plantes

Et repeteixes més que l'all

Sempre esta dient el mateix

maneres de dir plantes

Fa més fressa un arbre que cau que un bosc que creix

Ens recorda que els fets puntuals, destructius o escandalosos capten tota l'atenció pública, mentre que el progrés constant, positiu i silenciós passa desapercebut.

plantes

Fan més lliga que el cacau i tramussos

plantes

Fang de maig, espiga d'agost

Les pluges de maig alimenten els cereals dels que s’obtindrà el benefici per a tot l’any

oratge mesos plantes

Fang de maig, espiga d’agost, entra l’hivern de veritat

Les pluges de maig alimenten els cereals dels que s’obtindrà el benefici per a tot l’any

plantes mesos estacions oratge

Farem xerinola i menjarem arròs a la cassola

[Xerinola: Fer festa i divertir-se sorollosament].

festa menjar plantes

Faves comptades no fan plat

En el menjar, convé no comptar sinó ben omplir

menjar plantes

Faves porteu, oli voleu

plantes menjar

Faves sembra quan voldràs, però per sant Joan segaràs

24 juny. Independentment de quan es sembren les faves (generalment a la tardor o hivern), el seu cicle natural determina que la collita es realitza cap al voltant de Sant Joan, quan ja estan seques. És una dita que ressalta el calendari agrícola tradicional i el moment òptim de recollida.

camp mesos plantes sants

Faves, les més cares; cireres, les més barates

plantes

Febrer nuvolat, bona anyada de blat

Indica que si durant el mes de febrer el cel està ennuvolat, l'hivern és suau i humit, la qual cosa beneficia el creixement del blat i augura una bona collita. Les pluges i la humitat hivernal són crucials perquè els cereals arrelin i es desenvolupin correctament abans de l'arribada de la primavera.

mesos oratge plantes

Febrer plujós fa l’ordi gros

Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny

camp plantes oratge mesos

Febrer plujós, ordis en gros

Les pluges de finals de l’hivern nodreixen les espigues de tots els cereals que es recolliran al maig i al juny

oratge mesos plantes camp

Febrer trau els ordis del bolquer

Aquest cereal despunta i es manifesta en aquest mes

mesos camp plantes

Fer arròs amb gegants i nanos

plantes menjar

Fer arròs per la trompa

Fracassar, esser vençut, no aconseguir allò que es proposava.

menjar plantes

Fer cagar l'alzina abans de donar l'aglà

Es diu per blasmar aquella persona, adinerada o amb poder de decisió, la qual per donar-te algun diner o col·locació, fa fer la mil i una coses, amb les quals ultrapasses de sobra el favor rebut

plantes

Fer canó

Venir ampla la tija d'una mata de cebes quan s'espiga

maneres de dir plantes

Fer cara d'arròs sense oli

plantes menjar

Fer ceba

Deixar, per falta de vent o per pluja, alguna feina de la batuda, com apilar, ventar, arreplegar la palla, etc.

plantes maneres de dir oratge camp

Fer eixir el suc de la taronja

Obtenir resultat positiu

plantes maneres de dir

Fer el rovelló

Quedar un cremalló al cap del ble del llum

plantes maneres de dir

Fer els arbres pans de crostons

Haver-hi abundància

plantes maneres de dir

Fer feix de tota herba

Aprofitar-ho tot

plantes maneres de dir

Fer figa

Fallar, sortir malament, no donar el resultat que calia esperar. Flaquejar, defallir

maneres de dir plantes

Fer gust d'olives ensabatades

Es diu de les olives que, després d'adobades, s'han fet corretjoses i han perdut el bon sabor. Per extensió s'aplica a qualsevol menjar insípid.

plantes

Fer la caradeta

Durant la collita, completar un cabàs o un caixó amb taronges amb bona presència

maneres de dir plantes

Fer la figa la figa

Moure's una cosa per insuficiència d'estabilitat, per fluixedat

maneres de dir plantes

Fer la tavella (a algú)

Molestar-lo o sorprendre'l amb un resultat contrari al que esperava o desitjava

plantes maneres de dir

Fer menjar ceba

Fer perdre la contenció. Excitar molt algú. Fer perdre la serenitat i la paciència

maneres de dir plantes menjar

Fer menjar [o fer rosegar] ceba

Fer enrabiar, donar càstig a qualcú

menjar maneres de dir plantes

Fer més nosa que una brossa dins un ull

Ésser molt molest, fer molta nosa

maneres de dir plantes cos huma

Fer més soroll que un sac de nous dolentes

Parlar molt i seguit, sobretot quan s'està indignat

parlar maneres de dir plantes

Fer més soroll que una arrova de nous en un cabàs

Fer molt de soroll

maneres de dir plantes

Fer morir una figuera

Ésser cruel

maneres de dir plantes

Fer rosegar ceba

Fer perdre la contenció. Excitar molt algú. Fer perdre la serenitat i la paciència

maneres de dir plantes

Fer tornar coa d'all [qualcú]

