24 de juny. La tradició popular i el refranyer català assenyalen el 24 de juny, dia de Sant Joan, com el moment en què tenim el dia més llarg i la nit més curta de l'any, coincidint aproximadament amb el solstici d'estiu. És una celebració ancestral lligada al foc i al canvi d'estació. Encara que la data astronòmica exacta pot variar lleugerament (generalment entre el 20 i el 22 de juny), la festivitat de Sant Joan (24 de juny) és la referència tradicional per al dia més llarg.
24 juny. Indica que Sant Joan és l'època ideal per batre el blat. Si el clima no ho permet o la collita és tardana, s'ha d'esperar a l'any següent, subratllant la dependència del temps. En sentit figurat es diu quan no hi ha o no es veu intenció de fer alguna cosa i es posposa indefinidament.
24 juny. Bàsicament, que la calor de Sant Joan ens deixa sense forces! Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma. Antigament, el "mal de perdiu i de freixura" (el pit i els pulmons/entranyes) feia referència a aquest cansament general i a la sensació d'ofec o fatiga que provoca el primer pic de temperatura de l'estiu.
24 juny. Aquesta festivitat de la Mediterrània sol commemorar-se encenent focs i prenent el primer bany de l’any. Fa referència a la tradició d'iniciar els banys a rius o mar durant la revetlla de Sant Joan, marcant l'inici de la calor estiuenca. L'expressió implica que, tot i ser el temps del "primer bany", cal anar amb compte perquè l'aigua encara pot ser perillosa o traïdora, a vegades interpretat supersticiosament com que la mar "demana" una víctima.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Marca el temps que hi ha des de la recol·lecció fins la sega. Per Sant Joan, el blat al camp: El cereal ja està madur, sec i daurat, esperant ser segat. Per Sant Pere, el blat a l'era: En menys d'una setmana, el blat ja s'ha hagut de segar, lligar i portar a l'era per començar a batre (separar el gra de la palla).
24 juny. És costum i tradició prendre el primer bany al mar la nit de Sant Joan. Es creia que l'aigua de la nit de Sant Joan estava beneïda o tenia poders especials. Banyar-se a mitjanit servia per netejar l'ànima, curar malalties de la pell i garantir sort per a la resta de l'any.
24 juny. És tradició prendre el bany o remullar-se els peus a la platja o als tolls, al riu, la vespra del 24 de juny. Tradicionalment, el primer bany d'estiu es considera revigoritzant ("pega bé") o perillós per a la salut ("fa dany") segons l'oratge i la temperatura de l'aigua.
24 juny. El 24 de juny es comença a segar, es fan garbes amb les espigues, que es deixen assecar al sol abans de dur-les a l’era per batre-les.
24 juny. Indica l'inici definitiu de la calor estiuenca al voltant del 24 de juny. Aquesta dita subratlla el canvi d'estació i l'augment de les temperatures, sovint associat amb la revetlla i el solstici d'estiu.
24 juny. Indica que, al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu), els pollets de cigonya ja han crescut prou per sortir del niu i començar a volar. L'absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Marca l'inici de la preparació per a la seva migració. Encara es quedaran unes setmanes, però per Sant Joan ja deixen de ser ocells estàtics al niu per convertir-se en ocells de ple vol.
24 juny. Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres de la casa de la nóvia com a obsequi. És un costum lligat als ritus de festeig i sortilegis amorosos de la revetlla.
24 juny. És la inspecció que fa el pagès per preveure com anirà la collita de la tardor. Per Sant Joan, els fruits secs encara són verds, però ja tenen la mida suficient per saber si l'any serà bo. És el moment clau per a les nous. De fet, hi ha la tradició de collir-les precisament la nit de Sant Joan, quan encara són verdes i tendres per dins, per elaborar l'aiguardent de nous o la ratafia.
24 juny. Es refereix al creixement de les plantes en aquesta època. La vegetació arriba al seu punt d'equilibri i esplendor abans que la calor de juliol les comenci a assecar. També s'associa a la tradició on, gràcies a la màgia de la revetlla (amb les fogueres i el vi), era un moment de disbauxa on les jerarquies es relaxaven i tothom era igual davant la celebració del foc.
