`

Refranys animals

animals plantes

La calúmnia és com el cuc, que rosega el millor fruit

Adverteix que quan es pretén posar mala fama a algú o a alguna cosa, es crea el dubte i es malmet la bona fama

festivitats mesos animals

La Candelera, els ous adinera (2 febrer)

A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia

animals

La cansalada no és de pollastre

Es diu per significar que un determinat assumpte té més importància del que sembla a primera vista

menjar mar animals

La carn atipa, i el peix dissipa

Vol dir que la carn alimenta més que el peix

be animals

La càrrega repartida va molt bé

Com més es reparteix, menys pesa

animals casa

La casa i el galliner, cadascú sap com se’ls té

Es diu com a contestació a qui pretén immiscir-se en els nostres assumptes

animals

La cua fa l’ocell

Els ocells són identificables per la cua

animals

La cuca del mig, tothom la pessiga

Vol dir que el qui està en situació més vistable o privilegiada sol ser la víctima principal de les reaccions de la gent

animals

La cuina tancada i els gats dins

Es diu com a retret a qui ha actuat irreflexivament

animals

La culpa de l'ase dóna-li a l'albarda

Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents

animals

La culpa del burro no la deu pagar l’albarda

Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents

animals

La curiositat va matar el gat/la gata

Ser massa curiós en coses que no ens importen pot resultar-nos perjudicial

persones animals

La dona que de l’home es fia queda com el caragol

Els homes, no sempre assumeixen la paternitat

animals

La fam fa eixir el llop del bosc

Quan la fam o la precarietat es manifesten, qui estava còmodament ha de molestar-se a lluitar per la subsistència

menjar animals

La fava, ben porquejada

Recomana guisar amb carn de porc per sabor i per consistència

animals salut

La febre amansa [o abat] al lleó

Assevera que la malaltia i l'adversitat afebleixen el més fort o valent

salut animals

La febre aplaca el lleó, tan poderós que és

Significa que la malaltia pot retre l'home més fort

animals

La gàbia gran no fa millor l’ocell

Es diu d’allò que, malgrat les aparences, és molt més humil, discret o de menys valor

animals

La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega

Això diuen, per bé que les aus que becotegen gra en un recipient n’escampen més que no en mengen

persones animals

La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada

Qui cria, se sacrifica i pateix pels fills

plantes animals

La gallina cega se’n va al blat

Ressalta que alimentar-se és allò més important de la vida, al marge de qualsevol circumstància

maneres de dir animals

La gallina de dalt, sempre caga a la de baix

Els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors

maneres de dir animals

La gallina dels ous d'or

Treure tot el profit possible d'algú o alguna cosa

animals menjar

La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella

Es diu del qui comença una cosa abans d'esser-ne el temps oportú

joc animals maneres de dir

La gallina politana [o ponitana]

Joc d'infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames vers el centre, les quals hom va arronsant al ritme d'una cançó, que s'inicia amb aquests mots

maneres de dir animals

La gallina pon pel pic

Ho diuen per indicar que, si no es menja, no es pot rendir

animals persones

La gallina vella fa bon caldo

Es un elogi de la gent major, generalment de les dones

animals

La gallina, després de beure, mira al cel i dóna gràcies

Les aus, en general, estiren el coll per tal d’engolir l’aigua. Ací es vol interpretar aquest gest per a significar que hem d’estar agraïts pels beneficis que obtenim

animals

La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou

Per insignificant que puga semblar, tot dóna el seu rendiment

oratge animals

La garsa a poblat? Plourà o nevarà

Quan els animals silvestres s’acosten a zones habitades per l’home, ho fan perquè no tenen més remei, siga per fam, siga per fred

animals oratge

La gavina crida la tramuntana

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

animals oratge

La gavina, el temps que farà endevina

La seua presència en terra i la seua actitud denoten els futurs canvis de l’oratge

animals menjar

La gent de Palafrugell, peix fregit i julioles a la brasa

Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona

colors animals

La guineu [o guilla], quan no les pot haver, diu que són verdes

Es diu referint-se als qui volen llevar importància a llurs fracassos

animals

La llebre és de qui l’alça, el conill de qui l’atrapa

es diu referint-se a coses en què el mèrit és del promotor, mentre que en altres és del realitzador

animals caça

La llebre, a la carrera; el conill, en la rastrera

L’un s’ha de caçar, mentre que l’altre es cria a casa

cos huma salut animals beure

La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit

Pareix ser un remei expectorant o dilatador de les vies respiratòries, com la ceba trossejada en la tauleta de nit

animals mesos oratge

La llocada de gener va a pondre al paller

Destaca el fred ambient, que fa que tots els animals busquen abric

oratge animals mesos

La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer

Significa que és la lluna més diàfana de tot l’any i exagera molt, ja que les formigues hivernen

mar animals

La mar és dels peixos i dels anglesos

Ningú pot controlar tan gran magnitud d’aigua, llevat dels anglesos, que controlen totes les rutes comercials i estratègiques

parentiu animals

La mare cabra, el fill, saltador

Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors

maneres de dir animals

La mel no és feta per la boca de l’ase.

Es diu d’una persona que no és capaç de trobar gust o mèrit a una cosa que realment en té. O bé, que tria el pitjor entre totes ses coses que li presenten

animals

La mel no fou feta per a la gola de l’ase

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars

animals

La mel no s’ha fet pels ases

Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars

plantes animals

La millor figa, potser se la menge el porc

Expressa que les circumstàncies poden capgirar qualsevol previsió

maneres de dir animals mort

La mort del porc

Mort d'una persona mancada d'estimació

animals

La mosca fuig d'allò que bull

Vol dir que els perills visibles fan fugir la gent

música animals

La música amanseix les feres

Els elogis i les paraules tendres afavoreixen la bona disposició de les persones i molts éssers vius, com els sons suaus, que els donen bones vibracions

plantes maneres de dir animals

La nepta, el gat la repta

Es diu perquè els gats solen menjar-se aquesta herba

mesos oratge animals

La neu al febrer fuig [corre o marxa] com un gos llebrer

No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte

animals caça

La perdiu cansada, és més delicada

Significa que la perdiu és més saborosa si el caçador l'ha feta volar o córrer molt

menjar animals

La perdiu és dolenta, si no es menja calenta

Això diuen, però si es fa escabetxada es menja freda

animals salut

La perdiu fa poagre [poagre: gota]

El cap de la perdiu és maleït, per això no el vol ningú

animals festivitats oratge

La perdiu i la dona, per Nadal són bones

És amb el fred quan s’acosten a l'habitatge buscant calor

oratge festivitats animals plantes

La perdiu i la poma, per Nadal són bones.

És amb el fred que es cullen les pomes i que les perdius s’acosten al seu habitatge buscant calor

animals

La perdiu passada és més delicada

Significa que allò que costa d’obtenir és més apreciat que si resulta fàcil

animals menjar persones

La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos

Perquè no en quede res, ni la carn, ni les potes, ni el cap, ni els ossos

animals

La perdiu, per lo pic mor

Significa que les persones que xerren massa, solen sortir-ne perjudicades

oficis justicia animals

La persona entre dos advocats és un peix entre dos gats

Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals