Tema
animals
4.768 refranys catalogats sota aquest tema.
La carn fa carn, i el peix fa cadam
Pondera la qualitat nutritiva de la carn per damunt de la del peix.
animals menjar
La carn fa ventresca i el peix fa aigua fresca
menjar animals aigua salut
La càrrega repartida va molt bé
Com més es reparteix, menys pesa
be animals
La casa i el galliner, cadascú sap com se’ls té
Es diu com a contestació a qui pretén immiscir-se en els nostres assumptes. Cada persona té les seues pròpies maneres de gestionar la casa o els negocis (el galliner). El que a un de fora li pot semblar un desordre o una bogeria, per a l'amo té tot el sentit del món. Serveix per a tallar en sec a qui intenta donar consells sense que l'hagen demanat. Ve a dir que ningú millor que el propietari coneix els problemes, els racons i el funcionament de la seua pròpia vida.
animals casa
La claror alta el bestiar espanta
animals oratge
La cria de les perdius és tan grossa com la vella
Els pollets engreixen prompte
animals
La crià i el gall, pa l'any.
Perquè al cap del any lo gall es massa vell i 'la crià vol ser ja tant o més que l'amo.
animals
La cua fa l’ocell
Els ocells són identificables per la cua
animals
La cuca del mig, tothom la pessiga
Vol dir que el qui està en situació més vistable o privilegiada sol ser la víctima principal de les reaccions de la gent
animals
La cuina tancada i els gats dins
Es diu com a retret a qui ha actuat irreflexivament
animals
La culpa de l'ase dóna-li a l'albarda
Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents
animals
La culpa del burro no la deu pagar l’albarda
Adverteix que convé castigar al culpable i no als innocents
animals
La curiositat va matar el gat/la gata
Ser massa curiós en coses que no ens importen pot resultar-nos perjudicial
animals
La dona ha d'esser com la formiga, i no com la gallina
persones animals
La dona i la gata són de qui les tracta
persones animals
La dona que de l’home es fia queda com el caragol
Fa referència a la dona que, en confiar cegament la seua fortuna o el seu futur a un home, acaba perdent-ho tot, com un caragol que es quedara sense la seua closca (la seua llar).
animals persones
La dona, la guitarra i el gos, no ho deixes a ningú
animals persones música
La fam fa eixir el llop del bosc
Quan la fam o la precarietat es manifesten, qui estava còmodament ha de molestar-se a lluitar per la subsistència
animals
La fava, ben porquejada
Recomana guisar amb carn de porc per sabor i per consistència
menjar animals
La febre amansa [o abat] al lleó
Assevera que la malaltia i l'adversitat afebleixen el més fort o valent
animals salut
La febre aplaca el lleó, tan poderós que és
Significa que la malaltia pot retre l'home més fort
salut animals
La figa per ser bona, ha de tenir tres senyals: madura, secallona i picada pels pardals
Copla sobre els atractius sexuals de les dones d'edat, que inclou un joc de paraules entre fruits i òrgans sexuals.
animals bona plantes
La fruita d'hort, bona pel porc
plantes animals camp bona
La gàbia gran no fa millor l’ocell
Es diu d’allò que, malgrat les aparences, és molt més humil, discret o de menys valor
animals
La gallina blanca, tot ho escampa; la gallina negra, tot ho arreplega
Això diuen, per bé que les aus que becotegen gra en un recipient n’escampen més que no en mengen
animals
La gallina cantant i la mare plorant fan la fillada
Qui cria, se sacrifica i pateix pels fills
persones animals
La gallina cega se’n va al blat
Ressalta que alimentar-se és allò més important de la vida, al marge de qualsevol circumstància
plantes animals
La gallina de dalt, sempre caga a la de baix
Els rics i els amos sempre foten als pobres i als treballadors
maneres de dir animals
La gallina dels ous d'or
Treure tot el profit possible d'algú o alguna cosa
maneres de dir animals
La gallina diu poc a poc.
