aigua

Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa

24 juny. És una dita popular catalana que adverteix sobre els efectes negatius de la pluja al voltant del 24 de juny. Segons la tradició agrícola, la pluja en aquesta data perjudica greument les collites de cereals (pa) i les vinyes (vi).

aigua camp mesos plantes sants+1

Aigua de Sant Magí, no dóna pa i lleva vi

19 agost. Avisa que les pluges en aquesta data solen ser perjudicials, ja que no ajuden a la collita de gra ("no dóna pa") i malmeten la verema o el vi ("lleva vi"). Indica una aigua inoportuna que a més sol ser freda, segons la tradició.

aigua camp mesos plantes sants+1

Aigua de Sant Martí al migdia, pluja per tot el dia

11 novembre. Sol ser l’inici de la temporada de les pluges fredes torrencials, quan l’atmosfera es refreda i fa que l’aigua dels núvols es condense i pese

aigua mesos oratge sants

Aigua de Santa Rita, acudeix sempre a la cita

22 maig. Es veu que és una pluja molt puntual

aigua mesos oratge sants

Aigua de setembre, neteja la sembra

Indica que les pluges de setembre són molt beneficioses per al camp, ja que refresquen la terra, eliminen impureses i preparen el sòl per a la sembra de la tardor. És un senyal que la tardor entra bé, assegurant la saó per als cultius i l'aparició de bolets.

aigua mesos

Aigua del riu bona pel piu.

S'usa sovint per indicar que viure de manera natural, senzilla o saludable és bo per a la virilitat o la salut general. És una expressió col·loquial que es refereix a la salut i la vitalitat, suggerint que l'aigua natural i fresca és beneficiosa. Tot i això, no s'ha de prendre literalment com a consell sanitari ni per a la higiene personal, ja que l'aigua dels rius pot no ser potable ni higiènica.

aigua

Aigua després de llet, ben fet

Recomana beure aigua després de consumir llet, sovint associat a una millor digestió o neteja de la boca. Es considera un consell tradicional de saviesa popular per mantenir la bona salut i evitar malestars.

aigua salut be

Aigua dolenta, beu-la calenta

Aconsella bullir l'aigua de dubtosa qualitat (dolenta) per fer-la segura per al consum, ja que la calor elimina microorganismes. Aquesta pràctica ancestral assegura la desinfecció, evitant malalties, ja que l'aigua bullida és més segura.

aigua salut beure

Aigua dolenta, bullida i colada abans d'entrar al ventre

Aconsella bullir i filtrar l'aigua sospitosa o de mala qualitat abans de beure-la per evitar malalties. Aquesta dita subratlla la importància de la higiene en el consum d'aigua per prevenir infeccions gastrointestinals.

aigua cos huma salut

Aigua dorment, aigua pudent

Aigua que no corre (aigua dorment) es podreix i fa mala olor. S'utilitza metafòricament per indicar que la falta de moviment, activitat o renovació condueix al deteriorament.

aigua salut

Aigua duu el riu, perquè sona

Els comentaris i rumors solen portar una part de veritat

aigua

Aigua d’agost, safrà, mel i most

Manifesta la bondat de la pluja estival

mesos aigua vinya oratge plantes

Aigua d’enlaire, ni amb barca brandaire; però aigua de sota, tota càrrega és poca

[brandaire vol dir que es balanceja o és segura]. Aquest refrany mariner indica que quan la pluja o tempesta ve de dalt (aigua d'enlaire), és perillós navegar, fins i tot amb una barca estable, ja que indica mal temps. En canvi, si l'aigua és "per sota" (mar de fons o corrent), la barca pot anar ben carregada perquè és més segur.

aigua mar

Aigua d’estiu, xerriu-xerriu; aigua d’hivern, aigua d’infern

[xerriu-xerriu = onomatopeies de pluja suau]. Indica que la pluja a l'estiu sol ser moderada, breu o aigualida ("xerriu-xerriu", imitant el so suau o intermitent). En canvi, l'aigua a l'hivern es considera destructiva o molt freda ("aigua d'infern"), ja que fa més mal i és molt intensa. També té una variant on la segona part és "aigua d'infern".

