molts jocs infantils o situacions de poder, el que està a sota o no té força perd.
animals
Al juliol ni dona ni caragol, però caragol i dona tot l'any és bona )
Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses; però no podem passar d'ells
animals mesos menjar persones
Al juliol, bous al sol
Fa referència a les tasques agrícoles tradicionals durant l'època de més calor. Aquesta dita marca el moment àlgid de la collita del cereal, on els animals havien de suportar temperatures extremes.
animals mesos
Al juliol, les eugues a l'era i els bous al sol
Ens recorda que el mes de juliol és l'època de la sega i la batuda del cereal. Les feines agrícoles al camp eren extremes a causa de la forta calor, obligant els animals de càrrega i treball a realitzar tasques molt dures sota el sol.
animals camp mesos
Al juliol, ni dona ni col
Aconsella evitar els excessos sexuals i el consum d'aquestes hortalisses durant les setmanes de més calor de l'estiu.
animals mesos persones plantes
Al lloc de la guineu qui se n'alça ja no hi seu
Significa que si algú abandona voluntàriament una posició, un privilegi, un seient o una oportunitat, perd el dret a reclamar-lo i un altre s'aprofitarà del seu buit. S'utilitza sovint entre infants (o en un context informal) quan algú s'aixeca d'una cadira i un altre s'hi asseu i no li torna. També s'aplica a qui descuida una oportunitat, un privilegi o un càrrec i el perd. Fa referència a l'astúcia atribuïda a la guineu, que mai desaprofita l'ocasió d'ocupar un cau buit.
animals
Al llop flac, tots els gossos li lladren
Significa que la debilitat, la desgràcia o la pobresa fan que els roïns es cresquen, s’aprofiten de la circumstància i menyspreen qui és més que ells. Quan algú està indefens (el "llop flac"), tothom s'hi atreveix en contra (els "gossos li lladren"), mentre que si estigués fort i sa, ningú tindria el valor de plantar-li cara.
animals
Al maig floreix el faig, i canta el gaig
[Faig (Fagus sylvatica): arbre caducifoli alt i esvelt propi dels boscos humids que, en arribar el maig, completa la seva florida i revestiment de fulles noves. Gaig (Garrulus glandarius): ocell forestal de la família dels còrvids (amb plomatge gris vermellós i taques blaves a les ales) que es fa molt més visible i vocal durant la primavera]. Fa referència a l'arribada de la primavera i a la plenitud de la natura durant el mes de maig.
animals cantar plantes
Al matar els porcs, plaers i jocs
Fa referència a l'època de la matança del porc, un moment de feina feixuga però també de festa, menjar abundant i alegria col·lectiva al medi rural.
animals joc
Al mes de febrer, la neu fuig com un ca llebrer
[Llebrer: Gos de caça prim i ràpid]. Significa que la neu que cau al mes de febrer es fon molt ràpidament. El llebrer és un gos molt ràpid; per tant, s'utilitza la metàfora per expressar la velocitat amb què desapareix o es desfà la neu.
animals mesos oratge
Al mes de juliol, ni dona ni cargol
Aconsella el descans i la moderació durant el pic de la calor estiuenca. La dita indica que el juliol fa massa calor per a grans esforços, relacions sexuals intenses o per menjar caragols, considerats indigestos en temps de tanta calor.
animals mesos persones
Al mes quart la sargantana ix del forat
Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal. Recorda que a l'abril (el quart mes de l'any) les temperatures comencen a pujar i els rèptils ixen de la hibernació, tot i que si el temps es gira, es tornen a amagar.
animals mesos
Al millor caçador si li escapa una llebre.
Significa que tothom pot cometre errors o tenir una distracció, fins i tot els més experts en qualsevol matèria. Serveix per recordar que l'error és humà i treure pes a una equivocació puntual.
animals oficis caça
Al millor pescador, li escapa una anguila
Ningú no és infal·lible, per més art o ofici que tinga. S'utilitza sovint per animar algú que ha fallat en una tasca que domina.
animals oficis mar
Al niu, que els pardalets se’n volen
Es diu com a justificació o invitació per a abandonar una conversa en curs o per a marxar a casa, fent referència a la idea de retirar-se a descansar o tornar a "casa" (el niu).
animals
Al peix esca i als pardals, acevall
[Esca: Menjar o artifici que s'utilitza per a atraure els peixos. Acevall: Menjar que posen els caçadors per a atraure les aus i caçar-les amb filat o amb escopeta]. Són els aliments propis per atraure una presa. Significa que per a atraure, convèncer o enganyar algú, s'ha d'utilitzar l'estímul o l'esquer adequat segons la naturalesa de cadascú.
