be

Està ben posat, qui del que diuen no fa cas

parlar be

Estar bé, com En Pepis dalt la forca

Irònicament, estar malament

maneres de dir be mal

Estar-li tot bé

Significa que a una persona tot li és indiferent, que no té preferències o que li sembla bé qualsevol opció. S'utilitza per descriure algú poc exigent o que accepta tot el que es proposa. Sobre tot es diu quan es refereix a la roba.

be maneres de dir indumentària

Fer bé no es perd

A qui obra bé, difícilment li pagaran amb mal

persones be consells

Fer bé sempre convé

Només per la satisfacció personal, ja val la pena

consells persones be

Fer bona [o mala] farina

Portar-se bé [o mal] obrar així com cal [o malament

be maneres de dir mal bona

Fes bé a mans plenes, però no ho nomenes

Predicar la nostra bondat no està ben vist perquè sembla que es faça per interés

consells be

Fes bé hi no facis mal, i altre sermó [consell, o cosa] no cal

És el resum més sintètic de les normes de moralitat

be consells mal

Fes bé i no mires a qui ni a què

La bondat que no és sincera i desinteressada és pur interés

be consells

Fes bé i t’eixirà a la cara

La satisfacció personal és el millor premi

be consells

Fes bé sempre que podràs, perquè això t’emportaràs

La satisfacció personal és el millor premi

consells be

Fes bé, que no ho perdràs

Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algun moment

consells be

Fes bé, si vols que te’n facen

Recomana invertir en bondat

consells be

Fes sempre el bé, no faces mal i altre consell no cal

S’explica sol.

consells be

Feu el bé abans no moriu

be

Fins a Sant Bernabé, per tot arreu va bé

11 juny. Es refereix a la cacera dels perdigots, que és fàcil fins al dit temps.

mesos sants be

Granera nova agrana net [o bé;

Vol dir que les coses noves solen funcionar bé

be

Home de bé

Home honrat

persones maneres de dir be

Home de bé, és com blat de bona lluna

Els productes són de qualitat si es planten en el moment propici, ja que les fases de la lluna són determinats en totes les labors del camp

persones be oratge camp plantes

L'aigua de gener fa bé

Les pluges del gener assaonen els bancals tot fent-los productius. I, a més, alimenten les fonts

be oratge aigua mesos menjar

L'aigua de gener fa bé i cada gota de gener val un diner

Destaca la importància vital de la pluja durant el mes de gener per a l'agricultura, suggerint que és tan beneficiosa que cada gota té un gran valor econòmic. Indica que la pluja primerenca assegura una bona collita, omple els graners i beneficia el camp per a la resta de l'any.

aigua mesos oratge be

L'escudella ben bullida i ben humida

menjar be

L'un fila, l'altre li té, l'altre li mira si li va bé

gent be

La càrrega repartida va molt bé

Com més es reparteix, menys pesa

be animals

La casa que es porta bé compra olla pel febrer

Hom creu que és el moment de l'any més bo per a comprar els elements propis per a fer l'escudella

casa menjar mesos be

La crema, si és ben cremada, als xics i als més grans agrada

menjar persones be

La cura va bé, però l’ull el perdrem

S'aplica de manera humorística o irònica quan una solució, un remei o una actuació no resol realment el problema de fons, o bé quan es dona importància a coses menors mentre s'està passant per alt un mal major o una situació molt greu.

cos huma salut be

La sopa d'all si no fa bé no fa mal

Fa referència a les propietats d'una recepta clàssica i humil que destaca per ser reconfortant, econòmica i molt lleugera per a l'estómac.

mal menjar salut be

Les molletes del fardell a vegades saben bé

be menjar

Llaura bé i fort i menjaràs pa en abundor

Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels

plantes camp be menjar

Llaura bé la vinya i l'olivar i tindràs bona collita

Com més profunda és l’oxigenació, més s’enriqueix el sòl i més fàcilment progressen les arrels

camp be vinya plantes

Lliga bé es primer manat, si vols fer bona falcada

Recomana prudència en el començament d'una empresa o d'un negoci

consells be

Lo ben parlat està ben escoltat

Indica els avantatges del parlar correcte i decorós

parlar be

Lo mal adquirit fa perdre lo ben adquirit

be mal

Lo [o Tot] bé que no ve de Déu se fon prompte com la neu

Un bé obtingut amb males arts és més fàcil que es perdi.

