11 novembre. Ens diu que el rebost ja està ple i que toca gaudir-ne amb bona companyia! L'oliva al topí: Indica que per Sant Martí ja és hora de collir l'oliva i posar-la a confitar o dur-la al trull. Barra el teu vi: És el moment de tancar les botes; el vi ja ha fermentat i està a punt per al consum. Convida ton veí: Reflecteix l'esperit de celebració i germanor d'aquestes dates, compartint els fruits de la collita.
11 novembre. Ací, la vella es refereix a la bóta vella que espera ser omplida de vi novell. Com que per aquestes dates la fermentació ja sol estar enllestida, la tradició mana tastar-lo per primer cop.
11 novembre. Indica que a mitjans de novembre, amb la baixada de les temperatures, els animals (com la llebre) surten més sovint dels seus caus per buscar menjar i es deixen veure més a prop dels camins.
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins) i, si continua el fred, baixa ràpidament a les valls (el prat).
11 novembre. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat. La dita remarca que per Sant Martí el temps és tan canviant i el fred tan intens que, si no veus el paisatge blanc en pondre’s el sol (al vespre), és molt probable que t’hi despertis (al matí).
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. És el moment de tancar-se a casa i encendre la llar de foc.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. [Ací só: Aquí sóc]. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat.. Per Sant Martí ja la veiem baixar de les muntanyes i apropar-se a les zones habitades (pel camí). Per Sant Andreu, la neu ja planta el peu a la porta de casa, entra al poble i es queda amb nosaltres per instal·lar l'hivern de ple.
11 novembre. Si la neu ja és al pi, les pinyes —que ja estan ben madures i seques pel fred i el vent de novembre, comencen a caure a terra. Indica que és el moment de recollir-les abans que la neu les enterri.
11 novembre. Ací, la velleta es refereix a la bóta vella que espera ser omplida de vi novell. Com que per aquestes dates la fermentació ja sol estar enllestida, la tradició mana tastar-lo per primer cop.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Sant Andreu actua com el jutge final que no perdona: l'hivern s'instal·la sí o sí. Marca el final de novembre com el punt de no retorn per al fred rigorós.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Climent: 23 novembre. Sanbt Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Assenyala que, encara que l'hivern sembli retardar-se des de Sant Martí passant per Sant Climent, és segur que per Sant Andreu les temperatures baixes ja s'hauran instaurat, independentment de qualsevol treva temporal.
11 novembre. La vesprada ja és tan curta que no dóna temps ni de fer la sesta ni de berenar. Ja no es berenava al camp perquè es feia fosc massa d’hora i calia tornar a casa abans d'hora. El temps de llum és tan escàs que s'ha d'aprofitar cada minut per enllestir la feina abans que es pongui el sol i no era questió d'entretenir-se dormint la seta.
11 novembre. El fred sol gelar les plantes. Ja és massa tard per sembrar faves o lli, ja que el fred intens de l'hivern s'acosta i no permetria el bon desenvolupament de la collita.
11 novembre. Acabada l’època de la sega, ja no cal esmolar falçs ni corbelles ni mantenir en funcionament els molins de farina
11 novembre. El fred hivernal arriba per a tots. La dita subratlla la igualtat davant les inclemències del temps hivernal, que no fa distincions socials.
11 novembre. [picotí = una mica, un poc]. Convé espaiar la sembra per assegurar la fructificació, ja que algunes llavors poden podrir-se si plou molt o no germinar, si no plou a temps
11 novembre. És temporada de figues seques i el moment en què el most del setembre ja ha fermentat. Les figues seques o de pas, ja estan ben confitades i en el seu punt òptim per ser consumides com a postres o acompanyament del vi. Ara cal tapar bé les botes per evitar que es faci malbé i deixar-lo reposar, un cop ja n'hem fet el tast tradicional.
11 novembre. És el moment de tastar el vi fet a setembre. Indica el moment en què el vi nou ja és apte per al consum, celebrant la qualitat de la collita.
11 novembre. Les aus procedents del nord d’Europa vénen a hivernar a la Mediterrània abans del fred
11 novembre. Molts animals de ploma vénen a hivernar a casa nostra fugint del fred nòrdic
Sant Martí: 11 novembre. Santa Caterina de Alejandria: 25 novembre. Aquesta dita popular catalana destaca el joc de la seducció i el festeig en el calendari de novembre, relacionant Sant Martí i Santa Caterina amb l'intercanvi de petons. Tradicionalment, aquests dies marcaven un període per a les trobades amoroses entre el jovent abans de l'hivern.
21 setembre. Cap al final de l’estiu es cull i es torna a sembrar. Al voltant d'aquesta data comença el temps ideal per a la sembra, principalment de cereals o determinats cultius, aprofitant l'inici de la tardor per garantir la qualitat, ja sigui amb llavor pròpia o comprada.
21 setembre. Municipi barceloní de la comarca d'Osona. Fa referència a l'inici de l'època de sembra de la vinya i els cereals. Recomana utilitzar la pròpia llavor o gra ("sembra del teu") i, si no n'hi ha prou, demanar-ne a tercers ("vés a manlleu" o anar a Manlleu).
21 setembre. Indica el final de la collita del meló i l'inici de la verema. Marca el canvi de temporada agrícola: és el moment òptim per collir el raïm, que ja és dolç, mentre que els melons, en haver passat el seu millor moment estiuenc, ja no són tan bons.
21 setembre. Cert. Marca la fi meteorològica i astronòmica de l'estiu i l'inici de la tardor. Coincideix sovint amb l'equinocci, quan el dia i la nit tenen una durada similar, indicant una baixada de temperatures i l'inici de la verema.
21 setembre. És època d’abundor de l’espècie, ja que les cries són grans. Anuncia l'arribada dels primers tords (un tipus d'au migratòria) amb la proximitat de la tardor. Indica que, al voltant d'aquesta data, s'inicia la temporada de caça i els ocells comencen a ser visibles arreu, coincidint sovint amb el final de l'estiu.
21 setembre. Assenyala l'inici de la tardor i el canvi de temps. Indica que, amb la proximitat del fred, la guineu comença a preparar i tancar el seu cau, suggerint que els dies es fan més curts i el temps es torna més inestable.
24 febrer. Situa aquesta festivitat el 24 de febrer (ja que del 24 al 28/29 de febrer queden, efectivament, cinc dies: 24, 25, 26, 27, 28). És un refrany català que marca la fi del fred més intens de l'hivern, indicant que el mes de febrer s'acaba.
24 febrer. [Calàndria: Ocell de la família de les alàudides: Melanocorypha calandra]. Sant Maties és el patró dels ocells. El cant de la calàndria (o calàndria) anuncia que el fred més cru de l'hivern ja ha passat. També comencen el seu aparellament coincidint amb l'augment de les hores de llum.
24 febrer. La dita descriu amb precisió el camí cap a l'equinocci de primavera (que cau justament unes tres setmanes després de Sant Maties, cap al 20-21 de març). El sol guanya prou alçada perquè els raigs comencin a "llepar" les zones de la muntanya que han estat mesos a l'ombra (les ombries). D'aquí a tres setmanes: Arribem al moment en què el sol és tan vertical que il·lumina per igual totes dues cares de la vall (les solanes i les ombries), i el dia i la nit duren pràcticament el mateix.
24 febrer. El sol guanya prou alçada perquè els raigs comencin a "llepar" les zones de la muntanya que han estat mesos a l'ombra (les ombries). És el senyal que esperaven els pastors per saber que aviat podrien treure el bestiar a pasturar més amunt.
24 febrer. Exacte! Tot i que astronòmicament l'equinocci arriba cap al 20 de març, el refranyer popular s'avança unes setmanes amb Sant Maties (24 de febrer) per celebrar que la claror ja ha guanyat clarament la partida a la foscor. Aquesta percepció d'igualtat es deu al fet que a finals de febrer la llum ja s'allarga de forma molt visible, i per a la gent del camp, el dia ja és prou llarg per fer la jornada completa sense necessitat de llums artificials.
24 febrer. Segons el refranyer, quan arriba Sant Maties, el pastor ja veu el final del calvari del fred i la neu. Com que el sol ja entra per les ombries i la neu es fon, l'herba nova comença a treure el cap. Això vol dir que ja no ha de dependre tant del farratge sec per alimentar el bestiar. Amb els dies que ja igualen les nits, el pastor té més hores per pasturar i menys temps tancat a la cabana passant fred. A més a més els xais ja són prou forts per sortir a caminar per la muntanya.
24 febrer. Exacte! Amb aquesta dita tanquem el cicle de la llum. Després de mesos de foscor, per Sant Maties la sensació de viure en un "dia llarg" ja és total. El sol ja té força per escalfar i la natura es desperta de debò.
24 de febrer. [any de traspàs = bixest]. No falla. La dita s'utilitza per calcular exactament quan arribarà el proper mes! L'aritmètica del sant: Sant Maties se celebra el 24 de febrer. Com que el febrer té normalment 28 dies, si hi sumes els 4 que queden de mes i el primer de març, efectivament el nou mes arriba al cap de cinc dies. L'excepció del traspàs: Quan és any de traspàs, el febrer té 29 dies. Per tant, l'espera s'allarga un dia més i el març arriba al cap de sis dies.
24 febrer. Tot i que l'equinocci astronòmic no arriba fins al 20 de març, per a la pagesia el 24 de febrer ja era la data clau on la llum del sol i la foscor de la nit es miraven cara a cara. Sabien que tenien unes 12 hores de llum per treballar i 12 hores de recer. Es deixaven enrere les nits llarguíssimes de l'hivern que obligaven a tancar-se d'hora a casa.
29 setembre. [el refranyer aprofita la rima de Miquel amb mel per destacar la dolçor extrema del fruit en aquesta data]. A finals de setembre, els melons que han aguantat tot l'estiu al camp han acumulat el màxim de sucres gràcies a les hores de sol acumulades. Sant Miquel marca la fi de la temporada d'aquesta fruita. Es considera que és el moment en què el meló és més gustós, just abans que les primeres pluges de tardor o el fred el facin malbé o el tornin "aigualit".
29 setembre. El rossinyol és un ocell estiuenc que arriba a la primavera per criar. Cap a finals de setembre (Sant Miquel, 29 de setembre), amb l'arribada del primer fred de tardor, emprèn el seu viatge cap a l'Àfrica subsahariana. Com altres ocells migratoris (com l'oreneta), el seu moviment serveix al pagès per saber que l'estiu s'ha acabat definitivament.
29 setembre. La cria té lloc a l’estiu i per sant Miquel ja estan criades i grans, marcant l'inici de la temporada de caça. Tradicionalment, Sant Miquel marcava el tret de sortida per als caçadors, ja que els polls (perdigots) ja no depenen dels pares i poden volar ràpidament.
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Sebastià: 20 gener. Per Sant Miquel, com que els dies es fan curts i es fa fosc molt més d'hora, el berenar "se'n puja al cel" perquè ja no hi ha prou llum per fer aquesta pausa a la feina del camp; s'ajunta el dinar amb el sopar. Per Sant Sebastià, passat el solstici d'hivern, el dia ja ha crescut una "micona". Hi ha prou claror a la tarda perquè el berenar "torni a baixar" a la terra i els treballadors puguin tornar a fer aquest àpat.
