Sant Josep: 19 març. Sant Benet: 23 març. El cucut és l'altre gran missatger de la primavera al nostre camp. La primavera sempre va acompanyada per les primeres cantades d'aquest popular ocell, Si s'ha retardat un poc, té de marge fins a Sant Benet (que coincideix amb l'equinocci de primavera).
19 març. El dia de Sant Josep era tingut com una clariana dins de la Quaresma, i es trencava el fred habitual d'aquest mes.
19 març. [El Marduix (Origanum majorana L.) és una planta aromàtica]. Després de l'hivern, on la planta es queda més parada o "adormida", per Sant Josep comença a rebrotar amb força. Eixe "treure el bec" és el moment en què apareixen les primeres fulles tendres i l'olor es fa més intensa.
19 març. Aquesta expressió indica l'arribada de la primavera, moment en què els ocells comencen el seu període de cria, festeig i construcció de nius, coincidint amb l'augment de les temperatures i els dies més llargs.
19 març. [Múrgola: Bolet comestible (Morchella sp), amb el capell alveolat, ovoide i de color bru, molt apreciat]. Aquest refrany indica que, pels volts del 19 de març (Sant Josep), comencen a brotar les múrgoles, uns bolets de primavera molt preuats, coincidint amb l'inici del bon temps i el despertar de la natura. Tot i que "treu el bec" és la forma més habitual, també s'associa a l'inici de la brotació del cep.
19 març. [El pàmpol és la fulla del cep]. El dia de Sant Josep, la fulla del cep, el pàmpol, comença a treure el cap. Tradicionalment, tindre els ceps amb pàmpols a mitjan març és senyal d'una collita primerenca i generosa, sempre que el fred no "arrisque".
19 març. Les vinyes comencen a brotar. Si el cep "plora", vol dir que està viu i que la primavera ha despertat el sistema circulatori de la planta.
19 març. [puput: Au insectívora (Upupa epops), Cos de color ocre-rosat, amb ales i cua ratllades i cresta de plomes al cap]. Fa un temps prou bo perquè aquest animalet ja sigui per aquí. Indica que, per aquesta data, l'ocell migrador ja hauria d'haver tornat; si no s'ha vist ni sentit, es considera que ha mort o s'ha perdut pel camí (és la manera dramàtica i rotunda que té el refranyer de dir que la natura ha patit algun trasbals, un hivern massa llarg o una mala travessia migratòria).
19 març. Aquesta expressió indica l'arribada de la primavera, moment en què els ocells comencen el seu període de cria, festeig i construcció de nius, coincidint amb l'augment de les temperatures i els dies més llargs.
19 març. Les vinyes comencen a brotar. Verdejar" significa que el brot ja s'ha obert del tot i les fulles noves comencen a cobrir el sarment. Des de lluny, els bancals de vinya canvien el color marró de la terra pel verd clar de la vida nova.
7 gener. Es diu perquè perquè en aquesta festa el dia ja comença a créixer. Pas de ca: Perquè el dia ja no creix de forma tan "discreta" com el "pas de puça" de Santa Llúcia o el "pas de galant" de Nadal. El pas d'un gos és més llarg i decidit, indicant que la claror ja guanya terreny de manera més visible.
7 gener. Referent a la llargada del dia. El dia ja comença a allargar-se de manera notòria, metafòricament descrit com "cent passes de marrà" (un marrà és un xai mascle o moltó)
7 gener. Cal dossificar-lo bé fins que arribin les noves collites. "Guarda el vi i guarda el pa" és un consell d'austeritat. Si has gastat massa durant les festes, Sant Julià t'avisa que has de racionar les reserves per poder arribar fins a la primavera sense passar gana ni sed. Antigament, si el gener era molt cru i els camins quedaven tallats per la neu, dependre del que tenies a casa era vital. Sant Julià marca l'inici de la "quarantena" d'hivern on cal ser previsor.
6 agost. La dita assenyala l'evolució del fruit del noguer, que cap a l'abril ja comença a tenir un gust incipient, avançant la maduració que serà completa més tard.
