Tema
animals
4.768 refranys catalogats sota aquest tema.
Junta d’ocells, pluja a gibrells
Diuen que és un anunci de pluja quan volen formant nuvolades
oratge animals
Juny i juliol, ni col ni cargol
Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses
mesos menjar persones plantes animals
Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat
Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació
riure/plorar animals amor
Jurament d'home, suor de cavall i plor de dona, tant se me'n dóna
Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació
animals persones riure/plorar
L'abella amarga no pot traure la mel dolça
Ho diuen parlant d'una persona malmirrosa i poc tractable, per explicar qualque mal pas que haja fet
animals
L'abella i l'anyell per l'abril se'n fan la pell.
En general, hom té pel mes d'abril per molt dolent per al bestiar de llana.
animals mesos
L'abella per l'abril dóna la cera i l'ovella la pella [pella = llana]
Literal
mesos animals
L'abella, xupla ací, xupla allà, fins que el pap ben ple està
Descriu de manera senzilla i rítmica el comportament de les abelles quan recol·lecten nèctar de les flors per produir mel. Fa referència a la tasca incansable de l'abella que va de flor en flor ("xupla ací, xupla allà") fins a omplir el seu meler o pap ("fins que el pap ben ple està").
animals
L'abril els porcs fa grunyir
animals mesos
L'àguila no caça mosques
Significa que les persones d'alta posició, poder o intel·ligència no s'entretenen ni es rebaixen a tractar, combatre o parar atenció a qüestions petites, insignificants o gent que consideren inferior. S'utilitza per indicar superioritat i que un adversari petit no és digne d'atenció.
animals caça
L'àguila vola molt alta, però el falcó la mata
Adverteix que inclús els poderosos estan a la mercè dels més llestos
animals
L'aigua cria [o fa] granotes
És un menyspreu humorístic de l’aigua de qui beu vi o de qui no es vol llavar
animals aigua
L'aigua pels bous i el vi pel rei
Menyspreu de l’aigua en favor del vi
beure vinya aigua animals
L'aigua per als "patos" i la cassalla per a "mosatros"
vinya animals aigua
L'aigua, pels bous
Ho diuen els afectats de beure vi
animals aigua vinya beure
L'aiguafort rosega el ferro i el cranc rosega la carn
aigua animals
L'alegria del conill
Alegria de poca durada
maneres de dir alegria animals
L'aligot no engendra el colom
animals
L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell
La vellesa confereix coneixement, confiança i bon sabor
amistat animals persones vell vinya
L'amic més fidel és el gos
És l’animal que pot estar esperant l’amo durant anys a la porta d’urgències d’un hospital si desconeix que el cos de l’amo el van traure per la porta del darrere
animals amistat
L'amo del gos, ha de caçar per dos
caça animals
L'amo i el gos, cacen [o valen] per dos
Significa que la cooperació mútua resulta molt productiva
persones caça animals
L'anguila, empanada; la llamprea escabetxada
Indica la millor manera de conservar i gaudir d'aquests peixos de riu. L'anguila, empanada: L'anguila és un peix molt greixós, la tècnica de l'arrebossat o l'empanat ajuda a retenir els sucs i a donar-li una textura cruixent que contraresta la seva suavitat interna. La llamprea, escabetxada: La llamprea té un gust molt potent i una textura densa. L'escabetx (vinagre, oli i espècies) és ideal per potenciar-ne el sabor i, sobretot, per conservar-la durant més temps.
animals menjar
L'animal simple mata a l'amo
animals consells
L'animalet xicotet no fa mal al gran
animals
L'any passat em va esgarrapar el gat i aquest any se m'ha inflat el cap
animals
L'anyell d'un mes i el cabrit de tres
Consells per obtenir el millor profit dels aliments.
animals menjar
L'anyell sagnant i el porc cremant
menjar animals
L'aranya que fila a la porta, gran ventura porta
Referit a diferents averanys a la vista d'una aranya.
animals
L'ase d'Arcàdia, va carregat d'or i menja palla
Ho diuen per censurar els avars
animals llocs diners
L'ase de Llaurí, sempre bramant i sempre fadrí
[Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa]. Es diu d'aquella persona que fa molt de soroll o parra molt (bramar) però que mai concretar res, especialment en l'àmbit amorós (fadrí).
animals llocs
L'ase de molí camina molt i no avança camí
Fa referència a treballar molt sense obtenir resultats productius o sense avançar en els objectius, de manera similar a un ase que gira en cercles per moure la pedra del molí. S'utilitza per descriure esforços inútils o activitats repetitives sense progrés real.
animals
L'ase diu al porc: orellut
Critica als que critiquen algun defecte que ells mateixos no es volen veure
animals
L'ase diu orellut al porc, per falta d'orelles
Es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té
animals
L'ase em flic!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
maneres de dir animals
L'ase em fosqui!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
animals maneres de dir
L'ase em fot si m'equivoco
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
maneres de dir animals
L'ase em fot!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
animals maneres de dir
L'ase et toc!
