menjar

Fondre's dins de la boca

Ésser un menjar molt bo, tendre i fàcil d'empassar

cos huma menjar maneres de dir

Fonoll i ruda fan la vista aguda

Són dues plantes medicinals que tenen una olor inconfusible

menjar plantes salut

Formatge d’abril, per a mi; el de maig, per al gavatx, i el de juny, per a ningú.

De formatge, se’n fa tot l’any, però el fet en abril és el més reputat

mesos menjar

Formatge, fruita i pa, menjar de vilà

S'utilitza per comentar situacions en què l'ordre, la presentació o petits detalls influeixen en la percepció social, sovint en un to irònic.

menjar

Formént comprat, ni coques, ni rollos, ni pá assaonat

Distingeix entre l'acció de produir i vendre?

menjar

Forn per nadal no té descans

25 desembre. Adverteix que les festes nadalenques donen molta feina als forns per tractar-se de festes de molt de consum

festivitats menjar

Forn que no purga, mal forn

Es diu del forn d'obra que, per tenir la boca massa alta o per no prendre bé l'aire, el caliu queda carbó i puja sempre fins al punt d'embarassar el tirar-hi llenya

menjar

Forn sota teulat, tan aviat encès com escalfat

menjar

Fred d'abril, no faltarà pa ni vi

La il·lusió influeix més en l’esperit que la realitat desagradable

oratge vinya mesos menjar

Fregint i menjant

Gastar tot el que es guanya

maneres de dir diners menjar

Fruita novella, la dent amb ella

menjar plantes

Fruita primerenca no val gaire

Literalmen significa que la fruita que madura abans d'hora (la primera de la temporada) sovint no ha tingut prou temps de sol per desenvolupar els seus sucres. Acostuma a ser aspre, insípida o poc sucosa. En sentit figurat s'utilitza per advertir que les coses que es fan amb massa pressa, o que s'avancen al seu temps natural, solen sortir malament o ser incompletes. També tradicionalment s'ha aplicat també als joves que volen actuar com a adults abans d'hora, assenyalant que cremar etapes massa

menjar plantes

Fruita robada a algú, mal de ventre segur

Ve a significar que, bé per remordiments o bé perquè tot acaba sabent-se, robar no dóna mai bona vida

menjar plantes salut cos huma

Fruita tocada, fruita menjada

plantes menjar

Fruita, però no molta

menjar plantes salut

Fruita, poca i ben madura

salut plantes menjar

Fugir del porc i coure a la brasa

animals menjar

Fum d'altar, botifarres a l'olla

Vol dir que els dies de festa major sol haver-hi bon dinar

menjar festa

Fum i carbassa treuen la gent [o el marit] de casa

Significa que les coses molestes, desagradables o el menjar poc desitjable (com una sopa de carbassa repetitiva) poden fer que la gent se'n vagi o que la convivència a casa sigui insuportable, provocant discussions.

casa menjar plantes

Gallina de Xirles i pollastre de Polop, beu-te el caldo i tira-lo

Pobles alacantins de la comarca de La Marina Alta. Destaca la bona qualitat de la gallina de Xirles i el pollastre de Polop, posant l'èmfasi en la qualitat del caldo (brou) que se'n treu, el qual és el més important o el que s'aprofita. Té les seues arrels en la saviesa popular i la tradició agrícola i ramadera de la zona, assenyalant aquests dos pobles com a productors de pollastres i gallines de gran qualitat.

animals llocs menjar

Gallina i moltó, olla de festa major

Ressalta l’excel·lència de les seues carns

menjar festa animals

Gallina vella fa bon brou, però que en begui qui està malalt

Celebra l'experiència i el seny que s'adquireixen amb l'edat. La dita indica que les persones grans tenen més valor i saviesa, equiparant la seva maduresa amb la qualitat d'un brou fet a foc lent.

animals menjar salut

Gallina, bou i moltó és olla de senyo

Tenen unes carns excel·lents

menjar animals

Gallina, vaca, moltó, és olla de senyor

Tenen unes carns excel·lents

animals menjar

Gana i galvana mai ne fa falta

L’apetit i la peresa són inclinacions naturals a les quals ens solem oferir amb molt de gust

menjar

Garbell foradat, forment mal colat

Adverteix que les coses mal fetes donen mals resultats

menjar

Gastar i menjar, tot és començar

Expressió usada en situacions en què és difícil deixar de fer una cosa que hem iniciat, en què no podem parar

diners menjar maneres de dir

Gelada abrilera, fam a darrera

Si gela per l’abril, arruïna totes les collites, perquè estaven en plena maduració

menjar mesos oratge

Gelat i llaminadura fan mal a la dentadura

[Llaminadura = llepolia, gola]. El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar.

menjar salut

Gelats i llaminadures fan mal a les criatures

[llaminadura = llepolia, gola]. El dolç és energètic, però fa càries, engreixa i lleva les ganes de menjar

menjar parentiu

Gener i febrer mengen més que el món sencer

En el ple hivern, es consumeix molt i no s’arreplega res, sobretot en el camp i la mar. Fa referència a la gran quantitat de gra i farratge que es consumia a les granges durant els mesos més freds de l'any, ja que els animals no pasturaven i necessitaven més aliment per suportar el fred.

