Sant Esteve: 26 desembre. Any Nou: 1 gener. Com va allargant-se el dia.
14 agost. Estem en ple estiu i la temperatura de la mar ha pujat uns graus.
Sant Felip: 3 maig. Sant Jaume: 25 juliol. Aquest refrany el deien els qui compraven i pagaven al comptat. Aconsella comprar a crèdit a la primavera (Sant Felip, segons la tradició) i liquidar els deutes a l'estiu (Sant Jaume), afavorint la bona reputació econòmica i la gestió de la tresoreria.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
26. maig. És el moment en que l'avellana arriba al seu estat de maduresa i cau a terra
26 maig. L'avellana es cria dins d'una beina i guaita l'exterior.
26 maig. Les cries nascudes en primavera canvien el plomatge infantil pel d’adult
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Tristany: 12 novembre. El dia s'escurça, i abans, quan no hi havia llum elèctrica, la gent comprava espelmes per encendre i fer llum al vespre. Antigament, això volia dir gastar més cera i candeles, d'aquí els "guanys" dels cerers. És el moment en què es començaven les "vetlles" a la vora del foc, necessitant il·luminació artificial per poder cosir, desfullar panotxes o explicar històries.
4 octubre. [L'ormeig fa referència a tot el conjunt d'eines i estris necessaris per a la verema (portadores, galledes, tisores, carros). "Llevar-lo" vol dir recollir-ho tot, netejar-ho i guardar-ho fins a l'any que ve]. Un cop el raïm ja és dins el celler fermentant, el pagès deixa la vinya i es concentra en les feines de l'alcofoll o la sembra dels cereals.
4 octubre. És hora d'haver-lo sembrat. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera.
4 octubre. És la data en què el tord (ocell migratori per excel·lència) ja ha d'haver arribat des del nord d'Europa als nostres boscos. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara. L'arribada del tord coincideix amb la maduració final de l'oliva i la verema tardana. L'ocell ve a buscar el fruit, marcant el ritme de la natura.
4 octubre. És l'època de preparar el parany per la seva caça. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
4 octubre. Indica l'arribada dels primers freds importants de la tardor. Aquesta dita popular assenyala el canvi d'oratge, on l'octubre comença a portar temperatures més baixes, sovint coincidint amb el moment de sembrar el blat.
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara
2 abril: Sant Francesc de Paula. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats i a la xara. Aquesta variant que comentes ens transporta a una tècnica de caça antiga i avui dia prohibida: el vesc.
4 octubre. Al·ludeix a ser bona època per a la sembra, a la presència de temporals i pluges, a la imminent entrada a la tardor i l'arribada del fred, que durarà fins a la primavera. Després de les pluges de setembre i els primers freds, la terra està flonja, humida i amb la temperatura justa perquè la llavor no es podreixi ni s'assequi. Sembrar ara garanteix que el cereal tingui força abans que arribin les gelades de debò de desembre i gener.
4 octubre. És un refrany mallorquí que indica que a principis d'octubre, les magranes ja estan madures i a punt per a ser consumides. Aquesta dita popular fa referència a la temporada de collita d'aquesta fruita.
Sant Francesc: 4 octubre. Sant Josep: 19 març. Descriu perfectament el cicle de les vetlles (el temps que es treballava amb llum artificial). Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia. Significa que el gresol (llum/calor) s'encén per Sant Francesc i s'apaga per Sant Josep, marcant la fi del fred.
1 setembre. [Batre: consisteix a colpejar les branques amb vares llargues perquè caiguin les nous que ja són madures]. És temps de batre els noguers que encara no s'han batut.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Indica que els dies s'escurcen, provocant que ja fosca d'hora i calgui encendre el gresol (llàntia d'oli) per filar al vespre
1 setembre. És l'època tradicional per a la collita del cànem. Aquesta dita marca el final del cicle agrícola d'aquest cultiu i el començament de les feines de preparació de la fibra per al filat, coincidint amb l'acostament de la tardor.
1 setembre. El dia s'escurça i els vespres són ben foscos, abans de les vuit ja s'ha post el sol. El refrany ens diu que caldrà encendre el llum d'oli per fer les feines de casa o del taller. Des de l'1 de setembre fins a la Pasqua, la foscor domina la jornada laboral i domèstica. Per Pasqua (a la primavera), amb el canvi d'hora natural i l'arribada del bon temps, el gresol ja no cal i la gent pot sortir al carrer a gaudir del sol ("anar a prendre el sol").
1 Setembre. Presenta la presumpció del començament del camí cap a l'hivern, quan el llarg i intens estiu dóna mostres de canvis, pel que sembla les temperatures nocturnes i les hores de sol descendeixen gradualment, igual que augmenten les precipitacions, donant la sensació de la proximitat del canvi estacional.
1 setembre. Sant Gil, patró de les filadores i dels tractants de cavalls. Marca l'inici de la temporada de filar. Té fama de ser considerat el darrer dia de la canícula i fins i tot el primer dia de l'hivern. A partir d'ara els termòmetres sempre aniran per avall. Aquest refrany marca el final de l'estiu i l'inici de les feines de filar i de casa, ja que els dies comencen a escurçar-se i es torna a l'activitat habitual.
1 setembre. [gresol o cresol = làmpada d’oli]. Recomana preparar el gresol (làmpada d'oli) perquè la llum natural comença a escassejar i calia il·luminació artificial per seguir filant, teixint o treballant, especialment per a les dones de casa durant les llargues vesprades que s'apropen.
1 setembre. Aquesta dita fa referència al caràcter agredolç que té el mes de setembre. El mes de setembre és un moment de gran activitat però també de molta incertesa meteorològica. Les set alegries: Representen les collites que ja estan a punt o s'estan recollint, com la fruita seca (nous, ametlles), la verema i les pomes. Els cent neguits: Es refereixen a la por a les tempestes típiques de setembre ("les bromes"), que poden fer malbé la collita en l'últim moment o provocar inundacions.
1 setembre. Antigament, els sastres treballaven al carrer i, com que la claror del dia minvava més aviat, encenien un gresol a partir d'aquest dia per seguir treballant a la tarda. Setembre era el mes en què tothom encarregava la roba d'abric per a l'hivern, per tant, els sastres tenien molta feina i havien de fer hores extres sota la llum artificial.
16 maig. [Granat: madur i ben format dins la tavella]. Indica que cap la festivitat de Sant Honorat), els pèsols ja han assolit la seva mida màxima, estan plens i és el moment ideal per collir-los.
17 de novembre. La bonança de la tardor generalment s'acaba al novembre. A un mes de l'hivern, sembla que el fred es fa sentir.
15 maig. Indica que per Sant Isidre les espigues de blat ja han d'haver assolit una alçada uniforme, indicant un bon creixement. Si el blat no està "igualat" per aquesta data, es considera que el cultiu no ha prosperat correctament o que no serà tan productiu.
15 maig. Indica que a mitjans de maig encara no és el moment òptim per al desenvolupament dels melons. Suggereix que per a aquesta data el melonar no hauria d'haver nascut i, fins i tot, que encara no s'hauria de sembrar. Reflecteix la saviesa popular que la terra o el clima poden no ser prou càlids per al creixement dels melons, recomanant esperar abans de sembrar-los.
25 juliol. Assenyala el moment idoni de maduració dels préssecs. Indica que cap al 25 de juliol, coincidint amb la festivitat de Sant Jaume, és l'època tradicional per començar a menjar els primers préssecs de temporada, marcant l'inici de la collita d'aquesta fruita d'estiu.
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Joan: 22 juny. Sant Climent: 23 novembre. Santa Màxima: 1 octubre. Municipis de les comarques del Baix i Alt Empordà en la província de Girona. Recull les festes majors o fires tradicionals d'alguns pobles de l'Empordà. Aquesta és una corrandeta geogràfica típica de l'Empordà, una mena de "full de ruta" festiu que servia perquè els joves sabessin on anar de ball i gresca segons el sant de cada poble.
Sant Jaume: 25 juliol. Sant Martirià: 24 octubre. Indica el marge de temps en què aquests ocells ens abandonen. Si per Sant Jaume comencen a preparar el viatge o a marxar les primeres (les més primerenques), per Sant Martirià el cel ja és buit d'orenetes i el fred ja treu el cap.