17 setembre. Indica l'inici de la transhumància per traslladar el bestiar a zones més càlides.
2 desembre. Fa referència a l'arribada del fred intens a principis de desembre en què aquest comença a ser generalitzat..
2 desembre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener.
10 agost. La vinya cal que gaudeixi del sol i de llum abundant. Per això són millors llocs, les vessants orientals al migdia ja que seran les que disposen de més hores de llum. L'acció del sol a primeres hores del matí eixugarà les fulles mullades per la rosada, estalviant-los malalties criptogàmiques.
10 agost. Cap al 10 d’agost ja hi ha figues
18 octubre. És el pronòstic de la primera nevada! "Fer el cluc" o "estar a la cluca" vol dir que la neu ja treu el cap, que fa l'ullet o que ja es comença a assentar als cims més alts. Ja podem anar traient les flassades i preparant el llenyer, perquè el fred no trigarà a baixar a la plana.
18 octubre. És una bona data per preparar reserves per a passar l'hivern, assenyalant l'inici tradicional de la matança del porc, coincidint amb el fred, i la finalització de la verema per a posar el most al cup.
18 octubre. És la data marcada al calendari dels caçadors i observadors d'ocells. És època d’abundor de l’espècie. És el moment àlgid de la migració: amb els primers freds que els tords comencen a creuar els nostres cels buscant terres més càlides.
18 d'octubre. Indica que aquesta data és el moment tradicional per iniciar la sembra del blat a Catalunya, ja que les pluges de tardor solen humitejar la terra. És un refranyer agrícola que aconsella sembrar "moll o eixut" per aprofitar la temporada.
18 d'octubre. [Espelluc: Acció i efecte d’espellucar (espigolar). És el moment de replegar els fruits de la tardor que estan per terra després de la recol·lecció.
18 d'octubre. En el bosc és l'època de collita de fruits de tardor, pinyes, castanyes, cireretes de pastor… És la descripció perfecta del ritme de la natura: a mitjan octubre, el fred fa que l'eriçó (el palluc) s'obri i deixi anar el fruit. Aquests "nou dies" de marge són els que necessita el pagès per collir-les, triar-les i portar-les a la Fira de Sant Narcís de Girona (el 29 d'octubre) o a les fires de Tots Sants, on les castanyes són les reines absolutes.
18 d'octubre. Es diu perquè per la festa de sant Lluc és l'època bona per collir les nesples, ja que és quan estan madures. Es posen al palluc (la palla o un lloc fosc i sec) no per guardar-les, sinó perquè s'han de madurar a la força. Si te les menges acabades de collir de l'arbre, són aspres i t'estiren la llengua; necessiten uns dies de repòs a la palla per tornar-se dolces i toves.
18 d'octubre. La collita té lloc principalment entre els mesos de novembre i gener. Doncs en octubre és el moment de collir abans les verdes per adobar-les (senceres, partides, etc)
18 octubre. Aconsella als agricultors tenir sembrat el cereal abans d'aquesta data, independentment de si el temps és sec o plujós. Indica el moment òptim de la tardor per sembrar abans que les pluges intenses dificultin les tasques al camp.
18 d'octubre. El pagès ho intenta ("sembro si puc"), però sap que el temps ja va a la contra i que la terra es comença a refredar massa. És la lliçó del pagès que sap que, a partir d'aquesta data, la terra ja es torna massa freda i humida, i la llavor corre el risc de podrir-se abans de germinar. És el límit de la tardor: si no ho has fet abans de Sant Lluc, ja has fet tard.
18 octubre. Totes aquestes espècies d’aus migrants hivernen ací. El caçaaranyes (el bitxac) arriba amb els primers freds de la tardor, mentre que el duc (o el mussol, segons la zona) busca recer o canvia de costums quan la nit s'allarga massa. És la imatge del relleu natural: uns venen i els altres se'n van, marcant que l'estiuet ja és història i l'hivern ensenya les dents.
18 d'octubre. Totes aquestes espècies d’aus migrants hivernen ací. Sant Lluc és la data que marca l'arribada dels ànecs salvatges ("ànec de mar") a les zones humides i el moment òptim per al consum dels ànecs domèstics (muts).