24 juny. Fa referència al canvi d'hores de llum al voltant del solstici d'estiu. Indica que, després de la nit més curta, els dies comencen a escurçar-se ràpidament o que el dia arriba a la seva màxima durada. Durant tot el mes de juny, el dia ha anat creixent a "passes de gegant" fins a arribar al seu màxim. Encara que ens sembli que l'estiu comença, a partir de Sant Joan el dia comença a escurçar-se. Per això, molts diuen que el dia "fa una passa de gegant" cap avall, cap a la foscor.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Robert Abat: 29 abril Sant Marc: 25 abril. Aquesta dita popular agrícola catalana marca el calendari per al conreu de l'ordi. Aquest refrany Subratlla la importància de la precisió temporal en l'agricultura tradicional per assegurar una bona collita, especialment en zones on el cicle s'avança.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. Utilitza l'estat del cultiu a l'abril (Sant Jordi) per predir la qualitat de la collita al juny (Sant Joan). Indica que si la planta està desenvolupada (canella/espigat) aviat, promet un bon rendiment, colltorçat (madur) per al juny.
23 abril. Indica que si per Sant Jordi (23 d'abril) ja es veuen espigues d'ordi escampades pel camp, la collita està assegurada, avançada i serà bona, permetent al pagès tranquil·litzar-se.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses. Resumeix la tradició del 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, on l'amor (rosa) i la cultura (llibre) omplen els carrers. És una festivitat centrada a regalar aquests dos elements a persones estimades.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. En aquesttes dates d’abril ja es pot calcular el volum de cereals. El voltant del 23 d'abril (Sant Jordi) és el moment ideal per llaurar o conrear l'ordi, assegurant que per Sant Robert (29 d'abril) ja estigui cobert. Si s'espera fins a Sant Marc (25 d'abril), es considera massa tard per a aquestes tasques al camp, ja que l'ordi ha d'espigar.
23 d'abril. És un refrany popular català que assenyala que, al voltant del 23 d'abril, la collita de l'ordi està avançada, espigada i a punt per ser lligada en garbes, indicant una bona collita propera. Aquesta dita prediu l'estat del camp i el temps de sega, essent una observació del cicle agrícola.
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. Ja es pot calcular el volum de cereals.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada a les roses com mostra d'amor a la parella
Sant Jordi: 23 abril. Santa Creu: 3 maig. Haurà estat un any bo per a la vinya.
Sant Jordiet: 23 abril. Sant Marquet: 25 abril. És una dita popular que destaca la importància de la precisió en el calendari agrícola per a la sembra dels cereals.
19 març. Comença a brotar la soca de la vinya. Després de la poda hivernal, ens acostem cap a la brotació.
19 març. S’acosta el bon temps primaveral. Una vegada han arribat i s'han instal·lat, les orenetes deixen de refilar tant i es posen "mans a l'obra" a buscar fang i palla per construir o restaurar els seus nius. Ja no és temps de cantar, sinó de treballar.
19 març. [Crosta: els primers brots]. És un senyal tradicional de l'activitat agrícola i el començament de la brotació a la vinya. Els ceps comencen a despertar de l'hivern i els primers brots es fan visibles, marcant l'inici de la primavera.
19 març. [tirejar: Formar tira, disposar-se en tira els ceps o els arbres d'un camp]. Les vinyes comencen a brotar. Per Sant Josep, amb la caloreta de març, la vinya fa la primera estirada. Les gemmes s'unflen i comencen a sortir els primers brots verds que "tiren" cap amunt.
19 març. Les orenetes tornen dels seus quarters d'hivern per niar, marcant l'inici de la primavera. Es considera que per aquesta data ja haurien d'haver arribat al seu lloc habitual.
19 març. Aquesta expressió indica l'arribada de la primavera, moment en què els ocells comencen el seu període de cria, festeig i construcció de nius, coincidint amb l'augment de les temperatures i els dies més llargs.
