dites

Amb menys, també es passa [o passaria]

Vol dir que no cal tenir moltes coses per estar bé. Amb menys coses també es passa, val més menjar poc i pair bé

dites

Amb paciència i una canya, no en queden ni les verdes

Amb paciència i sacrifici s’arriba a assolir algun objectiu

dites menjar plantes

Amb un rupit, agafen grua

Significa que amb mitjans modests es poden assolir efectes importants

dites

Amidar, moltes; serrar una

dites

Anar fent caps de guaita

[Un cap de guaita era el caporal que dirigia un destacament de vigilància].

dites

Anem a Colaaaaaaaaar !!!

dites

Anem a colar / M'ho cole tot.

dites

Aniràs i vindràs i mai arribaràs

Es diu quan es fan gestions o viatges infructuosos

dites

Aquell que cau de terra no passa

És una frase que reflecteix una obvietat i és una manera de dir que no hi ha pressa per recollir-lo o de treure ferro a la caiguda

dites

Aquell que no fa res escodrinya allò que fan els demés

dites

Aquell que s'encanta no les tasta

Sentit dir en la taula, abans de menjar. S'usa per a indicar que cal estar espavilat en totes les qüestions de la vida.

dites

Arruixa i no facis fang

dites

Ate,ate.../ Bate quin ...

dites

Augmentem, però no millorem

dites

Avemaria curta, sermó llarg

Es diu referint-se a esdeveniments en què una part bona queda compensada per una altra de dolenta

dites

Balota, beleta, baló, balobet i bel: tot això vol dir Isabel

dites

Barranc excusa de vellesa

dites

Bon dia, Pau. I era Pere

S'utilitza quan algú saluda una persona confonent-la amb una altra, o quan algú respon una cosa que no té res a veure amb el que se li ha preguntat. També s'aplica a aquelles converses on cadascú va a la seva i no hi ha manera d'entendre's.

dites

Botet menut, prompte està ple

Dita de les persones que s'enutgen per poca cosa

dites

Bufar molt i aventar poc

S'utilitza per descriure persones que parlen molt, fan molta xafarderia o aparenten molt, però que al final no aconsegueixen resultats pràctics ni fan feina real.

dites

Cada gerreta té la seua fargaladeta

[Fargalada: Depòsits o solage de l’oli o del vi]. Cadascú s'ha d'associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe. Específicament es diu de que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se

dites

Cada olla té la seva tapadora

Ens ve a dir que tot té esmena o solució, encara que en determinats moments ens sembli impossible de trobar la clau que obre una porta determinada

dites

Cada porta té el seu colp

Significa que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se.

dites

Cada porta té la seua anella

Significa que cada persona pot trobar la seva parella amb qui casar-se.

dites

Cadireta de la Seu, qui és devot no sabeu

Les catedrals tenen cadires per als clergues amb paraments laterals que no deixen veure qui s’hi asseu

dites

Cafè, teatre i hostal, molts devots i cap com cal

dites

Camí començat, mig acabat

Una bona recomanació de com emprendre una tasca llarga i feixuga

dites

Cap bruixa s'atura on hi ha ferradura

dites

Cap per avall la merda corre

Vol dir que per a davallar tothom té facilitat

dites

Capa esquinçada no guarda del fred

[esquinçada = esgarrada, descosida, estripada]. Les coses o les persones inadequades no són la solució dels nostres problemes

dites indumentària

Capsa oberta, dit alerta

dites

Caritat, ompli'm el plat.

dites

Carta en terra no mou guerra

Es refereix a que no s'ha de preocupar pel passat

dites

Carta escrita, passatge espera

Vol dir que les coses començades o posades així com cal per a ésser emprades, requereixen ésser posades en servei

dites

Cartes són ales pesades

Antigament, en les guerres, els coloms transportaven breus missatges lligats en una pota, mentre que les cartes, que pesen més, tarden més a arribar

dites

Caure-li a un la llàntia de pernoliar

[Llàntia de pernoliar: fa referència a la llàntia (llum d'oli) utilitzada tradicionalment en el sagrament de l'extremaunció o sants olis]. Fa referència a la sorpresa, l'astorament o el fet de quedar descol·locat davant una situació o comentari inesperat. Si a algú li "cau la llàntia" en aquest context, és com si es quedés paralitzat o en un estat de xoc tan gran que no pot ni reaccionar ni parlar, com si estigués a les portes de la mort o en un moment de màxima solemnitat.