aigua estacions oratge

Aigua en dejú, o molta o cap [o per tu]

Aconsella que beure aigua en dejú és una pràctica recolzada per experts en nutrició a causa dels múltiples beneficis que té per a l'organisme. Aconsella consumir-ne una quantitat significativa ("molta") o res, valorant més la qualitat de la hidratació que no pas el fet de fer-ho sense ganes.

aigua salut

Aigua en febrer, civada al graner

La pluja hivernal alimenta la terra i augura bona collita en el futur. Les pluges durant el mes de febrer són molt beneficioses per a l'agricultura, especialment per als cereals com la civada, augurant una bona collita i el graner ple. La pluja hivernal alimenta la terra, assegurant la producció futura.

aigua camp mesos oratge

Aigua en febrer, ordi al graner

Les pluges del febrer xopen la terra, la qual mantindrà la humitat suficient per nodrir bé els cereals

aigua mesos camp oratge plantes

Aigua en maig, a omplir el graner vaig

Rega els sembrats de cereals i els ajuda a suportar la calor estiuenca

camp aigua mesos plantes oratge

Aigua entollada, bullida després de colada

Aconsella bullir i filtrar (colar) l'aigua estancada (entollada) o de dubtosa qualitat abans de consumir-la per evitar malalties. Aquesta dita posa l'accent en la higiene i la salut, assegurant que l'aigua sigui segura per al cos.

aigua salut

Aigua freda i pa calent, causen dolor al ventrell [o els dents]

Ens diu que combinar aliments molt calents (com el pa acabat de coure) amb aigua freda provoca indigestió o mals de panxa. La dita subratlla la saviesa popular sobre la salut digestiva, apuntant que el contrast tèrmic fort alhora de menjar és perjudicial per al ventre (o dents). En sensit figurat es refereix que molts objectes i accions en la vida: que són magnífiques en unas circumpstàncies i molt perjudicials en altres

aigua cos huma salut

Aigua freda i vent llevat, sardina adéu-siau

Indica que quan l'aigua del mar es refreda i bufa vent de llevant (un vent humit i sovint tempestuós a la Mediterrània), la pesca de la sardina s'acaba o esdevé molt escassa, ja que el peix busca aigües més profundes i càlides. És una dita marinera que prediu la fi de la temporada.

aigua

Aigua freda i vi calent, fan mal al ventrell

Els aliments a temperatures anormals no són sans. Barrejar aigua freda amb vi calent (o pa calent, segons variants) és perjudicial per a la salut, causant mals de panxa, digestions pesades i dolors estomacals. El refrany aconsella moderació i evitar contrastos tèrmics extrems en els aliments per al benestar del ventrell.

aigua cos huma menjar salut vinya+1

Aigua fresca fa bon ull

L’aigua pura assacia i dóna energia

salut aigua cos huma bona

Aigua fresca i pa calent, mal pel ventre

Sempre s’ha dit que el pa menjat acabat de treure del forn no assenta bé a la panxa

aigua menjar cos huma

Aigua gaire, mal de ventre molt

salut cos huma aigua

Aigua gelada mala ventrellada.

Ventrellada: Indigestió amb diarrea

aigua salut

Aigua i ballar, fins a fartar

Són coses sanes i que no perjudiquen per més que se n’abuse

aigua festa beure

Aigua i foc no es neguen a ningú

Són béns essencials

aigua foc

Aigua i foc, fes-los lloc

Avisa que convé deixar-los espai entre ells i nosaltres, perquè són més poderosos del que semblen i poden créixer en qualsevol moment

aigua foc

Aigua i foris, que, de vi, no en plou

Les coses naturals són preferibles a les transformades o artificials

vinya aigua

Aigua i lluna, temps d'oliveres

L’aigua les abeura i la lluna les fa créixer

aigua plantes oratge

Aigua i pa, sopa farà

Convé mirar les coses pel seu costat bo

aigua menjar

Aigua i sol fan sabó

La roba rentada i estesa al sol queda més blanca

aigua

Aigua i sol, temps de cargol

Aquestes són les condicions ambientals que afavoreixen l'activitat del cargol

aigua animals oratge

Aigua matinera, vesprada riallera

Pel que sembla les pluges del matí durant el dia fan que les tardes siguin de millor temps atmosfèric

aigua

Aigua menuda, poc dura

Significa que una pluja fina, suau o escassa ("aigua menuda") generalment dura poc temps i no sol ser persistent. Tot i això, és aigua que es pot anar absorbint pel terreny a mesura que cau.