animals
Al peresós acomet el gos
Significa que les persones mandroses o desfeinades solen patir les pitjors conseqüències, contratemps o atacs, precisament per la seva falta d'activitat, reacció o vigilància. Segons la saviesa popular és una confirmació que els gossos solen atacar preferentment els peresosos i els que duen coses al muscle, a l’esquena o a les mans, perquè el seu pas feixuc o vacil·lant els posa en alerta.
animals
Al Pilar l'orineta marxe i el tord ve
12 octubre. És una data aproximada, però indicativa de la baixada de les temperatures. L'oreneta és l'ocell que ens anunciava l'arribada de la primavera. Ara marxa, no li agrada gens el fred. Qui torna és el tord, molt menys fredoric.
animals mesos sants
Al Pinós, ni gat ni gos
[Poble alacantí de la comarca del Vinalopó Mitjà]. Utilitza la rima per afirmar amb malícia que en aquest poble ni tan sols els animals de companyia eren de fiar o valien la pena, estenent el prejudici humorístic a tot el que provingués d'allà.
animals llocs
Al poble de Cadaqués, molt de pijo i pudor de peix
[Municipi de la comarca de l'Alt Empordà, a la província de Girona]. És una dita satírica moderna que contraposa el passat mariner i pescador de la vila amb la seua transformació en un centre de turisme d'alt estanding, artistes i burgesia (el que col·loquialment s'anomena "pijos").
animals llocs persones
Al porc i al meló, calor
Fa referència a les condicions òptimes que necessiten aquests dos elements: El porc: Tradicionalment, es deia que el porc engreixa millor o assimila millor l'aliment i la calor de l'estiu (o en el seu cicle de creixement fins a la tardor/hivern). El meló: És una fruita típica de l'estiu que necessita molta calor i sol per a prendre dolçor i madurar correctament.
animals oratge plantes
Al porc, si li treuen la brutícia es mor
Fa referència a la falsa creença o a la ironia sobre la naturalesa suposadament brutesca d'aquest animal, utilitzat sovint per parlar de les persones que estan acostumades a viure en la deixadesa o la manca d'higiene i que, segons la dita, si canviessin radicalment de costums o d'ambient, no hi sabrien viure o "es moririen".
animals
Al que fa cucs sense fulla, no li falta bulla
Vol dir que per a portar avant un negoci cal tenir els mitjans oportuns. Prove de que els cucs de seda s'alimenten de fulles de morera. En el seu cicle, els cucs creixen molt ràpidament i mengen de forma voraç. Si algú feia néixer els cucs abans que les moreres traguessin fulles, o en criava més dels que les seves moreres podien alimentar, es trobava de cop amb milers de cucs morint de fam. Això provocava una situació de "bulla" (corredisses i agitació) per intentar aconseguir aliment.
animals
Al que siga burro que l'albarden
[Albarda: sella de palla i cuiro que es posa als animals de càrrega]. Vol dir que qui demostra poca traça, poca intel·ligència o falta d'educació ha d'assumir les conseqüències de la seua ignorància o rebre el tracte que es mereix (carregar amb la feina o la responsabilitat, simbolitzada per l'albarda —la peça que es posa al llom de les bísties de càrrega).
animals
Al qui té gossos, al carrer li trauen els ossos
Significa que tenir un gos exigeix un gran esforç físic i dedicació constant, ja que s'ha de treure a passejar regularment, faci el temps que faci. Per tant el propietari es cansa tant caminant ("li trauen els ossos") com el mateix animal. Tenir un animal de companyia aporta moltes coses bones, però també implica una gran responsabilitat diària.
animals
Al qui tot ho vol per a ell, li ix el porc mesell
Significa que a les persones egoistes no els fa profit el benefici. És un desig que es formula contra qui no comparteix res amb ningú o no vol fer-ho en un determinat moment
animals
Al rei i al porc, l'afaiten després de mort
Significa que, davant la mort, tothom és igual de vulnerable i perd els seus privilegis, equiparant la figura mítica d'un monarca amb la d'un animal de granja. • Al porc se'l sol afaitar (escaldar i raspar per treure-li els pèls i les truges) un cop és mort, just abans de la matança, per poder-ne aprofitar la carn. Al rei se'l prepara, se'l vesteix i se l'afaita un cop mort perquè quedi digne per al seu funeral d'Estat.
