Refranys mort

Menjar les figues de verd en verd (Menjar-les quan encara els manca molt per a madurar)

maneres de dir, menjar, mort

Menjar molt i bo, drecera per la mort

menjar, mort, bona

Menjar terra (Esser mort)

maneres de dir, mort

Menjem i bevem, que a la mort ja arribarem

mort

Mentre hi ha vida hi ha esperança (Vol dir que mentres no som morts, podem trobar solució a les dificultats)

mort, salut

Menys viu el que més dorm, perquè la són és com la mort

dormir, mort, salut

Més cara és una mortalla (Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa)

mort, diners

Més cara és una mortalla, i no ens la veem damunt! (Es diu contestant a un que troba massa cara alguna cosa)

diners, mort

Més mort que Carracuca (Tindre por)

maneres de dir, mort

Més ne moren de farts que de fam (És una exageració que es diu com a advertiments als molt menjadors)

mort, menjar

Més se'n moren de joves que de vells; «Moren més xais que moltons (Es diu per encoratjar els vells que tenen por de morir)

salut, persones, mort, animals

Més val anar a una nóvia que a un soterrar [una nóvia = una boda] (Sempre és preferible anar de festa i a coses bones i agradables que estar trist i afectat per mals i desgràcies)

mort, persones

Més val honorar un vell que plorar-ne cent

consells, mort, riure/plorar, persones

Més val matar un home que posar un mal costum (Significa que els mals costums són molt perjudicials i difícils de desarrelar)

mort

Més val morir d'una fartada que de fam (És una manera exagerada de criticar els qui són fartaners)

menjar, mort

Més val morir de peu [o dempeus] que viure agenollat (És una consigna popularitzada en l’època hippy)

mort

Més val morir fart que desmaiat [o de gana] (És preferible l’abundància a la precarietat, sobretot en el menjar)

mort, menjar

Més val tort, que mort (És preferible una cosa defectuosa a no tindre’n)

diners, mort, persones

Metge ben pagat no voldria veure el seu malalt soterrat (Que si a un metge li paguen molt , tothom espera d´ell que curi a tots els malalts

mort, oficis, salut

Metge novell, feina pel fosser (La seva inexperiència et pot abocar a la mort)

salut, oficis, mort

Minja bé i peta fort, i no tingues temor a la mort

salut, menjar, mort

Molt i bo, drecera per la mort

mort, bona, salut

Moltes mosques maten un ase (Vol dir que el gran nombre o insistència dels enemics poden anorrear la resistència de qualsevol)

mort, animals

Mor el mortal, i no mor el malalt (Significa que las persones o coses sempre presenten una esperança de salvació, per malament que es trobin)

salut, mort

Mor [o més viu, o viu més anys] el qui xiula i viu el qui piula (Significa que sovint viuen més temps els malaltissos que els sans, perquè aquells prenen més precaucions)

salut, mort

Morfina, mort fina

mort

Mori Marta, i mori farta (Es refereix a aquells que es procuren tots els gustos encara que n'hagin de sortir perjudicats)

mort

Morir a espasa (Morir a colps d'espasa)

maneres de dir, mort

Morir al llit (Morir de mort natural)

mort, maneres de dir

Morir amb tots els sentits (Morir sense perdre el coneixement, lúcidament)

mort, maneres de dir

Morir com un sant (Morir com una persona virtuosa)

mort, maneres de dir

Morir de mala guerra (Morir de disgusts o mal tractes)

maneres de dir, mort

Morir per morir, fart

mort

Morir [o caure] com mosques (Morir en gran quantitat, especialment en un combat)

maneres de dir, animals, mort

Morir-se cara a la paret (Acabar la vida sol)

maneres de dir, mort

Morir-se [o anar-se'n o quedar] amb la creu dels albats (Morir-se fadrí)

maneres de dir, mort

Mort a la mar, tràngol segur [tràngol = tràfec, activitat] (Una calamitat sense mitjans disponibles crea molta impotència i molt neguit)

mar, mort

Mort al diumenge un altre en penja.

setmana, gent, mort

Mort bocabadat, en crida un altre al seu costat.

mort

Mort de poll, [o de pollet] (La que sobrevé plàcidament, sense agonia perceptible)

mort, animals, maneres de dir

Mort i naixença, no té tinença [tinença = propietat] (Ningú pot decidir sobre el seus propis principi i fi)

mort

Mort i venda, tot ho trenca (Les coses, els negocis o els projectes que teníem en curs s’acaben de colp quan ho venem o ens morim)

mort

Mort jo, mort tothom (Que una vegada morta una persona , per ella estarà tothom mort ja que no viurà més amb ells)

mort

Mort natural (La que sobrevé per malaltia)

mort, maneres de dir

Mort per mort, pit a l'aigua

mort

Mort per mort, prova la sort

mort

Mort sobtada [o repentina] (La que sobrevé sense manifestació morbosa prèvia)

maneres de dir, mort

Mort, no vinguis que excusa no tinguis (Significa que, al dir de la gent, la mort de qualsevol persona s'atribueix a una causa immediata [accident, malaltia, etc.)], i no al precepte ineludible de morir)

mort

Morta la cuca, mort el verí (Vol dir que quan ja no existeix la causa, desapareix l'efecte o l'acció d'aquella)

mort, animals, maneres de dir

Mossegada de mostela, ni temps d'encendre una candela

animals, mort

Pàgina 10 de 16.

El Refranyer