29 setembre. El dia 29 de setembre torna a fer calor uns dies i ja acurta el dia, però els llauradors encara poden berenar al camp
29 setembre. Indica que a finals de setembre és el moment ideal per plantar els alls. "Mirar al cel" fa referència a la manera com s'han de punxar els grans d'all a la terra: amb la punta (la part per on sortirà el brot) mirant cap amunt.
29 setembre. A les acaballes de setembre, les figues estan en el punt idoni de maduresa, moment que els ocells aprofiten per a picar les millors
29 setembre. Marca el final definitiu de la temporada de la figa. Les figues més primerenques solen tenir una pell més vellutada o amb una fina pelussa. A finals de setembre, les figues que queden a l'arbre tenen la pell més tibant, brillant i "pelada" a causa de la maduresa extrema. És l'època en què la figa ja està tan madura que la pell s'esquerda i perd qualsevol resta de textura aspra per tornar-se totalment melosa.
29 setembre. Marca el pas de la migdiada llarga d'estiu (per fugir de la calor) a la migdiada curta de tardor, que ja no és per necessitat climàtica sinó per pur vici. Per Sant Miquel les hores de sol s'escurcen tant que ja no hi ha temps per fer la migdiada; cal aprofitar la llum per treballar. Per això es diu que "se'n puja al cel" (desapareix). "L'endemà mateix torna a baixar: És una manera de dir que es resisteix a no fer la migdiada, la mandra és més forts i la gent continua fent-la.
Sant Miquel: 29 setembre. Sant Macià: 24 febrer. És el reflex de quan la jornada laboral la dictava el sol; a l'hivern es feien menys àpats per aprofitar cada minut de claror. Per Sant Miquel, com que els dies es fan curts, el berenar "se'n puja al cel" perquè ja no hi ha prou llum per la pausa de la feina. Per Sant Sebastià, el dia ja ha crescut . Hi ha prou claror a la tarda perquè el berenar "torni a baixar" a la terra i els treballadors puguin tornar a fer aquest àpat.
29 setembre. ["Arreu" significa de manera general i sense excepcions]. És l'ordre definitiva de començar la verema sense deixar cap cep per recollir. Com que per aquestes dates solen arribar les "perdiuades" (tempestes de tardor), cal tallar el raïm ràpidament per evitar que la humitat el podreixi o la pedra el faci malbé.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Estem a prop de l'entrada de l'hivern i les pluges d'aquet temps en els llocs alts poden portar neu.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Indica que al voltant del 6 de desembre, data de la festivitat, és molt probable que arribin les primeres pluges o nevades importants de la temporada, marcant l'entrada definitiva del fred. L'afegit "si Déu plau" subratlla que, tot i ser el temps que toca, la natura és sobirana i no sempre segueix el calendari exacte.
30 juliol. Indica el moment d'inici de la collita del raïm i la seva conservació. Per honorar els sants, els hortolans tallaven també el millor raïm de llurs parres i el penjaven de la llàntia que cremava davants dels patrons.
Sant Ramon Nonat: 31 d’agost. indica que a finals d'agost és el moment idoni per plantar pastanagues, assegurant que la llavor estigui a terra abans que comenci el setembre per garantir una bona collita de tardor-hivern.
9 març. És el canvi migratori coincidint en el canvi d'estació. El tord, que ha passat l'hivern amb nosaltres, marxa cap al nord buscant el fred. L'arribada de l'oreneta: És el senyal inequívoc que el bon temps és a tocar.
[armar = aparellar, equipar / bou = barca motoritzada de pesca]. Per Sant Palou" (inici d'octubre), es començava a aparellar o equipar l'embarcació, mentre que "per Santa Parma" (finals d'octubre), es desarmava o es finalitzava aquesta activitat, marcant els temps d'aquesta feina.
Sant Pancraç: 12 de maig. Sant Mamet: 11 de maig. Aquests dos sants formen part dels anomenats "Sants de Glaç". Hom creu que entre avui i demà, sinó hi ha una baixada brusca de les temperatures o una gelada tardana, s'acaba l'hivern i el fred.
