`

Refranys animals

joc animals maneres de dir

Jugar les cabres

Joc de cartes o de dòmino, en el qual juguen dos contra dos, i els dos que perden, llavò juguen un contra l'altre, i el qui perd paga tot el que han perdut

mesos animals camp

Juliol, les garbes a l'era i els bous en el sol

És el temps de la sega de les espigues i de la batuda a l’era

animals

Junta de llops, fugiu ovelles

És una crítica de les reunions, perquè mentre es discuteix no s’actua

oratge animals aigua

Junta de pardals, aigua assegurada

Diuen que és un anunci de pluja quan volen formant nuvolades

oratge animals

Junta d’ocells, pluja a gibrells

Diuen que és un anunci de pluja quan volen formant nuvolades

mesos menjar persones plantes animals

Juny i juliol, ni col ni cargol

Hi ha activitats no gens recomanables quan més calor fa, per indigestes o per fatigoses

riure/plorar animals amor

Jurament d'enamorat, se'n riu d'ell el gos i el gat

Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació

animals persones riure/plorar

Jurament d'home, suor de cavall i plor de dona, tant se me'n dóna

Significa que l’enamorament és un estat mental transitori i que de vegades hom es penedeix d’allò que ha dit en algun moment d’exaltació

animals

L'abella amarga no pot traure la mel dolça

Ho diuen parlant d'una persona malmirrosa i poc tractable, per explicar qualque mal pas que haja fet

animals caça

L'àguila no caça mosques

Vol dir que els de gran posició no es rebaixen a tractar amb gent que consideren baixa

animals

L'àguila vola molt alta, però el falcó la mata

Adverteix que inclús els poderosos estan a la mercè dels més llestos

animals aigua

L'aigua cria [o fa] granotes

És un menyspreu humorístic de l’aigua de qui beu vi o de qui no es vol llavar

beure vinya aigua animals

L'aigua pels bous i el vi pel rei

Menyspreu de l’aigua en favor del vi

animals aigua vinya beure

L'aigua, pels bous

Ho diuen els afectats de beure vi

amistat animals persones vell vinya

L'amic i el vi, busca'ls vells, i el porc, busca'l novell

La vellesa confereix coneixement, confiança i bon sabor

animals amistat

L'amic més fidel és el gos

És l’animal que pot estar esperant l’amo durant anys a la porta d’urgències d’un hospital si desconeix que el cos de l’amo el van traure per la porta del darrere

persones caça animals

L'amo i el gos, cacen [o valen] per dos

Significa que la cooperació mútua resulta molt productiva

llocs animals

L'ase de Llaurí, sempre bramant i sempre fadrí

Municipi Valencià a la comarca de La Ribera Baixa

animals

L'ase diu al porc: orellut

Critica als que critiquen algun defecte que ells mateixos no es volen veure

animals

L'ase diu orellut al porc, per falta d'orelles

Es diu referint-se al qui retreu als altres els defectes que ell mateix té

maneres de dir animals

L'ase em flic!

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

animals maneres de dir

L'ase em fosqui!

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

maneres de dir animals

L'ase em fot si m'equivoco

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

animals maneres de dir

L'ase em fot!

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

maneres de dir animals

L'ase et toc!

Expressió amb què es dóna per segura una cosa

oficis animals

L'ase fa un compte i el traginer un altre

Vol dir que moltes vegades el qui fa projectes d'acció queda defraudat perquè hi ha una altra persona poderosa que els fa fracassar

animals

L'ase que no està fet a dur albarda, se mossega la tafarra [tafarra = corretja que subjecta les albardes per la panxa]