Sant Jaume: 25 juliol. Santa Anna: 26 juliol. Aquestes fruites ja són visibles. Indica que pels volts de Sant Jaume i Santa Anna els fruits del raïm i la magrana comencen a canviar de color, és a dir, a «pintar» o madurar, marcant l'avanç de l'estiu cap a la collita.
25 juliol. Les que hi ha en aquestes dates són les que resten després de la purga i que per tant "hi seran" a l'hora de la collita. Diu que si veus "una oliva ací i una altra allà" (és a dir, si l'arbre no sembla exageradament carregat però té fruit repartit), ja és suficient. "Ves-ten a casa, que prou n'hi ha" convida a no ser cobdiciós i a donar-se per satisfet amb una collita equilibrada que l'arbre pugui madurar bé.
25 juliol. [pauma = margalló, és una variant de la palmera]. Aquesta dita popular catalana fa referència al moment idoni per assecar al sol la pauma (fulles de margalló) per a l'artesania, generalment cap a Sant Jaume. L'exposició al sol permet que la fibra s'aclareixi, tornant-se blanca i suau per poder treballar-la correctament.
Sant Jaume: 25 juliol. Mare de Déu, del llit:15 agost. Fa referència a la cacera i al comportament del conill durant els mesos més calorosos de l'estiu, quan la xafogor és més intensa. Amb les temperatures extremes d'aquesta quinzena (la canícula), els conills eviten sortir a camp obert durant el dia per no quedar-se "socarrats". A partir de finals de juliol és molt difícil trobar conills fora del catau; s'amaguen a les fondalades o sota terra ("al llit") buscant la fresca.
25 juliol. Aquesta dita marca el moment en què les figues primerenques (o figues-flors) i les varietats més precoces arriben a la seva maduració òptima. És el punt de partida de la temporada de les figues, que s'allargarà durant tot l'agost fins a l'arribada de les varietats de tardor (les de Sant Miquel).
25 juliol. Tot i que la collita general de l'avellana per assecar és més tardana (setembre, per Sant Gil), a finals de juliol l'avellana ja té el gra format i es pot començar a "clavar la dent".
Sant Jaume: 25 juliol. L’Assumpció de la Mare de Déu: 15 agost. [Pintar = mostrar-se, despuntar, brotar, manifestar-se] . Aquest refrany descriu el procés de verolada del raïm, quan els grans canvien de color i comencen a acumular sucre entre el 25 de juliol i el 15 d'agost.
25 juliol. Assenyala el temps que apareix el raïm primerenc, conegut precisament per «raïm de sant Jaume»
25 juliol. per Sant Jaume (25 de juliol), La madona (l'ama de casa) tanca el magatzem o la cambra del gra i entrega la clau perquè la collita ja està recollida i guardada. Marca el final de la feina forta de la sega i l'inici de la seguretat de l'abastiment.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. El fred es combat en el llit o dins de casa, mentre que el bon temps demana activitats i diversions a l’aire lliure
24 juny. Fa referència a la collita de les bacores (breves) al voltant del 24 de juny. Indica que per Sant Joan, ja es poden menjar aquestes figues primerenques, ja siguin madures o encara verdes, amb la seguretat que seran bones o comestibles.
24 juny. Aquesta dita uneix el creixement de la natura amb el de la vida humana, aprofitant la potència del solstici d'estiu. Creix l'arbre: Pels voltants del 24 de juny, les plantes estan en la seva màxima esplendor gràcies a les hores de llum. Es diu que el que creix per Sant Joan té una força especial. Creix l'infant: Antigament es creia que la llum i la calor d'aquestes dates feien estirar els nens. És una forma poètica de dir que la vida està en el seu punt més vital i expansiu.
24 juny. Aquesta dita és molt curiosa perquè, tot i ser molt popular, conté una petita paradoxa astronòmica. En realitat, el 24 de juny és el dia més llarg de l'any, però és precisament el moment en què el creixement s'atura per començar a minvar. "Una passa de gegant" és una expressió que pot semblar paradoxal, ja que és quan el dia deixa de créixer. Es diu per significar que s'ha assolit la màxima llargada (el "dia més gran").
24 juny. Aquesta festivitat de la Mediterrània sol commemorar-se encenent focs i prenent el primer bany de l’any. Fa referència a la tradició d'iniciar els banys a rius o mar durant la revetlla de Sant Joan, marcant l'inici de la calor estiuenca. L'expressió implica que, tot i ser el temps del "primer bany", cal anar amb compte perquè l'aigua encara pot ser perillosa o traïdora, a vegades interpretat supersticiosament com que el riu "demana" una víctima.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la setmana del canvi d’estació. Marca el final definitiu del bon temps suau per donar pas a la calor rigorosa de l'estiu. Amb la celebració d'aquests dos sants (el 24 i el 29 de juny), es tanca el cicle primaveral de pluges i flors per obrir la porta a la canícula.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. [taula = post, fusta plana que serveix per a separar la palla del gra en l’era]. Significa que entre Sant Joan (24 de juny) i Sant Pere (29 de juny) no s'ha de deixar la batuda del blat a l'era perquè encara pot ploure i fer malbé la collita, ja que les herbes i el gra encara no estan prou secs.
24 juny. Aquesta és una dita popular catalana que fa referència al moment òptim de maduració de l'enciam, coincidint amb l'inici de l'estiu (24 de juny). Indica que per Sant Joan els enciams ja han crescut prou, estan grans i sovint comencen a espigar-se, sent el moment ideal per consumir-los.
24 juny. Es temps d'anar ultimant la sega dels cereals. Reflecteix la tradició agrícola catalana on la collita del cereal (la sega) s'havia d'haver finalitzat cap al 24 de juny, coincidint amb el solstici d'estiu i l'inici del període de més calor.
24 de juny. La tradició popular i el refranyer català assenyalen el 24 de juny, dia de Sant Joan, com el moment en què tenim el dia més llarg i la nit més curta de l'any, coincidint aproximadament amb el solstici d'estiu. És una celebració ancestral lligada al foc i al canvi d'estació. Encara que la data astronòmica exacta pot variar lleugerament (generalment entre el 20 i el 22 de juny), la festivitat de Sant Joan (24 de juny) és la referència tradicional per al dia més llarg.
24 juny. [El gram (o agram) és una planta amb propietats diürètiques i depuratives]. Aquesta dita fa referència a la recollida de les herbes remeieres. Es creu que les plantes collides durant la matinada de Sant Joan tenen propietats màgiques o curatives. Els pobles antics i els romans tenien el gram per sagrat. Dioscòrides diu que si hom rega amb aigua de gram el menjador, les persones que s'asseuen a taula senten gran goig i gaudeixen de molta alegria.
24 juny. És el moment idoni per a fer la sega cerealista. "Agafa les espardenyes i fot el camp": Significa que és el moment de posar-se en marxa cap als camps on hi ha feina (la sega). Qui no es mou de pressa per trobar jornal perdrà l'oportunitat de guanyar el pa de l'any. "Si no, passaràs fam": Un recordatori que l'economia de subsistència depenia de la collita de l'estiu. Si no aprofitaves el mes de juny i juliol per treballar de valent, l'hivern seria molt dur.
24 juny. Indica que Sant Joan és l'època ideal per batre el blat. Si el clima no ho permet o la collita és tardana, s'ha d'esperar a l'any següent, subratllant la dependència del temps. En sentit figurat es diu quan no hi ha o no es veu intenció de fer alguna cosa i es posposa indefinidament.
24 juny. Bàsicament, que la calor de Sant Joan ens deixa sense forces! Anuncia que la primera calor és perjudicial pels qui pateixen d’asma. Antigament, el "mal de perdiu i de freixura" (el pit i els pulmons/entranyes) feia referència a aquest cansament general i a la sensació d'ofec o fatiga que provoca el primer pic de temperatura de l'estiu.
24 juny. Aquesta festivitat de la Mediterrània sol commemorar-se encenent focs i prenent el primer bany de l’any. Fa referència a la tradició d'iniciar els banys a rius o mar durant la revetlla de Sant Joan, marcant l'inici de la calor estiuenca. L'expressió implica que, tot i ser el temps del "primer bany", cal anar amb compte perquè l'aigua encara pot ser perillosa o traïdora, a vegades interpretat supersticiosament com que la mar "demana" una víctima.
Sant Joan: 24 juny. Sant Bernat: 20 agost. És una advertència agrícola sobre les plagues que afecten els cultius durant l'estiu. La parèmia ens advertix que al voltant del dia de sant Joan Baptista, les plantacions agrícoles tindran insectes, i que al voltant del dia de sant Bernat màrtir, tindran erugues (anomenades popularment grugues).