animals
La gallina no ha post l'ou, i ja té l'oli a la paella
Es diu del qui comença una cosa abans d'esser-ne el temps oportú
animals menjar
La gallina politana [o ponitana]
Joc d'infants de penyores on aquests formen una rotllana, asseguts a terra, amb les cames vers el centre, les quals hom va arronsant al ritme d'una cançó, que s'inicia amb aquests mots
joc animals maneres de dir
La gallina pon cantant i la dona plorant
Literal. Dit de les dones i el seu patiment al moment del part.
animals cantar persones riure/plorar
La gallina pon pel pic
Ho diuen per indicar que, si no es menja, no es pot rendir
maneres de dir animals
La gallina que canta és la que pon
animals
La gallina vella fa bon caldo
Es un elogi de la gent major, generalment de les dones
animals persones
La gallina, després de beure, mira al cel i dóna gràcies
Les aus, en general, estiren el coll per tal d’engolir l’aigua. Ací es vol interpretar aquest gest per a significar que hem d’estar agraïts pels beneficis que obtenim
animals
La gallina, per xiqueta que siga, pon un ou
Per insignificant que puga semblar, tot dóna el seu rendiment
animals
La ganància de Na Peix-frit [o del peix fregit], que el venia a quatre i el pagava a sis
Es diu referint-se a un negoci ruïnós
diners animals
La garsa a poblat? Plourà o nevarà
Quan els animals silvestres s’acosten a zones habitades per l’home, ho fan perquè no tenen més remei, siga per fam, siga per fred
oratge animals
La gavina crida la tramuntana
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
animals oratge
La gavina, el temps que farà endevina
La seua presència en terra i la seua actitud denoten els futurs canvis de l’oratge
animals oratge
La gent de Palafrugell, peix fregit i julioles a la brasa
Palafrugell és un municipi de la comarca del Baix Empordà en la província de Girona. Frase feta que s'ha pres com a signe d'identitat de la vila. Sembla ser que té el seu origen en una cançó del segle XVIII. Segons Josep Pla, l'autor de dita cançó devia ser foraster, atès que la paraula 'juriola' (un tipus de peix) no és nostra, ja que a Palafrugell les anomenem 'julivies', i ni tan sols es mengen a la brasa, sinó fregides.
animals menjar
La guineu [o guilla], quan no les pot haver, diu que són verdes
Es diu referint-se als qui volen llevar importància a llurs fracassos
colors animals
La guineu, lo que es sampa és seu
animals
La llana de la cabra, ni és pèl ni és llana
animals
La llavor poc ensorrada, se la menja l’ocellada
[ocellada = conjunt de pardals]Allò que no es fa ben fet sol resultar infructuós
animals camp
La llebre és de qui l’alça, el conill de qui l’atrapa
es diu referint-se a coses en què el mèrit és del promotor, mentre que en altres és del realitzador
animals
La llebre, a la carrera; el conill, en la rastrera
L’un s’ha de caçar, mentre que l’altre es cria a casa
animals caça
La llenega és carn d'ovella i el rovelló es carn de moltó
Fa referència al seu gran valor culinari
menjar plantes animals
La llengua d'un mal veí pica més que un escorpí
Parlar mal, maldient o calumniant
cos huma persones animals
La llenya d'obac no escalfa ni un gat
[Obac: indret ombrívol, on no arriba el sol].
animals foc
La llet de burra a la nit, al malalt estova el pit
Fa referència a un antic remei casolà on la llet de burra, consumida a la nit, s'utilitzava per estovar el pit i alleujar afeccions respiratòries, tos o dolors toràcics. Es considerava un expectorant natural i dilatador de les vies respiratòries, sovint usat per a la tisi i refredats.
