Refranys diners

maneres de dir, diners

A bola treta, bola pagada (No quedar a deure res)

diners, maneres de dir

A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)

bona, diners, treball

A bon mercat vendràs doblat (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)

diners, bona

A bon pagador no li dolen prendes (Qui és agraït, sol ser esplèndid, i qui és esplèndid no pateix ni pel cost ni pel que li queda)

bona, diners

A bon preu (Barat)

maneres de dir, bona, diners

A bons ocis, mals negocis (Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions)

diners, bona, treball

A cadascú lo d'ell [o el que sigui seu], i a robar lo que se puga (Es refereix a la mala distribució dels béns)

diners

A cap diner (Anar a preu molt baix)

maneres de dir, diners

A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra] (Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries)

casa, diners

A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba [o res hi sobra]

diners, casa

A Colliure fa bon viure, i a Argelers, si tens diners (Colliure és un municipi del sud de França a la comarca del Roselló. Argelès-sur-Mer es troba en el departament de Pirineus Orientals, pertanyent a la regió de Llenguadoc-Rosselló)

diners, llocs

A comptar molts i a pagar un

diners

A compte i risc [o a despesa, a a coll, a a càrrec, o sobre les espatlles] (Com a part d'una quantitat a pagar o a cobrar)

maneres de dir, diners

A diners pagats, braços cansats [o trencats] (Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les)

diners, treball, cos huma

A dobler un (A molt baix preu)

maneres de dir, diners

A escoti barboti (Pagar una despesa comunitària a parts iguals)

maneres de dir, diners

A escruix (D’acord amb el preu invariable d’un arrendament)

maneres de dir, diners

A fira, qui res no porta, res no tira (Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball)

treball, diners, festa

A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners

oficis, diners

A hisenda perduda, amo a ama nou

diners

A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs (Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa)

maneres de dir, treball, diners

A l'alça (Quan puja el preu)

diners, maneres de dir

A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit (Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica)

diners, persones, indumentària

A l'olor del dot acudeix el ninot (Reflecteix la part materialista de la societat)

gent, diners

A la baixa (Quan baixa el preu)

maneres de dir, diners

A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer

diners, casa

A la casa de pagés segons lo guany lo dispés

diners, casa, oficis

A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns)

animals, menjar, casa, diners

A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada

diners, bona, any, casa

A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció] (És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció)

persones, diners

A la dona lletja, els diners la fan bonica (La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres)

diners, persones

A la filla dolenta, diners i casar

parentiu, diners

A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés (No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar)

diners, festa, festivitats, llocs

A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès (Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses)

festa, diners, sants

A la fira no vages si no tens diners; veuràs moltes coses i no firaràs [o compraràs] res (Es refereix a la importància dels diners en la vida)

diners, festa

A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques (Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida)

diners, mort, indumentària

A la par (Sense haver guanat ni perdut res)

maneres de dir, diners

A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals (Poble valencià de la comarca de l'Horta)

llocs, diners

A les barbes en diners honra fan [o honren sempre] los cavallers

diners

A Llíria, la penges cap per avall i no li cau ni una aguileta [Poble valencià de la comarca del Camp del Túria] (Sobre la pobresa. Una aguileta eren 5 cèntims)

llocs, diners

A l’Aduana, lo que no s’apunta es guanya

diners

A l’atrevit la fortuna li dóna parti

diners

A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all (Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec)

mesos, plantes, diners, festivitats, camp

A ningú demanaràs els diners que guardaràs (Vol dir que tot allò que s'estalvia es tindrà sempre disponible sense haver d'acudir als altres)

diners

A ningú li amarga un dolç (Vol dir que tothom està content de rebre obsequis)

diners

A on no hi ha farina, tot és moïna (Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar)

diners, menjar

A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més (Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més)

diners

A pagar, a peu, a cobrar, a cavall (Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar)

diners, animals

A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)

diners, oficis, camp, bona, any, treball

Pàgina 1 de 36.

El Refranyer