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Marca el temps que hi ha des de la recol·lecció fins la sega. Per Sant Joan, el blat al camp: El cereal ja està madur, sec i daurat, esperant ser segat. Per Sant Pere, el blat a l'era: En menys d'una setmana, el blat ja s'ha hagut de segar, lligar i portar a l'era per començar a batre (separar el gra de la palla).
24 juny. És costum i tradició prendre el primer bany al mar la nit de Sant Joan. Es creia que l'aigua de la nit de Sant Joan estava beneïda o tenia poders especials. Banyar-se a mitjanit servia per netejar l'ànima, curar malalties de la pell i garantir sort per a la resta de l'any.
24 juny. És tradició prendre el bany o remullar-se els peus a la platja o als tolls, al riu, la vespra del 24 de juny. Tradicionalment, el primer bany d'estiu es considera revigoritzant ("pega bé") o perillós per a la salut ("fa dany") segons l'oratge i la temperatura de l'aigua.
24 juny. El 24 de juny es comença a segar, es fan garbes amb les espigues, que es deixen assecar al sol abans de dur-les a l’era per batre-les.
24 juny. Aquesta dita és de les més curioses perquè ens parla del cicle de les aus i de l'abundància a la granja. Bàsicament, significa que per Sant Joan les gallines i altres aus de corral estan en el seu moment màxim de posta. Amb l'arribada del bon temps i el màxim d'hores de llum solar (el solstici), el metabolisme de les aus s'accelera i posen ous amb molta més freqüència.
24 juny. Indica l'inici definitiu de la calor estiuenca al voltant del 24 de juny. Aquesta dita subratlla el canvi d'estació i l'augment de les temperatures, sovint associat amb la revetlla i el solstici d'estiu.
24 juny. Indica que, al voltant del 24 de juny (solstici d'estiu), els pollets de cigonya ja han crescut prou per sortir del niu i començar a volar. L'absència de les cigonyes és molt indicativa de la meteorologia de l’any. Marca l'inici de la preparació per a la seva migració. Encara es quedaran unes setmanes, però per Sant Joan ja deixen de ser ocells estàtics al niu per convertir-se en ocells de ple vol.
24 juny. Antigament, pretendents i promesos decoraven les portes i finestres de la casa de la nóvia com a obsequi. És un costum lligat als ritus de festeig i sortilegis amorosos de la revetlla.
24 juny. És la inspecció que fa el pagès per preveure com anirà la collita de la tardor. Per Sant Joan, els fruits secs encara són verds, però ja tenen la mida suficient per saber si l'any serà bo. És el moment clau per a les nous. De fet, hi ha la tradició de collir-les precisament la nit de Sant Joan, quan encara són verdes i tendres per dins, per elaborar l'aiguardent de nous o la ratafia.
24 juny. Diuen de la nit del 23 de juny que té molta màgia. Molts rituals i creences envolten la nit de Sant Joan. Està vinculada al solstici d'estiu, que fa referència a la màxima plenitud de la natura, els dies més llargs de l'any i el creixement ràpid dels fruits i les collites, especialment la carbassa ("Per Sant Joan, la carbassa gran").
24 juny. Celebra el moment de l'any amb més hores de llum, que és quan la natura arriba a la seva màxima esplendor. El sol és al seu punt més alt i les plantes aprofiten aquest "extra" d'energia per estirar-se i florir amb força. No només neixen coses noves, sinó que tot el que s'ha plantat a la primavera fa l'última estirada definitiva. Antigament es creia que aquesta força de creixement també afectava les persones i els animals, sent una època de renovació i fertilitat.
24 juny. Es refereix al creixement de les plantes en aquesta època. La vegetació arriba al seu punt d'equilibri i esplendor abans que la calor de juliol les comenci a assecar. També s'associa a la tradició on, gràcies a la màgia de la revetlla (amb les fogueres i el vi), era un moment de disbauxa on les jerarquies es relaxaven i tothom era igual davant la celebració del foc.