déu oratge be

Mai se moga qui bé està; qui mal busca el trobarà

Significa que quan un gaudeix de benestar en un lloc, no cal que vagi a viure a altra banda

mal be

Mal que bé

Després de tot

maneres de dir be mal

Menja be i caga fort, / i no tingues por [o riu-te de]a la mort

Estes funcions fisiològiques són signe de bona salut

mort menjar riure/plorar be salut

Menjar molt i pair bé, no pot ser

Les menjades abundants forcen l’estómac i altres òrgans interns, com el fel o el fetge

menjar salut be

Menjar poc i pair bé

Els menjar lleugers són els millor per l'estomac

menjar salut be

Més costa el mal viure, que el ben viure

La vida li és molt més senzilla a qui viu honestament que a qui la viu deshonestament, que ha d’anar amagant-se o fugint

be mal

Més prompte se sap lo mal que el bé

saber be mal

No fer-se un diner de bé

Fer-se mal

diners be maneres de dir

No hi ha bé que cent anys duri ni mal que a tant arribi

Serveix de consolació per a qui està passant una mala ratxa

any mal be

No hi ha paraula ben dita que no sigui mal compresa

Vol dir que els qui senten dir una cosa, sovint l'entenen o la interpreten malament

be parlar mal

No queda ben confessat, qui no torna allò que ha furtat

be

No tindre ningú que et vulga, ni bé ni mal

be

O bé

Expressa una alternativa

maneres de dir be

Obra bé, que no ho perdràs

Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algun moment

be consells

Obrar bé, i deixar fer Déu

Les bones accions o les faenes ben fetes són reconegudes en algu moment

be consells déu

Ous sense sal, ni cauen bé ni fan mal

Tenen poc gust però són ben sans i alimentosos.

mal menjar salut be

Parlar bé [d'algú]

Elogiar-lo

be maneres de dir parlar

Pedaç ben posat, tapa un forat

Reparar una pèrdua.

be

Pel sabater, l'hivern malament i l'estiu bé

Antigament, els sabaters treballaven al carrer, i el temps condicionava la seva feina.

estacions mal oficis be

Per a dir-la, dir-la grossa

Es diu quan un exagera una notícia.

parlar be

Per a estar bé al món, lo pare ha d’estar a l’infern

Menyspreen la conducta paterna tot reconeixent-ne l’autoritat o l’herència

parentiu mon be

Per ben acabar, cal ben començar.

be

Per replantar i empeltar l'ametller la lluna de Nadal va bé

25 desembre. L'arbre fruiter en aquest temps dorm, per tant va bé per esmotxar i per sembrar-lo.

camp festivitats oratge plantes be

Per Sant Bernabé, has de sembrar carbasses, si vols que vagin bé

11 juny. Indica que és el moment òptim per plantar les carbasses, assegurant així un bon creixement i collita. És un consell tradicional agrícola que situa la sembra en ple inici de l'estiu, garantint la calor necessària per al fruit.

camp mesos plantes be

Posar-se bé

Enriquir-se

maneres de dir be diners

Posar-se-li bé [a algú]

Rebre bé

be maneres de dir

Prendre a bé [o a mal]

Reaccionar bé o malament davant un fet o una idea

maneres de dir be mal

Prendre's a bé

No fer objecció

maneres de dir be

Quan la gavina canta, tramuntana; quan neda, arria les veles

animals any oratge be

Què bé vius que quin vi beus!

be vinya beure

Què hem de fer? Trempar i quedar bé

S'empra per cloure el comentari a un fet o una situació incòmoda.

be

Que vagi bé

Expressió utilitzada per acomiadart-se d'algú

maneres de dir be

Quedar bé

Complir els compromisos contrets. Comportar-se adequadament

maneres de dir be

Quedar bé [o malament]

Obrar d'acord [o en desacord] amb l'obligació o amb la correcció en el tracte amb els altres

maneres de dir be mal

Quedar bé no costa res

Significa que generalment el portar-se com cal no dóna cap molèstia

be

Qui bé beu bé alluca, qui té bon cap bé suca, qui té bons peus bé truca i el bon vi mata la cuca.

