El Refranyer
Dites, refranys i maneres de dir
Inici
Dites i refranys per temàtica
Cerca Avançada de refranys
Afegir a la barra de recerca
Refranys al teu Blog
El llibre
Blog de l'autor
Twitter
Facebook
Email
Refranys diners
A bell comptant (Al comptat)
maneres de dir
,
diners
A bola treta, bola pagada (No quedar a deure res)
diners
,
maneres de dir
A bon mercat ixen diners, i a bon lloguer feiners (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)
bona
,
diners
,
treball
A bon mercat vendràs doblat (Qui posa preus econòmics guanya menys per unitat però ven més unitats)
diners
,
bona
A bon pagador no li dolen prendes (Qui és agraït, sol ser esplèndid, i qui és esplèndid no pateix ni pel cost ni pel que li queda)
bona
,
diners
A bon preu (Barat)
maneres de dir
,
bona
,
diners
A bons ocis, mals negocis (Qui es dedica a viure despreocupadament la bona vida, desatèn les obligacions)
diners
,
bona
,
treball
A cadascú lo d'ell [o el que sigui seu], i a robar lo que se puga (Es refereix a la mala distribució dels béns)
diners
A cap diner (Anar a preu molt baix)
maneres de dir
,
diners
A casa pobra, fora gos [o el gos hi sobra] (Vol dir que a la casa que no té recursos econòmics no hi ha d'haver coses innecessàries)
casa
,
diners
A casa pobra, qui no hi duu, no hi troba [o res hi sobra]
diners
,
casa
A Colliure fa bon viure, i a Argelers, si tens diners (Colliure és un municipi del sud de França a la comarca del Roselló. Argelès-sur-Mer es troba en el departament de Pirineus Orientals, pertanyent a la regió de Llenguadoc-Rosselló)
diners
,
llocs
A comptar molts i a pagar un
diners
A compte i risc [o a despesa, a a coll, a a càrrec, o sobre les espatlles] (Com a part d'una quantitat a pagar o a cobrar)
maneres de dir
,
diners
A diners pagats, braços cansats [o trencats] (Les encomandes que es paguen de bestreta solen fer-se sense l’interés amb què es fan quan s’espera la recompensa de cobrar-les)
diners
,
treball
,
cos huma
A dobler un (A molt baix preu)
maneres de dir
,
diners
A escoti barboti (Pagar una despesa comunitària a parts iguals)
maneres de dir
,
diners
A escruix (D’acord amb el preu invariable d’un arrendament)
maneres de dir
,
diners
A fira, qui res no porta, res no tira (Per a obtenir algun benefici s’ha d’invertir o arriscar capital o treball)
treball
,
diners
,
festa
A gitanos i mercaders, no els fiis els teus diners
oficis
,
diners
A hisenda perduda, amo a ama nou
diners
A jornal vas? Pobres ets i pobre seràs (Vol dir que el qui viu només del jornal no pot estalviar gran cosa)
maneres de dir
,
treball
,
diners
A l'alça (Quan puja el preu)
diners
,
maneres de dir
A l'home ric [o Al fill del ric], no li toquis el vestit (Significa que és perillós posar-se en desacord amb la gent rica)
diners
,
persones
,
indumentària
A l'olor del dot acudeix el ninot (Reflecteix la part materialista de la societat)
gent
,
diners
A la baixa (Quan baixa el preu)
maneres de dir
,
diners
A la casa a on hi ha diner hi ha d’haver sols un caixer
diners
,
casa
A la casa de pagés segons lo guany lo dispés
diners
,
casa
,
oficis
A la casa del costat mengen pollastre (Es diu dels qui presumeixen de les riqueses dels veïns)
animals
,
menjar
,
casa
,
diners
A la casa empenyorada, no hi ve mai la bona anyada
diners
,
bona
,
any
,
casa
A la criada li té més compte la cisa que la soldada [cisa = furt, sostracció] (És una confirmació que els baixos salaris fan que la gent s’espavile a robar amb discreció)
persones
,
diners
A la dona lletja, els diners la fan bonica (La riquesa o les possessions modifiquen la consideració dels altres)
diners
,
persones
A la filla dolenta, diners i casar
parentiu
,
diners
A la fira de Muro no vages si no tens diners i a la mare de Déu d'Agres si no ho tens promés (No convé eixir de casa sense un mínim de diners o de seguretat, ja que no se sap mai en quin imprevist ens podem trobar)
diners
,
festa
,
festivitats
,
llocs
A la fira no vages si no tens diners, i a la Mare de Déu d'Agres si no tens promès (Es refereix a la importància dels diners i de complir les promeses)
festa
,
diners
,
sants
A la fira no vages si no tens diners; veuràs moltes coses i no firaràs [o compraràs] res (Es refereix a la importància dels diners en la vida)
diners
,
festa
A la fossa faràs cap amb vestit sense butxaques (Recomana no ser avariciós, perquè quan et mors no et pots endur res a l'altre vida)
diners
,
mort
,
indumentària
A la par (Sense haver guanat ni perdut res)
maneres de dir
,
diners
A la Pobla de Farnals rics i pobres són iguals (Poble valencià de la comarca de l'Horta)
llocs
,
diners
A les barbes en diners honra fan [o honren sempre] los cavallers
diners
A Llíria, la penges cap per avall i no li cau ni una aguileta [Poble valencià de la comarca del Camp del Túria] (Sobre la pobresa. Una aguileta eren 5 cèntims)
llocs
,
diners
A l’Aduana, lo que no s’apunta es guanya
diners
A l’atrevit la fortuna li dóna parti
diners
A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all (Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec)
mesos
,
plantes
,
diners
,
festivitats
,
camp
A ningú demanaràs els diners que guardaràs (Vol dir que tot allò que s'estalvia es tindrà sempre disponible sense haver d'acudir als altres)
diners
A ningú li amarga un dolç (Vol dir que tothom està content de rebre obsequis)
diners
A on no hi ha farina, tot és moïna (Vol dir que allà on no hi ha recursos per a viure, no sol mancar-hi irritació ni malestar)
diners
,
menjar
A on vas, diners? Allí a on n’hi ha més (Vol dir que el posseir diners és la base per a adquirir-ne més)
diners
A pagar, a peu, a cobrar, a cavall (Ens ve a dir, amb una imatge ben clara, que no tinguem pressa per pagar, però sí per a cobrar)
diners
,
animals
A pagès endarrerit [o endeutat], cap anyada li és bona [o, bon any li és fallat] (Significa que els deutes amb llurs interessos anul·len els beneficis de les collites o de les indústries)
diners
,
oficis
,
camp
,
bona
,
any
,
treball
Pàgina 1 de 36.