24 febrer. Assenyala el moment per començar a preparar la cria del cuc de seda i que la natura comença a despertar.
24 febrer. Indica l'arribada d'ocells migradors estiuencs, com la puput o l'oreneta, i la marxa dels tords, ocells propis de l'hivern.
24 febrer. Es per aquesta festivitat quan solen aparèixer les primeres orenetes
24 febrer. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
24 febrer. La dita destaca la transició hivern-primavera, on l'arribada de les orenetes anuncia el bon temps i la partida dels tords, que busquen climes més freds.
14 maig. [Se celebrava tradicionalment el 24 de febrer abans de la reforma del calendari litúrgic posterior al Concili Vaticà II, que la va traslladar al 14 de maig]. Maig és el mes de les flors i dels apariaments de moltes aus, coincidint amb l'esclat de la primavera.
24 febrer. Ja s'acosta la primavera. És temps de renovació i canvi de la natura i època de les migracions animals.
24 febrer. A la primavera, que és temps de canvi i renovació, unes espècies migrants vénen de l’Àfrica fugint de la calor i d’altres se’n van cap al nord buscant la frescor
24 febrer. Marca tradicionalment el moment idoni per finalitzar la poda de la vinya abans que la saba comenci a pujar. Aquest refrany indica que, cap a finals de febrer, el temps de descans de la planta acaba i cal tallar les sarments.
24 febrer. És temps d'escaldar els cucs de seda. Fa referència a l'escalfament dels ous ("revifar") per començar el cicle, coincidint amb l'inici de la primavera i l'activitat agrícola, especialment en zones amb moreres. Antigament, la sericicultura (cría del cuc de seda) era molt comuna i aquesta data marcava el calendari per a la seva preparació.
24 febrer. Es creu que aquest dia té la mateixa llargada dels dies que de les nits.
24 febrer. La "passa de ca" és una metàfora que indica que el dia s'allarga de manera ràpida i visible, a la mateixa velocitat que un gos fa una passa.
19 agost. Marca el moment òptim quan el fruit comença a madurar i caure, indicant que la temporada de recol·lecció ha començat.
11 maig. Hi ha la creença popular que aquest sant es menja la neu i s'emporta el fred. Tot i que el sol ja crema, la "glaçada de Sant Mamet" pot arribar de nit i cremar els brots tendres de la vinya o les hortalisses. Fins a aquesta data, més val no desar la roba d'abrigar ni "fer el canvi d'armari", perquè l'hivern sempre guarda una última bala a la recambra.
11 maig. Indica que aquests productes no estan en el seu millor moment o no són bons per al consum. Ni caragol: Amb la calor i la falta de pluge, els caragols es "tanquen". Ni pollastre: Els pollastres nascuts a la primavera encara són massa joves i no tenen la mida per ser consumits. Ni peix: Coincideix amb èpoques de veda o de canvi en les corrents marines que feien que la pesca no fos tan abundant o de qualitat. Ni bolet: Els bolets de primavera (com les murgues) s'acaben.
Sant Marc: 25 d'abril. Santa Creu: 3 de maig. La dita destaca el moment en què la natura ja està plenament activa. Les referències al "llop" (o "gat/bon gat" en contextos més domèstics o de zona) il·lustren el cicle reproductiu salvatge o domèstic que es fa evident amb el bon temps. Sant Marc: Quan es considera que neixen les cries. Santa Creu: Quan les cries ja són prou grans per ser vistes o s'enlairen.
25 d’abril. Indica que amb l'arribada d'aquesta data el maig ja és a prop. Com que només falten sis dies per acabar l'abril, el refrany ens recorda que el canvi de temps i l'esclat de la primavera són imminents.
25 abril. [Papamosques ((Ficedula hypoleuca): Au insectívora. Bitxac (Saxicola rubicola): Au menuda insectívora]. Fa referència a l'arribada d'aquests ocells migratoris.
25 d'abril. Aquesta dita celebra l'arribada definitiva del bon temps i l'allargament de la tarda. Per Sant Marc, la llum ja permet fer vida a l'exterior fins tard, i era tradició sortir a berenar a la font o al camp per celebrar-ho.
25 d'abril. A San Marc, l'aigua és present, tant en forma de precipitació com en terreny humit i els bassals s'omplen, assegurant una bona collita.
25 d'abril. Ens ve a dir que per Sant Marc, que s'escau en el mes d'abril, el melonar, ja sembrat, no ha d'ésser nascut encara; que ho farà per l'estiu i que cal tenir-ho tot apunt per regar-lo, si cal, en aquest mateix mes.
11 novembre. Indica que per Sant Martí el vi de la collita de l'any ja sol estar fet i és el moment de comprovar-ne la qualitat. L'acte d'aspirar: Fa referència a ensumar-lo o tastar-lo per verificar que el curs de la fermentació ha estat normal i que el vi ja es pot començar a consumir o "encetar".
Sant Martí: 11 novembre. Nadal: 25 desembre. Per l'11 de novembre obrim la bota per deixar-lo respirar o tastar com va la cosa, però no és fins a les festes de Nadal quan el vi ja té el cos i el repòs necessari per ser el protagonista de la taula. Una cosa és el vi novell i l'altra el vi que ja ha "fet el seu curs".
11 novembre. Indica que el porc es sacrifica per aquestes dates, de manera que "deixa de grunyir" per sempre. Assenyala l'inici tradicional de la matança del porc a causa de l'arribada del fred, la qual cosa permetia conservar la carn millor.
11 novembre. És quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre. Per Sant Martí el vi ja ha fermentat prou per ser vi novell, un producte fresc i de temporada que tradicionalment es consumeix fins a la Candelera.
11 novembre. S'ha de sembrar a la tardor. Indica que el moment òptim per plantar alls i obtenir-ne una collita de qualitat és a mitjans de novembre, aprofitant la tardor per a un bon arrelament.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Climent: 23 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Marquen el pas de la tardor a l'hivern. Es pot dir que són les darreres temperatures càlides, abans de l'entrada de l'hivern, en què els refranys esmenten que Sant Martí és l'inici del canvi; el fred comença a avisar. Sant Climent: Si l'hivern s'ha retardat, en aquesta data ja sol ser present. Sant Andreu: La data límit. Per Sant Andreu, l'hivern ja s'ha instal·lat definitivament i no hi ha marxa enrere.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. Assenyala que per Sant Martí la neu ja és a les muntanyes (el pi), i cap a Sant Andreu el fred s'ha generalitzat i la neu arriba a tot arreu, marcant la fi de l'«estiuet de Sant Martí».
11 novembre. És el manual de supervivència i convivència de la vida rural en una sola frase. Matar el porc: Garanteix el subministrament de carn i greix per a tot l'any. Les olives al topí: Indica el moment de posar-les en conserva (el topí és l'olla de terrissa) amb aigua, sal i herbes. Beure el vi i convidar el veí: Remarca la part social; no és només omplir el celler, sinó celebrar l'abundància amb la comunitat. És el resum perfecte de la tardor mediterrània: feina feta, rebost ple i germanor
11 novembre. Aquesta dita fa referència a la manca d'aigua que solia haver-hi a mitjan novembre. En aquella època, la sequera de tardor sovint feia baixar tant el cabal dels rius que els molins fariners (que funcionaven amb la força de l'aigua) s'havien d'aturar perquè la mola no tenia prou potència per girar.
11 novembre. Ve a dir que els ocells en general busquen llocs més càlids on passar l’hivern, per bé que els teuladins solen residir tot l’any sota les teules o en els forats de les cases.
11 novembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent i d’evitar que atraga insectes. Una vegada s'ha obert la bota per tastar el vi novell o fer el tràfec, cal tornar-la a tapar ràpidament. Si el vi queda massa temps en contacte amb l'aire, es pot oxidar o convertir-se en vinagre.
Sant Martí: 11 novembre. Cap d'Any: 1 gener. Per Sant Martí és quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre, que és una delícia perquè és fresc i nou. Al cap de poc més d'un mes, per Cap d'Any, si encara en beus amb la mateixa alegria o si s'ha abusat de la bota, les conseqüències (la ressaca o el mal de cap) són molt més dures.
11 novembre. Són sistemes de pesca. El xarambecu és un ormeig de pesca format per un cordill llarg, cabdellat al voltant d'un suro quan no s'utilitza, que du un parell d'hams a l'extrem. El volantí du lligat a l'exterm del cordill dues canyes entrecreuades, d'on pengen sengles hams. Ambdós ormeigs s'usen des de dalt d'un petit bot.
11 novembre. Fa referència al fet que, amb l'arribada de l'estiuet de Sant Martí, les temperatures de l'aigua encara són suaus i molts peixos (com els de roca o els que busquen la calor del litoral abans del fred de desembre) són més fàcils de pescar. És l'última oportunitat d'aprofitar el bon temps a la vora del mar abans que les tempestes de l'hivern ho facin impossible.
11 novembre. És quan es punxa la bóta i es tasta el vi fet al setembre. Alçar la bota és el senyal que la feina al camp ha acabat i comença el temps de gaudir del fruit. També simbolitza: L'alegria de la collita: Celebrar que el vi ha sortit bo i l'hospitalitat: Convidar a qui passa pel celler a fer un glop.
11 novembre. Aquesta dita és el crit d'alerta per als agricultors! Fa referència a la necessitat urgent de recollir els últims fruits de la terra (especialment les olives) abans que el mal temps de finals de novembre ho faci malbé tot. "Apreta" o "afaanya't" recorda que l'estiuet de Sant Martí és breu i que, després, el fred i la pluja poden impedir l'entrada als camps. Un cop collit tot, el pagès ja es pot retirar a les feines de dins del magatzem o del celler.
11 novembre. D'aquesta lluna vella actual diuen els almanacs que farà créixer les ventades i els temporals de ponent. Som als dies per a tastar el vi jove d'enguany, el primer producte elaborat després de la fermentació. Estableix l'almanac tradicional que al novembre el bon pagès ha de vendre el seu poltre i durant aquests dies es recomana tallar la llenya per a la foganya. Dura més al foc i no fa gens de fum.
11 novembre. [boquir=Cobrir el boc a les cabres]. És temps de fecundar-les, en què es fa la recria del bestiar cabrum.
11 novembre. Uneix els dos protagonistes de la temporada: les castanyes (que ja han passat el punt àlgid de Tots Sants) i el vi novell (que s'acaba d'encetar). La dolçor i la textura farinosa de la castanya calenta ajuden a passar la força del vi jove, que encara té tota la "pujada" de la fermentació recent.
11 novembre. Resumeix perfectament el ritual que s'ha de seguir amb el vi novell per no fer-lo malbé: Destapa: El moment de l'expectació, obrir la bota per primer cop. Tasta: Comprovar si el vi ha sortit bo, si és clar o tèrbol, i si té el punt just de dolçor. Tapa: El pas més important. Si la bota es queda oberta "agafa aire", el vi s'oxida i es perd tota la feina de l'any.
11 novembre. [coquí = avar, mesquí]. Significa que la durada de la llum solar és molt curta, gairebé «avar» o mesquí. En aquesta època, l'hivern s'acosta, el fred arriba i els dies escurcen ràpidament, marcant l'inici de les jornades curtes de novembre.
11 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Encara que durant el dia el sol pugui escalfar una mica, el refrany ens adverteix que el fred d'hivern ja ha sortit de casa seva i avança cap a nosaltres sense pausa. És el moment de treure les mantes i tancar bé les escletxes.
11 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Encara que durant el dia el sol pugui escalfar una mica, el refrany ens adverteix que el fred d'hivern ja ha sortit de casa seva i avança cap a nosaltres sense pausa. És el moment de treure les mantes i tancar bé les escletxes.
11 novembre. Marca el moment tradicional de la matança del porc i per tant deixa de grunyir, coincidint amb l'arribada del fred necessari per conservar la carn.
