Refranys menjar

De llegums [fesols] i de moniatos no te'n fies, que fan flats (Tenen albúmina.)

salut, plantes, menjar

De lo que et menges, et creix (Broma que es diu a qui està menjant-se algun aliment que, per a forma, s’assimila als sexes o als caràcters sexuals..)

menjar

De mala farina, mal pa (Avisa que no es poden esperar bons resultats d’allò que no és intrínsecament bo)

menjar, mal, plantes

De massa bona es fa la pasta agra (A vegades, les coses es capgiren i no resulten com s’esperava)

bona, menjar

De menjar calent, el cos se'n ressent (Menjar de calent abelleix ben poc i s’ingereix en poca quantitat)

salut, menjar

De menjar poc, parlar poc i alçar-se matí; ningú no s'ha tingut que penedir (És una bona costum i desitjable)

dormir, menjar, parlar

De molt de peix que menges, si sabies el que ha costat de treure ploraries

animals, menjar

De pa de casa més bo i més barato

menjar, bona, casa

De pa florit i de pa ajagut, ningú n'han plangut

menjar

De pa florit i de vi agre ningú és de plànyer.

vinya, menjar

De pa i figa (De poca importància)

maneres de dir, plantes, menjar

De pans i de coques, n'hi ha de totes

menjar

De pebre i de pa beneit, poquet

menjar, plantes, salut

De penes i de sopars, hi ha molta gent als fossars (Convé menjar poc a la nit, quan no podem cremar calories)

mort, menjar, salut

De peus de rata o manetes, no en mengis, que fan caguetes (Són espècies de fongs que no maten, però afecten el sistema digestiu)

plantes, salut, menjar

De pic de martell (D'allò més saborós o vivaç)

maneres de dir, menjar

De poc pa no poden fer moltes sopes

menjar

De pressa, que s'olla vessa! (Es diu per instar a anar aviat, a activar molt una cosa)

menjar

De pruna una i de peres a dotzenes

plantes, menjar

De quin pa fas rosegons¡ ( No saps el valor d’això que menysprees)

maneres de dir, menjar

De res, massa (Recomana moderació, tant en el menjar com en tot)

menjar

De rica taula, les engrunes

menjar

De Sant Joan a Sant Miquel, ni dona, ni peix, ni mel (24 juny) (29 setembre) (A l’època calorosa de l’any convé evitar coses que donen calor i algunes espècies de peix que ja no estan tendres)

animals, menjar, mesos, persones, sants

De totes maneres, tonyina [o arròs] en ceba

menjar, plantes, animals

De totes maneres... arròs amb ceba

menjar, plantes

De vi, oli, porc i amic, el millor és el més antic (Cert)

vinya, amistat, menjar, animals

De vore les botifarres, te se menegen les barres

menjar

Deixa'm, albarda, i em menjaré el teu pa

menjar

Dejunar després de fart, [o Dejunar després d'haver dinat] (Aparentar mortificacions que en realitat no són tals, perquè es compensen amb altres actes amb què es regala el cos)

menjar, maneres de dir

Dejunar o menjar fruita

plantes, salut, menjar

Dejunar per ben dinar, qualsevol ho fa

menjar

Del blat ben pastat, el bon pa no n'és fat

bona, menjar

Del blat en flor, als quaranta dies el pa al forn

menjar

Del cigró, beu-te el caldo i tirar-lo (El sabor del cigró supera al del brou del qual s’ha impregnat)

menjar, plantes, beure

Del conill el que mira al cel i de la perdiu el que mira al sòl (Són bons indicadors de la salut de l’animal)

animals, menjar

Del conill, el llom, de la perdiu el pit (Són les parts més carnoses)

menjar, animals

Del diner no es pot dinar, però amb ell en pots comprar (Amb un joc de paraules, destaca la importància dels diners)

menjar, diners

Del fart al dijú, no compten tots u [o Farts i dejuns no mengen (o no carten junts] (Vol dir que els rics i els pobres no veuen les coses de la mateixa manera)

menjar

Del lluç, la cua (És la part amb menys espines)

animals, menjar

Del mar, el nero; de la terra, el carnero» (Significa que el nero és el millor peix i el moltó és el més saborós dels animals de terra)

animals, mar, menjar

Del marduix, l’amor en fuig [marduix o Moraduix= planta que s'empra en els condiments] (Pareix ser que el seu sabor no agrada a tots)

menjar, amor, plantes

Del pa dur es fan rosques; ací no es tira res

menjar

Del pa tou tothom en fa llesques (Les bones coses i els moments feliços són efímers)

menjar

Del pernil vés tallant tros i aviat hi veuràs l'os

menjar

Del plat a la boca ningú s'equivoca (Significa que el menjar sempre congrega gent)

cos huma, menjar

Del que no mengen los gossos i els gats, pocs plats (Convé evitar els aliments no naturals i les plantes que els animals no volen, i això perquè solen ser tòxics)

animals, menjar

Del regiment de la Canya, ningun soldat deserta (Significa que els captaires no solen abandonar mai aquest gènere de vida)

menjar, oficis

Del seu pa farà sopes (Expressió utilitzada per a indicar que cada u haurà d'assumir les conseqüències dels seus actes)

menjar

Del sorell, beu-te el caldo i tira’l a ell [sorell = peix blau] (La carn del sorell és ben poc saborosa)

menjar, animals

Dels bons menjars, primer que la boca en tasta el nas

menjar, cos huma, bona

Pàgina 16 de 61.

El Refranyer