29 juny. [Municipi barceloní de la comarca del Baix Llobregat]. Fa referència a una antiga tradició o llegenda popular d'aquesta vila, que celebra la seua Festa Major el 29 de juny. Fan la festa major i és fama que mengen garsa. Sovint s'utilitzava amb un to de burla o rivalitat per part dels pobles veïns, insinuant que a Abrera eren tan pobres o tan rústics que havien de caçar garses (un ocell que no es considera comestible) per a poder fer el tiberi de la festa.
Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera
Municipi lleidatà de la comarca de la Noguera
Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
[Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà]. Els d'Agullana sempre s'havien distingit com a paraires, ja que es cuidaven de la major part de la llana de les comarques pirinenques. Diuen que ells van ser els qui van substituir les agulles d'agavellar la llana per les cardes. Els habitants de Darnius són anomenats satíricament «caganius» per la gent dels pobles veïns. Sant Llorenç de la Muga. «Rabatxins» són unes formigues que nien en els tronchs dels arbres, sobre tot de les oliveres.
[Municipis gironens de la comarca de l'Alt Empordà]. A la Jonquera, punt fronterer i burocràtic, tot sovint fan festes i saraus que requereixen la intervenció de músics, Agullana, llogarret proper a la Jonquera, dedicat al treball prospera i s'enriqueix amb el conreu del suro, i els seus habitants empren satisfets la parèmia que comentem en detriment dels jonquerencs i en lloança pròpia.
Concentaina, poble alacantí de la comarca del Comptat
Municipi de la comarca del Alacantí en la província d'Alacant
Alàs i Cerc és un municipi lleidatà de la comarca de l'Alt Urgell
Pobles alacantins de la comarca de La Vall D'Albaida
[Poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza tradicionalment per suggerir, de forma irònica, que en aquesta localitat, com que és terra de marjal i horta rica amb l'arròs, s'exagera dient que les rates estan tan ben alimentades i són tan grosses que es confonen amb els gats. Moltes vegades, els pobles del voltant fan servir la dita per a dir que a Albalat són tan "especials" o exagerats que fins i tot els animals petits semblen gegants.
[Albalat de la Ribera, poble valencià de la comarca de La Ribera Baixa]. S'utilitza l'apel·latiu de "lloques" (gallines que estan covant els ous i es posen agres o "clueques") per a descriure el caràcter dels seus habitants o per a fer-los la ronya.
Municipis lleidatans de la comarca del Segrià
Municipis tarragonins de la comarca del Baix Penedès
Torre = Torre d'En Besora. Vilar = Vilar de Canes. Pobles castellonencs de la comarca del Maestrat
Poble valencià de la comarca de L'Horta
Poble valencià de la comarca de L'Horta
Es refereix a Alcalà de Xivert, poble castellonenc de la comarca de Baix Maestrat
[Alcalà = Alcalà de Xivert. Santa Malena = Santa Magdalena de Polpís. Paniscla = Penyiscola. Pobles castellonencs de la comarca del Baix Maestrat]. Dita tòpica que recull els sobrenoms tradicionals dels habitants de quatre localitats veïnes, destacant els seus costums o característiques peculiars.
Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona. Es diu perquè critiquen molt.
Municipi de la comarca del Montsià a la província de Tarragona
Municipi de la comarca del Segrià, a la província de Lleida
[Municipi barceloní de la comarca del Maresme]. Aquesta dita fa referència a la fama de collidors de cargols que tenen els habitants d'Alella, especialment quan plou i aquests mol·luscs surten a passejar. Només quan els cargols «treuen banya» (després de la pluja).
Entitat de població del municipi lleidatà d'Artesa de Segre, a la comarca de la Noguera
Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida
Municipi de la comarca de Segrià a la província de Lleida
Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp
Els tres primers municipis de la comarca de Segrià a la província de Lleida. L'últim és de la comarca de Noguera
Alins és un municipi lleidatà de la comarca del Pallars Sobirà i la resta són nuclis de població del primer
Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida
Municipi de la comarca del Segrià en la província de Lleida
[Municipi tarragoní de la comarca del Baix Camp]. Aquesta dita popular catalana fa referència a la tradició d'Almoster (Tarragonès) i altres localitats, on se celebra la festa de la Mare de Déu del Roser a l'octubre, època en què ja no hi ha roses.
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
Municipi de la comarca del Tarragonès a la província de Tarragona
Municipis de La Marina Baixa. Esta frase es una popular jota o refrán tradicional de la comarca de la Marina Baixa (Alicante) que enumera características típicas o tópicos de cuatro municipios. Destaca la belleza de las mujeres en Altea, la tradición marinera de Benidorm, los altramuces de La Nucia y los alpargateros de Callosa d'en Sarrià.
Municipis de la comarca de la Selva a la província de Girona
Poble valencià de la comarca de La Ribera Alta
Aransa és un petit poble a la comarca de la Cerdanya (Catalunya). També s'anomena Arànser.
Nucli de població del municipi de Montferrer i Castellbò, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida
Municipi de la comarca del Garrigues a la província de Lleida
Municipi menut del Conflent, Catalunya del Nord. Reputació de practicar la bruixeria.
Els tres primers són municipis de la comarca de La Selva a Girona i l'últim municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona
Municipi de la comarca de la Selva en la província de Lleida
Arenys de Mar, municipi de la comarca del Maresme a la província de Barcelona
Municipi barceloní de la comarca del Maresme
Entitats de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
Entitats de població del terme municipal del Pont de Bar, a la comarca lleidatana de l'Alt Urgell
[Poble lleidatà del terme municipal d'Alt Àneu, a la comarca del Pallars Sobirà]. [Isard: (Rupicapra rupicapra pyrenaica). Animal d’aspecte molt lleuger, amb un parell de banyes en forma de ganxo]. Se'ls coneix per aquest malnom.
Es refereix a Albarca, municipi de la comarca del Priorat a la província de Tarragona
[Municipis de la comarca de l'Alt Empordà a la província de Girona]. Dita tòpica que s'aplica a molts pobles el nom dels quals acaba en -et. Antigament, els maons de construcció es pastaven amb fang, excrements de cavall i palla.
Comarca de Catalunya a la província de Barcelona
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
Municipi Gironès de la comarca del Pla de l'Estany
Ciutat capital de Catalunya, de la província de Barcelona i de la comarca del Barcelonès.
És una dita o refrany popular utilitzat sovint per referir-se irònicament a una persona que no ha estat convidada a una festa, casament o esdeveniment, o que no té autoritat en un assumpte concret. És una expressió folklòrica que s'usa per indicar que algú es presenta o s'imposa sense que l'hagin cridat, fent una referència burlesca a un suposat govern o decisió on no té cabuda.
Municipi de la comarca del Barcelonès a la província de Barcelona
Enfilen uns quants indrets, que enllaça ciutats importants dels Països Catalans, ben distants.
És una crítica a qui diu alguna obvietat
Pobles valencians de la comarca de La Costera
[Municipis de la comarca de Terra Alta a la província de Tarragona]. Ressalta la tradició vinícola de la Terra Alta: a Batea es destaca el parellada (un vi blanc tradicionalment més lleuger o fresc), mentre que Gandesa és reconeguda per la qualitat dels seus vins dolços de moscatell i els negres de garnatxa.
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la provincia de Girona
Municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona
Municipis de la comarca d'Urgell a la província de Lleida
Municipi de la comarca de la Noguera a la província de Lleida
Població valenciana de la comarca del Comtat en la província d'Alacant