Per Sant Bartomeu sense pell, préssecs madurs i vi novell.
24 agost. Aquesta dita és un cant a l'abundància del final d'agost, quan la natura regala els seus fruits més dolços i ja es comença a flairar la verema. El préssec arriba al seu punt òptim de sucre; està tan ple que la pell gairebé s'escapa sola (d'aquí el "sense pell").