Qui està habituat a no treballar o a no tenir responsabilitats, quan ha d’assumir-ho no es fa l’ànim i pateix

animals diners

L'ase que té or, logra lo que vol

Qui té diners pot aconseguir-ho tot o quasi tot

animals menjar

L'ase [o burro] es menja el gram, quan li "apreta" molt la fam

Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen

maneres de dir animals

L'ase [o El burro] ja serà mort de rialles

Significa que ja haurà passat massa temps quan es faci tal o tal cosa

amor animals llocs

L'ase [o el gos] d'En Mora, de tot s'enamora

Es diu de les persones que s'entusiasmen avui amb una cosa, demà amb una altra, i que sempre s'engresquen amb coses noves

diners animals persones

L'avar és com el porc, no aprofita sinó mort

És una crítica als avars, que no afavoreixen a ningú mentre viuen, però sí quan es moren ben rics

parentiu animals

L'escarabat al seu fill li diu perla

És una crítica a qui es pensa, o vol creure, que els seus fills són els més bonics i els millors del món

animals

L'escarbat diu a son fill perla

L'emoció pot fer que no veiem les coses com són realment

treball maneres de dir animals

L'esmerla que no ha omplit el pap, no cal que s'afanye

Es diu quan una persona, que no ha fet la feina que havia d'haver fet durant tota la jornada laboral, per molt que faça a última hora no es pot treure el jornal perquè ja ha fet tard

animals

L'esparver encanta els ocells que vol menjar, per que es deixin agafar

L’esparver es queda immòbil en ple vol, com algunes serps abans d’atacar, a fi que la possible presa no s’adone de la seua presència o no sàpia en quin moment ho farà

estacions animals

L'estiu, la formiga surt del niu

Cert, En el bon temps aprofiten per replegar els aliments de cara l'hivern

animals mesos sants estacions

L'estiuet de St. Martí tots els ocells fa venir (11 novembre)

Les temperatures apugen per uns dies abans de l’arribada del fred, moment que aprofiten les aus migradores per instal·lar-se en la conca mediterrània

animals persones

L'home és un llop per a l'home

Vol deixar constància de l’egoisme de les persones que fan prevaldre el seu interès personal per damunt del dels altres

animals

L'hoste i el peix menut, al cap de tres dies, put

Significa que el qui rep hospitalitat a una casa ha de procurar no passar-hi gaire dies, perquè prest arriba a molestar

animals cantar mar

L'ocell amb el cantar i el peix amb el nedar

Cada classe d’animal enxisa els humans per alguna característica

mar animals mesos oratge

L'octubre és arribat, la gavina vora la mar

Per la seua actitud es pot saber l’oratge de les pròximes hores

mesos animals oratge

L'octubre fred, mata el cuquet

Molts animalets moren amb l'arribada de l'hivern

animals oratge

L'Oriol tanca les ovelles i obre els bous

Aquesta au anuncia l’arribada del fred.

maneres de dir animals

L'ou i el poll

Expressa un valor notable de conjunt

menjar animals

L'ou petit, el poll eixerit

Expressa la creença que dels ous petits surten els pollets amb més vitalitat

animals

L'ovella del pastor mai mor

Significa que sol estar ben defensada aquella cosa que interessa personalment al qui comanda

animals

L'ovella més dolenta caga dins sa ferrada

vol dir que la persona més insignificant o de més baixa qualitat sol ser la més agosarada

menjar animals parlar

L'ovella que bela perd el mos

Vol dir que els qui enraonen molt solen descuidar les coses importants i pràctiques

animals

L'ovella, amb llop no fa parella

Vol dir que les persones cerquen la companyia de llurs semblants, no dels qui els repugnen

cos huma persones animals

L'ull [o els ulls] de l'amo engreixa [o engreixen] el cavall

Cadascú ha de vigilar la seva hisenda o els seus negocis si vol que prosperin i no perdre'ls

animals persones

La barba fa el baró, la banya fa el moltó i la cua fa el moixó

La intel·ligència, les idees i el seny distingeixen cada persona, i el físic, els sexes, mentre que els ocells són identificables per la cua

animals

La bèstia que no és nostra, menja poc i té gran força

Vol dir que de les coses d'altri en solem abusar

animals

La cabra de mon veí té més llet que la meua

Ho diuen al•ludint als envejosos

animals

La cabra sempre tira a la muntanya [o al mont]

Sentencia que el caràcter de les persones no canvia

parentiu animals

La cabra, per sa mala vida, té la pota partida [o la cua torta]

És una crítica als xiquets entremaliats que sempre duen buanyes als genolls perquè no estan quiets ni un moment

animals caça

La cacera de la perdiu, quan la femella està en el niu

Recomana no alterar la reproducció de l’espècie