11 juny. Fa referència a la creença popular que si plou en aquesta data, s'inicia un llarg període de pluges de quaranta dies. Malgrat tanta aigua, la dita subratlla la fragilitat del cultiu, suggerint que ni tan sols amb pluges constants la carbassera sobreviu, subratllant la incertesa agrícola.
11 juny. Vaticina un període llarg d'inestabilitat meteorològica, amb molta pluja, que s'estén quaranta dies ja sigui abans ("al davant") o després ("al darrer") d'aquesta data. Se sol interpretar com l'arribada de les tempestes d'estiu.
11 juny. Vaticina un període llarg d'inestabilitat meteorològica, amb molta pluja, que s'estén quaranta dies.
11 juny. Antigament per aquests dies s'acostumaven a plantar les carabasses i els fesols i està demostrat que dóna bon resultat, i per tant actualment també es continua fent. S'estira el carbasser fa referència al ràpid creixement de la planta en aquest moment, assegurant una bona collita si es fa en aquesta data.
11 juny. Indica que és el moment òptim per plantar les carbasses, assegurant així un bon creixement i collita. És un consell tradicional agrícola que situa la sembra en ple inici de l'estiu, garantint la calor necessària per al fruit.
11 juny. És la data límit ideal per plantar fesols. Si no es fa personalment, s'ha d'encarregar ("o fes-ho fer") per garantir una bona producció.
11 juny. Indica el moment ideal per plantar o sembrar carabassers (o els fesols) per assegurar una bona collita. Aquesta tradició agrícola aprofita la calor de l'època per al creixement ràpid de la planta.
11 juny. [Perdigot = mascle de la perdiu]. Ho diuen els caçadors. Indica que cap a mitjans de juny, qualsevol perdiu (perdigot) és bona per a la caça o el consum, ja que és quan comencen a sortir. També s'interpreta sovint com una dita que significa «més val poc que res» o que en temps d'escassetat s'accepta qualsevol cosa.
20 d'Agost. [Gec: Peça de vestir que cobreix el tronc, amb mànigues i sense faldons]. Indica que, a les acaballes d'agost, el temps comença a refrescar, especialment al vespre o al matí, fent necessari cordar-se la jaqueta o gec.
12 març: Sant Bernat Bisbe. Fins aquest moment, el sol rodava molt baix i no es notava el forat de la teulada; però cap a mitjans de març el sol ja té prou alçada per entrar per les obertures (forats o finestres) de les cases, evidenciant l'allargament dels dies i l'arribada de la primavera.
Sant Bernat Calbó: 25 octubre. El refranyer alerta que el 25 d'octubre ja cal anar ben abrigat, amb la jaqueta tancada i també la testa coberta.
3 febrer. Fa referència al moment ideal per al consum i la plantació d'alls, aprofitant que la planta comença a créixer. Aquesta tradició marca el pas de l'hivern, associant aquest producte amb la salut i el bon temps, essent Sant Blai el patró dels alls.
3 febrer. Les seves conseqüències duren molt de temps. Indica que si glaça per Sant Blai, es preveu un mes de febrer fred amb gebrades perllongades, assegurant així gairebé 30 dies més de fred intens. És una predicció tradicional sobre el temps hivernal per a la resta de l'hivern.
3 febrer. Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa
3 febrer. Aconsella als agricultors aprofitar aquesta data, coincidint amb l'inici de la primavera, per plantar o sembrar amb tranquil·litat i sense presses. Indica que el temps és favorable per a les tasques del camp en aquesta època.
3 febrer. Sant Blai és l’advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa
3 febrer). La llum del dia va allargant-se, i amb ella, els treballs agrícoles. Forma part de la dita tradicional sobre el cicle de la llum, on la jornada es fa notablement més llarga que al desembre, descrivint aquest augment com un pas gran i ràpid, com el d'un cavall.
3 febrer. L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Indica l'inici del retorn de les cigonyes dels seus quarters d'hivern. La tradició diu que si ja n'han tornat per aquesta data, el temps serà favorable, mentre que si no se'n veuen, es preveu un mal any.
