plantes

Si vols tenir bon cigroner, el primer de maig l'has de sembrar

plantes camp mesos

Si vols tenir bon faver, fes-lo al gener

mesos plantes

Si vols tenir bon nap per Sant Jaume ha de ser nat. Jo el faré per Sant Bartomeu i serà millor que el teu

Sant Jaume: 25 juliol. Sant Bertomeu: 24 agost. Dita amb resposta: "Si vols plantar un bon nap, per Sant Jaume ha de ser nat" i un altre respon "Ja el faré per Sant Bartomeu, que serà millor que el teu". La dita recomana quan s'han de sembrar naps.

camp mesos plantes sants

Si vols tenir bona col, planta-la al juliol

És el moment culinari idoni

mesos plantes camp

Si vols tenir la dona sana, dona-li valeriana

Es tracta d’una herba remeiera

parentiu plantes salut

Si vols tenir un bon aller, l'has de fer a la lluna vella de gener

Els alls es planten des de desembre fins a febrer, en ple hivern. La lluna vella (o minvant) de gener es considera el moment òptim per plantar o sembrar determinats productes i aconseguir una bona collita.

bona camp mesos oratge plantes

Si vols tenir un bon favar, fes-lo pel gener

Cert

plantes camp bona mesos

Si vols tenir un bon favar, sembra'l per la Mare de Déu del Pilar.

12 octubre. Com que les faves necessiten temps per créixer abans que arribi el fred intens, sembrar-les al voltant del Pilar permet que la planta s'arreli bé amb la calor que queda a la terra i esperar les pluges, que a la tardor no solen faltar i el faran créixer.

bona camp mesos plantes sants

Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

camp mesos plantes vinya

Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar.

5 febrer. Es continua la sembra i plantada de cebes, cols, enciams, tomaques, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.

bona camp mesos plantes

Si vols un bon aller, sembra'l pel gener

Indica que el millor moment per plantar alls és durant el mes de gener per assegurar una bona collita. Plantar-los en ple hivern permet que es desenvolupin correctament, encara que d'altres variants populars també recomanen el febrer o l'Advent si es busquen més "coents".

bona camp mesos plantes

Siga d’arròs o de faves, Déu ens òmpliga les panxes

déu menjar plantes

Sogra i nora, llegum de mal coure

Els parents que no ho són per part carnal solen discrepar pel fet de procedir de famílies, opinions, costums... diferents, i, a més, sent del mateix sexe, acaben interferint-se en labors comunes: la cuina, els xiquets..

plantes parentiu

Sogra, nora i mal vi, és llegum de mal pair

Els parents que no ho són per part carnal solen discrepar pel fet de procedir de famílies, opinions, costums… diferents, i, a més, sent del mateix sexe, acaben interferint-se en labors comunes: la cuina, els xiquets…

plantes vinya vell parentiu

Sol com un arbre sense fulles

Estar totalment desemparat

plantes persones maneres de dir

Sol setembrer madura el codonyer

Els codonys apareixen i engreixen prompte, però tarden a madurar

plantes mesos oratge

Sol solet, un caragol es passeja per la fulla d'una col

Aquesta és la tornada popular de la cançó tradicional infantil catalana "Caragol, trau les banyes". La lletra completa acostuma a dir: Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure, sol, solet, vine'm a veure que tinc fred. Caragol, caragol, trau les banyes que ix el sol, i per dormir mai no necessita ni marfegueta ni llençol.

animals oratge plantes

Sols l'arbre tendre es vincla

plantes

Sols un mal porta alegria, i és aquest : la mal... vasia.

Es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal.

mal plantes alegria

Son pare ceba, sa mare grill, què farà el fill?

Es diu del bebé d’algú, sobretot quan plora a plens pulmons

parentiu plantes animals

Sopa d'all per esperar el tall.

menjar plantes

Sopes i olives, o cap, o a estibes

Sgnifica que les olives (i per extensió les sopes) s'han de menjar en quantitats extremes: o no menjar-ne cap, o menjar-ne moltes ("a estibes", és a dir, a grapats o en gran quantitat). Sovint es fa servir per indicar que no val la pena menjar-ne poques, ja que són indigestes o massa salades en petites dosis, o com a referència a gaudir-ne plenament.

menjar plantes

Soques brutes, rames seques

plantes

Sord com una rabassa

Es diu d'una persona molt sorda

maneres de dir plantes

Sord i pobre, figa en ell!