menjar mesos mon

Gent jove, pa tou i fetge

Per a definir la logica despreocupació dels jòvens.

gent menjar

Gent jove, pa tou [o blanet]

Es diu que el pa bla alimenta més que el dur; per això convé a qui està creixent

gent menjar

Germans, ni coques ni pans

Aconsella no compartir allò que ens és bàsic a nosaltres mateixos

consells menjar parentiu

Goig fan els ous a la cistella, però més a la paella

Destaca que, tot i que els ous a la cistella són bonics i donen satisfacció (goig), és encara millor cuinar-los i menjar-los (a la paella), posant l'accent en l'acció i el gaudi final per sobre de la mera possessió.

menjar

Golafreria és pecat que consum sanitat

La golafreria, entesa com a abús del menjar i beure, no només és una falta moral (pecat), sinó que té conseqüències directes sobre el cos, destruint la salut. S'utilitza per promoure la moderació i la temperància en l'alimentació com a mitjà per mantenir-se sa.

menjar salut

Gos fart no vol rossegons

Qui té les necessitats cobertes no té ganes d’esforçar-se

animals menjar

Gràcies del plat, que la vianda és meva

Es diu referint-se a una cosa que algú cedeix com si fos seva, i que és més pròpiament d'aquell a qui és cedida

menjar

Gran olla, poca carn, i casa gran, pa xiquet

Adverteix que, moltes vegades, l’aparença exterior amaga precarietat

menjar casa

Gratar i menjar, tot és començar

Quan comencem a gratar-nos, no pararíem perquè ens proporciona un gran plaer. També, a vegades fem un mosset sense ganes i se’ns obri l’apetit

maneres de dir menjar

Greix ranci i fet malbé, al cos no fa bé

Menjar massa pesat.

cos huma mal menjar salut

Gripau, la cua li cau i el gat se li menja.

animals menjar

Guanyar-se les veces

Guanyar-se el menjar per a viure

maneres de dir treball menjar

Guarda pa per a maig, i tot l'any en tindràs

Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes

menjar mesos

Guarda pa per al maig i llenya per a l'abril

Més que a pa, es refereix al blat i a la farina que es produeixen en aquesta època, i adverteix que en abril, les cases encara romanen fredes

mesos menjar

Guardar sal per a l'ou

Estalviar, fer una previsió, no gastar-s'ho tot de colp

maneres de dir diners menjar

Guiterra mal sona, si li falta corda

Es diu referint-se a un guisat que no resulta saborós per haver-li plangut els ingredients

menjar

Guixes a grapats, mongetes a cabassos i faves a sacs

plantes menjar

Gust secret, pa eixut

Significa que el qui té un plaer desitja comunicar-lo als altres

menjar

Gusts secrets, pa eixut

Les coses compartides es gaudeixen millor en companyia

menjar

Has menjat i no has begut: menjar de ruc

menjar beure

Haver inventat la sopa d’all

Es diu per referir-se a algú que presumeix d’intel·ligent. S'utilitza per referir-se a algú que es pensa que ha descobert una idea genial o una cosa totalment nova, quan en realitat és una cosa evident i coneguda per tothom des de sempre.

menjar plantes

Haver menjat a set hostals i begut a set tavernes

Haver corregut molt de món i tenir molta experiència

menjar maneres de dir beure mon

Haver-hi coixí

Haver-hi un bon gruix d'una matèria. Se sol dir del menjar, que ajuda a pair més bé una cosa que ens podria fer mal

menjar maneres de dir

Haver-hi menjar per set gavatxos

menjar

Haver-hi teca

Haver-hi menjar. També vol dir restar molta feina per fer, en un lloc

maneres de dir treball menjar

Hem menjat, hem begut, gràcies a Déu que n´hi ha hagut

S’explica sol

menjar déu beure

Herba de setge, no li cal metge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal). Indica que qui pren infusions o remeis d'aquesta planta no necessita metge, ja que té grans capacitats curatives, especialment per a infeccions, nafres i problemes estomacals.

menjar plantes salut

Hi ha dos beures, però només hi ha un menjar.

Juga amb les paraules beure i veure

menjar beure

Hi ha més dies que llonganisses, i més hores que botifarres

Es diu recomanant tranquil·litat i paciència a qui té pressa en algun tema

menjar dia i nit

Hi ha molts de gats i poc formatge

Es diu d'un lloc on hi ha molta gent a mantenir i poc recapte per a assaciar-la

menjar

Hi ha qui es mor de fam amb el pa a les mans

Destaca la inutilitat d’algunes persones, que tenen a l’abast la solució dels seus problemes i no la veuen

menjar

Hi hagi el que hi hagi, mentre pa hi hagi

menjar

Hi han deixat la vergonya

Es diu quan s'han menjat tot el contingut d'un plat o cassola fora una petita part

maneres de dir menjar

Home fart mai fa bon pap [o no és menjador]

vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

menjar treball persones

Home fart, porteu-lo a jeure [o Home fart, Déu li dó bon son]