3 febrer. Sant Blai és l'advocat dels alls. Els alls millors, i sobretot els més coents, són els que se sembren el dia de la seva festa.
3 febrer. [godall=porc menut]. Marca l'època tradicional per castrar els mascles joves del porc (godalls) que no s'han de destinar a la reproducció, aprofitant que el fred intens de l'hivern evita infeccions i ajuda a la cicatrització.
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Si no tornen, augura un hivern llarg amb fred, gelades o neu. La dita subratlla la importància de l'arribada dels ocells per a l'inici de la primavera.
3 febrer. És el senyal que la natura es reactiva. El febrer és un mes bo per a la posta de l'aviram. Com que el dia ja ha crescut una mica i el fred més cru comença a afluixar, les gallines es desvetllen i comencen a pondre ous en abundància.
3 febrer. Abans durant sant Blai l'arribada de les cigonyes era un símptoma de la proximitat de la primavera, però actualment n'hi ha que es passen tot l'any aquí,. El fet que els hiverns siguin més suaus és un dels factors que segur que han empès les cigonyes a no marxar
3 febrer. L’arribada o l’absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. indica que cap a aquesta data les cigonyes solen tornar de l'emigració, augurant l'arribada del bon temps. Si les cigonyes no apareixen pels cels en aquest moment, és un senyal meteorològic que encara persistiran el fred, la neu i les glaçades.
3 febrer. Indica que per aquesta data, en ple hivern, encara és molt probable trobar neu o fred intens al camí o als passos de muntanya. És una dita meteorològica sobre la persistència del fred.
3 febrer. Al febrer acostuma a nevar. Les nevades poden ser molt intenses i acumular grans gruixos de neu, fins i tot cobrint l'alçada d'un cavall.
3 febrer. S'han acabat els de l'any anterior, i encara no es poden emprar els de l'any actual. S'interpreta generalment com un consell agrícola que indica que al voltant d'aquesta data ja no s'han de plantar o sembrar alls ni cebes, ja que s'ha passat el temps òptim per al seu cultiu.
3 febrer. És un bon moment per a la plantació d’algunes varietats amb la punta del gra cap amunt, per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera
3 febrer. És un bon moment per a la plantació. Com que el dia ja ha crescut prou i la terra comença a desvetllar-se, el pagès ja pot sembrar gairebé de tot amb la confiança que la llavor tirarà endavant.
3 febrer. És un bon moment per a la plantació d'algunes varietats (amb la punta del gra cap amunt), per aprofitar les pluges hivernals a les portes de la primavera.
3 febrer. És un refrany que celebra l'allargament dels dies i l'entrada cap a la primavera. La frase indica que s'ha guanyat una hora de llum a la vesprada ("per dalt") i una altra al matí ("per baix") en comparació amb els dies més curts de l'hivern.
3 febrer. Per aquestes dates, el dia ja s'ha allargat prou perquè un treballador del camp pugui fer un jornal sencer de sol a sol. Després del solstici d'hivern, quan els dies són molt curts, arribar a principis de febrer marca el retorn a les jornades laborals completes gràcies a l'increment de la llum natural. És temps de treballar complidament la terra perquè s’oxigene, de podar arbres i fer-ne cremes, de plantar...
6 octubre. Referida 'a la febrositat de la feina de batre amb gran activitat per aquest temps
26 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli.
26 setembre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor…
16 setembre. Al setembre sol fers-se el moviment migratori d'aquestes aus
23 novembre. [de calent = de debò, de valent, de veritat, amb gana]. Marca l'entrada definitiva del fred rigorós de la tardor-hivern. El joc de paraules "apreta el fred de calent" és una ironia típica del refranyer català: vol dir que el fred arriba amb molta intensitat o força ("de valent"), malgrat que utilitzi la paraula "calent" per fer la rima. És el moment en què tradicionalment es diu que cal treure la roba de llana i encendre les llars de foc.