aigua

Aigua neta ni fa mal, ni emborratxa, ni endeuta

Lloa els beneficis de l'aigua com a beguda. Ressalta que, a diferència de l'alcohol o altres begudes, el consum d'aigua potable és sa, inofensiu, no provoca embriaguesa i és econòmic, evitant problemes de salut i deutes econòmics.

aigua mal salut beure

Aigua neta, fa la vista clara

Destaca els beneficis de l'aigua per a la salut, indicant que beure aigua (en lloc de vi) aclareix la vista. També s'utilitza en sentit figurat per a l'aclariment de situacions o per destacar la importància de la puresa, essent un lema popular en la cura de fonts i el medi ambient.

aigua

Aigua o no aigua

Encara que plogui. Plogui o no plogui; pluja batent

oratge maneres de dir aigua

Aigua parada, bullida i colada

Consell per evitar malalties.

aigua salut

Aigua per la Mare de Déu d'Agost, treu oli i aigua al most

15 agost. Si plou a mitjan mes, les oliveres i els ceps xuplen massa aigua i aigualeixen els seus fruits, que són de secà

aigua festivitats mesos oratge plantes+1

Aigua per Sant Bernardí lleva pa i no dóna vi

20 maig. Sant Bernardí de Siena. Adverteix dels efectes de la pluja tardana de primavera: "Lleva pa": La pluja a finals de maig pot fer malbé el cereal (el blat per fer el pa) que ja està gran i a punt de sega, ja que l'aigua pot "encamallar" (tombar) les espigues o fer que el gra es podreixi. "No dóna vi": L'excessiva humitat no beneficia el cep, que ja està en floració o formant el fruit; al contrari, pot afavorir l'aparició de fongs i malalties que arruïnen la collita de raïm.

aigua camp mesos oratge plantes+2

Aigua per Sant Joan, vinagre és per Nadal

Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Refrany català que adverteix que la pluja a finals de juny (Sant Joan) és molt perjudicial per a la vinya. Aquesta humitat inoportuna afavoreix les malalties del cep, espatllant el raïm i provocant que el vi resultant sigui agre o de mala qualitat quan arribi el Nadal.

aigua mesos oratge sants vinya

Aigua per sota, ben carregat el barco; aigua per dalt, ni barca buida

Aquesta és una màxima marinera que descriu perfectament la diferència entre la navegabilitat i la supervivència a la mar. Si hi ha prou calat (profunditat), el vaixell pot anar ben carregat de mercaderia o peix i navegarà amb seguretat. És el senyal de prosperitat i bon viatge. Quan l'aigua entra per la coberta (per mala mar o tempesta), la situació és crítica. En eixe cas, ni barca buida està a salvo; el perill de naufragi és real per molt poc pes que porte l'embarcació.

aigua mar

Aigua perdona'm si et tinc de beure, ja ho pots creure que no és pas per plaer

S'utilitza irònicament quan s'ha de beure aigua per necessitat, preferint una altra beguda com el vi. Es tracta d'una expressió tradicional per disculpar-se davant l'aigua, indicant que no es beu per gust.

aigua beure

Aigua ploga, sempre neta, mai bruta

Destaca la puresa natural de l'aigua de pluja, tradicionalment considerada neta, especialment en contrast amb l'aigua estancada o de consum que pot estar bruta. S'associa amb la salut i la necessitat de tractar l'aigua per beure-la de manera segura.

aigua

Aigua podrida, passa-la pel colador i bullida

Aconsella filtrar i bullir l'aigua d'aspecte o olor dubtosa per fer-la segura per al consum, evitant així malalties.