19 març. [Múrgola: Bolet comestible (Morchella sp), amb el capell alveolat, ovoide i de color bru, molt apreciat]. Aquest refrany indica que, pels volts del 19 de març (Sant Josep), comencen a brotar les múrgoles, uns bolets de primavera molt preuats, coincidint amb l'inici del bon temps i el despertar de la natura. Tot i que "treu el bec" és la forma més habitual, també s'associa a l'inici de la brotació del cep.
19 març. [El pàmpol és la fulla del cep]. El dia de Sant Josep, la fulla del cep, el pàmpol, comença a treure el cap. Tradicionalment, tindre els ceps amb pàmpols a mitjan març és senyal d'una collita primerenca i generosa, sempre que el fred no "arrisque".
19 març. [puput: Au insectívora (Upupa epops), Cos de color ocre-rosat, amb ales i cua ratllades i cresta de plomes al cap]. Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí. Indica que, per aquesta data, l'ocell migrador ja hauria d'haver tornat; si no s'ha vist ni sentit, es considera que ha mort o s'ha perdut pel camí (és la manera dramàtica i rotunda que té el refranyer de dir que la natura ha patit algun trasbals, un hivern massa llarg o una mala travessia migratòria).
19 març. Aquesta expressió indica l'arribada de la primavera, moment en què els ocells comencen el seu període de cria, festeig i construcció de nius, coincidint amb l'augment de les temperatures i els dies més llargs.
19 març. Les vinyes comencen a brotar. Verdejar" significa que el brot ja s'ha obert del tot i les fulles noves comencen a cobrir el sarment. Des de lluny, els bancals de vinya canvien el color marró de la terra pel verd clar de la vida nova.
7 gener. Referent a la llargada del dia. El dia ja comença a allargar-se de manera notòria, metafòricament descrit com "cent passes de marrà" (un marrà és un xai mascle o moltó)
7 gener. Cal dossificar-lo bé fins que arribin les noves collites. "Guarda el vi i guarda el pa" és un consell d'austeritat. Si has gastat massa durant les festes, Sant Julià t'avisa que has de racionar les reserves per poder arribar fins a la primavera sense passar gana ni sed. Antigament, si el gener era molt cru i els camins quedaven tallats per la neu, dependre del que tenies a casa era vital. Sant Julià marca l'inici de la "quarantena" d'hivern on cal ser previsor.
6 agost. La dita assenyala l'evolució del fruit del noguer, que cap a l'abril ja comença a tenir un gust incipient, avançant la maduració que serà completa més tard.
17 setembre. Indica l'inici de la transhumància per traslladar el bestiar a zones més càlides.
2 desembre. Fa referència a l'arribada del fred intens a principis de desembre en què aquest comença a ser generalitzat..
2 desembre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener.
10 agost. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
10 agost. Cap al 10 d’agost ja hi ha figues
18 octubre. És el pronòstic de la primera nevada! "Fer el cluc" o "estar a la cluca" vol dir que la neu ja treu el cap, que fa l'ullet o que ja es comença a assentar als cims més alts. Ja podem anar traient les flassades i preparant el llenyer, perquè el fred no trigarà a baixar a la plana.
18 octubre. És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern, assenyalant l'inici tradicional de la matança del porc, coincidint amb el fred, i la finalització de la verema per a posar el most al cup.
18 octubre. És la data marcada al calendari dels caçadors i observadors d'ocells. És època d’abundor de l’espècie. És el moment àlgid de la migració: amb els primers freds que els tords comencen a creuar els nostres cels buscant terres més càlides.
18 d'octubre. Indica que aquesta data és el moment tradicional per iniciar la sembra del blat a Catalunya, ja que les pluges de tardor solen humitejar la terra. És un refranyer agrícola que aconsella sembrar "moll o eixut" per aprofitar la temporada.