23 novembre. Marca l'entrada definitiva del fred rigorós de la tardor-hivern. Quan diem que el fred "reganya les dents", fem referència a la sensació de tiritar o de tenir les dents claquejant pel fred intens que ja es nota a finals de novembre.
23 novembre. Les boires de les inversions tèrmiques pròpies del final de la tardor i del principi de l'hivern solen donar pas als dies de vent del nord fred i intens.
25 octubre. [tupí = olla menuda amb una ansa]. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Les olives per confitar verdes, es colliran abans.
9 octubre. El 9 d’octubre se celebra a València el naixement de l’antic Regne de València amb artificis pirotècnics i dolcets de massapà
Antigament, en tal dia com avui, les confraries de pescadors celebraven llur diada amb ofici solemne i jocs de cucanya
13 juliol. Antigament, l'escola acabava aquest dia i la mainada deia això amb goig
13 juliol. Estem ja a meitat de juliol i arribem a la plenitud de la calor estiuenca, la qual cosa pot afectar a les collites.
13 abril. Entrem en el periode d'allargament del dia, on les hores de sol predominen
26 desembre. Vol dir que per Sant Esteve el dia ja comença a allargar-se una mica.
26 desembre. Es diu per significar que aquelles festes tothom procura passar-les a casa seva.
Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Com va allargant-se el dia.
14 agost. Estem en ple estiu i la temperatura de la mar ha pujat uns graus.
Sant Felip: 3 maig. Sant Jaume: 25 juliol. Aquest refrany el deien els qui compraven i pagaven al comptat. Aconsella comprar a crèdit a la primavera (Sant Felip, segons la tradició) i liquidar els deutes a l'estiu (Sant Jaume), afavorint la bona reputació econòmica i la gestió de la tresoreria.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
26. maig. És el moment en que l'avellana arriba al seu estat de maduresa i cau a terra
26 maig. L'avellana es cria dins d'una beina i guaita l'exterior.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Tristany: 12 novembre. El dia s'escurça, i abans, quan no hi havia llum elèctrica, la gent comprava espelmes per encendre i fer llum al vespre. Antigament, això volia dir gastar més cera i candeles, d'aquí els "guanys" dels cerers. És el moment en què es començaven les "vetlles" a la vora del foc, necessitant il·luminació artificial per poder cosir, desfullar panotxes o explicar històries.
4 octubre. [L'ormeig fa referència a tot el conjunt d'eines i estris necessaris per a la verema (portadores, galledes, tisores, carros). "Llevar-lo" vol dir recollir-ho tot, netejar-ho i guardar-ho fins a l'any que ve]. Un cop el raïm ja és dins el celler fermentant, el pagès deixa la vinya i es concentra en les feines de l'alcofoll o la sembra dels cereals.
4 octubre. És hora d'haver-lo sembrat. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
4 octubre. És la data en què el tord (ocell migratori per excel·lència) ja ha d'haver arribat des del nord d'Europa als nostres boscos. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara. L'arribada del tord coincideix amb la maduració final de l'oliva i la verema tardana. L'ocell ve a buscar el fruit, marcant el ritme de la natura.
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
4 octubre. Indica l'arribada dels primers freds importants de la tardor. Aquesta dita popular assenyala el canvi d'oratge, on l'octubre comença a portar temperatures més baixes, sovint coincidint amb el moment de sembrar el blat.
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera. Després de les pluges de setembre i els primers freds, la terra està flonja, humida i amb la temperatura justa perquè la llavor no es podreixi ni s'assequi. Sembrar ara garanteix que el cereal tingui força abans que arribin les gelades de debò de desembre i gener.
4 octubre. És un refrany mallorquí que indica que a principis d'octubre, les magranes ja estan madures i a punt per a ser consumides. Aquesta dita popular fa referència a la temporada de collita d'aquesta fruita.