Vol dir que al que és desgraciat, encara li augmenten la dissort

plantes

Sort i olives, o moltes o cap

El seu significat es basa en la irregularitat: L'alternança: Les oliveres són arbres que de manera natural fan un any de molta collita (any d'oli) i l'any següent no fan gairebé res. Per tant, amb les olives és habitual passar de l'abundància a la buidor absoluta. L'atzar de la sort: La dita ens diu que la fortuna funciona igual. No sol arribar en dosis petites i constants, sinó que sovint et ve tot de cara (una ratxa de sort on tot surt bé) o et ve tot de cul (quan no en surt ni una).

plantes salut

Sortir com un pinyol de cirera

Contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat

plantes maneres de dir

Sortir-li carbassa

Significa decebre's, no sortir-li les coses com esperava

plantes maneres de dir

Suc de llimona, medecina bona

Destaca les propietats saludables de la llimona, sovint utilitzada en la medicina popular com a remei natural, especialment per a refredats, digestions o per aportar vitamina C. Forma part de la saviesa popular que lloa els remeis casolans naturals.

bona plantes salut

Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa

plantes maneres de dir

Sueca, arrós i taleca

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. [Taleca: Fa referència a la bossa o saquet de tela que s'utilitzava antigament per a portar el dinar, els diners o les compres]. Sueca destaca per produir arròs de gran qualitat, cultivat en les marjals de l'Albufera. descriu una imatge de prosperitat agrícola: la ciutat on sobra l'arròs i on la gent anava amb la taleca plena per a fer tractes o jornals.

llocs plantes

Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os

Per obtenir millor fusta, s’ha de talar o podar els arbres de fulla perenne en lluna morta

oratge plantes mesos

Tallar rama

Enraonar molt, xerrar

plantes maneres de dir parlar

Tan aviat diu naps com cols

Es contradiu sovint

maneres de dir plantes

Tan aviat és figa com raïm

Es diu a una persona que ara diu una cosa i suara en diu una altra de contrària

maneres de dir plantes

Tan cert com ara plouen figues

No és veritat

plantes maneres de dir

Tansplantar el julivert porta mala sort

plantes

Tant fer naps com cols

Expressió que s’utilitza quan tot és indiferent

plantes maneres de dir

Tant li fa naps com cols

Ser indiferent

plantes maneres de dir

Tant patirem per un ai com per una ceba

Significa que en coses de molt de treball o molèstia, no té importància afegir-hi una molestia més

treball plantes

Tant put un all com cent cabeces

Un simple tast o una mínima quantitat ja denoten la naturalesa de la cosa que es tracte

plantes menjar

Tant si és cànem com si és llana, amb el torn file l'ordit i amb la filosa la trama

oficis plantes

Tants melons duc a la plaça, que algun m'ix carabassa

plantes

Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen. És veritat.

Lament dels homes fadrins en veure un munt de dones sense parella.

plantes

Taronges agres en dejú asseguren la salut

[Taronja agra (Citrus aurantium)]. Destaca els beneficis tradicionals d'aquesta fruita. Tot i que la saviesa popular valora molt el consum de taronja al matí, la ciència nutricional aporta matisos sobre el consum de cítrics en dejú.

menjar plantes salut

Taronges de repom

Literalment es refereix a les taronges de la segona collita, que brollen més tard, recol·lectades després de la temporada principal. Es caracteritzen per tenir un aspecte més bast, closca més gruixuda i menor quantitat de suc, per la qual cosa solen ser de pitjor qualitat. En sentit figurat es refereiz a les persones o coses, que no són tot lo bones que deurien o pogueren ser, ya siguen per la seua moral roïna o per la seua baixa calitat de fabricació.

plantes maneres de dir

Temps de floretes, temps d'amoretes

Fa referència a les flors de maig, que criden l'amor i porten felicitat.

plantes

Tendre com un all, o com una verdolaga

Es diu de coses molt tendres

plantes

Tenir all o ceba

Tenir ara una tribulació ara una altra, sense cessar d'estar malament o de gemegar

plantes maneres de dir

Tenir dents de cavall [o de fava, o d'all]

Tenir les dents massa grosses

cos huma animals maneres de dir plantes

Tenir el cap més dur que una carrasca

Ésser molt cap-clos

cos huma maneres de dir plantes

Tenir geni d'argelaga

Tenir el geni molt aspre

plantes maneres de dir

Tenir sempre ai o ceba

Tenir sempre coses de què queixar-se

maneres de dir plantes

Tenir sempre un all o una ceba

Tenir què dir, tenir sempre motiu de queixa

maneres de dir plantes

Tenir tant de gust com fava parada freda

Significa ésser molt poc gustós, insípid o no tenir cap gràcia. S'utilitza per descriure coses (menjar, discursos, llibres) que resulten avorrides, planes o desangelades.

