26 desembre. A Sant Esteve, sembla que l'augment de les hores de sol diàries, es perceben alguna cosa més que a Santa Llúcia. De la mateixa manera, en aquesta data, és habitual que nevi o plogui.
26 desembre. Al·ludeix hiperbòlicament a l'allargament del dia.
Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Com va allargant-se el dia.
14 agost. Estem en ple estiu i la temperatura de la mar ha pujat uns graus.
Sant Felip: 3 maig. Sant Jaume: 25 juliol. Aquest refrany el deien els qui compraven i pagaven al comptat.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
26. maig. És el moment en que l'avellana arriba al seu estat de maduresa i cau a terra
26 maig. L'avellana es cria dins d'una beina i guaita l'exterior.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Avui pràctica prohibida
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Tristany: 12 novembre. El dia s'escurça, i abans, quan no hi havia llum elèctrica, la gent comprava espelmes per encendre i fer llum al vespre.
4 octubre. [ormeig: aparell, conjunt de cordes, veles i altres peces destinades al govern i moviment d'una embarcació]. Convé replegar veles al final del bon temps
4 octubre. És hora d'haver-lo sembrat. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
4 octubre. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Avui pràctica prohibida
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
4 octubre. Vol dir que a principis d'octubre les magranes són madures
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Josep: 19 març. Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia.
1 setembre. És temps de batre els noguers que encara no s'han batut.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Indica que els dies s'escurcen i cal començar a fer fil a les nits.
1 setembre. És l'època tradicional per a la collita del cànem. Aquesta dita marca el final del cicle agrícola d'aquest cultiu i el començament de les feines de preparació de la fibra per al filat, coincidint amb l'acostament de la tardor.
1 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli.
1 Setembre. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Aquest refrany marca el final de l'estiu i l'inici de les feines de filar i de casa, ja que els dies comencen a escurçar-se i es torna a l'activitat habitual.
1 setembre. [gresol o cresol = làmpada d’oli]. El primer dia de setembre, ja es nota que els dies es fan curts i que les nits refresquen
1 setembre. Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia.
16 maig. Convé collir-lo abans, quan estiga tendre
17 de novembre. La bonança de la tardor generalment s'acaba al novembre. A un mes de l'hivern, sembla que el fred es fa sentir.
15 maig. Cada espiga té el seu propi ritme de creixement fins aquesta data
15 maig. El melonar es va plantar al mes d'abril i encara no es veu el seu desenvolupament.
25 juliol. No serà fins als mesos de juliol, agost i setembre quean es collirà la fruita amb més quantitat.
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Joan: 22 juny. Sant Climent: 23 novembre. Santa Màxima: 1 octubre. Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Martirià: 24 octubre. L'escassa precipitació a la muntanya i als plans de vinyes propicia l'emigració d'oronetes.
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Aquestes fruites ja són visibles
25 juliol. Les que hi ha en aquestes dates són les que resten després de la purga i que per tant "hi seran" a l'hora de la collita
25 juliol. [pauma = margalló, és una variant de la palmera]
Sant Jaume: 25 juliol. Mare de Déu, del llit:15 agost. Refetent a l'escurçament del dia.
25 juliol. No serà fins als mesos de juliol, agost i setembre quean es collirà la fruita amb més quantitat.
25 juliol. No serà fins als mesos de juliol, agost i setembre quean es collirà la fruita amb més quantitat.
Sant Jaume: 25 juliol. L’Assumpció de la Mare de Déu: 15 agost. [Pintar = mostrar-se, despuntar, brotar, manifestar-se] . Comencen a agafar color.
25 juliol. Assenyala el temps que apareix el raïm primerenc, conegut precisament per «raïm de sant Jaume»
25 juliol. L'any que surt del lloc per canvi d'arrendatari.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
24 juny. Ho diuen als qui van a robar bacores, per prevenir-los del perill que corren d'esser tupats.
24 juny. Es creia que aquesta nit augmentava el poder fertilitzador del sol.
24 juny. És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nits
24 juny. Aquesta festivitat de la Mediterrània sol commemorar-se encenent focs i prenent el primer bany de l’any
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la setmana del canvi d’estació
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [taula = post, fusta plana que serveix per a separar la palla del gra en l’era]. Encara és prompte
24 juny. Es temps d'anar ultimant la sega dels cereals.
24 de juny. És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nit
24 juny. Els pobles antics i els romans tenien el gram per sagrat. Dioscòrides diu que si hom rega amb aigua de gram el menjador, les persones que s'asseuen a taula senten gran goig i gaudeixen de molta alegria.
24 juny. Diu ben clarament que és el moment idoni per a fer la sega cerealista, que té les espigues madures, i encara no fa massa calor per a treballar al sol i fer-ne la batuda
24 juny. Es diu quan no hi ha o no es veu intenció de fer alguna cosa i es posposa indefinidament.
24 juny. Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma i, sobretot, per a la perdiu, que en mostrar-se pels sembrats, és caçada
24 juny. Hom creu que si aquesta nit es mulla els peus al mar, a un estany o en un lloc d'aigua corrent, té assegurada la salut per tot l'any.
24 juny. Es creia que aquesta nit augmentava el poder fertilitzador del sol.
Sant Joan: 24 juny. Sant Bernat: 20 agost. La parèmia ens advertix que al voltant del dia de sant Joan Baptista, les plantacions agrícoles tindran insectes, i que al voltant del dia de sant Bernat màrtir, tindran erugues.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Marca el temps que hi ha des de la recol·lecció fins la sega
24 juny. És costum i tradició prendre el primer bany al mar la nit de Sant Joan
24 juny. És tradició prendre el bany o remullar-se els peus a la platja o als tolls, al riu, la vespra del 24 de juny
24 juny. El 24 de juny es comença a segar, es fan garbes amb les espigues, que es deixen assecar al sol abans de dur-les a l’era per batre-les
24 juny. L'absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any
24 juny. Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres de la casa de la nóvia com a obsequi
24 juny. Fins al setembre no estaran collidores, però convé controlar el tema
24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan.
24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan.
24 juny. Es refereix al creixement de les plantes en aquesta època
24 juny. És el solstici d’estiu: s’allarguen els dies i s’acurten les nit
Sant Jordi: 23 abril. Sant Robert Abat: 29 abril Sant Marc: 25 abril
Sant Jorde: 23 abril. Sant Just i Pastor: 6 d'agost.
23 abril. La gent vella, que tenia el costum d'amagar i guardar les monedes d'or dins de gerres ben enterrades, creia que de tant en tant calia treure'l a orejar i posar-lo una estona al sol per tal d'evitar que es rovellés. I crei també que per això avui era el millor dia de l'any.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. Si plou en aquest temps, podem dir que estan assegurades les collites de cereals
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. En aquesttes dates d’abril ja es pot calcular el volum de cereals.
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides].S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. Ja es pot calcular el volum de cereals.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada a les roses com mostra d'amor a la parella
Sant Jordi: 23 abril. Santa Creu: 3 maig. Haurà estat un any bo per a la vinya.
Sant Jordiet: 23 abril. Sant Marquet: 25 abril. És una dita popular que destaca la importància de la precisió en el calendari agrícola per a la sembra dels cereals.