18 d'octubre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor… És la descripció perfecta del ritme de la natura: a mitjan octubre, el fred fa que l'eriçó (el palluc) s'obri i deixi anar el fruit. Aquests "nou dies" de marge són els que necessita el pagès per collir-les, triar-les i portar-les a la Fira de Sant Narcís de Girona (el 29 d'octubre) o a les fires de Tots Sants, on les castanyes són les reines absolutes.
18 d'octubre. Es diu perquè per la festa de sant Lluc és l'època bona per collir les nesples, ja que és quan estan madures. Es posen al palluc (la palla o un lloc fosc i sec) no per guardar-les, sinó perquè s'han de madurar a la força. Si te les menges acabades de collir de l'arbre, són aspres i t'estiren la llengua; necessiten uns dies de repòs a la palla per tornar-se dolces i toves.
18 d'octubre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Doncs en octubre és el moment de collir abans les verdes per adobar-les (senceres, partides, etc)
18 octubre. Aconsella als agricultors tenir sembrat el cereal abans d'aquesta data, independentment de si el temps és sec o plujós. Indica el moment òptim de la tardor per sembrar abans que les pluges intenses dificultin les tasques al camp.
18 d'octubre. El pagès ho intenta ("sembro si puc"), però sap que el temps ja va a la contra i que la terra es comença a refredar massa. És la lliçó del pagès que sap que, a partir d'aquesta data, la terra ja es torna massa freda i humida, i la llavor corre el risc de podrir-se abans de germinar. És el límit de la tardor: si no ho has fet abans de Sant Lluc, ja has fet tard.
18 octubre. Totes aquestes espècies d’aus migrants hivernen ací. El caçaaranyes (el bitxac) arriba amb els primers freds de la tardor, mentre que el duc (o el mussol, segons la zona) busca recer o canvia de costums quan la nit s'allarga massa. És la imatge del relleu natural: uns venen i els altres se'n van, marcant que l'estiuet ja és història i l'hivern ensenya les dents.
18 d'octubre. Totes aquestes espècies d’aus migrants hivernen ací. Sant Lluc és la data que marca l'arribada dels ànecs salvatges ("ànec de mar") a les zones humides i el moment òptim per al consum dels ànecs domèstics (muts).
24 febrer. Es per aquesta festivitat quan solen aparèixer les primeres orenetes
24 febrer. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
24 febrer. La dita destaca la transició hivern-primavera, on l'arribada de les orenetes anuncia el bon temps i la partida dels tords, que busquen climes més freds.
14 maig. [Se celebrava tradicionalment el 24 de febrer abans de la reforma del calendari litúrgic posterior al Concili Vaticà II, que la va traslladar al 14 de maig]. Maig és el mes de les flors i dels apariaments de moltes aus, coincidint amb l'esclat de la primavera.
24 febrer. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
24 febrer. La "passa de ca" és una metàfora que indica que el dia s'allarga de manera ràpida i visible, a la mateixa velocitat que un gos fa una passa.
19 agost. Marca el moment òptim quan el fruit comença a madurar i caure, indicant que la temporada de recol·lecció ha començat.
11 maig. Hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred. Tot i que el sol ja crema, la "glaçada de Sant Mamet" pot arribar de nit i cremar els brots tendres de la vinya o les hortalisses. Fins a aquesta data, més val no desar la roba d'abrigar ni "fer el canvi d'armari", perquè l'hivern sempre guarda una última bala a la recambra.
11 maig. Indica que aquests productes no estan en el seu millor moment o no són bons per al consum. Ni caragol: Amb la calor i la falta de pluge, els caragols es "tanquen". Ni pollastre: Els pollastres nascuts a la primavera encara són massa joves i no tenen la mida per ser consumits. Ni peix: Coincideix amb èpoques de veda o de canvi en les corrents marines que feien que la pesca no fos tan abundant o de qualitat. Ni bolet: Els bolets de primavera (com les murgues) s'acaben.
Sant Marc: 25 d'abril. Santa Creu: 3 de maig. La dita destaca el moment en què la natura ja està plenament activa. Les referències al "llop" (o "gat/bon gat" en contextos més domèstics o de zona) il·lustren el cicle reproductiu salvatge o domèstic que es fa evident amb el bon temps. Sant Marc: Quan es considera que neixen les cries. Santa Creu: Quan les cries ja són prou grans per ser vistes o s'enlairen.