aigua salut

Aigua pudent, beu-la prudent

És un consell preventiu de salut. Recomana extrema precaució o evitar el consum d'aigua amb mala olor, ja que sol indicar contaminació, putrefacció o presència de bacteris, podent causar malalties.

aigua salut beure

Aigua pura no té pecat

Defensa que l'aigua és inofensiva i saludable. Destaca l’excel·lència d’aquesta beguda per sobre de qualsevol altra

aigua salut beure

Aigua pura, sola i amb mesura

Advoca per la puresa de l'aigua com a beguda ideal, consumida sense additius i amb moderació per a una bona salut. Exalta l'aigua natural com a element netejador de l'organisme i la vida saludable, diferenciant-la de begudes alcohòliques.

aigua beure

Aigua que corre no porta verí

Només les aigües estagnants estan corruptes, ja que l’aigua que circula dilueix els possibles agents patògens

aigua salut

Aigua que no has de beure, deixa-la còrrer

Deixa passar les coses que no et convenen, que no et serà de profit

maneres de dir beure aigua

Aigua que no has de poar deixa-la passar

Quan un assumpte no és de la incumbència de l'individu, potser no és involucrar-se i deixar que l'aigua segueixi el seu curs natural

aigua

Aigua que olore, no te la begues

Consell per evitar malalties. L'aigua en bon estat no ha de fer olor (és inodora). Si fa pudor, és senyal que està estancada, corrompuda o que té algun animal mort o bacteris. Ens recorda que hem de confiar en els nostres sentits abans de fer res que ens pugui posar en perill.

aigua

Aigua roja, anguila segura

L’anguila es pesca fàcilment en l’aigua tèrbola resultant de la pluja perquè no veu la trampa. En sentit figurat, ens diu que en situacions de confusió o "embolic" (quan l'aigua està tèrbola), és més fàcil treure'n profit o obtenir un benefici.

aigua animals oratge

Aigua roja, riu desbordat

Indica que no hi ha efecte sense causa. En sentir literal indica que quan l'aigua d'un riu baixa de color "roig" (tèrbola, plena de fang i sediments), és un senyal evident que el riu s'ha desbordat o porta una crescuda molt forta a causa de les pluges riu amunt. En sentit figurat s'aplica en situacions on uns fets evidents delaten una causa concreta que els ha provocat, encara que no l'hàgim vista directament.

aigua

Aigua sobre aigua no neteja ni llava

Significa que afegir més aigua a una cosa ja mullada, o insistir en un mètode ineficaç, no soluciona el problema de la neteja. Destaca la necessitat de sabó o una acció més contundent per a eliminar la brutícia, subratllant que l'excés d'aigua per si sol no és suficient.

aigua

Aigua trenta dies, que estic llogat per un mes!

Es diu quan plou de manera persistent i algú, fart de la situació o veient que no pot treballar, es resigna amb humor. Per extenxió s'aplica a qui a de fer feina a l'aire lliure i no té ganes de treballar.

aigua

Aigua va!

Ho diuen per avisar que van a llançar una cosa perillosa o desagradable (històricament aigua bruta) per als altres alertant els vianants perquè s'apartin.

aigua maneres de dir

Aigua vaig esperar i tard vaig sembrar; sap Déu què colliré!

Indica que esperar massa les pluges per sembrar (tardar en la feina) posa en perill la collita, deixant el resultat final a la sort o a la voluntat divina per la falta de planificació. La sembra primerenca caldrà fer-la encara que no plogui, si el terreny està ben preparat, al arribar les pluges tindrem una bona germinació

aigua camp déu

Aigua [o pluja] per Sant Urbà, lleva vi i no dóna pa

25 maig. S'utilitza per indicar que les pluges durant aquestes dates són perjudicials per a la vinya (afecten la floració, reduint la collita de vi) i no beneficien especialment els conreus de cereals, anunciant una mala anyada en general.

aigua camp mesos sants vinya

Aigua!, que fa la vista clara

Destaca els beneficis de beure aigua neta i aigua clara, especialment en contrast amb el consum de vi, ja que l'aigua és considerada saludable i transparent, ajudant a mantenir el cap clar i la salut en general.

