Refranys plantes

A l’era el blat, i el ramat al prat (Recomana que cada u i cada cosa estiga en el lloc convenient)

camp, plantes, animals

A l’octubre, ametlles collides, i al novembre, olives marcides (Les ametles s’han de collir o plegar a finals del setembre, i entre el novembre i el desembre, les olives)

mesos, plantes

A l’olor de la tonyina s’escarota l’albergina (És un eufemisme sexual)

plantes, amor, animals

A ma casa bullen faves, i a la teua, perolades (Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres)

plantes, casa, menjar

A Martorell, carbassots (Municipi de la comarca del Baix Llobregat a la província de Barcelona)

llocs, plantes

A mig juliol, sembra el fèsol o per la Mare de Déu de la Carmeta, a sembrar la mongeta (16 juliol) (Consell agrari)

plantes, sants, mesos, camp

A Nadal l'all al bancal (És el moment idoni per la plantació))

festivitats, mesos, camp, plantes

A Nadal no emplees cabal ni en ceba ni en all (Desaconsella fer-ne una plantació massiva, ja que no sabem si l’hivern resultarà plovedor o sec)

mesos, plantes, diners, festivitats, camp

A Nadal, l’all, al bancal i a Sant Joan, a casa (25 desembre) (24 juny) (Són els moments idonis per a la plantació i la recol·lecció)

plantes, festivitats, camp, sants, mesos

A pa i cebolleta, no cal trompeta

menjar, plantes, música

A pi xic no cal escala (Les coses fàcils o simples no necessiten grans muntatges)

plantes

A poc hi van les faves! (Ho diuen per indicar que ja falta molt poc per a alguna cosa)

maneres de dir, plantes

A primers de juliol, sembra el fesol (Consell agrari)

camp, mesos, plantes

A propòsit carabasses (Quan algú diu alguna cosa que no lliga amb el que s’està raonant)

plantes, maneres de dir

A qui menja bé el pa, és pecat donar-li all (A qui és menjador, no convé facilitar-li que ens deixe sense res. La coentor de l’all fa menjar molt pa)

menjar, plantes

A qui no li agradi que s'hi posi fulles (Es diu com a autojustificació de qui fa alguna cosa amb ple convenciment que està actuant bé)

plantes

A qui pesa figues, que deu tindre son no li digues (No convé donar pressa a determinats professionals la labor dels quals és necessàriament lenta. Les figues s’agafen amb delicadesa)

persones, plantes

A raïm verdosenc, vi agrenc (Aquesta varietat s’adiu molt bé amb vi fet de la mateixa varietat)

plantes, vinya, beure

A Reus per Sant Pere bou i arròs (29 juny) (Municipi de la província de Tarragona i la capital de la comarca del Baix Camp)

plantes, mesos, animals, sants

A Riola pa i farigola [Municipi de la província de València a la comarca de la Ribera Baixa] (Tots solem actuar igual en totes bandes)

llocs, menjar, plantes

A Rivert són mes sabents que l'oli de ginebre (Municipi de la comarca del Pallars Jussà a la província de Lleida)

llocs, plantes

A Sant Celoni, venen oli (Municipi de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona)

llocs, plantes

A sant Jaume i santa Anna, raïm en la Plana (25 juliol) (26 juliol) (Cap a l'acabament del juliol ja hi ha raïm primerenc)

sants, plantes, vinya, mesos

A Sant Joan eixits, a Santa Anna collits (24 juny) (26 juliol) (Es refereix als melons)

mesos, sants, plantes, camp

A Sant Joan, bacores, i a Sant Pere, les millores (24 juny) (29 juny) (La figuera ja té els primers fruits: la bacora o figa-flor)

mesos, sants, plantes

A sant Joan, com la sal; a sant Pere, com lo pebre (24 juny) (29 juny) (A finals de juny comencen a despuntar les olives)

plantes, mesos, sants

A Sant Joan, les garbes al camp; a Sant Pere, les garbes a les eres (24 juny) (29 juny) (Marca el temps que hi ha des de la recol·lecció fins la sega)

plantes, camp, sants, mesos

A Sant Mateu, verema i batolla arreu [batollar = batre a mà] (21 setembre) (És temps de collir el raïm i tirar els fruits secs a terra)

plantes, sants, vinya, mesos, camp

A Sant Miquel, la figa ja no té pèl (29 setembre)

sants, plantes

A Sant Miquel, les figues vendràs (29 setembre) (Ja és temps de collir-les)

mesos, plantes, sants

A Santa Àgueda, planta l'alfàbega (5 febrer) (Dia dalt dia baix, a començ de febrer s’ha de plantar)

camp, mesos, sants, plantes

A Santa Àgueda, se planta l'alfàbrega; la xica garrida la té eixida; i la galana, trasplantada (5 febrer)

plantes, sants

A Santa Anna, raïms a la plana (26 de juliol) (Per aquesta festivitat comença a madurar el fruit per planes i costers de baixa altitud)

mesos, vinya, sants, plantes

A Santa Catalina, l'oli està en l'oliva (25 novembre)

mesos, plantes, sants

A tall d'arrencar naps(Es diu d'una feina feta de qualsevol manera, mal fet, fet de pressa, barroerament)

maneres de dir, plantes

A tatx (Separant un tros d'una fruita per poder-la tastar)

maneres de dir, plantes, menjar

A tot arreu s'en fan, de bolets, quan plou (La pluja propicia l'aparició dels bolets. Es diu per a llevar-li importància a alguna cosa que algú creu extraordinària)

menjar, plantes, oratge

A tot arreu se fan bons rovellons (Significa que pertot hi ha noies boniques)

plantes

A Tots Sants, castanyes (És l'època de la seva recol·lecció a més de que la tradició popular acostuma a menjar-se-les torrades)

festivitats, plantes

A Ullastrell, les figues les mengen amb pell (Municipi de la comarca del Vallès Occidental a la província de Barcelona)

llocs, plantes, menjar

A un vell gat no li cal mostrar la rata (Vol dir que els homes experimentats no necessiten lliçons)

persones, animals, ensenyar, plantes

A Vallromanes, romanins, i a la Roca escorxen pins (Municipis de la comarca del Vallès Oriental a la província de Barcelona)

llocs, plantes

A Valls, cebes, alls i molts treballs [Capital de la comarca de l'Alt Camp a la província de Tarragona] (És una crítica a qui diu alguna obvietat)

llocs, plantes, treball

A vegades aconsegueix una flor allò que un diamant no (La bona voluntat o intenció té més valor moral que el regal més car)

persones, plantes

A vegades te creus que hi ha un roser i trobes un escambroner

plantes

Abans de Santa Caterina, no culles l’oliva. [25 de novembre] (Fins al desembre no està ben madura)

mesos, plantes, sants

Abans de veremar, el cànem a amarar (En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa)

plantes, vinya

Abans que les taronges toquen terra, hi ha que ficar les crosses (En tot s’ha de seguir un ordre lògic, moltes vegades per imposició de la naturalesa)

plantes

Aboca l'arròs, Tereseta, que vinc enseguideta

plantes, menjar

Abrigat com una ceba (Molt abrigat; es diu que porta diverses peces de roba, una damunt de l’altra, en referència a les cebes, que tenen moltes capes)

plantes, maneres de dir

Pàgina 2 de 54.

El Refranyer