11 novembre. És temps de tastar el vi novell resultant de la verema del setembre precedent i d’evitar que atraga insectes. Una vegada s'ha obert la bota per tastar el vi novell o fer el tràfec, cal tornar-la a tapar ràpidament. Si el vi queda massa temps en contacte amb l'aire, es pot oxidar o convertir-se en vinagre.
11 novembre. D'aquesta lluna vella actual diuen els almanacs que farà créixer les ventades i els temporals de ponent. Som als dies per a tastar el vi jove d'enguany, el primer producte elaborat després de la fermentació. Estableix l'almanac tradicional que al novembre el bon pagès ha de vendre el seu poltre i durant aquests dies es recomana tallar la llenya per a la foganya. Dura més al foc i no fa gens de fum.
11 novembre. Ens diu que el rebost ja està ple i que toca gaudir-ne amb bona companyia! L'oliva al topí: Indica que per Sant Martí ja és hora de collir l'oliva i posar-la a confitar o dur-la al trull. Barra el teu vi: És el moment de tancar les botes; el vi ja ha fermentat i està a punt per al consum. Convida ton veí: Reflecteix l'esperit de celebració i germanor d'aquestes dates, compartint els fruits de la collita.
11 novembre. Ací, la vella es refereix a la bóta vella que espera ser omplida de vi novell. Com que per aquestes dates la fermentació ja sol estar enllestida, la tradició mana tastar-lo per primer cop.
11 novembre. Indica que a mitjans de novembre, amb la baixada de les temperatures, els animals (com la llebre) surten més sovint dels seus caus per buscar menjar i es deixen veure més a prop dels camins.
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. Indica que la neu arriba primer a les zones altes (els pins) i, si continua el fred, baixa ràpidament a les valls (el prat).
11 novembre. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat. La dita remarca que per Sant Martí el temps és tan canviant i el fred tan intens que, si no veus el paisatge blanc en pondre’s el sol (al vespre), és molt probable que t’hi despertis (al matí).
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És una descripció de com el blanc va guanyant terreny al mapa. Sant Martí: La neu tot just comença a tocar les cotes altes (els pins). Sant Andreu: La neu ja baixa fins a la base dels arbres i cobreix els camins (als peus). Nadal: El gruix és tan gran que les cases queden colgades fins a la sortida del fum (els teulats i xemeneies).
11 novembre. És temps de nevades a la muntanya i de fred generalitzat. És el moment de tancar-se a casa i encendre la llar de foc.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. [Ací só: Aquí sóc]. És temps de nevades a muntanya i de fred generalitzat.. Per Sant Martí ja la veiem baixar de les muntanyes i apropar-se a les zones habitades (pel camí). Per Sant Andreu, la neu ja planta el peu a la porta de casa, entra al poble i es queda amb nosaltres per instal·lar l'hivern de ple.
11 novembre. Si la neu ja és al pi, les pinyes —que ja estan ben madures i seques pel fred i el vent de novembre, comencen a caure a terra. Indica que és el moment de recollir-les abans que la neu les enterri.
11 novembre. Si el cel no ens porta neu, el més probable és que ens porti aigua, perquè el novembre és, històricament, un dels mesos més plujosos a la Mediterrània.
11 novembre. Ací, la velleta es refereix a la bóta vella que espera ser omplida de vi novell. Com que per aquestes dates la fermentació ja sol estar enllestida, la tradició mana tastar-lo per primer cop.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Sant Andreu actua com el jutge final que no perdona: l'hivern s'instal·la sí o sí. Marca el final de novembre com el punt de no retorn per al fred rigorós.
Sant Martí: 11 novembre. Sant Climent: 23 novembre. Sanbt Andreu: 30 novembre. És el final de la tardor a l’hemisferi nord. Assenyala que, encara que l'hivern sembli retardar-se des de Sant Martí passant per Sant Climent, és segur que per Sant Andreu les temperatures baixes ja s'hauran instaurat, independentment de qualsevol treva temporal.
11 novembre. Assenyala la data escaient per a començar a matar porcs. La baixada de les temperatures de mitjans de novembre és ideal perquè la carn es conservi bé durant la matança. i el vi nou ja ha reposat prou i està llest per encetar-ho i acompanyar els primers embotits.