aigua

Aigua, molí i foc, no juguen més que a un joc

Són coses perilloses per pròpia naturalesa i no tenen marxa enrere i el seu únic «joc» és la destrucció o la seva acció destructora.

aigua foc joc

Aigua, ni tan freda que geli ni tan calenta que peli

Tots els excessos fan mal. S'utilitza per recomanar prudència, equilibri i evitar exageracions en accions, decisions o en el tracte personal, cercant una solució intermèdia, assenyada i harmoniosa.

aigua salut

Aigua, que és barata i no emboratxa

Ressalta els beneficis de l'aigua. Destaca que és una beguda econòmica ("barata") i saludable, ja que no té els efectes nocius de l'alcohol ("no emboratxa"). Normalment s'utilitza per valorar la senzillesa i la naturalesa inofensiva de l'aigua.

aigua beure

Aigua, Senyor, que la mar es crema

És una demanda humorística al cel en temps de sequera. Té el seu origen en la cultura marinera i pagesa, i s'atribueix sovint a Sant Elm (patró dels mariners). Segons la tradició, s'invocava quan es veia el "foc de Sant Elm" als mastelers dels vaixells durant les tempestes: els mariners, espantats en veure llums que semblaven foc enmig de l'aigua, demanaven aigua del cel per "apagar" la mar

aigua déu mar

Aiguaders i taverners de l'aigua fan diners

Els primers, venent-la a domicili, i els segons, rebatejant-hi fraudulentament el vi. Per extensió, reprèn aquells que treuen partit fins i tot de les coses que no costen diners

aigua

Aigües blaves

La mar, l'oceà. Sol evocar imatges de mar neta, profunda o paradisíaca, En sentit literal i poètic, s'usa per descriure la mar Mediterrània o estanys d'alta muntanya on l'aigua és tan pura que reflecteix el cel amb intensitat. És un tòpic de la literatura per transmetre calma i bellesa.

aigua mar maneres de dir

Aigües de juny, mals solen dur

La pluja de juny fa malbé la fruita, que ja està madura, aigualeix el raïm i perjudica la maduració dels cereals

camp mal mesos aigua oratge

Aigües moixes

Aigües quietes, mortes, somes, és a dir, que no tenen corrent o en tenen molt poca. Aquesta expressió s'utilitza sovint per descriure l'aigua d'un estany o d'un pantà.

aigua maneres de dir

Aire de ponent, l’aigua fresca i el vi calent

És una dita que als valencians l'usa quan està bufant el vent de l'oest. Aquí, a València aquest vent és càlid i la nostra millor autoprotecció és beure aigua freda o vi sol Quan bufa aquest vent sec i càlid, la saviesa popular recomana beure aigua fresca per a refrescar-se i prendre el vi calent per a evitar problemes de salut, una pràctica sovint associada a la sequedat.

aigua oratge vinya

Aivè! la festa [o la bomba], foc a la barraca i aigua a l'aspersor

S'usa en contextos festius o de celebració, que evoca una actitud d'intensitat, gresca desenfrenada i despreocupació. "Aivè!": Una interjecció d'exclamació, similar a un "ai" o "venga". "La festa / La bomba": Indica que l'esdeveniment és molt important o explosiu. "Foc a la barraca": Indica que s'ha de començar la festa amb intensitat, cremar l'etapa, o divertir-se al màxim. "Aigua a l'aspersor": Afegeix un toc d'humor o acció, a vegades interpretat com a refrescar l'ambient.

aigua foc

Així com l'aigua apaga el foc, així almoina apaga el pecat

La caritat i l'ajuda al proïsme serveixen per expiar pecats. . L'almoina, entesa com a acció generosa i desinteressada, es considera capaç de netejar els pecats i reparar el mal comès, de manera similar a com l'aigua calma l'incendi. No es tracta només de donar diners, sinó d'una actitud de compassió i amor cap al pròxim, fonamental en l'ensenyament cristià sobre la misericòrdia.