1 setembre. [Batre: consisteix a colpejar les branques amb vares llargues perquè caiguin les nous que ja són madures]. És temps de batre els noguers que encara no s'han batut.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Indica que els dies s'escurcen, provocant que ja fosca d'hora i calgui encendre el gresol (llàntia d'oli) per filar al vespre
1 setembre. És l'època tradicional per a la collita del cànem. Aquesta dita marca el final del cicle agrícola d'aquest cultiu i el començament de les feines de preparació de la fibra per al filat, coincidint amb l'acostament de la tardor.
1 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli per fer les feines de casa o del taller. Des de l'1 de setembre fins a la Pasqua, la foscor domina la jornada laboral i domèstica. Per Pasqua (a la primavera), amb el canvi d'hora natural i l'arribada del bon temps, el gresol ja no cal i la gent pot sortir al carrer a gaudir del sol ("anar a prendre el sol").
1 Setembre. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Marca l'inici de la temporada de filar. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Aquest refrany marca el final de l'estiu i l'inici de les feines de filar i de casa, ja que els dies comencen a escurçar-se i es torna a l'activitat habitual.
1 setembre. [gresol o cresol = làmpada d’oli]. Recomana preparar el gresol (làmpada d'oli) perquè la llum natural comença a escassejar i calia il·luminació artificial per seguir filant, teixint o treballant, especialment per a les dones de casa durant les llargues vesprades que s'apropen.
1 setembre. Aquesta dita fa referència al caràcter agredolç que té el mes de setembre. El mes de setembre és un moment de gran activitat però també de molta incertesa meteorològica. Les set alegries: Representen les collites que ja estan a punt o s'estan recollint, com la fruita seca (nous, ametlles), la verema i les pomes. Els cent neguits: Es refereixen a la por a les tempestes típiques de setembre ("les bromes"), que poden fer malbé la collita en l'últim moment o provocar inundacions.
1 setembre. Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia per seguir treballant a la tarda. Setembre era el mes en què tothom encarregava la roba d'abric per a l'hivern, per tant, els sastres tenien molta feina i havien de fer hores extres sota la llum artificial.
16 maig. [Granat: madur i ben format dins la tavella]. Indica que cap la festivitat de Sant Honorat), els pèsols ja han assolit la seva mida màxima, estan plens i és el moment ideal per collir-los.
17 de novembre. La bonança de la tardor generalment s'acaba al novembre. A un mes de l'hivern, sembla que el fred es fa sentir.
15 maig. Indica que per Sant Isidre les espigues de blat ja han d'haver assolit una alçada uniforme, indicant un bon creixement. Si el blat no està "igualat" per aquesta data, es considera que el cultiu no ha prosperat correctament o que no serà tan productiu.
15 maig. Indica que a mitjans de maig encara no és el moment òptim per al desenvolupament dels melons. Suggereix que per a aquesta data el melonar no hauria d'haver nascut i, fins i tot, que encara no s'hauria de sembrar. Reflecteix la saviesa popular que la terra o el clima poden no ser prou càlids per al creixement dels melons, recomanant esperar abans de sembrar-los.
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Aquestes fruites ja són visibles. Indica que pels volts de Sant Jaume i Santa Anna els fruits del raïm i la magrana comencen a canviar de color, és a dir, a «pintar» o madurar, marcant l'avanç de l'estiu cap a la collita.
25 juliol. Les que hi ha en aquestes dates són les que resten després de la purga i que per tant "hi seran" a l'hora de la collita. Diu que si veus "una oliva ací i una altra allà" (és a dir, si l'arbre no sembla exageradament carregat però té fruit repartit), ja és suficient. "Ves-ten a casa, que prou n'hi ha" convida a no ser cobdiciós i a donar-se per satisfet amb una collita equilibrada que l'arbre pugui madurar bé.
25 juliol. [pauma = margalló, és una variant de la palmera]. Aquesta dita popular catalana fa referència al moment idoni per assecar al sol la pauma (fulles de margalló) per a l'artesania, generalment cap a Sant Jaume. L'exposició al sol permet que la fibra s'aclareixi, tornant-se blanca i suau per poder treballar-la correctament.
