plantes

En totes les cases bullen faves, i en la meua, a perolades

Com que tots tenim defectes, es diu a qui critica els nostres

menjar plantes casa

En treure l'arròs del foc no abandonis mai el lloc

foc menjar plantes

En venir els melons, els sastres a rebolcons

Vol dir que en estiu els sastres tenen poca feina

plantes oficis

En vil arbre no hi trobaràs fruit que bo sia

plantes

En Vilamalur en el temps de la cirera el cuquello caga dur

Municipi castellonenc a la comarca de l'Alt Millars

llocs plantes

Encamar els alls [a qualcú]

Enganar-lo

maneres de dir plantes

Encara no és a la carbassa i ja es torna vinagre

Significa que el seu mal caràcter és evident des del principi. S'utilitza per descriure algú que mostra males intencions, un caràcter agressiu o defectes de personalitat molt aviat, fins i tot abans de tenir l'oportunitat de demostrar-ho en una situació concreta. Es diu d'aquella persona que ja està posant pegues, enfadant-se o donant una cosa per perduda quan ni tan sols ha començat. El vi encara no s'ha guardat ("no és a la carbassa") i ja pensem que es farà malbé ("es torna vinagre").

plantes vinya

Encara no està el vi en la carabassa, i ja s'ha fet agre

Es diu d'una cosa que es fa malbé abans d'arribar a la maduresa o de donar el rendiment que pertoca.

plantes vinya

Encara que estiga ací, a Vinaròs planto ceba, a Benicarló la col i a Peníscola la bleda

Municipis castellonenc de la comarca del Baix Maestrat

llocs plantes

Encetar ametlles, avellanes, piyols, etc.

Llevar-ne la closca

plantes maneres de dir

Enciam i aigua, beneita, poqueta

Ens recorda que l'enciam, per molt saludable que sigui, requereix quantitats moderades. Era molt fred i que menjar-ne massa de nit o en excés podia refredar l'estómac o ser de mala digestió. L'aigua beneita s'utilitza fent una senyal de la creu amb el dit humit. Tirar-se-la a galledes no tindria cap sentit i seria un excés ridícul. Metafòricament, s'aplica a la vida per indicar que tot excés és innecessari i que s'ha de consumir amb mesura.

aigua menjar plantes

Enemistat entre parents és així com metre foc en joncs

plantes parentiu foc amistat

Enfilar-se com una carabassera

Irritar-se molt i ràpidament

maneres de dir plantes

Enganxar-se [o agarrar-se] com una remeguera

Es diu d'una persona pesada, que u no se la pot traure de damunt de cap manera

maneres de dir plantes

Enganxar-se [o agarrar-se] com una romeguera

Es diu d'una persona pesada, que u no se la pot traure de damunt de cap manera

plantes maneres de dir

Engegar a fregir espàrrecs

S'utilitza per despatxar algú de mala manera, desfer-se'n o dir-li que marxi perquè molesta. Equivaleix a expressions com "engegar a dida", "enviar a la pífia" o "ves-te'n a rodar". L'expressió data de finals del segle XIX. Es creu que prové del camp, on s'enviava a la gent a fer una tasca inútil i llarga (fregir espàrrecs, quan tradicionalment es bullien) per tenir-los ocupats i evitar que molestessin.

plantes maneres de dir

Enguany lo blat no té adí

[Adí: Ufanor, exuberància, especialment de les plantes i els conreus]. Vol dir que no té substància, no té gràcia o li falta aquella ufanor i aire fort que fa que la collita prometi. Normalment s'utilitza per indicar que les plantes no s'han desenvolupat bé.

plantes

Enredar-se com les cireres

Embullar-se en la baralla, especialment les dones, i complicar cada cop més la renyina

maneres de dir plantes

Ensalada bollida allarga la vida

És una menja saníssima, encara que insípida

plantes salut menjar

Ensenyar la ceba

Revelar-se l'engany

plantes maneres de dir ensenyar

Entendre cols per bledes

Entendre una cosa per una altra

maneres de dir plantes

Entendre faves per llentilles

Entendre una cosa per l'altra

maneres de dir plantes

Entrada de l’arròs roïna, la del cacau bona

Sembla ser que a l’horta valenciana allò que perjudica l’arròs afavoreix la producció del saborós cacauet

menjar bona plantes

Entre a un hort, a genollons, a collir codonys; codonys collits amb la punta dels dits

Joc de paraules. Embarbussament.

camp plantes

Entre col i col, lletuga

Es diu quan una cosa es diferent a les altres i generalment pitjor

maneres de dir plantes

Entre Culla i Benassal han plantat una figuera; encâ estan les figues verdes, ja amanixen la cistella

[Pobles castellonencs de la comarca de l'Alt Maestrat]. Amb to humorístic i irònic, fa referència a la impaciència o a l'afany de guanyar diners ràpidament entre els pobles de Culla i Benassal. Indica que es vol recollir el fruit (el benefici) abans que estigui madur, és a dir, tenir la cistella preparada per a les figues quan encara són verdes.