vinya be beure animals cos huma+1

Qui bé conjuga i declina, sabrà llengua llatina

be

Qui bé es cura molt dura

salut be

Qui bé escolta, bé respon

Qui sap escoltar, sap contestar. Es diu perquè no es mal interpretin les coses que no són mal dites

consells be

Qui bé estiga que no es menege

Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perquè podem quedar-nos sense el que teníem

be

Qui bé estiga, que no es moga

Significa que quan un gaudeix de benestar en un lloc, no cal que vagi a viure a altra banda

be

Qui bé et vol et donarà dol

Sense ganes de causar cap dany, sinó per amor d’educar convenientment, a vegades s’ha d’infligir un correctiu a una persona estimada

be amor

Qui bé lliga, bé deslliga

be

Qui bé menja i bé beu, fa molt bé lo que deu

Justifica que alguna persona siga menjadora

be menjar beure

Qui bé menja, bé beu i bé dorm té la salut que vol

Són activitats bàsiques i imprescindibles

beure menjar salut dormir be

Qui bé nuga bé desnuga, tant si és fil com filempua

[Filempua = Fil en pua: tela clara i fina que es brodava amb fil o seda de colors, com el canemàs. Servia per a fer cedassos, cortines, davants de llits, etc.]. Significa que si fas una feina amb cura i bé des del principi, et serà fàcil desfer-la o solucionar-ne els problemes després, independentment de la dificultat o la mida de l'objecte (sigui fil fi o tela gruixuda/filempua).

be

Qui bé nuga, bé desnuga

be

Qui bé paga, bé li serveixen

Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors

diners be

Qui bé sembra, bé cull

Qui tria una bona llavor, prepara bé la terra i sembra en el moment precís, té totes les paperetes per tenir una collita abundant. En sentit figurat:, ens recorda que les nostres accions d'avui determinen el nostre futur. Qui té bon comportament o fa el bé, no pot esperar cap mal, ans al contrari.

camp be

Qui bé viu, bé mor

Qui pot permetre’s una bona vida també pot permetre’s de morir dignament

be mort

Qui està bé no se’n recorda de qui està mal

Ressalta que l’egoisme fa que no solguem pensar en qui està pitjor que nosaltres

be mal persones

Qui et vol bé [o t'estima] et farà plorar

Unicament qui ens estima sol ser prou sincer per a contradir-nos o fer-nos veure els nostres errors

riure/plorar be consells amor

Qui et vol mal, et farà riure, i qui et vol bé, et farà plorar

Significa que els bons pares i amics ens fan un favor quan ens diuen o fan coses que ens desagraden, mentre que els mals amics solen procurar afalagar-nos per fer-nos mal

be mal riure/plorar

Qui menja besuc i beu aigua al darrera, la mort l’espera

[besuc = peix d’escata i carn blanca]. És una exageració que es diu per a destacar que el peix s’ha d’acompanyar amb vi, habitualment blanc o rosat

aigua animals menjar mort be

Qui no poda bé, ni la meitat de vi no té

La feina ben feta dóna millors resultats que la mal feta

vinya be camp

Qui paga bé, crèdit té

Qui paga més que un altre, o immediatament, és més buscat i apreciat per treballadors, clients i proveïdors

be diners

Qui pel bé es cansa, el bé alcança

be

Qui té diner no orina bé

salut be diners

Qui torna bé per mal, aconsegueix un premi immortal

Qui obra així, més que bo, és sant

persones mal be

Qui viu bé viu sa

salut be

Res bé faràs, si de pressa ho fas

be

Riu bé qui riu darrer

Significa que els èxits inicials o intermedis no tenen valor si no s'aconsegueix l'èxit final

maneres de dir be riure/plorar

Saó de gener, per a les abelles va bé

La terra humida fa que els ametlers traguen flor, de la qual s’alimentaran les abelles

camp animals be mesos

Ser ben [o mal] vist

Ser tingut en bon [o mal] concepte

mal maneres de dir be

Si a la dona vols bé, que encenga el foc amb llenya de garrofer

Qui estima algú, ha de procurar-li el bé i facilitar-li les coses. La llenya seca de garrofer s’encén fàcilment i la brasa n’és calorífica i duradora

foc parentiu plantes be