aigua foc

Això és aigua de la mar dolça

S'utilitza per a descriure una cosa que no té cap valor, que és una bajanada o que no serveix per a res del que es pretén. Es basa en una contradicció física (l'aigua del mar és salada, no dolça), i per això s'aplica en aquests contextos: Poca substància: Quan algú diu una ximpleria o una mentida òbvia. Engany o desil·lusió: Quan una cosa sembla important o profitosa però acaba sent una pèrdua de temps. Futilitat: Quan un remei o una solució no té cap efecte real sobre el problema.

aigua mar

Això és més clar que l'aigua d'escurar

Aquesta expressió irònica s'utilitza per indicar que una cosa no és gens clara, sinó confusa, fosca o difícil d'entendre, al contrari del que sembla a primer cop d'ull.

aigua maneres de dir

Al bon vi, la meitat aigua

Aquesta és una dita que sol generar sorprensa, perquè sembla anar en contra del que dictaria el sentit comú avui dia. Significa que el vi de molta graduació o molt fort s'ha de rebaixar amb aigua per a poder-lo gaudir millor i, sobretot, per a no emborratxar-se de seguida.

aigua bona vinya beure

Al borratxo fi, no li cal aigua ni vi

Qui està alcoholitzat no beu aigua perquè beu un altre líquid, i no beu vi perquè beu licors o altres begudes més fortes

vinya beure aigua

Al borratxo fi, primer aigua i després vi

Suggereix, amb ironia, que la persona que sap beure busca un equilibri, començant amb alguna cosa lleugera (aigua) per refrescar-se i després gaudint del vi amb moderació.

aigua vinya beure

Al cel panerets, aigua a cabassets

Indica pluja imminent quan s'observen núvols en forma de petits cistells (altocúmuls).

aigua oratge

Al fum, a l'aigua i al foc, tothom els fa lloc

Significa que cal tenir molta precaució amb aquests tres elements, ja que són perillosos i incontrolables si es desmanden. Indica que tothom els respecta i els fa espai per evitar els greus danys que poden causar.

aigua foc

Al gos rabiós, aigua amb ell

S'utilitza per a indicar que a una persona perillosa, irascible o molt inoportuna se l'ha de tractar amb contundència, allunyar-la o tallar-li la possibilitat de fer mal (com calmar un gos amb ràbia).

aigua animals

Al malalt que és de vida, l'aigua li és medecina

L'aigua és essencial. Destaca la importància de la hidratació i els remeis naturals bàsics per a la recuperació. Indica que si el malalt té possibilitats de curar-se (és de vida), l'aigua i les cures senzilles són suficients, sovint contraposant-se a l'excés de vi o medicaments, considerats «metzina» (verí) en excés.

aigua salut

Al malalt que té remei, l'aigua li serveix de medicina

Vol dir que quan la malaltia no és mortal, qualsevol cosa fa profit al malalt.

aigua salut

Al matí tot vi; a la tarda, res d'aigua: i al vespre, vi sempre

És una crítica a qui beu vi sempre. Fa referència a una tradició antiga de consum de vi en detriment de l'aigua, valorant el vi per la seva capacitat energètica i higiènica en temps passats.

aigua vinya beure

Al matí, poca aigua i molt vi.

És una crítica a qui beu vi sempre. Fa referència a una tradició antiga de consum de vi en detriment de l'aigua, valorant el vi per la seva capacitat energètica i higiènica en temps passats.

aigua vinya

Al millor nedador li entra aigua pel nas

Vol dir que fins i tot els més experts poden cometre errors o tenir problemes inesperats. S'utilitza per indicar que les circumstàncies poden superar la fortalesa o habilitat d'algú, per molt bo que sigui.