25 d’abril. Indica que amb l'arribada d'aquesta data el maig ja és a prop. Com que només falten sis dies per acabar l'abril, el refrany ens recorda que el canvi de temps i l'esclat de la primavera són imminents.
25 abril. [Papamosques ((Ficedula hypoleuca): Au insectívora. Bitxac (Saxicola rubicola): Au menuda insectívora]. Fa referència a l'arribada d'aquests ocells migratoris.
25 d'abril. Aquesta dita celebra l'arribada definitiva del bon temps i l'allargament de la tarda. Per Sant Marc, la llum ja permet fer vida a l'exterior fins tard, i era tradició sortir a berenar a la font o al camp per celebrar-ho.
25 d'abril. A San Marc, l'aigua és present, tant en forma de precipitació com en terreny humit i els bassals s'omplen, assegurant una bona collita.
25 d'abril. Ens ve a dir que per Sant Marc, que s'escau en el mes d'abril, el melonar, ja sembrat, no ha d'ésser nascut encara; que ho farà per l'estiu i que cal tenir-ho tot apunt per regar-lo, si cal, en aquest mateix mes.
11 novembre. Indica que per Sant Martí el vi de la collita de l'any ja sol estar fet i és el moment de comprovar-ne la qualitat. L'acte d'aspirar: Fa referència a ensumar-lo o tastar-lo per verificar que el curs de la fermentació ha estat normal i que el vi ja es pot començar a consumir o "encetar".
Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Per l'11 de novembre obrim la bota per deixar-lo respirar o tastar com va la cosa, però no és fins a les festes de Nadal quan el vi ja té el cos i el repòs necessari per ser el protagonista de la taula. Una cosa és el vi novell i l'altra el vi que ja ha "fet el seu curs".
11 novembre. És quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre. Per Sant Martí el vi ja ha fermentat prou per ser vi novell, un producte fresc i de temporada que tradicionalment es consumeix fins a la Candelera.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Assenyala que per Sant Martí la neu ja és a les muntanyes (el pi), i cap a Sant Andreu el fred s'ha generalitzat i la neu arriba a tot arreu, marcant la fi de l'«estiuet de Sant Martí».
11 novembre. És el manual de supervivència i convivència de la vida rural en una sola frase. Matar el porc: Garanteix el subministrament de carn i greix per a tot l'any. Les olives al topí: Indica el moment de posar-les en conserva (el topí és l'olla de terrissa) amb aigua, sal i herbes. Beure el vi i convidar el veí: Remarca la part social; no és només omplir el celler, sinó celebrar l'abundància amb la comunitat. És el resum perfecte de la tardor mediterrània: feina feta, rebost ple i germanor
11 novembre. Aquesta dita fa referència a la manca d'aigua que solia haver-hi a mitjan novembre. En aquella època, la sequera de tardor sovint feia baixar tant el cabal dels rius que els molins fariners (que funcionaven amb la força de l'aigua) s'havien d'aturar perquè la mola no tenia prou potència per girar.
11 novembre. Ve a dir que els ocells en general busquen llocs més càlids on passar l’hivern, per bé que els teuladins solen residir tot l’any sota les teules o en els forats de les cases.
11 novembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent i d’evitar que atraga insectes. Una vegada s'ha obert la bota per tastar el vi novell o fer el tràfec, cal tornar-la a tapar ràpidament. Si el vi queda massa temps en contacte amb l'aire, es pot oxidar o convertir-se en vinagre.
Sant Martí: 11 novembre. Cap d'Any: 1 gener. Per Sant Martí és quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre, que és una delícia perquè és fresc i nou. Al cap de poc més d'un mes, per Cap d'Any, si encara en beus amb la mateixa alegria o si s'ha abusat de la bota, les conseqüències (la ressaca o el mal de cap) són molt més dures.