llocs plantes

Entre l'abril I el maig es fa la farina per tot l'any

Fa referència al cicle del cereal i a l'antiga saviesa pagesa, on la primavera era clau per garantir el proveïment de l'any. És el moment de la maduració del blat

any camp mesos plantes

Entre la fruita verda i la madura, es posa malalta la criatura

La fruita no completament madurada fa mals de ventre, cosa que desconeixen els inexperts i goluts xiquets

plantes salut parentiu

Entre mals companys i ortigues, mal casat no estigues

Són circumstàncies que sempre perjudiquen

persones plantes amistat

Entre naps i colesterols

plantes salut

Entre naps i cols

Entre una cosa i l'altre

plantes

Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera

plantes camp

Entre Sant Jordi i Sant Marc se sembra el melonar

Sant Jordi: 23 abril. Sant Marc: 25 abril. Comença l’època de les bones temperatures i de la plantació de molts productes hortícoles

camp mesos plantes sants

Enviar a l'all

Enviar a mal viatge. Despatxar

plantes maneres de dir

Enviar a un a fer bolets

Engegar-lo a mal viatge

maneres de dir plantes

Enviar [algú] a picar canella

Enviar-lo a mal viatge

plantes maneres de dir

Es comptes clars i s'arròs espès

És com millor estan, l’un perquè convé, i l’altre, pel sabor

diners plantes maneres de dir

Es guarda el "verd" i tira i julivert

Es refereix a algú qe no sap valorar les coses bones

plantes

És més fals que la llenya de figuera

Ésser molt hipòcrita i malvolent

maneres de dir plantes

És més innocent que una garba de faves

Que està mancat de malícia

plantes maneres de dir

Es miren com els fesols de careta

Mirar-se [dues o més persones] amb recel

plantes

És un carbassó amb potes

És molt baixet

maneres de dir plantes

És un meló el casar, que no es pot tatxar

Està molt estesa la consideració del matrimoni com una loteria; depèn de la sort que es tingui, ja que ningú pot dir per endavant com serà la seva dona o el seu marit. Com el meló, no es poden provar abans d'adquirir-los.

plantes

Escarola bullida allarga la vida

Destaca els beneficis de menjar aliments bullits. Antigament, bullir l'aigua i els vegetals era una de les poques maneres d'assegurar la seva salubritat i evitar malalties.

menjar plantes salut

Esclarir els arbres

Podar-los, tallar-ne els brancons i brots sobrers

maneres de dir plantes

Escorballs en mar, cireres en terra

mar animals plantes camp

Escudella sense ceba, ballada sense flabiol

[flabiol = flauteta de pastor]. Hi ha coses que són imprescindibles o bàsiques per a la bona consecució d’una altra

menjar plantes

Escudella sense col no val un cargol

Destaca la importància fonamental de la col en l'escudella, suggerint que sense ella, el plat perd tot el seu valor o gràcia. Aquesta dita subratlla que la col és un ingredient essencial i insubstituïble per a un bon brou tradicional.

animals menjar plantes

Esfullar la margarida

És una expressió catalana que vol dir arrencar els pètals d'una margarida un per un, sovint acompanyada del joc "em vol, no em vol?" per endevinar un amor. Metafòricament, es fa servir per referir-se a reflexionar profundament o dubtar abans de prendre una decisió important, buscant sortir de dubtes.

plantes maneres de dir

Esmorzar, pa i ceba; dinar, ceba i pa; i si al vespre no hi ha olla, més val pa i ceba que quedar-se sense sopar

plantes menjar

Esparreguera emboirada, dins de tres dies mullada

[Esparreguera (Baix Llobregat). Província de Barcelona]. Quan hi ha boira a 300-700 metres d’altitud, es pot predir que la humitat va acumulant-se en l’atmosfera fins a esdevenir pluja a major altitud

oratge plantes

Espera't un poc que tinc els pimentons [o faves] al foc

Forma descarada de negar-se a fer alguna cosa que ens han demanat i no ens abellís fer.

foc menjar plantes

Esperant l'anyada dels aglans s'ha mort la truja

Al·ludeix a la persona que espera alguna cosa amb expectació i espera que esperaràs val més el temps que perd que no pas allò que comptava tenir i que a més a més no acaba d'arribar mai

animals plantes

Espolsar un arbre

És l'acció de sacsejar-ne les branques, ja sigui manualment o amb eines, per fer caure el fruit madur (com olives, ametlles o avellanes) o elements adherits.

plantes maneres de dir

Ésser amorós [o pacífic] com una argelaga

Tenir el geni molt aspre

maneres de dir plantes

Esser com les cireres, que n' agafes una i te'n surten una dotzena

Esser una qüestió molt complicada, que una dificultat en porta una altra i com més va més s'embulla

plantes maneres de dir

Esser com un campanar de bajoques

Anar massa adornat, carregat de flocs

maneres de dir plantes campana

Ésser com una mimosa

Tenir males sensacions, estat 'ànim baix

maneres de dir plantes

Esser de la llavor pelada

Esser molt dolent, tenir mal caràcter. Se sol fer servir per descriure persones (especialment infants o joves) que són entremaliades, esquerpes o que acostumen a causar problemes.

