plantes

Si vols tenir un bon favar, fes-lo pel gener

Cert

plantes camp bona mesos

Si vols tenir un bon favar, sembra'l per la Mare de Déu del Pilar.

12 octubre. Com que les faves necessiten temps per créixer abans que arribi el fred intens, sembrar-les al voltant del Pilar permet que la planta s'arreli bé amb la calor que queda a la terra i esperar les pluges, que a la tardor no solen faltar i el faran créixer.

bona camp mesos plantes sants

Si vols tenir un bon most, cava la vinya a l'agost

Convé entrecavar els ceps per estovar la terra a fi que absorbisca bé la possible pluja

camp mesos plantes vinya

Si vols tenir un bon tomacar, per Santa Àgata l'has de sembrar.

5 febrer. Es continua la sembra i plantada de cebes, cols, enciams, tomaques, escaroles, bròquils, julivert, alls, pèsols, faves tardanes, pastanagues i raves. Però cal tenir en compte la lluna nova de febrer.

bona camp mesos plantes

Si vols un bon aller, sembra'l pel gener

Indica que el millor moment per plantar alls és durant el mes de gener per assegurar una bona collita. Plantar-los en ple hivern permet que es desenvolupin correctament, encara que d'altres variants populars també recomanen el febrer o l'Advent si es busquen més "coents".

bona camp mesos plantes

Siga d’arròs o de faves, Déu ens òmpliga les panxes

Expressa conformitat i pragmatisme davant la necessitat de menjar. Significa que, siga quin siga l'aliment disponible (arròs o llegums com les faves), l'important és saciar la fam i nodrir-se. És una dita popular que reflecteix l'humilitat i la cultura de supervivència en temps d'escassetat.

déu menjar plantes

Sogra i nora, llegum de mal coure

Els parents que no ho són per part carnal solen discrepar pel fet de procedir de famílies, opinions, costums... diferents, i, a més, sent del mateix sexe, acaben interferint-se en labors comunes: la cuina, els xiquets..

plantes parentiu

Sogra, nora i mal vi, és llegum de mal pair

Els parents que no ho són per part carnal solen discrepar pel fet de procedir de famílies, opinions, costums… diferents, i, a més, sent del mateix sexe, acaben interferint-se en labors comunes: la cuina, els xiquets…

plantes vinya vell parentiu

Sol com un arbre sense fulles

Significa trobar-se completament sol, abandonat o desemparat. Evoca la imatge nua i aïllada d'un tronc al qual no li queda ni una sola fulla.

persones plantes maneres de dir

Sol setembrer madura el codonyer

Els codonys apareixen i engreixen prompte, però tarden a madurar

plantes mesos oratge

Sol solet, un caragol es passeja per la fulla d'una col

Aquesta és la tornada popular de la cançó tradicional infantil catalana "Caragol, trau les banyes". La lletra completa acostuma a dir: Sol, solet, vine'm a veure, vine'm a veure, sol, solet, vine'm a veure que tinc fred. Caragol, caragol, trau les banyes que ix el sol, i per dormir mai no necessita ni marfegueta ni llençol.

animals oratge plantes

Sols l'arbre tendre es vincla

Significa que allò que és jove, flexible o humil pot adaptar-se als cops de la vida, mentre que la rigidesa es trenca. Un arbre jove i flexible ("tendre") es pot doblegar sense trencar-se. En canvi, un tronc vell si se'l força a vinclar-se, es trenca. S'aplica als infants i als joves. És en els primers anys de vida quan les persones són maleables, aprenen nous hàbits i corregeixen els errors. També descriu les persones adultes que ja no canvien d'opinió ni d'adaptar-se a noves situacions.

plantes

Sols un mal porta alegria, i és aquest : la mal... vasia.

Es diu responent a algú que vol llevar importància a un mal.

mal plantes alegria

Son pare ceba, sa mare grill, què farà el fill?

Es diu del bebé d’algú, sobretot quan plora a plens pulmons

parentiu plantes animals

Sopa d'all per esperar el tall.

[El "tall" és la carn, peix o teca principal del menjar (el segon plat)]. Recorda que aquest plat tradicional era el recurs perfecte per mantenir l'energia mentre s'esperava el plat principal. S'aplica també en sentit figurat quan algú ha de fer temps o conformar-se amb un arranjament senzill mentre arriba allò que realment és important, valuós o substanciós.

menjar plantes

Sopes i olives, o cap, o a estibes

Sgnifica que les olives (i per extensió les sopes) s'han de menjar en quantitats extremes: o no menjar-ne cap, o menjar-ne moltes ("a estibes", és a dir, a grapats o en gran quantitat). Sovint es fa servir per indicar que no val la pena menjar-ne poques, ja que són indigestes o massa salades en petites dosis, o com a referència a gaudir-ne plenament.

menjar plantes

Soques brutes, rames seques

plantes

Sord com una rabassa

Es diu d'una persona molt sorda

maneres de dir plantes

Sord i pobre, figa en ell!

Vol dir que al que és desgraciat, encara li augmenten la dissort

plantes

Sort i olives, o moltes o cap

El seu significat es basa en la irregularitat: L'alternança: Les oliveres són arbres que de manera natural fan un any de molta collita (any d'oli) i l'any següent no fan gairebé res. Per tant, amb les olives és habitual passar de l'abundància a la buidor absoluta. L'atzar de la sort: La dita ens diu que la fortuna funciona igual. No sol arribar en dosis petites i constants, sinó que sovint et ve tot de cara (una ratxa de sort on tot surt bé) o et ve tot de cul (quan no en surt ni una).

plantes salut

Sortir com un pinyol de cirera

Contestar resoltament amb to d'irritació o d'agressivitat

plantes maneres de dir

Sortir-li carbassa

Significa decebre's, no sortir-li les coses com esperava

plantes maneres de dir

Suc de llimona, medecina bona

Destaca les propietats saludables de la llimona, sovint utilitzada en la medicina popular com a remei natural, especialment per a refredats, digestions o per aportar vitamina C. Forma part de la saviesa popular que lloa els remeis casolans naturals.

bona plantes salut

Sucar els alls

Insistir excessivament a demanar o repetir una cosa

plantes maneres de dir

Sueca, arròs i taleca

[Municipi valencià a la comarca de la Ribera Baixa]. [Taleca: Fa referència a la bossa o saquet de tela que s'utilitzava antigament per a portar el dinar, els diners o les compres]. Sueca destaca per produir arròs de gran qualitat, cultivat en les marjals de l'Albufera. descriu una imatge de prosperitat agrícola: la ciutat on sobra l'arròs i on la gent anava amb la taleca plena per a fer tractes o jornals.

llocs plantes

Talla el teu bosc a la lluna plena d'agost i serà sec com un os

Per obtenir millor fusta, s’ha de talar o podar els arbres de fulla perenne en lluna morta

oratge plantes mesos

Tallar rama

Enraonar molt, xerrar

plantes maneres de dir parlar

Tan aviat diu naps com cols

Es contradiu sovint

maneres de dir plantes

Tan aviat és figa com raïm

Es diu a una persona que ara diu una cosa i suara en diu una altra de contrària

maneres de dir plantes

Tan cert com ara plouen figues

No és veritat

plantes maneres de dir

Tansplantar el julivert porta mala sort

plantes

Tant fer naps com cols

Expressió que s’utilitza quan tot és indiferent

plantes maneres de dir

Tant li fa naps com cols

Ser indiferent

plantes maneres de dir

Tant patirem per un ai com per una ceba

Significa que en coses de molt de treball o molèstia, no té importància afegir-hi una molestia més

treball plantes

Tant put un all com cent cabeces

Significa que una cosa petita ja fa prou nosa, olor o efecte negatives, de manera que no cal que n'hi hagi moltes per notar-ho. També s'empra per a dir que dues coses o persones dolentes són igual de roïnes, sense que una sigui millor que l'altra.

menjar plantes

Tant si és cànem com si és llana, amb el torn file l'ordit i amb la filosa la trama

Descriu tasques contínues o persones que sembla que mai acaben del tot les seves obligacions. Fa referència al procés del tissatge i ens recorda que el resultat final d'una feina (fer tela) és el mateix independentment de l'origen o la qualitat del material utilitzat. L'ordit: Són els fils que es mantenen tibants en el teler. S'utilitzava el torn de filar per preparar-los. La trama: S'anomena així el fil que s'entrecreua amb l'ordit per formar la tela. S'emprava la filosa tradicional.

oficis plantes

Tants melons duc a la plaça, que algun m'ix carabassa

plantes

Tants pardals que passen gana i tantes figues que es podreixen. És veritat.

Lament dels homes fadrins en veure un munt de dones sense parella.

plantes

Taronges agres en dejú asseguren la salut

[Taronja agra (Citrus aurantium)]. Destaca els beneficis tradicionals d'aquesta fruita. Tot i que la saviesa popular valora molt el consum de taronja al matí, la ciència nutricional aporta matisos sobre el consum de cítrics en dejú.

menjar plantes salut

Taronges de repom

Literalment es refereix a les taronges de la segona collita, que brollen més tard, recol·lectades després de la temporada principal. Es caracteritzen per tenir un aspecte més bast, closca més gruixuda i menor quantitat de suc, per la qual cosa solen ser de pitjor qualitat. En sentit figurat es refereiz a les persones o coses, que no són tot lo bones que deurien o pogueren ser, ya siguen per la seua moral roïna o per la seua baixa calitat de fabricació.

plantes maneres de dir

Temps de floretes, temps d'amoretes

Fa referència a les flors de maig, que criden l'amor i porten felicitat.

plantes

Tendre com un all, o com una verdolaga

Es diu de coses molt tendres

plantes

Tenir all o ceba

Tenir ara una tribulació ara una altra, sense cessar d'estar malament o de gemegar

plantes maneres de dir

Tenir dents de cavall [o de fava, o d'all]

Tenir les dents massa grosses

cos huma animals maneres de dir plantes

Tenir el cap més dur que una carrasca

Ésser molt cap-clos

cos huma maneres de dir plantes

Tenir geni d'argelaga

Tenir el geni molt aspre

plantes maneres de dir

Tenir sempre ai o ceba

Tenir sempre coses de què queixar-se

maneres de dir plantes

Tenir sempre un all o una ceba

Tenir què dir, tenir sempre motiu de queixa

maneres de dir plantes

Tenir tant de gust com fava parada freda

Significa ésser molt poc gustós, insípid o no tenir cap gràcia. S'utilitza per descriure coses (menjar, discursos, llibres) que resulten avorrides, planes o desangelades.

menjar plantes maneres de dir

Tenir tant de seny com una garba d'ordi

Ser molt irreflexiu

maneres de dir plantes

Tenir un cap com una magrana

Tenir mal cap, poc enteniment

maneres de dir plantes cos huma

Tenir un coret com una llentia

Estar molt acovardit

maneres de dir plantes cos huma

Tenir un geni com una argelaga

Tenir el geni molt aspre

maneres de dir plantes

Tenir un geni com una ortiga

Ésser aspre, poc tractable

maneres de dir plantes

Tenir una ceba

Patir una mania. Sospitar que alguna cosa ha de succeir

maneres de dir plantes

Tenir una poma per a la set

Significa ser previsor i guardar un estalvi o recurs per a quan hi hagi una necessitat o un moment de dificultat. Prové de que antigament, quan els pagesos sortien a fer feines dures al camp sota el sol, s'emportaven una poma a la saca. Si es quedaven sense aigua en el càntir o la bota, mastegar la poma els aportava humitat i sucre, servint com a autèntic salvavides contra la deshidratació.

plantes maneres de dir beure

Tens mal de queixal, rosega arrels de panical

[Panical (Eryngium campestre): és una planta herbàcia perenne i molt espinosa de la família de les umbel·líferes]. L'arrel d'aquesta planta s'ha utilitzat històricament com a analgèsic i antiinflamatori. Mastegar o rosegar directament l'arrel posant-la sobre la peça dental afectada servia per adormir lleugerament la geniva i disminuir la inflamació localitzada, actuant com una mena d'anestèsic primitiu d'emergència.

cos huma plantes salut

Tens més claror en els ulls que foc el sol d'Alacant i més color en la cara que té flors el mes de maig

foc llocs cos huma plantes

Terra de bruc, terra de poc suc

Significa que els terrenys on creix el bruc són pobres, secs i de poc rendiment per a l'agricultura. El bruc creix en terres àrides, sense gaire humitat i amb una qualitat pobra per plantar. El "poc suc" indica que la terra no dóna bon fruit ni aliment abundant.

