Refranys mort

A casa del mort cadascú plora el seu dol (Una manera de dir que tots hem perdut alguna persona estimada)

riure/plorar, mort

A la de tres mort o pres (Entre dos opcions s'ha de triar una d'elles sense cap atra possibilitat)

maneres de dir, mort

A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques (Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida)

diners, mort, indumentària

A la mar, la fusta; els ossos a la terra (Recomana conservar els cadàvers fins arribar a port, si pot ser)

mar, mort

A la mort de (Quan mor. Després de la mort de)

mort, maneres de dir

A la mort ni témer-la ni buscar-la, hi ha que esperar-la.

mort

A les portes de (Quan falta poc perquè passi o es faci quelcom. A un pas, a la vora de, molt a prop; a les acaballes, molt malalt, molt malament, a punt de morir)

mort, maneres de dir

A l’any primer, més gasta el mort que el vivent (Quan hi ha un difunt en la família, el soterrar implica despeses extraordinàries que tardaran un temps a ser cobertes)

mort, any

A l’hora de la mort, tot es perdona (La importància de l’acte de morir lleva tota importància a qualsevol altra cosa de la vida)

persones, mort

A mal de mort, no hi valen metges (Amb la medicina no es pot vèncer el destí)

mal, mort, oficis, salut

A mala mort, [o De mala mort] (Per mort violenta)

maneres de dir, mort

A metge jove, cementiri ample

salut, oficis, mort

A moro mort, gran llançada (Vol dir que quan una cosa ja no té remei, no cal anar-hi amb contemplacions)

mort

A mort (Més enllà de tot límit. Fins a la mort. Molt i molt, al màxim, a ultrança)

mort, maneres de dir

A morts i anats, records passats (Significa que generalment es fa poc cabal dels absents)

mort

A morts ja anats, amics acabats (Generalment, les amistats del difunt s’obliden que tenia dona i fills)

amistat, mort

A picada d'escurçó no hi és a temps l'extremunció (Convé acudir ràpidament a un centre d’urgències mèdiques havent fet un torniquet si se sap i es pot)

salut, animals, mort

A qui es mor de por, li fan la sepultura de cagallons (es diu per blasmar els covards)

mort

A qui es mor, l'enterren (Significa que no cal preocupar-se d'aquelles persones o coses que han perdut la seva activitat o eficàcia)

persones, mort

A rei mort, rei nou

mort

A una vegada cadascun, li tocava a ell (Es refereix a la mort )

mort

Abelles i bestiar boví, pel març se sol morir (Això diuen, per bé que és a l’entrada de l’hivern quan solem morir els éssers vivents)

animals, mort, mesos

Acabar els dies (Morir. Expirar, finar, fer el darrer badall, aclucar els ulls, passar a millor vida, fer la clucaina acabar els alens)

mort, maneres de dir

Acabar en Beniali [Beniali = partida de Llíria, poble valencià de la comarca del Camp del Túria on estroba el cementeri] (Morir-se)

llocs, mort

Acabar-se la palla, morir-se el burro, assolar-se el pessebre, tot fon un

animals, camp, mort

Acabar-se-li la corda [a algú] (1 Acabar-se la paciència a algú, no poder aguantar més algú o alguna cosa. 2 Morir-se. Descuidar-se de respirar, anar-se'n al cel, traspassar)

mort, maneres de dir

Acompanyar en el sentiment (Donar-li el condol per la mort d'un ser volgut)

maneres de dir, mort

Ai què tinc!, ai què tinc!, i l'endemà ja era mort.

mort, salut

Ai, el meu Blay, que en glòria estiga, si ho s'haguera mort, encara viuria! (Explicació òbvia sobre el tema de la mort)

maneres de dir, mort

Aigua bullida salva la vida, però a llarg temps mata la gent

salut, aigua, mort, gent

Aigua corrent no mata la gent; aigua aturada, mort amagada (L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s)

salut, beure, aigua, mort, gent

Aigua corrent, no mata la gent (L’aigua que circula, encara que siga de poca qualitat, està més oxigenada i mesclada que l’aigua estanca, que sol corrompre’s)

salut, beure, aigua, gent, mort

Aigua de pou i dona nua, home a la sepultura

mort, aigua, salut, persones

Ajudar a ben morir (Expressió utilitzada amb algú en qui no confiem)

mort

Al cap de cent anys, cauen els murs i s'alcen els femers (Solem morir-nos abans i femar la terra amb el cadàver)

mort, any

Al cel sia (Es diu piadosament en anomenar una persona difunta. Déu l'hagi perdonat, al cel el vegem)

mort, maneres de dir

Al cementiri, n'hi ha més de tips que de decandits

salut, mort

Al gener, hi perd el metge i hi guanya el fosser

oficis, mort, salut

Al gos mort, treu-lo del hort (Les solucions dràstiques o desproporcionades acaben amb el problema)

animals, camp, mort

Al rei i al porc, l'afaiten després de mort (La comparança és una ironia, perquè a les persones principals se’ls cuida molt la imatge)

animals, mort, persones

Al torrapà, la fam el va matar (Es diu referint-se a aquelles persones que no saben o no poden aprofitar-se de la bona situació en què es troben)

mort, menjar

Alçar les barres (Marar-lo)

mort, maneres de dir

Àliga al corb, que el rei és mort

animals, mort

Allà on va caure, va quedar (Es diu d'una persona que va morir de seguida. Va morir a l'acte)

mort

Allò que el metge erra, ho podreix la terra (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

oficis, mort

Allò que el metge esguerra, ho arregla [ho tapa] la terra (Algunes equivocacions clíniques poden dur el pacient a la tomba)

mort, oficis

Allò que no mata, engreixa (Es diu per significar que tot és aprofitable per al cos mentres no sigui declaradament perjudicial)

salut, mort, menjar

Allò que ve de gust, no mata (Significa que les coses preses amb bona voluntat no són feixugues de fer)

mort

Amb escudella i bon vi, no tinguis por de morir

vinya, menjar, mort, bona

Amb l'escudella, beu-hi vi i no et faci por el morir.

beure, salut, vinya, menjar, mort

Pàgina 1 de 16.

El Refranyer