animals cos huma salut beure
La llet de cabra, fresca i bullida amb mida
Destaca les qualitats nutritives i medicinals de la llet de cabra. Suggereix que el seu consum és bo, però que s'ha de prendre amb moderació (amb mida) per a una bona salut.
animals menjar salut
La llet s'ha de beure de la mamella de la vaca
No, la llet no s'ha de beure directament de la mamella de la vaca. Aquesta pràctica és molt perillosa per a la salut humana. La llet crua pot contenir bacteris nocius (com Salmonella, E. coli o Listeria) que causen infeccions greus. És imprescindible pasteuritzar-la per eliminar microorganismes i fer-la segura per al consum.
animals beure
La lloca vera pon per la Candelera i si no pon té l'ou a l'ouera
2 de febrer. A partir del 2 de febrer, les gallines ponen cada dia
animals festivitats
La llocada de gener va a pondre al paller
Destaca el fred ambient, que fa que tots els animals busquen abric
animals mesos oratge
La lluna de gener fa sortir la formiga del formiguer
Significa que és la lluna més diàfana de tot l’any i exagera molt, ja que les formigues hivernen
oratge animals mesos
La mar és dels peixos i dels anglesos
Ningú pot controlar tan gran magnitud d’aigua, llevat dels anglesos, que controlen totes les rutes comercials i estratègiques
mar animals
La mare cabra, el fill, saltador
Confirma que els fills imiten els defectes dels progenitors
parentiu animals
La Mare de Déu d'agost amaga el conill al cau i Sant Miquel l'en trau.
15 agost: Mare de Déu d'agost. 29 setembre: Sant Miquel. Coincideix amb el pic de la calor de l'estiu. En aquesta època, els conills solen quedar-se protegits dins els seus caus per fugir de les temperatures extremes del migdia i la sequera. Amb l'arribada de la tardor i la baixada de les temperatures, els animals tornen a sortir amb més freqüència.
animals festivitats sants
La mel de maig, la reina de les mels
animals mesos
La mel no és feta per la boca de l’ase.
Es diu d’una persona que no és capaç de trobar gust o mèrit a una cosa que realment en té. O bé, que tria el pitjor entre totes ses coses que li presenten
maneres de dir animals
La mel no fou feta per a la gola de l’ase
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
animals
La mel no s’ha fet pels ases
Les coses excel·lents o refinades són per a esperits elevats o cultivats, no per a ignorants i vulgars
animals
La millor figa, potser se la menge el porc
Expressa que les circumstàncies poden capgirar qualsevol previsió
plantes animals
La missió de l'advocat és buscar cinc peus al gat
Lluitar fins les coses impossibles
oficis justicia animals
La mort de l'ase és la festa dels cans
De la desgràcia d'un, altres se n'aprofiten.
animals festa mort
La mort del porc
Mort d'una persona mancada d'estimació
maneres de dir animals mort
La mort del porc és una de les tres alegries de l'home
Per aquest temps la feina al camp ja s'ha acabat. S'inicia la matança del porc.
animals mesos alegria
La mosca de maig ataca el bestiar, els bous pel nas i els rucs pel detràs
En aquest temps les mosques són la tortura del bestiar.
animals mesos
La mosca fuig d'allò que bull
Vol dir que els perills visibles fan fugir la gent
animals
La mossegada de ca, amb ceba es curarà
animals salut plantes
La música amanseix les feres
Els elogis i les paraules tendres afavoreixen la bona disposició de les persones i molts éssers vius, com els sons suaus, que els donen bones vibracions
música animals
La nepta, el gat la repta
Es diu perquè els gats solen menjar-se aquesta herba
plantes maneres de dir animals
La neu al febrer fuig [corre o marxa] com un gos llebrer
No sol nevar molt copiosament al febrer per les nostres terres, i per tant la neu es fon prompte
mesos oratge animals
La neu de febrer la gallina se l'endú al peu
La neu d'aquest mes no és persistent.