dites

Cavador de marges, no et fies gens d’ell

Els marges no es caven

dites

Cerca pau i fuig de guerra, perquè talla més que serra

Aconsella buscar la pau i evitar els conflictes, ja que les conseqüències de la guerra són més devastadores i dures (talla més) que qualsevol altre mal. La dita destaca la importància de la convivència pacífica i la prudència davant la perillositat dels enfrontaments. Les lluites, siguin de la mena que siguin, només fan destrosses.

dites

Coix, assegut es coneix que és coix

Es diu per significar que és fàcil conèixer els defectes morals i materials d'una persona

dites

Coixo morroixo, cama de figuera; quan te moriràs? A la primavera

dites

Coixo, balles bé?—En una cama, tot lo que sé

dites

Colp de canya, més sona que danya

dites

Com és l'ama, així mana

Es diu referint-se al bon o mal govern d'alguna cosa, causat per les bones o males condicions del governant

dites

Com esteu? Patint i rabiant.

dites

Com ho he comprat ho veno

Ho diu el qui conta una cosa que li han contat a ell, com per declinar la responsabilitat de l'afirmació que fa

dites

Com més alts estan, més bon esclat peguen

Com més amunt volen, més fort peguen s'esclat

dites

Com més espardenyes, més n'espenyes

Es diu quan un vol tapar una malifeta i quant més s'esforça per tapar-la més culpable apareix

dites indumentària

Com més pressa, més vagar

Quan hi ha pressa, s’ha de recapacitar molt per a no errar i eixir perdent

dites

Com més triaré, més m’enllardaré

dites

Com qui llença fang a la paret, si agafa, agafa

dites

Consol de molts, consol de belitre

dites

Conte contat, ja s’ha acabat, per a mi una xufa i per a tu un torrat

Es diu humorísticament com a punt final d’alguna narració per tal que ningú torne a insistir sobre el tema

dites

Contra falda molt cenyida gran victòria és la fugida

dites

Corre i no et mogues

Es diu per a blasmar el qui mana al mateix temps coses contradictòries

dites

Cosa manada, no és feta si no és vigilada

dites

Creu en cada home i mira't de tots

No demostris desconfiança a ningú, però desconfia de tothom

dites

Criticar és més fàcil que fer

És fàcil criticar els altres i fer que se sentin menyspreables. Qualsevol ho pot fer. Però el que és difícil, i que requereix esforç i coneixement, és rescatar-los i fer-los sentir-se bé

dites

Cuca espanyola no pixa sola

La fama de les dones d’ací és que acostumen d’anar a pixar en companyia d’altres dones, però els homes també ho fan, i els xiquets i joves, inclús concursen

dites

D'altres n'hi ha que en saben menys

Expressió que pot servir de consol quan alguna cosa no ha sortit prou bé o que es diu amb ironia, per censurar una actitud negativa. Sempre n’hi ha de pitjors; ets molt carregós, xafarder, etc.

dites

D'altres te'n passaran de més fresques

Et passaran coses molt pitjors. I més que patiràs!, no en vinguessin de més grosses!, si tot acabés aquí rai!, no n’hi ha per a tant!, en vindran de pitjors

dites

D'hostal que s'hi roba, tothom se'n fa enfora

dites

D'un gran pecador, un gran sant

Es diu referint-se als qui després de portar mala vida s'han convertit i han assolit la santedat

dites

Darrere de l’u ve el dos i qui tinga pressa que arranque a còrrer

Recomana o justifica l’ordre en l’execució de les coses. Recorda la importància de fer les coses pas a pas i amb bon ritme.

dites

De les pells es fabriquen les corretges

Les coses no són perquè sí. Algunes li han costat la vida a algú

dites

De les raons d'uns, altres ne viuen

Significa que les baralles o discussions són profitoses per a advocats i altres persones que hi intervenen a part dels litigants

dites

De portes enfora, és una cosa, i quan s'és a dins, és una altra

Es diu de les persones, institucions, empreses, etc., que tenen una manera aparent d'esser, ben distinta de com són en realitat

dites

De Tots Sants a Sant Martí, onze dies hi comptí, i de Sant Martí a Nadal, un mes i mig cabal

Tots Sants: 1 novembre. Sant Martí: 11 novembre. [cabal = complet, sencer]. Exactament. De Tots Sants a Sant Martí: La resta és neta, són exactament els 11 dies que diu la rima. De Sant Martí a Nadal: Aquí tenim aproximadament 44-45 dies, que és, un mes i mig (uns 45 dies). Aquest període és el cor de la tardor, on es feia el pas definitiu del record als difunts (Tots Sants) a la taula plena de la matança i les festes.

dites festivitats mesos sants

De vegades el flac tira al fort

dites

De vegades les canyes es tornen llances

Indica que les coses que es comencen de broma acaben de debò, que les coses d'aparença més senzilla es poden fàcilment i inesperadament complicar i, també, que a hom li pot pervenir el mal d'on menys s'ho pensa.

dites

Deixa'l que còrrega, que ell pararà

Convé deixar-ne un que segueixi el seu esforç fins que vegi el desengany

dites

Deixar-se dur com un bou en mans del carnisser

No fer resistència

dites animals oficis

Del desconsol al consol va molt poc

dites

Del fang es fan les botigues, mira-les que boniques

dites

Del poc, poc, i del molt, no res

Les coses que no abunden són molt valorades i s’aprecien més disfrutades amb moderació; en canvi, la quantitat resulta avorrida i cansa

dites

Del que et diguen no et cregues res, i del que veges, la meitat només

Vol dir que ordinàriament són exagerades les ponderacions que la gent fa de la riquesa i de les qualitats morals d'altri

dites

Dels desarreglats viuen els arreglats

dites

Dels oraigs de fer novena

Es diu com a contestació a la pregunta: D'on vens?. No et vull dir d'on vinc

dites

Demà hi trobaràs un anell

Ho diuen humorísticament al qui ha ensopegat

dites

Des de que s’apanya que va millor

dites

Després de l’u ve el dos

Recomana fer les coses l’una després de l’altra, seguint una lògica

dites

Després de vore'm robat, vaig comprat el cadenat

dites

Després del bla ve el dur.

dites

Dividir per regnar.

dites

Divisió, destrucció

dites

Dos contra un, no hi vull res

Vol dir que convé retirar-se de la pugna quan l'adversari té més força

dites

Dos i dos quatre, bufa'm l'altre.

Retrucs.

dites

Dos per tres i al catre

dites

Dur el cabàs per l'ansa

dites

Durar menys que les falles del Miquelet

Fa referència a l'efimeritat d'alguna cosa

dites

Durarà o no durarà, però allò que està fet, fet està

Cal acceptar i assumir les errades. Aconsella afrontar la situació amb fermesa, quan estem davant d'una desgràcia o un error de conseqüències irremeiables, i, encara que no sigui del nostre gust

dites

D’a on no veus, no esperes

Confiar o esperar alguna cosa de qui no se li veu voluntat resulta inútil

dites

D’aquí ve el mal

Es diu quan la raó que s’exposa és la causa d’una queixa o d’un capteniment, encara que no ho sembli

dites

D’una via, dos mandats

Complir dos encàrrecs en un mateix viatge. Aprofitar la oportunitat de fér una diligéncia per a practicar-ne altra al mateix temps.

dites

Eixa tecla ens faltava per tocar

Es diu quan finalment es dóna amb la solució d'un problema o es toca la fibra sensible d'algú.

dites

Eixe -a no bufa un cresol.

Se diu de la persona que no té espirit ni espenta per a res.

dites

Eixe abans de nàixer ja caminava

dites

Eixe xic ...s´esvara/...té una veneta /...és un poquet ejem ejem

dites

El camí de l'infern és de baixada, el del cel és de pujada

Significa que fer el mal, actuar de manera egoista o seguir el camí fàcil (infern) és senzill i temptador, com baixar un turó. En canvi, fer el bé, comportar-se amb ètica o assolir metes elevades (cel) requereix esforç, constància i superació, com pujar una muntanya.

dites

El camí de l’infern fa baixada i el del cel fa pujada

Significa que fer el mal, actuar de manera egoista o seguir el camí fàcil (infern) és senzill i temptador, com baixar un turó. En canvi, fer el bé, comportar-se amb ètica o assolir metes elevades (cel) requereix esforç, constància i superació, com pujar una muntanya.

dites

El carrer és del rei; el qui el pilla [o, el qui hi passa] per ad ell

Vol dir que al carrer tothom hi té dret

dites