menjar plantes maneres de dir

Tenir tant de seny com una garba d'ordi

Ser molt irreflexiu

maneres de dir plantes

Tenir un cap com una magrana

Tenir mal cap, poc enteniment

maneres de dir plantes cos huma

Tenir un coret com una llentia

Estar molt acovardit

maneres de dir plantes cos huma

Tenir un geni com una argelaga

Tenir el geni molt aspre

maneres de dir plantes

Tenir un geni com una ortiga

Ésser aspre, poc tractable

maneres de dir plantes

Tenir una ceba

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir

maneres de dir plantes

Tenir una poma per a la set

No gastar, no consumir, etc., totalment una cosa prevenint una eventual necessitat futura

maneres de dir beure plantes

Tens mal de queixal, rosega arrels de panical

salut plantes cos huma

Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de maig

foc llocs cos huma plantes

Terra de bruc, terra de poc suc

camp plantes

Terra d’ortigues, no la dónes a les filles

No és idònia per al cultiu i constituirà un dot irrisori

parentiu plantes

Terra negra fa bon blat

La negror de la terra sol ser indicativa que és rica en matèria orgànica

bona camp plantes

Terra negra fa bon blat, i la blanca, mig fallat

El color negre és indicatiu de terra rica en elements orgànics, mentre que el color blanc n’indica pobresa

camp colors plantes

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat [o «el fa migrat]

Es diu sobretot referint-se a persones morenes o a coses de color molt fosc

camp bona persones plantes

Test com un rave

Es diu d’una cosa molt rígida

maneres de dir plantes

Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig

[maó = totxo, rajola]. La ceràmica és dura, mentre que la fusta és flexible

mesos plantes

Tibat com un rave de llavor

Es diu d'una cosa o persona molt dreta, molt tibada

maneres de dir plantes

Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís

Població de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant

llocs plantes

Tindre boqueta de cigró

Tindre la boca molt menuda

cos huma maneres de dir plantes

Tindre cara de llimeta verda

Tindre malestar físic; mostrar al rostre algun senyal de malaltia

maneres de dir salut plantes

Tindre el cor com una llentilla

Tindre por

maneres de dir plantes cos huma

Tindre el desig del margalló, que es va rosegar una granera

Ho diuen d’algú que manifesta desitjos rars o no normals

plantes maneres de dir persones

Tindre la fava coenta

Estar fart d'alguna cosa

maneres de dir plantes

Tindre la mà verda

Tindre habilitat amb les plantes

cos huma maneres de dir plantes

Tindre tota la civada menjada

Es diu quan ja no queda res

maneres de dir plantes

Tindre un all al cul

Es diu d'aquell a qui li costa molt mantlndre's assegut

maneres de dir plantes cos huma

Tindre una esquena com una taula de naps

Tenir-la molt ampla

maneres de dir plantes cos huma

Tindre [o fer ] cara de prunes agres

Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat

maneres de dir plantes cos huma

Tirar figues [a algú]

Donar-li una resposta desagradable

maneres de dir plantes

Tocar-se la fava

Estar sense fer res

treball plantes maneres de dir

Tornar-se carabassa

Perdre el seny, quedar pertorbat

maneres de dir plantes

Tornar-se xirivia

Perdre l'enteniment

maneres de dir plantes

Torreblanca cotxina, corral de vaques; la primera collita,tot carabasses

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs plantes animals

Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc

Convé desfer-se d’allò que no ha de donar profit mai

plantes foc

Tot arbre que és dret, és subjecte a caure

S'utilitza per expressar la fragilitat de les coses que semblen més fermes, altes o estables. Igual que l'arbre més alt i recte és el que més pateix la força del vent i, per tant, té més risc de caure, les persones en posicions elevades o les situacions molt estables també són les més propenses a patir caigudes o canvis sobtats. És un avís contra l'excés de confiança o l'orgull (altivesa), recordant que ningú és immune a la mala sort o als canvis de fortuna.

plantes

Tot just, carabassa i ceba!

Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans

plantes maneres de dir

Tota brossa fa paret

Es diu del qui ho aprofita tot, que no deixa perdre res

plantes maneres de dir

Tota fruita té un corc

Vol dir que tota persona i tota cosa té defectes

plantes

Tou com una figa

Dit per a referir-se al qui se sent colpit dolorosament per una desgràcia, mal, etc,

maneres de dir plantes

Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja

Avisa que quan bufa aquest tipus de Tramuntana, el que ve de la banda de la muntanya (el Pallars), la mar es posarà tan perillosa que més val plegar veles, agafar les teues coses (la carbassa i la corretja) i tornar cap a casa abans que la situació empitjore. És una dita sobre la prudència davant la força de la natura.

oratge plantes

Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere

El motor d'una forta tramuntanada són una borrasca i un anticicló potents.

oratge plantes

Trempat com un all [o més trempat que un all]

Molt trempat, xalest

plantes maneres de dir

Trempat com un pèsol

Molt content

plantes maneres de dir

Trencar nous

Murmurar

maneres de dir plantes

Tres mitges figues fan figa i mitja

Cert

plantes menjar