animals mesos oratge
La neu de febrer marxa com un gos llebrer
mesos animals oratge
La neu de febrer se l'emporta amb les potes el llebrer
oratge animals mesos
La neu de febrer se’n va com un gos llebrer
mesos animals oratge
La pell d'octubre és la millor per la samarra del pastor
animals mesos oficis
La pell de gos atrau els llamps
S'aplicava a la gent dolenta, que tenia males intencions, en el sentit que sovint eren víctimes de les seves mateixes malvestats.
animals oratge
La perdiu cansada, és més delicada
Significa que la perdiu és més saborosa si el caçador l'ha feta volar o córrer molt
animals caça
La perdiu és dolenta, si no es menja calenta
Subratlla que la carn de perdiu, en ser una au de caça amb un sabor i textura forts, es gaudeix molt més quan es consumeix recent feta i calenta. Indica que, si es deixa refredar, la qualitat de la seva carn i la textura es deterioren significativament.
animals menjar
La perdiu fa poagre
[Poagre: gota a les articulacions, especialment als dits dels peus]. La dita s'associa amb la idea que les aus de caça i determinats tipus de carn, com les perdius i els pollastres, produeixen un excés d'àcid úric que es tradueix en aquesta malaltia.
animals salut
La perdiu i la dona, per Nadal són bones
25 desembre. És amb el fred quan s’acosten a l'habitatge buscant calor
animals festivitats oratge
La perdiu i la poma, per Nadal són bones.
25 desembre. És amb el fred que es cullen les pomes i que les perdius s’acosten al seu habitatge buscant calor
animals festivitats oratge plantes
La perdiu passada és més delicada
Significa que allò que costa d’obtenir és més apreciat que si resulta fàcil
animals
La perdiu pel gener busca muller; pel febrer el niu ja té; pel març ja està covant; per l'abril tot el dia al niu; pel maig a fer piu-piu me'n vaig; pel juny ja són com el puny; pel juliol corren pel paliol i per agost no les agafa qui vol.
Explica els costums de la perdiu. És un calendari natural perfecte que descriu mes a mes com la perdiu passa de buscar parella a ser una peça de caça gairebé impossible d'atrapar.
animals any mesos
La perdiu s'ha de menjar entre tres: un home, un gat i un gos
Perquè no en quede res, ni la carn, ni les potes, ni el cap, ni els ossos
animals menjar persones
La perdiu, per lo pic mor
Significa que les persones que xerren massa, solen sortir-ne perjudicades
animals
La perdiu, tot ho xerra, tot ho diu
consells animals
La persona entre dos advocats és un peix entre dos gats
Indica la mala fama que el poble ha atribuït ancestralment als que es dediquen a moure plets i treballen en els tribunals
oficis justicia animals
La persona i l'elefant, els dos van cap endavant
animals persones
La persona naix per treballar, com l'au per volar i el peix per nadar
Cada u serveix per a una cosa
treball animals persones
La picada d’escorpí, amb mel s’ha de guarir
Vol dir que els ressentiments causats per accions o dites malèvoles s'esborren a força de suavitat i bon tracte
animals salut
La ploma de milà fa casar
animals amor
La pluja del març pel bestiar és pastura
És la millor pluja per als pastos, perquè després ja ve la calor
animals oratge
La puça naix botant i l'home i la dona plorant
animals riure/plorar persones
La puput cantava en Xilxes i el gallet en Almenara, i en la Cartuixa el pa dur i en la Tanca mai s'acaba
[Municipis castellonencs en la comarca de La Plana Baixa]. , situant a la puput a Xilxes, el gallet a Almenara, i descrivint la qualitat del pa en diferents indrets com la Cartuja i la Tanca. És una expressió tradicional que pot al·ludir a la fama o les característiques d'aquests llocs. La dita sembla fer rima i descriure situacions o tòpics, com la duresa del pa en un lloc o l'abundància en un altre.
animals llocs