camp plantes

Terra d’ortigues, no la dónes a les filles

No és idònia per al cultiu i constituirà un dot irrisori

parentiu plantes

Terra negra fa bon blat

Significa que la terra negra (fosca, rica en matèria orgànica i humitat) és excel·lent per al cultiu del cereal, ja que el fa créixer fort i gran. Per contra, la terra blanca (calcària, més pobra o seca) produeix un blat amb més palla i menys gra.

bona camp plantes

Terra negra fa bon blat, i la blanca, mig fallat

La dita contraposa dos tipus de terrenys molt diferents: La terra fosca o negra indica una alta presència de matèria orgànica, humus i nutrients. Aquests sòls retenen millor la humitat, són molt fèrtils i proporcionen l'aliment ideal perquè el blat creixi fort i doni una gran collita. La terra blanca acostuma a ser argilosa, calcària o pobra en nutrients. Són sòls més rígids, que s'assequen fàcilment o que no alimenten prou la planta, per la qual cosa la collita sovint falla o és molt minsa.

camp colors plantes

Terra negra fa bon blat; terra blanca el fa escaimat [o «el fa migrat]

Resumeix la qualitat dels sòls. Terra negra: Fa referència a sòls rics en matèria orgànica, humus i nutrients. Sol retenir millor la humitat i els minerals, la qual cosa afavoreix el creixement d'un blat abundant, fort i de gran qualitat. Terra blanca: Sol indicar sòls calcaris, pedregosos o més pobres. En aquests terrenys, el cultiu pateix més per la falta de nutrients i de retenció d'aigua, donant lloc a una collita més escassa, amb un gra més petit i de menor rendiment (escaimat o migrat).

bona camp persones plantes

Test com un rave

Es diu d’una cosa molt rígida

maneres de dir plantes

Teules o maons de maig, més forts que fusta de faig

[maó = totxo, rajola]. La ceràmica és dura, mentre que la fusta és flexible

mesos plantes

Tibat com un rave de llavor

Es diu d'una cosa o persona molt dreta, molt tibada

maneres de dir plantes

Tibi, Tibi, carreret i mig, magranetes agres i farinetes de panís

Població de la comarca de l'Alcoià dins la província d'Alacant

llocs plantes

Tindre boqueta de cigró

Tindre la boca molt menuda

cos huma maneres de dir plantes

Tindre cara de llimeta verda

Tindre malestar físic; mostrar al rostre algun senyal de malaltia

maneres de dir salut plantes

Tindre el cor com una llentilla

Tindre por

maneres de dir plantes cos huma

Tindre el desig del margalló, que es va rosegar una granera

Ho diuen d’algú que manifesta desitjos rars o no normals

plantes maneres de dir persones

Tindre la fava coenta

Significa estar molt fart, cansat o fins i tot irritat d'alguna situació concreta o d'una persona. També s'utilitza en determinats contexts per expressar aversió, tindre mania o mirar amb mals ulls a algú.ió concreta o d'una persona. La fava fa referència a la llavor, que triga a coure's si no està en el seu punt. Coenta significa que pica, crema o que està calenta de manera incòmoda, transmetent la idea d'irritació o impaciència.

plantes maneres de dir

Tindre la mà verda

Tindre habilitat amb les plantes

cos huma maneres de dir plantes

Tindre tota la civada menjada

Es diu quan ja no queda res

maneres de dir plantes

Tindre un all al cul

Es diu d'aquell a qui li costa molt mantlndre's assegut

maneres de dir plantes cos huma

Tindre una esquena com una taula de naps

Tenir-la molt ampla

maneres de dir plantes cos huma

Tindre [o fer ] cara de prunes agres

Tindre l'aspecte de no trobar-se bé, d'estar enfadat

maneres de dir plantes cos huma

Tirar figues [a algú]

Significa donar-li una resposta desagradable, fer un comentari despectiu o tallar bruscament algú. S'utilitza com a sinònim d'altres expressions com ara clavar un moc, donar un miquel o menysprear.

plantes maneres de dir

Tocar-se la fava

Estar sense fer res

treball plantes maneres de dir

Tornar-se carabassa

Perdre el seny, quedar pertorbat

maneres de dir plantes

Tornar-se xirivia

Perdre l'enteniment

maneres de dir plantes

Torreblanca cotxina, corral de vaques; la primera collita,tot carabasses

Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Alta

llocs plantes animals

Tot arbre bord deu esser tallat i mes al foc

Convé desfer-se d’allò que no ha de donar profit mai

plantes foc

Tot arbre que és dret, és subjecte a caure

S'utilitza per expressar la fragilitat de les coses que semblen més fermes, altes o estables. Igual que l'arbre més alt i recte és el que més pateix la força del vent i, per tant, té més risc de caure, les persones en posicions elevades o les situacions molt estables també són les més propenses a patir caigudes o canvis sobtats. És un avís contra l'excés de confiança o l'orgull (altivesa), recordant que ningú és immune a la mala sort o als canvis de fortuna.

plantes

Tot just, carabassa i ceba!