Expressió amb què es dóna per segura una cosa
maneres de dir animals
L'ase fa un compte i el traginer un altre
Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar
oficis animals
L'ase per la pols, el rossí, i la mula per tot
Descriu perfectament la utilitat de cada animal en les feines del camp segons el terreny:L'ase per la pols: L'ase és molt resistent en terrenys secs i àrids.El rossí (cavall) pel fang: El cavall té més força per a moure's en superfícies pesades o enfangades.La mula per tot: La mula, en ser un híbrid, combina la força del cavall i la resistència de l'ase, sent l'animal més versàtil per a qualsevol situació.
animals
L'ase pereós, fa la faena quan l'han feta tots
Qui no compleix amb les seues obligacions quan toca, ho ha de fer tard, quan tots li han passat davant i segurament li han deixat la feina més dura.
animals
L'ase que no està fet a dur albarda, se mossega la tafarra
[tafarra = corretja que subjecta les albardes per la panxa]. Qui està habituat a no treballar o a no tenir responsabilitats, quan ha d’assumir-ho no es fa l’ànim i pateix
animals
L'ase que té or, logra lo que vol
Qui té diners pot aconseguir-ho tot o quasi tot
animals diners
L'ase [o burro] es menja el gram, quan li "apreta" molt la fam
Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen
animals menjar
L'ase [o El burro] ja serà mort de rialles
Significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa
maneres de dir animals
L'ase [o el gos] d'En Mora, de tot s'enamora
Es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves
amor animals llocs
L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort
És una crítica als avars, que no afavoreixen a ningú mentre viuen, però sí quan es moren ben rics
diners animals persones
L'escarabat al seu fill li diu perla
És una crítica a qui es pensa, o vol creure, que els seus fills són els més bonics i els millors del món
parentiu animals
L'escarbat diu a son fill perla
L'emoció pot fer que no veiem les coses com són realment
animals
L'esmerla que no ha omplit el pap, no cal que s'afanye
Es diu quan una persona, que no ha fet la feina que havia d'haver fet durant tota la jornada laboral, per molt que faça a última hora no es pot treure el jornal perquè ja ha fet tard
treball maneres de dir animals
L'esparver encanta els ocells que vol menjar, per que es deixin agafar
L’esparver es queda immòbil en ple vol, com algunes serps abans d’atacar, a fi que la possible presa no s’adone de la seua presència o no sàpia en quin moment ho farà. S'utilitza com a dita per descriure una situació on algú queda paralitzat davant d'un perill o una persona dominant.
animals
L'esquella fa el bou
animals
L'estiu calent, ni carro bo ni ruc dolent
Possiblement vol significar que és època de poca feina al camp.
animals estacions oratge
L'estiu, la formiga surt del niu
Cert, En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern
estacions animals
L'estiuet de Sant Martí tots els ocells fa venir
11 novembre. Les temperatures apugen per uns dies abans de l’arribada del fred, moment que aprofiten les aus migradores per instal·lar-se en la conca mediterrània
animals estacions mesos sants
L'estornell lladre és, que roba les olives de tres en tres
fa referència a la voracitat dels estornells envers les oliveres És del què s’alimenta una part de l’any.
animals plantes
L'euga ben acurada, pel març aparellada
mesos animals
L'hivern no se'l mengen els llops
animals estacions
L'home és un llop per a l'home
Vol deixar constància de l’egoisme de les persones que fan prevaldre el seu interès personal per damunt del dels altres
animals persones
L'home i el gos al carrer, la dona i el gat a casa
En aquests cas són els dos integrants de la parella els comparats amb dos animals. La repartició dels papers és de la manera següent: les dones han de treballar a casa i els homes a la feina.
animals persones
L'home neix per treballar i l'ocell per volar
Cada u serveix per a una cosa
animals persones treball
L'hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put
Significa que el qui rep hospitalitat a una casa ha de procurar no passar-hi gaire dies, perquè prest arriba a molestar
animals
L'import és com la mosca, l'espantem i torna
animals
L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar
Cada classe d’animal enxisa els humans per alguna característica
animals cantar mar
L'ocell, on menja, mor
animals mort
L'octubre és arribat, la gavina vora la mar
Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores
mar animals mesos oratge
L'octubre fred, mata el cuquet
Molts animalets moren amb l'arribada de l'hivern
mesos animals oratge
L'oreneta ja ha vingut, ja tenim l'estiu damunt
Els ocells són molt bons indicadors dels canvis de temporada. L'oreneta, per exemple, ens vindrà a dir quan s'acaba l'hivern. És un ocell que arriba amb la primavera, encara que a la dita ens parli de l'estiu, es refereix als ambients més temperats.
animals estacions
L'Oriol tanca les ovelles i obre els bous
[oriol, o menjafigues (Oriolus oriolus): Ocell de l’ordre dels passeriformes, de la família dels oriòlids]. Aquesta au anuncia l’arribada del fred. Tancar les ovelles: Indica que el fred ja és aquí. Les ovelles es guarden a la pleta o al corral per protegir-les de les inclemències del temps i la neu. Obrir els bous: Es refereix Es refereix al moment de treure els bous per a les feines de llaurar.