plantes maneres de dir

Ésser fresc com una rosa

Que no s'immuta fàcilment

maneres de dir plantes

Esser fruita

Esser una cosa fugissera, fàcil de perdre o de desaparèixer

maneres de dir plantes

Ésser fum de botja

Ésser, una cosa, pura aparença, sense gens d’importància

maneres de dir plantes

Ésser més bla que un cotó

Ésser flemàtic. Mancat d'energia

plantes maneres de dir

Esser o Estar més brut que una garba de faves

Es diu d'una persona o cosa molt bruta

plantes maneres de dir

Ésser ploguda de nous [algú]

Dir d’alguna persona que parla molt, que es deixa notar, que és indiscreta o pateix logorrea

maneres de dir plantes

Ésser tap i carabassa

Significa que dues persones són amigues íntimes, inseparables i que sempre van juntes a tot arreu. L'expressió prové de l'ús antic de les carabasses seques i buides com a recipients per a transportar aigua o vi (a manera de cantimplora). El tap i la carabassa formaven un conjunt indispensable; l'un sense l'altre no feia el seu paper. S'aplica a parelles, germans o amics que comparteixen una gran complicitat i que és pràcticament impossible veure'ls separats.

plantes maneres de dir

Ésser un bolet

Ésser molt menut

maneres de dir plantes

Ésser un cap de carbassa

Tenir poca llestesa mental. L'origen visual és clar: la carbassa, un cop buida de llavors, queda totalment buida per dins. Per tant, dir-li a algú "cap de carbassa" és una manera col·loquial i tradicional de dir-li que té el cap buit.

cos huma plantes maneres de dir

Ésser un cigró

Ésser algú xicotet

maneres de dir plantes

Ésser un figa blana

Ésser un home fluix o excessivament delicat

maneres de dir plantes

Ésser un mosquit d'arbre

plantes animals

Ésser un roure

Ésser un home molt fort

maneres de dir plantes

Ésser [algú] un nap

Ésser molt menut

maneres de dir plantes

Estar carabassa

Estar un poc tocat del bolet, no estar bo del cap

maneres de dir plantes

Estar com a panses en cofí

Estar molt estrets, atapeïts

maneres de dir plantes

Estar com figues en cofí

Estar, algunes persones, molt ajustades en un espai molt reduït

maneres de dir plantes

Estar com la pera en el tabac

Estar molt bé, trobar-se a gust

plantes

Estar com un all

Sa, fresc, espavilat, viu, despert

salut plantes maneres de dir

Estar com un arbre sense fulles

Estar tot sol o desemparat

plantes maneres de dir

Estar com un vitet

Molt coent o rabiüt

maneres de dir plantes

Estar com una ceba

Coent

plantes maneres de dir

Estar content com un all

Molt alegre

alegria maneres de dir plantes

Estar delicat com la flor del gesmil

Expressa que una persona té o està amb les defenses baixes, amb facilitat per emmalaltir i agafar-ho tot

maneres de dir plantes salut

Estar empeltat de cirer

Tenir algun tret molt definidor

maneres de dir plantes

Estar empeltat de cirerer

plantes

Estar gras com una pera

Estar molt gras

maneres de dir plantes

Estar més atontat que una carabasseta de cascall

Es diu del qui no té el seny complet

maneres de dir plantes

Estar més entonat que un fesol

Haver sortit d'un estat de peresa; estar en forma, animat, físicament fort

maneres de dir plantes

Estar més maleit que una bardissa

Estar molt irritat

plantes maneres de dir

Estar per a posar-se’l al melic

Se sol dir d'un menjar passat, especialment de l'arròs ja fred i esclatat

menjar maneres de dir plantes

Estar sol com un junc

Estar molt sol

maneres de dir plantes

Estar una cosa més verda que una lletuga [o ceba]

Faltar-li molt encara per a arribar al fi proposat, per a dur a terme qualsevol cosa

plantes maneres de dir colors

Estar [o Quedar-se] més amarg que un tramussar

Significa sortir danyat o perjudicat d'una situació

plantes persones

Estar [o ser un] bleda

Persona gens espavilada, sense vigor

menjar maneres de dir plantes

Estàs com una carbassa

S'utilitza col·loquialment per dir que algú no està bé del cap, està trastornat, fa tonteries o està borratxo.

plantes salut beure

Estàs més penjat que una figa a l'estiu

Posat en mala situació. Sense diners

diners maneres de dir plantes

Estàs més roig que una tomaca

Es diu d'una persona o cosa envermellida de manera anormal, més vermella del que pertoca

maneres de dir plantes colors

Estàs més verd que una ceba

Que no està gens madur, que li falta molt per a estar madur

colors plantes maneres de dir

Estàs sord o menges móres

plantes menjar

Estendre's com un foc de restoll

Significa que una notícia, un rumor o un fet s'escampa molt ràpidament i sense control.

foc plantes maneres de dir