29 juny. L’arribada de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Assenyala que al voltant de Sant Pau, les cries de cigonya ja estan prou crescudes i preparades per començar a volar.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Significa que per aquesta data l'allargament del dia ja és clarament perceptible. L'expressió "l'hora cau" indica que ja ha "caigut" o s'ha guanyat una hora de llum respecte al dia més curt de l'any.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Marca l'arribada o el pas de les cigonyes cap a les seues zones de cria. Encara que estem en ple hivern, la cigonya és una de les primeres aus migratòries a tornar o moure's cap al nord quan els dies comencen a allargar-se. Veure la cigonya pel camp a finals de gener s'interpreta com un senyal que la primavera no és lluny, encara que el fred dels "barbuts" encara es faci notar.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. . Tradicionalment, indica l'inici del retorn de les cigonyes al seus llocs de nidificació i la proximitat del final de l'hivern, anunciant que aviat es veuran a prop d'estanys i zones humides.
29 juny. Aquesta dita marca el moment del solstici d'estiu on a partir de la festa de Sant Pere, els dies comencen a escurçar-se de manera ja perceptible.
29 juny. Aquesta dita fa referència a la maduració de les figues (especialment les de la primera collita o bacores) i a la vigilància que requereixen per part dels ocells i dels humans. "Enrevoltar" significa que la gent (o els ocells) comencen a rondar l'arbre esperant que el fruit sigui dolç i flonjo per collir-lo.
29 juny. La calor revifa els animals de sang freda. La sargantana, sent un animal de sang freda, necessita el sol fort per activar-se i sortir a caçar. Indica que el camp ja està en ebullició. És el moment en què els rèptils són més visibles a les parets de pedra seca i als camins.
Sant Pere: 29 juny. Sant Feliu: 23 juny. L’avellana, es cria dins d’una beina i guaita l’exterior. Marca el moment en què l'avellana comença a ser visible i a desprendre's de la seva clofolla verda, indicant que el fruit ja està format i inicia la seva fase final de maduració.
29 juny. És indicatiu de pluges renovades. Si plou el dia de Sant Pere, la tradició augura que el temps serà inestable i variable durant tot el mes de juliol. "Trenta dies dubtós": No vol dir necessàriament que hagi de ploure cada dia, sinó que el cel estarà tapat, hi haurà amenaça de tempestes sobtades o el temps no serà el sol radiant que s'espera per a l'època de la sega
13 maig. La dita indica que si plou el 13 de maig, hi haurà temps inestable durant quaranta dies més.
13 maig. Si el dia es presenta sec i calorós ("eixut"), és molt probable que la sequera s'allargui. Si, per contra, es presenta plujós ("mullat"), les tempestes seran la tònica de les setmanes vinents.
29 juny. Es desitja que faci vent per a millor batre el blat. Una vegada segat el blat i batut a l'era amb els muls, cal separar el gra de la palla. Per fer-ho, es llançava la barreja a l'aire amb una pala i es necessitava un vent moderat i constant que s'emportés la palla (més lleugera) i deixés caure el gra (més pesat) a terra.
29 juny. En el calendari agrícola, Sant Pere marca el punt de màxima activitat. Si el pagès no ha acabat de segar o de batre, el temps se li tira a sobre. "Corre-li al darrera" significa que la feina s'escapa. La calor apreta, el gra es pot granar massa o les tempestes de juliol poden aparèixer de cop. És un crit d'alerta per no encantar-se.
29 juny. Aquesta dita marca el moment culminant del calendari agrícola tradicional: la fi de la sega i l'inici de la batuda.
29 juny. Acabada la sega, que es fa al juny, les espigues estan a punt per a ser batudes
29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori. "Anar enrere" significa que l'ocell ja recula cap a zones més fresques o inicia el viatge de retorn cap a l'Àfrica.