animals mort persones
Al ruc que no vol sella, dóna-li bast
[La sella representa una càrrega o una responsabilitat moderada o suau. El bast és un aparell de càrrega més rústic, feixugat i incòmode (per a transportar bastos o pesos grans)]. Vol dir que els egoistes, per fugir de molèsties, a vegades cauen en altres molèsties més grosses. Fa referència a que si el ruc es resisteix i fa l'ase per no voler portar la sella (que és una càrrega més lleugera), el pastor perd la paciència i li posa el bast per fer-lo carregar de valent.
animals donar
Al tanto, que son pa de lloca
[El "pa de lloca" era el blat o el gra de millor qualitat per alimentar aquestes gallines perquè estiguessin fortes per covar i treure els pollets]. Es refereix a alguna cosa amb el que cal anar amb molt de compte o vigila, que la cosa va de debò i és seriosa. S'està dient que el que està passant (o el que s'està explicant) no és cap bajanada ni cap broma. S'utilitza per demanar màxima atenció davant d'una situació delicada, un perill o un assumpte on no es pot anar amb el lliri a la mà.
animals
Al temps de la formiga, no hi ha amiga
Significa que durant l'estiu (temps de treball dur i collita, com fan les formigues), cadascú es concentra a guanyar-se el jornal i a recollir providències, de manera que no hi ha temps per a distraccions, amistats o favors.
amistat animals treball
Al temps de la puput, al matí moll i a la tarda [o al vespre] eixut
[La puput (o puputa) és un ocell migratori que arriba a les nostres terres normalment al mes de març o principis d'abril, marcant l'inici del bon temps i de la primavera]. Significa que a la primavera el temps és molt canviant i variable: els matins solen començar humits, amb boira, rosada o pluja, però a la tarda el sol s'imposa i la terra s'asseca.
animals oratge
Al toro el burxen tant que a l'últim es mou
[Burxar: Punxar amb la burxa, una vareta de ferro acabada en punxa]. Se diu per indicar que no convé provocar massa als homens, per més pacífichs que siguin. Si s'insisteix a molestar algú repetidament, al final pot acabar perdent la paciència i reaccionar. Fa referència a que un toro pot estar tranquil o lligat, però si se'l comença a burxar (punxar, provocar, molestat de forma insistent), arriba un punt que l'animal perd la calma, es llança a l'atac o es revifa amb fúria.
animals
Alaba't, ruc, que a la fira [a a vendre] et duc
S'utilitza en to irònic o burleta per ridiculitzar la vanitat d'algú que es vanagloriu, es vanta o es dona molta importància sense adonar-se que es troba en una posició feble, de perill o que està a punt de rebre un escarment (com el ruc que es creu molt important just quan el porten a la fira per vendre-lo). Fa referència a la fira de bestiar, on el ruc podria pensar que va de passeig o que és el protagonista, quan en realitat el porten per fer un negoci i vendre'l
animals diners
Alaba’t pollastre, que demà et vendran
S'utilitza per a criticar o advertir qui es vanagloriada, s'engalana o presumeix de les seves qualitats, sense adonar-se que pot estar a punt de patir un engany, una pèrdua o un desenllaç desfavorable. Fa referència a que al pollastre se'l ven a la fira o al mercat per a ser cuinat i menjat. Per tant, que el pollastre estigui tot orgullós i s'alabi de com és de bonic, és absurd, ja que el seu destí final és anar a l'olla o al forn. S'utilitza per fer baixar els fums a algú que està molt cregut.
animals
Albalat el burro pelat
[Albalat de la Ribera és un municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. És la pulla ràpida i senzilla que els pobles veïns (com Foios o Museros) fan servir per a "picar" els d'Albalat. El burro pelat: No té cap explicació històrica profunda, sinó que es basa en la rima fàcil i sonora. L'animal "pelat" suggereix una imatge de pobresa, deixadesa o simplement serveix per a ridiculitzar.
animals llocs
Albalat i Musseros, corral de vaques; Foios i Meliana, les xiques guapes
[Pobles valencians de la comarca de l'Horta]. Juga amb la rima i la rivalitat o picabaralla entre aquets pobles veïns. "Albalat i Musseros, corral de vaques": Els pobles del voltant els definien com a llocs ramaders, rurals o "bastos" (com un corral de bous o vaques) per rebaixar-los el prestigi. Foios i Meliana, les xiques guapes": Exalça Foios i Meliana, fent-los el compliment de dir que allà s'hi troben les dones més falagueres i agraciades de la contornada.