Es diu quan algú intervé en la conversa fora de propòsit, dient coses que no lliguen gens amb les que s'han dit abans

plantes maneres de dir

Tota brossa fa paret

Es diu del qui ho aprofita tot, que no deixa perdre res

plantes maneres de dir

Tota fruita té un corc

Significa que totes les persones, situacions o coses tenen algun defecte o imperfecció.

plantes

Tou com una figa

Significa que algú es troba malalt, poc animat o sense forces. També s'utilitza quan una persona està afectada pel dolor o la tristesa a causa d'una mala notícia. És una comparació que fa referència a la figa quan ja és ben madura, moment en què la pell perd tota la rigidesa, es torna flàccida i es xafa amb la més mínima pressió dels dits. S'utilitza molt per descriure una persona de caràcter feble, bova o mancada d'energia.

plantes maneres de dir

Tramuntana pallaresa, la carbassa i la corretja

Avisa que quan bufa aquest tipus de Tramuntana, el que ve de la banda de la muntanya (el Pallars), la mar es posarà tan perillosa que més val plegar veles, agafar les teues coses (la carbassa i la corretja) i tornar cap a casa abans que la situació empitjore. És una dita sobre la prudència davant la força de la natura.

oratge plantes

Tramuntana vertadera, porta la carabassa al darrere

El motor d'una forta tramuntanada són una borrasca i un anticicló potents.

oratge plantes

Trempat com un all [o més trempat que un all]

Molt trempat, xalest

plantes maneres de dir

Trempat com un pèsol

Molt content

plantes maneres de dir

Trencar nous

Murmurar

maneres de dir plantes

Tres mitges figues fan figa i mitja

Juga amb les matemàtiques bàsiques per recordar-nos una obvietat: el resultat de sumar tres meitats és una unitat i mitja. S'utilitza sovint de manera irònica o humorística per explicar coses evidents o per ressaltar que l'acumulació de parts petites acaba sumant un tot més gran.

menjar plantes

Trobar-se com la figa al paner

Trobar-se molt bé en un bon lloc o en bona companyia

maneres de dir plantes

Tronada de Sant Joan, les nous corcades [o cucades]

24 juny. La tronada indica un canvi de temps o una humitat que afavoreix que les nous es facin malbé per dins. A finals de juny, el fruit del noguer encara és verd i tendre per dins. Es creu que l'electricitat estàtica dels trons o l'excés d'humitat de les tempestes de Sant Joan afavoreixen que el cuc hi entri o que el fruit es faci malbé. Quan diem que una nou es "corca", volem dir que un insecte hi pon l'ou i la larva se la menja per dins, deixant-la buida o negra.

mesos oratge plantes sants

Tronades d'abril, fruites mil

Ens recorda que les tempestes i pluges primaverals durant aquest mes són molt beneficioses per als camps. Aquesta aigua alimenta els arbres fruiters just abans de les primeres calors, la qual cosa és clau per garantir una collita abundant i de qualitat.

mesos oratge plantes

Tronades de juny anuncien molts fruits

Indica que les tempestes i pluges durant aquest mes són molt beneficioses per als conreus. Aquestes precipitacions alimenten els arbres fruiters just abans de l'arribada de les primeres calors de l'estiu, augurant una collita abundant.

mesos oratge plantes

Trons en l'hivern, pa per vuit dies

Els trons anuncien el pròxim reg dels cereals

estacions plantes oratge

Trons pel gener desembarassen el graner

Significa que, si hi ha tempestes (trons) durant el mes de gener, es preveu una molt bona collita per a l'any següent, la qual cosa provoca que el graner s'hagi de buidar (desembarassar) per fer espai a la nova producció.

mesos oratge plantes