Sant Jaume: 25 juliol. Mare de Déu, del llit:15 agost. Fa referència a la cacera i al comportament del conill durant els mesos més calorosos de l'estiu, quan la xafogor és més intensa. Amb les temperatures extremes d'aquesta quinzena (la canícula), els conills eviten sortir a camp obert durant el dia per no quedar-se "socarrats". A partir de finals de juliol és molt difícil trobar conills fora del catau; s'amaguen a les fondalades o sota terra ("al llit") buscant la fresca.
25 juliol. Tot i que la collita general de l'avellana per assecar és més tardana (setembre, per Sant Gil), a finals de juliol l'avellana ja té el gra format i es pot començar a "clavar la dent".
Sant Jaume: 25 juliol. L’Assumpció de la Mare de Déu: 15 agost. [Pintar = mostrar-se, despuntar, brotar, manifestar-se] . Aquest refrany descriu el procés de verolada del raïm, quan els grans canvien de color i comencen a acumular sucre entre el 25 de juliol i el 15 d'agost.
25 juliol. Assenyala el temps que apareix el raïm primerenc, conegut precisament per «raïm de sant Jaume»
25 juliol. per Sant Jaume (25 de juliol), La madona (l'ama de casa) tanca el magatzem o la cambra del gra i entrega la clau perquè la collita ja està recollida i guardada. Marca el final de la feina forta de la sega i l'inici de la seguretat de l'abastiment.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
24 juny. Aquesta dita uneix el creixement de la natura amb el de la vida humana, aprofitant la potència del solstici d'estiu. Creix l'arbre: Pels voltants del 24 de juny, les plantes estan en la seva màxima esplendor gràcies a les hores de llum. Es diu que el que creix per Sant Joan té una força especial. Creix l'infant: Antigament es creia que la llum i la calor d'aquestes dates feien estirar els nens. És una forma poètica de dir que la vida està en el seu punt més vital i expansiu.
24 juny. Aquesta dita és molt curiosa perquè, tot i ser molt popular, conté una petita paradoxa astronòmica. En realitat, el 24 de juny és el dia més llarg de l'any, però és precisament el moment en què el creixement s'atura per començar a minvar. "Una passa de gegant" és una expressió que pot semblar paradoxal, ja que és quan el dia deixa de créixer. Es diu per significar que s'ha assolit la màxima llargada (el "dia més gran").
24 juny. Aquesta festivitat de la Mediterrània sol commemorar-se encenent focs i prenent el primer bany de l’any. Fa referència a la tradició d'iniciar els banys a rius o mar durant la revetlla de Sant Joan, marcant l'inici de la calor estiuenca. L'expressió implica que, tot i ser el temps del "primer bany", cal anar amb compte perquè l'aigua encara pot ser perillosa o traïdora, a vegades interpretat supersticiosament com que el riu "demana" una víctima.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la setmana del canvi d’estació. Marca el final definitiu del bon temps suau per donar pas a la calor rigorosa de l'estiu. Amb la celebració d'aquests dos sants (el 24 i el 29 de juny), es tanca el cicle primaveral de pluges i flors per obrir la porta a la canícula.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [taula = post, fusta plana que serveix per a separar la palla del gra en l’era]. Significa que entre Sant Joan (24 de juny) i Sant Pere (29 de juny) no s'ha de deixar la batuda del blat a l'era perquè encara pot ploure i fer malbé la collita, ja que les herbes i el gra encara no estan prou secs.
24 juny. Aquesta és una dita popular catalana que fa referència al moment òptim de maduració de l'enciam, coincidint amb l'inici de l'estiu (24 de juny). Indica que per Sant Joan els enciams ja han crescut prou, estan grans i sovint comencen a espigar-se, sent el moment ideal per consumir-los.
24 juny. Es temps d'anar ultimant la sega dels cereals. Reflecteix la tradició agrícola catalana on la collita del cereal (la sega) s'havia d'haver finalitzat cap al 24 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu i l'inici del període de més calor.