animals llocs persones
Alça molt lo gall
Significa agafar vanitat. Fer el valent. Agafar, mostrar, coratge. Fa referència a que els galls, per naturalesa, alcen el cap, treuen el pit, estiren el coll i canten fort per marcar el seu territori i demostrar que són els que manen al galliner. Normalment es fa servir com un toc d'atenció o una advertència per fer baixar els fums a algú.
animals dia i nit
Alçar [o moure] la llebre
Promoure una qüestió, la difusió d'una notícia, ésser l'iniciador d'alguna cosa, fer notar quelcom donant lloc que algú altre pugui aprofitar-se'n. Encendre el vesper, parlar d'una cosa delicada, destapar un afer
maneres de dir animals
Aldeana és la gallina, i se la mengen els de la vila
És una manera d’expressar que la gent del camp manté la de la ciutat. Assenyala la desigualtat social i econòmica històrica: la gent del camp o dels pobles (l'aldeana) produeix els recursos i aliments, com ara la gallina, mentre que els beneficis i el consum d'aquests béns se'ls emporten les classes més urbanes o dominants de la ciutat (la vila).
animals menjar
Alegre com un pinsà
[Pinsà comú (Fringilla coelebs), un ocell molt comú als boscos i jardins que destaca per la seva vivacitat i el seu cant melodiosos i continus]. S'utilitza per descriure una persona que té un caràcter molt alegre, optimista, rioler i ple de vida. Fa referència al comportament d'aquest ocell petit, conegut pel seu cant constant i viu. Descriu algú que traspassa energia positiva, bon humor i felicitat de manera natural en el seu dia a dia.
animals maneres de dir alegria
Alerta mosques
És una exclamació d'amenaça i advertiment. S'usa per fer un cop d'atenció, demanar màxima vigilància o avisar algú que vaja molt amb compte i no es confie gens (anar viu, sense badar) davant d'una persona o situació que pot portar problemes. La imatge de la mosca es fa servir com un element molest, imprevisible o impertinent.
animals maneres de dir
Alfarrasí ni dona ni rossí
[Municipi de la comarca de la Vall d'Albaida (València)]. Llança un advertiment humorístic o maliciós contra dues accions en l'antiga vida rural: casar-se (triar dona) i fer negocis (comprar un cavall o rossí) amb gent d'aquest poble. El tòpic afirmava que, si els compraves un animal, segur que t'enganyaven amagant-te algun defecte o tara i que les dones tenien un caràcter fort i orgullós per als qui buscaven una vida conjugal tranquil·la o com a barrera per evitar que els joves festejaren fora.
animals llocs persones
Algun godall mort!
[godall=porc menut]. Ho diu qui no espera res de bo d'un fet, d'una convocatòria, d'una crida o bé quan apareix un contratemps d'allò més empipador. L'origen prové de la paraula godall (o verro), que és un porquet de llet. La mort d'un d'aquests animals en una casa de camp s'associava antigament a un succés imprevist o fora del normal.
animals maneres de dir
Alguns homes hi ha de beats que tenen ungles de gat
[El beat: Representa la persona que aparenta ser molt religiosa, devota o inofensiva. Les ungles de gat: Simbolitzen la malícia amagada, la falsedat i la capacitat de fer mal o de trair a la mínima oportunitat (igual que un gat pot mostrar les urpes amagades d'un moment a l'altre)]. Es diu referint-se als hipòcrites, als que fingeixen una bondat, pietat o rectitud morals que no tenen.
animals cos huma persones
Àliga abaixada a terra, dóna poca guerra
Vol dir que quan algú perd la seva força, el seu poder, la seva influència o la seva posició de privilegi, també perd la capacitat de defensar-se o de presentar batalla. De la mateixa manera que una àliga (un ocell majestuós que destaca pel seu vol alt i la seva fortalesa) perd gran part de la seva superioritat i perill si es troba arran de terra, qualsevol persona o enemic potent que es veu abaixat o destronat ja no és tan temible.
animals donar
Àliga al corb, que el rei és mort
S'utilitza com una crida al compostatge social o el canvi de cicle quan cau una autoritat o un governant. L'àliga representa el poderi la reialesa. El corb, s'associa amb la carronya, els mals presagis i la mort. Quan el poder del rei desapareix, l'àliga perd el seu estatus i s'ha de rebaixar al nivell del corb per a disputar-se les restes del "cadàver" o de la riquesa. S'aplica quan hi ha un buit de poder absolut en una empresa, institució o govern, provocant que tothom corri a treure'n profit.