24 juny. Fa referència al canvi d'hores de llum al voltant del solstici d'estiu. Indica que, després de la nit més curta, els dies comencen a escurçar-se ràpidament o que el dia arriba a la seva màxima durada. Durant tot el mes de juny, el dia ha anat creixent a "passes de gegant" fins a arribar al seu màxim. Encara que ens sembli que l'estiu comença, a partir de Sant Joan el dia comença a escurçar-se. Per això, molts diuen que el dia "fa una passa de gegant" cap avall, cap a la foscor.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Robert Abat: 29 abril Sant Marc: 25 abril. Aquesta dita popular agrícola catalana marca el calendari per al conreu de l'ordi. Aquest refrany Subratlla la importància de la precisió temporal en l'agricultura tradicional per assegurar una bona collita, especialment en zones on el cicle s'avança.
Sant Jorde: 23 abril. Sant Just i Pastor: 6 d'agost.
23 abril. La gent vella, que tenia el costum d'amagar i guardar les monedes d'or dins de gerres ben enterrades, creia que de tant en tant calia treure'l a orejar i posar-lo una estona al sol per tal d'evitar que es rovellés. I crei també que per això avui era el millor dia de l'any.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Joan: 24 juny. Utilitza l'estat del cultiu a l'abril (Sant Jordi) per predir la qualitat de la collita al juny (Sant Joan). Indica que si la planta està desenvolupada (canella/espigat) aviat, promet un bon rendiment, colltorçat (madur) per al juny.
23 abril. Indica que si per Sant Jordi (23 d'abril) ja es veuen espigues d'ordi escampades pel camp, la collita està assegurada, avançada i serà bona, permetent al pagès tranquil·litzar-se.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada als llibres i a les roses. Resumeix la tradició del 23 d'abril, Diada de Sant Jordi, on l'amor (rosa) i la cultura (llibre) omplen els carrers. És una festivitat centrada a regalar aquests dos elements a persones estimades.
Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. En aquesttes dates d’abril ja es pot calcular el volum de cereals. El voltant del 23 d'abril (Sant Jordi) és el moment ideal per llaurar o conrear l'ordi, assegurant que per Sant Robert (29 d'abril) ja estigui cobert. Si s'espera fins a Sant Marc (25 d'abril), es considera massa tard per a aquestes tasques al camp, ja que l'ordi ha d'espigar.
23 d'abril. És un refrany popular català que assenyala que, al voltant del 23 d'abril, la collita de l'ordi està avançada, espigada i a punt per ser lligada en garbes, indicant una bona collita propera. Aquesta dita prediu l'estat del camp i el temps de sega, essent una observació del cicle agrícola.
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. [piula = nom de diferents espècies fringíl·lides i anàtides]. S’amaguen al bosc i ixen a menjar als sembrats
23 abril. Ja es pot calcular el volum de cereals.
23 abril. La festivitat de Sant Jordi va molt lligada a les roses com mostra d'amor a la parella
Sant Jordi: 23 abril. Santa Creu: 3 maig. Haurà estat un any bo per a la vinya.
Sant Jordiet: 23 abril. Sant Marquet: 25 abril. És una dita popular que destaca la importància de la precisió en el calendari agrícola per a la sembra dels cereals.
19 març. Arriba el bon temps. Els gripaus i altres animals surten del seu letarg hivernal, destacant el canvi estacional.
19 març. Comença a brotar la soca de la vinya. Després de la poda hivernal, ens acostem cap a la brotació.
19 març. S’acosta el bon temps primaveral. Una vegada han arribat i s'han instal·lat, les orenetes deixen de refilar tant i es posen "mans a l'obra" a buscar fang i palla per construir o restaurar els seus nius. Ja no és temps de cantar, sinó de treballar.
19 març. [Crosta: els primers brots]. És un senyal tradicional de l'activitat agrícola i el començament de la brotació a la vinya. Els ceps comencen a despertar de l'hivern i els primers brots es fan visibles, marcant l'inici de la primavera.
19 març. [tirejar: Formar tira, disposar-se en tira els ceps o els arbres d'un camp]. Les vinyes comencen a brotar. Per Sant Josep, amb la caloreta de març, la vinya fa la primera estirada. Les gemmes s'unflen i comencen a sortir els primers brots verds que "tiren" cap amunt.
19 març. Les orenetes tornen dels seus quarters d'hivern per niar, marcant l'inici de la primavera. Es considera que per aquesta data ja haurien d'haver arribat al seu lloc habitual.