11 novembre. Són sistemes de pesca. El xarambecu és un ormeig de pesca format per un cordill llarg, cabdellat al voltant d'un suro quan no s'utilitza, que du un parell d'hams a l'extrem. El volantí du lligat a l'exterm del cordill dues canyes entrecreuades, d'on pengen sengles hams. Ambdós ormeigs s'usen des de dalt d'un petit bot.
11 novembre. Fa referència al fet que, amb l'arribada de l'estiuet de Sant Martí, les temperatures de l'aigua encara són suaus i molts peixos (com els de roca o els que busquen la calor del litoral abans del fred de desembre) són més fàcils de pescar. És l'última oportunitat d'aprofitar el bon temps a la vora del mar abans que les tempestes de l'hivern ho facin impossible.
11 novembre. És quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre. Alçar la bota és el senyal que la feina al camp ha acabat i comença el temps de gaudir del fruit. També simbolitza: L'alegria de la collita: Celebrar que el vi ha sortit bo i l'hospitalitat: Convidar a qui passa pel celler a fer un glop.
11 novembre. Aquesta dita és el crit d'alerta per als agricultors! Fa referència a la necessitat urgent de recollir els últims fruits de la terra (especialment les olives) abans que el mal temps de finals de novembre ho faci malbé tot. "Apreta" o "afaanya't" recorda que l'estiuet de Sant Martí és breu i que, després, el fred i la pluja poden impedir l'entrada als camps. Un cop collit tot, el pagès ja es pot retirar a les feines de dins del magatzem o del celler.
11 novembre. D'aquesta lluna vella actual diuen els almanacs que farà créixer les ventades i els temporals de ponent. Som als dies per a tastar el vi jove d'enguany, el primer producte elaborat després de la fermentació. Estableix l'almanac tradicional que al novembre el bon pagès ha de vendre el seu poltre i durant aquests dies es recomana tallar la llenya per a la foganya. Dura més al foc i no fa gens de fum.
11 novembre. [boquir=Cobrir el boc a les cabres]. És temps de fecundar-les, en què es fa la recria del bestiar cabrum.
11 novembre. Uneix els dos protagonistes de la temporada: les castanyes (que ja han passat el punt àlgid de Tots Sants) i el vi novell (que s'acaba d'encetar). La dolçor i la textura farinosa de la castanya calenta ajuden a passar la força del vi jove, que encara té tota la "pujada" de la fermentació recent.
11 novembre. Resumeix perfectament el ritual que s'ha de seguir amb el vi novell per no fer-lo malbé: Destapa: El moment de l'expectació, obrir la bota per primer cop. Tasta: Comprovar si el vi ha sortit bo, si és clar o tèrbol, i si té el punt just de dolçor. Tapa: El pas més important. Si la bota es queda oberta "agafa aire", el vi s'oxida i es perd tota la feina de l'any.
11 novembre. [coquí = avar, mesquí]. Significa que la durada de la llum solar és molt curta, gairebé «avar» o mesquí. En aquesta època, l'hivern s'acosta, el fred arriba i els dies escurcen ràpidament, marcant l'inici de les jornades curtes de novembre.
11 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Encara que durant el dia el sol pugui escalfar una mica, el refrany ens adverteix que el fred d'hivern ja ha sortit de casa seva i avança cap a nosaltres sense pausa. És el moment de treure les mantes i tancar bé les escletxes.
11 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Encara que durant el dia el sol pugui escalfar una mica, el refrany ens adverteix que el fred d'hivern ja ha sortit de casa seva i avança cap a nosaltres sense pausa. És el moment de treure les mantes i tancar bé les escletxes.
11 novembre. Marca el moment tradicional de la matança del porc i per tant deixa de grunyir, coincidint amb l'arribada del fred necessari per conservar la carn.
11 novembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent i d’evitar que atraga insectes. Una vegada s'ha obert la bota per tastar el vi novell o fer el tràfec, cal tornar-la a tapar ràpidament. Si el vi queda massa temps en contacte amb l'aire, es pot oxidar o convertir-se en vinagre.