aigua

Al pa, pa; i al vi, vi; i l'aigua, clara

Cal dir cada cosa pel seu nom, sense dissimulacions, per a no crear malentesos

vinya parlar aigua menjar

Al principi tots els canterets fan l'aigua fresca

Es diu per a restar importància a les novetats, als novençans o a les coses acabades d’estrenar, perquè al principi tot està nou, funciona bé..., però passant el temps van perdent l’efectivitat

aigua

Al qui en ve de mena, l'aigua l'emborratxa

[mena: classe, espècie, manera de ser o qualitat d'una persona o cosa]. Significa que qui té una inclinació, costum o debilitat natural per beure alcohol (venir de mena), li cal molt poc per emborratxar-se, de vegades fins i tot només bevent aigua. Fa referència a la tendència inherent d'una persona, on qualsevol excusa o beguda és suficient.

aigua beure

Al qui pren aigua de setge no li farà mal el fetge

[setge o escrofulària (Scrophularia nodosa) = herba medicinal]. Alaba les excel·lències d’aquesta planta medicinal. S'utilitza per indicar que el consum d'infusions d'aquesta herba protegeix la salut del fetge.

aigua cos huma plantes salut beure

Al ric donar, és tirar aigua a mar

Fer regals o donar diners a guanyar a qui ja en té molts és cosa inútil

diners donar aigua mar

Alguna cosa deu tenir l'aigua, quan la beneeixen

S'utilitza per indicar que, si una cosa té molt d'èxit, és molt buscada o tothom en parla bé, és perquè realment té algun mèrit o qualitat oculta, encara que a primera vista no sigui evident.

aigua

Amb aigua calda apaga hom el foc encès

Sovint s'utilitza de manera metafòrica per dir que qualsevol solució és bona en una emergència. Indica que qualsevol mitjà, fins i tot un de poc convencional com l'aigua calenta, pot servir per apagar un foc. Tot i que l'aigua freda és més eficient per refredar, l'aigua calenta també pot apagar un incendi.

aigua foc

Amb aigua i fems, no hi terra dolenta

Expresa la dependència de les plantes respecte a l'aigua i el fem, indispensables per a crèixer.

aigua

Amb aigua ningú no s'emborratxa

Fa referència a la moderació i la puresa, indicant que prendre aigua és innocu i no comporta les conseqüències negatives de l'alcohol. En sentit figurat es refereix a la simplicitat, la innocència o la falta d'elements essencials per a una acció.

aigua beure

Amb aigua sola no es fa bon brou [o caldo]

Significa que per aconseguir un resultat de qualitat calen els ingredients i l'esforç adequats, ja que amb el mínim indispensable no s'obté res de bo. S'aplica a qualsevol tasca on la manca de recursos o dedicació impedeix l'èxit.

aigua menjar

Amb cargols, figues i naps, aigua no beguis, sinó vi; tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar

Són aliments difícils de pair i s'han d'acompanyar amb begudes fortes. Recomana beure vi en lloc d'aigua quan es mengen cargols, figues i naps. L'expressió "tan fi que cargols, figues i naps vegis nedar" (o "nedant") és una exageració humorística que suggereix que el vi ha de ser molt clar i lleuger, gairebé transparent, com si els aliments hi estiguessin nedant a dins.

aigua animals menjar plantes vinya+1

Amb l'aigua que baixa

Veient que les coses van malament. Amb el merder que hi ha, amb els maldecaps que tenim, tal com van les coses, amb aquest panorama, amb el vent que bufa, mentre no s'alce l'oratge

maneres de dir aigua

Amb la boca plena d'aigua, bufar el foc

Fer coses inútils. Perdre el temps. Metafòricament, indica la contradicció de voler fer una cosa (bufar per avivar o apagar el foc) mentre es fa exactament el contrari (tenir la boca plena d'aigua, que apagarà el foc o impedirà bufar). S'utilitza per advertir sobre la ineficàcia d'una acció o la insensatesa d'intentar quelcom impossible o contradictori.

aigua cos huma foc

Amb malves, aigua i un morter, apotecari vull ser

Fa referència a l'ús tradicional de la malva en la medicina popular per les seves propietats emol·lients i calmants. Històricament, s'ha utilitzat per calmar la tos, irritacions de gola, acidesa d'estómac i problemes intestinals, actuant com a laxant suau. La dita destaca que, amb els elements més bàsics (la planta, aigua i morter), es pot preparar un remei eficaç.

aigua oficis plantes salut