29 juny. Confirma que el cucut és un ocell migrador molt fidel al seu territori
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Són els dies d'hores de sol més llarg i on el sol és perpendicular a la superfície, per això la radiació és més gran i l'entrada d'energia fa que el dia tingui els condicionants de ser molt calorós. Al calendari, és la data que deixa enrere la primavera i comencen els tres mesos de l'estiu.
29 juny. Indica que a finals de juny, el gra ja és tan pesant i la tija està tan seca que l'espiga es doblega cap avall ("cau"). És el senyal inequívoc que el blat està a punt per a ser segat.
29 juny. Aquesta dita és la sentència definitiva per a acomiadar el mes. Sant Pere i Sant Pau actuen com els guardians que tanquen la porta del mes de juny.
29 juny. El dia va acurtant-se, mentre que la nit guanya espai
29 de juny. El dia va acurtant-se, mentre que la nit guanya espai.
31 agost. Marca el dia de Sant Ramon Nonat és el moment de reprendre les activitats laborals, especialment la filatura, després de l'estiu. Tradicionalment, indica el final del descans estival i l'inici de la feina a pagès o l'artesania tèxtil, coincidint amb la tornada a la normalitat.
Sant Ramon: 1 febrer. La Candelera: 2 febrer. Sant Blai: 3 febrer. Aquesta dita és el manual del bon criador de gallines, i descriu perfectament com el cicle de la llum afecta la posta d'ous al llarg de l'any. Així és la posta de l'aviram en aquestes dates.
31 agost. Pels volts del 31 d'agost (Sant Ramon Nonat), les orenetes ja han acabat de criar i es reuneixen en grans estols sobre els cables elèctrics o les teulades. Per això sembla que n'hi hagi "per tot el món": s'estan preparant per marxar totes juntes.
16 agost. [El floc és l'embolcall de la closca de l'avellana que quan s'asseca fa que les avellanes caiguin a terra]. Indica que cap a mitjans d'agost les avellanes ja estan madures, es desprenen del seu embolcall natural (el "floc" o capell) i comencen a caure o estan a punt per a la collita.
29 novembre. Fa referència a l'arribada del fred i les primeres nevades al voltant de la festivitat de Sant Sadurní.
Sant Sadurní: 29 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. El santoral menciona l'entrada del fred amb més intensitat i amb ell l'arribada de la neu.
6 agost. Es diu perquè en venir el mes d'agost a les regions muntanyoses ja sol començar a fer fred. Recomana preparar la indumentària d'abric (capa) a partir d'aquesta data.
6 agost. És el moment ideal per segar el cànem. És una referència al calendari agrícola tradicional, assenyalant l'inici de la collita d'aquesta planta, que sol fer-se a principis d'agost.
6 d'agost. Fa referència al moment de l'any en què les polles (les gallines joves nascudes a la primavera) ja estan crescudes i es pot distingir perfectament el cantador (el gall) entre elles. També té relació amb la qualitat i conservació dels ous recollits en aquesta època.
20 gener. És clar, estem en ple hivern. Sant Sebastià cau dins de la "Setmana dels Barbuts", que la saviesa popular associa amb barbes llargues, espesses i blanques, simbolitzant el fred i el gel i tradicionalment considerada la més freda de l'any. Associa la figura del sant (i altres com sant Antoni o sant Vicenç) amb les gelades intenses que caracteritzen el cor de l'hivern. Indica que el fred és extrem i insuportable per a aquestes dates.
20 gener. Indica que per aquesta festivitat sol produir-se el pas d'aquestes aus
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. El temps de llum diürna s’allarga respecte a la nit. S'interpreta que el dia creix aproximadament mitja hora al matí (sortida del sol) i mitja hora a la tarda (posta del sol), sumant una hora en total.
20 gener. És l’inici de la temporada de cacera de les perdius, les quals s’atrauen amb el cant d’un perdigot engabiat, que s’amaga entre la garriga o entre el fullatge