Vol dir que després de menjar molt no poden fer feina bé

persones menjar déu treball

Home fart, sempre fa tard

Vol dir que els qui estan ben abastits i no senten la necessitat de treballar, generalment s'esforcen poc a fer feina

menjar persones treball

Home pobre: olla d'argent i cànter de coure

Remarca que, habitualment, qui és pobre pretén aparençar que no ho és. L'olla d'argent (plata) i el cànter de coure són objectes valuosos, cars o que denoten una certa qualitat. En el context del refrany, un "home pobre" els utilitza per mostrar riquesa, malgrat que la seva situació real sigui precària.

menjar persones

Home poquet, en haver dinat té fred

El reg sanguini perifèric es concentra en l’estómac i l’intestí durant la digestió; per tant, qui té una complexió dèbil o prima es veu afectat per la insuficiència de reg sanguini en la pell

oficis oratge mon menjar mesos+2

Home tip, Déu li do son

Significa que després de menjar bé, convé fer una bona dormida.

déu dormir menjar persones salut

Hort i molí donen per carn, pa i vi

Significa que tenir un hort (aliments frescos/carn) i un molí (farina per al pa) assegura la subsistència i els elements fonamentals per viure.

camp donar menjar vinya

I la Lilí me li va dir que bufar fi no feia fort ans de jalar a la babalà

Embarbussament. S'utilitza principalment per la seva sonoritat i dificultat de pronunciació, sovint associat a l'esplai o activitats escoltes.

menjar

I per a postres, t'aventes les mosques

És a dir: no hi ha postres.

animals menjar

I van ser feliços i van menjar anissos.

menjar

Isidro, la vostra dona n'és molt docta en el cuinar: tira tanta sal a l'olla que jamai no es pot menjar

menjar

Ja has sopat?, la panxa ho sap

cos huma menjar

Jesús i mulle, i mullava en terra

Manera humorística amb què la gent vulgar comença a menjar

menjar maneres de dir

Jocs, menjars i amors, els primers són els millors

joc menjar amor

Juliol, bledes; setembre, raïms

Cada mes té els seus productes

plantes menjar mesos

Juny i juliol, ni col ni cargol

Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses

mesos menjar persones plantes animals

Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most

Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses

menjar mesos plantes persones

Juny, juliol i agost, ni dones, ni carn, ni most

Fa tanta calor que és preferible prescindir de certes activitats i aliments molt energètics

menjar mesos oratge vinya persones

L' arròs fa el ventre gros

Alimenta, fa tapó i infla, per això és bo contra la diarrea

menjar cos huma plantes

L' olla i la dona, sempre reposada

menjar persones

L'abundància mata la fam

Vol dir que generalment hi ha prou menjar per a tothom

menjar

L'aigua de gener fa bé

Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts

be oratge aigua mesos menjar

L'aiguardent i el bolet, el primer és el que hi té dret

menjar beure plantes vinya

L'alimentet, poc i sovintet

menjar

L'all és bona eina pel treballar

plantes menjar treball

L'all renegat cou més menjat

Significa que els alls plantats renegant (amb fúria o geni) piquen més quan es mengen. Tradicionalment, es creia que el mal geni del pagès durant la sembra passava a l'all, fent-lo més fort i coent.

menjar plantes

L'all sencer salta del morter

menjar plantes

L'anguila, empanada; la llamprea escabetxada

Indica la millor manera de conservar i gaudir d'aquests peixos de riu. L'anguila, empanada: L'anguila és un peix molt greixós, la tècnica de l'arrebossat o l'empanat ajuda a retenir els sucs i a donar-li una textura cruixent que contraresta la seva suavitat interna. La llamprea, escabetxada: La llamprea té un gust molt potent i una textura densa. L'escabetx (vinagre, oli i espècies) és ideal per potenciar-ne el sabor i, sobretot, per conservar-la durant més temps.

animals menjar

L'any dolent el forner posa content

Ens recorda que, en èpoques de crisi o escassetat, el pa es converteix en l'aliment bàsic i econòmic per excel·lència. Com que és el recurs més barat, el consum augmenta i, per tant, el negoci del forner prospera mentre la resta de la població passa dificultats.

any menjar oficis

L'anyell d'un mes i el cabrit de tres

Consells per obtenir el millor profit dels aliments.

animals menjar

L'anyell sagnant i el porc cremant

menjar animals

L'arròs aparia el cos

Presenten l'arròs com a sanitós.

menjar plantes

L'arròs es nega amb vi.

vinya beure plantes menjar

L'arròs fa el ventre gros i el pit estret

Vol dir que l’arròs fa poc de greix o alimenta poc

plantes cos huma menjar

L'arròs fa el ventre gros, la panxa llisa i no cal camisa

Vol dir que l’arròs fa poc de greix o alimenta poc

cos huma menjar plantes indumentària

L'arròs fa el ventre [o el cul, o el cap] gros

Sempre s'ha dit això, i la raó és que l'arròs té un digerir lent, i, en estar més temps a l'estómac, l'eixampla.

cos huma menjar plantes