animals oratge
L'ou i el poll
Expressa un valor notable de conjunt
maneres de dir animals
L'ou petit, el poll eixerit
Expressa la creença que dels ous petits surten els pollets amb més vitalitat
menjar animals
L'ovella del pastor mai mor
Significa que sol estar ben defensada aquella cosa que interessa personalment al qui comanda
animals
L'ovella esgarriada ha d'ésser més estimada
animals
L'ovella més dolenta caga dins sa ferrada
Significa que la persona més insignificant o baixa, esgarriada o de pitjor qualitat sol ser la que causa més problemes o es comporta de manera més atrevida i impertinent. S'utilitza per indicar que el causant d'un dany és sovint el més indigne o inoportú.
animals
L'ovella que bela perd el mos
Vol dir que els qui enraonen molt solen descuidar les coses importants i pràctiques
menjar animals parlar
L'ovella que passa el març, passa tot l'any
Ho diuen els pastors en quant a les pastures i al bestiar de llana.
animals mesos
L'ovella, amb llop no fa parella
Vol dir que les persones cerquen la companyia de llurs semblants, no dels qui els repugnen
animals
L'ovella, el porc i la vaca, a l'hivern fes-los dormir a la palla
Convé que estiguen a l’abric del fred i la pluja
animals dormir estacions
L'ull [o els ulls] de l'amo engreixa [o engreixen] el cavall
Prové de l'entorn rural. Si l'amo està present a l'estable, s'assegura que el cavall menge la ració que li toca i que estiga ben cuidat. Si l'amo no hi és, pot ser que el mosso es guarde el pinso o no netege com cal, i l'animal acabe perdent pes. En sentit figurat es refereix a que cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls
animals cos huma persones
La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó
Vol dir que les aparences físiques o les característiques externes defineixen la naturalesa o l'identitat d'algú o alguna cosa. La barba fa el baró: L'home (baró) es reconeix per la barba (antigament símbol de maduresa/virilitat). La banya fa el moltó: L'ovella mascle (moltó) es reconeix per les banyes. La cua fa el moixó: L'ocell (moixó/ocell) es reconeix per la cua.
animals persones
La bèstia que no és nostra, menja poc i té gran força
Vol dir que de les coses d'altri en solem abusar
animals
La boira, pel gener, s'hi ajeu com un gos peter, i pel febrer fuig com un gos llebrer
[Gos peter = de raça menuda i lladradora. Gos llebrer = Gos de caça que fonamentalment caça per la rapidesa i la vista]. La boira de gener és més duradora que la del febrer. Les boires solen ser més persistents i denses com més freda està la terra.
animals oratge
La bona collita despatxa mossos i espanta gossos
animals bona camp treball
La bona lloca pel maig deixa els polls i torna al pollastre
És el temps en què van més bé les llocades, si no trona.
animals bona mesos
La brida del ruc quan rellisca d'un buf t'esberla la closca
[esberla: Ascló, ascla].
animals
La cabra de mon veí té més llet que la meua
Fa referència a la tendència humana a valorar més les possessions alienes, indicant una insatisfacció personal i una enveja del que veiem en els veïns.
animals
La cabra del veremar, fa de mal engreixar
vinya animals
La cabra pels seus pecats porta els genolls pelat; la cabra per les seves culpes no té les cames curtes; la cabra pels seus pensaments té la barba davall les dents; la cabra per la seva pena té el ventre sota l'esquena
Indiquen que els culpables seran castigats.
animals
La cabra que coixa sia, que no pari de tot lo dia
animals
La cabra sempre tira a la muntanya [o al mont]
Significa que la naturalesa, el caràcter o els orígens d'una persona sempre acaben sortint, per més que intenti dissimular-los o canviar-los. S'utilitza per indicar que és difícil lluitar contra la pròpia essència.
animals
La cabra, per sa mala vida, té la pota partida [o la cua torta]
És una crítica als xiquets entremaliats que sempre duen buanyes als genolls perquè no estan quiets ni un moment
parentiu animals
La cacera de la perdiu, quan la femella està en el niu
Recomana no alterar la reproducció de l’espècie
animals caça
La calúmnia és com el cuc, que rosega el millor fruit
Adverteix que quan es pretén posar mala fama a algú o a alguna cosa, es crea el dubte i es malmet la bona fama
animals plantes
La cançó de la puput, qui gemega ja ha rebut
cantar animals
La Candelera, els ous adinera
2 febrer. A mesura que se'n va el fred les gallines ponen cada dia (adinera)
animals festivitats mesos
La cansalada no és de pollastre
Es diu per significar que un determinat assumpte té més importància del que sembla a primera vista
animals
La carn atipa, i el peix dissipa
Vol dir que la carn alimenta més que el peix
menjar mar animals
La carn de corder, no et fa gros, però et sosté
menjar animals
La carn de xai no deixis mai, que, com ella, sols hi ha la de vedella
animals menjar