animals mort
Alimenta tant la mel d'abelles com la llet d'ovelles
Destaca el gran valor nutritiu i saludable de la mel, equiparant-la en beneficis a la llet d'ovella, un aliment reconegut per la seva riquesa. La mel aporta sucres ràpids i antioxidants, mentre que la llet d'ovella és rica en proteïnes i greixos, fent de la combinació un aliment molt complet.
animals menjar
All cru i vi pur passen el porc de segur [porc difícil de digerir]
Ens dona una pauta tradicional per pair els menjars més greixosos (o les situacions més dures). La carn de porc, especialment en la matança (embotits, cansalada, greix), pot resultar molt pesant i "difícil de digerir". El saber popular afirmava que l'all cru (per les seues propietats digestives i depuratives) i el vi negre pur (que ajuda a "tallar" el greix a l'estómac) eren els millors aliats per a poder pair un tiberi d'aquest calibre sense posar-se malalt.
animals menjar plantes salut vinya
All, cargol i col; el cargol pica l'all i l'all pica la col.
Aquesta és una coneguda endevinalla, embarbussament o dita popular catalana que fa referència a la recepta tradicional dels cargols amb all i col. La frase juga amb la paraula "pica" (de picar/fer salsa o de mossegar) per descriure la combinació dels ingredients.
animals menjar plantes
Allà on cantes gallines i llauren vaques, mal any assegurat.
L'home el fa servir per criticar els dons de comandament de la dona, a la vegada que la identifica amb aquests animals.
animals any cantar mal
Allà on s'alça sa cabra, s'alça sa cabrida
[Una cabrida és una cabra jove o un cabrit femella]. Es refereix a la semblança entre fills i pares. Significa que els fills tendeixen a imitar les accions, costums o defectes dels seus pares. Fa referència a que el cabrit petit farà exactament el mateix que veu fer a la seva mare.
animals
Allà on va el bou, va el picarol
[Picarol: Esquella xicoteta que es penja al coll d'un animal (cabra, ovella, bou)]. Ho diuen de dues persones molt amigues, que sempre van plegades a tot arreu, de manera inseparable com el bou i el seu picarol. Fa referència a la tradició de penjar una esquella o picarol al coll del bou, de manera que allà on es mou l'animal, sona el complement.
amistat animals
Allí on està el gra, van els coloms
[El gra: Representa el benefici, els diners, el menjar, el poder o els recursos. Els coloms: Representen les persones que busquen aprofitar-se d'aquesta abundància o benefici]. Significa que les persones solen anar allà on hi ha interès, riquesa, menjar o algun benefici material.
animals
Allí on se rebolca el burro, queda pèl
Vol dir que les coses en què intervenen persones poc dignes de confiança, queden assenyalades per alguna malifeta
animals
Allioli negat, dóna'l al gat
Rebutja la salsa feta amb alls i oli si no està ben lligada.
animals donar plantes
Allò que plau al llop, plau a la lloba
Es diu referint-se a l'harmonia o concordança de gusts i inclinacions entre dues persones, especialment per a fer mal
animals
Allò semblava una pelea de gats
Es refereix a situacions sorolloses
maneres de dir animals
Als gossos del rei, no se li escapen els conills
Recull la idea de la infal·libilitat, eficàcia o abast absolut del poder i de les persones que treballen al seu servei. El monarca té els millors mitjans possibles (els gossos de caça més ben ensinistrats, ràpids i forts). Per tant, quan es proposen una fita o persegueixen una presa (els conills), és pràcticament impossible que fallin. S'aplica a la vida real per a descriure situacions on l'Estat, la justícia, la policia, Hisenda o una gran empresa colpegen amb precisió.
animals
Als jóvens i pollins poca llibertat i bons bocins
Vol dir que s’ha d’educar convenientment a les persones quan són joves
persones animals
Als porcs més lletjos, els millors aglans
Es diu quan considerem que algú que no s’ho mereix viu millor que nosaltres mateixos
menjar animals plantes
Als Reis bèstia qui no ho coneix
6 gener. En referència a la llargada del dia. Es diu perquè per la festa dels Reis ja es comença a allargar el dia. Indica que el canvi de llum és tan notori que només algú molt ignorant ("bèstia" o "ase") no se n'adonaria.
animals sants