Molestar molt, fer passar molta pena d'esperit

maneres de dir plantes

Fer ulls d'òbila

Tindre els ulls ben oberts, fixos; estar desvetlat; no poder dormir

maneres de dir plantes cos huma dormir

Fer un fred que pela les canyes

Fer moltíssim fred

maneres de dir plantes oratge

Fer veure que el cel és de ceba

S'utilitza per indicar que algú està intentant convèncer una altra persona d'una cosa absolutament absurda, inversemblant o falsa. Voler enganyar algú amb una mentida molt evident o fer-li creure una fantasia impossible.

plantes maneres de dir

Fer [algú] amb arròs

Amenaça que hom fa a algú quan vol escarmentar-lo o renyir-lo

maneres de dir plantes

Fer-li l'arròs a la dona

menjar plantes persones

Fer-s'hi l'arròs

És tenir un sobrepreu, un guany exagerat.

menjar plantes

Fer-se més pesat que l'arròs caldós

Que cansa molt

menjar plantes maneres de dir

Fer-s´hi bolets [a un lloc]

Que és molt brut

maneres de dir plantes

Fes les faves en lluna nova i les colliràn amb un cabàs [o cove]

Si es planten en lluna nova es creu que la collita serà abundant

camp oratge plantes

Ficar-se-li una ceba al cap [a algú]

Tenir una idea fixa

maneres de dir plantes cos huma

Figa badada, bona torrentada :

És perquè si les figues es baden, plou molt

plantes oratge

Figa badada, pluja sobrada

La pluja fa que es baden moltes fruites quan estan madures

plantes oratge

Figa blanqueta i mossa d'hostal, paupant se maduren i no elsi fan mal

Per dir que les mosses d'hostal solen ser molt desimboltes.

persones plantes

Figa tocada, figa menjada

Encara que no sempre és així, normalment es cau en la temptació de tastar-la. De fet, les picades de pardal estan en el punt idoni de maduresa i dolçor

plantes menjar

Figa verda i mossa d'hostal, palpant es maduren

Per dir que les mosses d'hostal solen ser molt desimboltes.

colors persones plantes

Figa verdal i mossa d'hostal, palpant se maduren

[verdal = varietat turgent)]. Les coses que es palpen massa es reblaneixen

menjar persones plantes

Figa, pera i caragol aigua no vol

El refrany adverteix que aquests tres aliments no s'han de barrejar mai amb aigua a l'estómac, normalment perquè es creia que "fermentaven" o provocaven mal de panxa.

aigua animals oratge plantes

Figuera ben carregada, visita assegurada

plantes

Figues i aigua, molt enlaire; figues i vi, molt pel camí

Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment

plantes vinya menjar aigua

Figues i raïm per l'agost, i pel setembre codonys

És el temps de maduració d’aquestes fruites

mesos plantes

Figues i sermons, passat Pasqua no són bons

Fa referència a la necessitat de fer les coses al seu temps. significa que tant les figues (perquè ja han passat la seva millor època i es fan malbé) com els sermons (perquè la Quaresma ha acabat) perden el seu valor o oportunitat un cop passada la Pasqua.

festivitats plantes

Figues i vi, mort de camí; figues i aigua, mort enlaire

Són dues versions contradictòries, per bé que el vi és un bon acompanyant de qualsevol altre aliment

aigua menjar vinya plantes

Fill, si ets bo, per a tu planto el mallol [mallol = vinya, sarment]

Denota que el bon comportament acaba sent recompensat

parentiu vinya plantes

Filla d’hostaler i poma recadora maduren abans d’hora

No són recomanables les persones que s’han criat entre adults de vida alegre, de poc cervell, desocupats o inclinats als vicis

parentiu plantes oficis

Fins a Sant Joan, fesols al camp; després de Sant Pere, fesols enrere.

Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. És la regla d'or per al pagès: si no has plantat la fesolera abans del 24 de juny, la collita anirà "enrere", serà escassa o el fred de la tardor l'agafarà abans d'hora.

camp mesos plantes sants

Fins Sant Bernat, el melonar, el que tinga de bo et donarà

20 agost. Indica que cap a mitjans o finals d'agost els melons ja han assolit la seva millor maduresa i qualitat, oferint tot el seu sabor. És un avís que marca la fi de la temporada òptima de la fruita, suggerint collir-los abans que perdin propietats.

mesos plantes sants

Fins Sant Bernat, té bon fruit el melonar

20 agost. La producció de melons d’olor i de síndries fa el ple en agost, on el melonar arriba al seu punt màxim de dolçor i plenitud abans que l'estiu comenci a declinar.

mesos plantes sants

Fins Sant Joan, tota l'herba és pa

24 juny. Aquesta dita popular catalana significa que abans de Sant Joan, totes les herbes són tendres, toves i bones per al consum, com si fossin pa. Passada aquesta data, les plantes maduren, s'endureixen i ja no són tan bones per menjar o amb finalitats medicinals.

camp mesos plantes sants

Flor d'oliver pel maig, oliada per tot l'any

Cicle vital de l'olivera.

any mesos plantes

Flor d'olivera per l'abril, val per mil

És un refrany sobre la previsió de la collita. D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives. Tot i que "val per mil" indica abundància, sovint es contradiu amb una altra dita, "Flor d'olivera per l'abril, oli just per a amanir", que suggereix que una floració massa primerenca pot ser perjudicial per a la producció final d'oli.

mesos plantes

Flor d'olivera per sant Joan, oli en gran.

24 juny. Quan l’olivera floreix abans de la calor, dóna poca producció; en canvi, es mostra més generosa com més a prop de la calor floreix. És la profecia del pagès: si l'olivera encara té flor a finals de juny, vol dir que la collita serà tardana però abundosa, omplint les gerres de casa.

mesos plantes sants

Flor de tardor fa el bo i millor

Una tardor florent pot ser significativa que es produirà fruita, com el caqui o el codony si la calor és duradora; i si no ho és, la fruita primaveral se’n ressentirà

plantes estacions

Flor d’olivera en abril, oli per al cresol; en maig, oli per a tot l’any, i per Sant Joan, oli per a guardar

24 juny. D’abril a juny, l’olivera va engrossint les olives. En abril: La flor és prematura i feble, només donarà per omplir el llum de fira (el cresol). En maig: És el moment òptim, la flor és forta i l'oli abunda per a tot el consum de casa. Per Sant Joan: Si encara floreix al solstici, la producció serà tan massiva que ens sobrarà per omplir les gerres de reserva i guardar-ne per a l'any vinent.

mesos plantes sants

Flor d’olivera per l’abril, oli just per amanir

Si l’olivera floreix per aquest temps, significa que fructificarà poc

plantes mesos

Flor en abril, oli en el setrill

Si l’olivera floreix per aquest temps, significa que fructificarà poc

plantes mesos

Florit maig, en flor l’olivar i el blat granat

Maig és el mes de la plenitud agrícola. Assenyala el moment clau en què l'olivera fa la seva flor (el raïm floral) i el blat agafa consistència i color, preparant-se per a la collita.

camp mesos plantes

Florits els arbres, ni els regues ni els llaures

Un conreu durant la floració pot afectar les arrels superficials, ocasionar ferides, provocar una transpiració elevada... que repercutirà de forma greu sobre la collita

camp plantes

Flors de tardor, plors de primavera

Una tardor florent pot ser significativa que es produirà fruita, com el caqui o el codony si la calor és duradora; i si no ho és, la fruita primaveral se’n ressentirà

estacions plantes

Foc d'alzina, foc de fadrina [o de padrina]

Destaca la qualitat de la llenya d'alzina o carrasca que crema lentament, però intensament i dona molta calor, com un amor de fadrina

foc persones plantes

Foc d'oliver, foc de cavaller

La llenya d’olivera, i encara més les del roure i de l’alzina, són molt calorífiques

foc plantes

Foc de canyes, foc de migranyes

Les flames són en punta, molt irregulars i calfen poc

plantes foc

Foc de fadrina, foc de feixina

[feixina = feix, braçat de llenya prima]. Fa referència a la rapidesa i la poca durada d'algunes coses, comparant-les amb un foc fet de branques seques. Significa que el foc que encén una noia jove (la "fadrina"), sovint amb pressa o poca experiència, és com un foc de brossa: s'encén molt ràpidament, fa una flamarada molt gran, però s'apaga de seguida i no fa caliu. En sentit figurat, s'aplica a l'entusiasme passatger, a les enrabiades que duren poc o als amors de joventut que tenen poca durada.

foc persones plantes

Foc de figuera, fluix i porquera

[porquera = porqueria, brutícia, residu]. La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga. Per això es diu que és un foc "fluix" i "porquer" (brut o de poc valor), perquè només serveix per fer fumerol i s'apaga de seguida sense deixar caliu. En sentit figurat, s'aplica a les persones que tenen poc caràcter, que xerran molt però fan poc, o a aquelles iniciatives que semblen grans però que no tenen substància ni continuïtat.

foc plantes

Foc de figuera, foc de quimera

[quimera = irrealitat, sort, somni]. La llenya de figuera es crema amb dificultat i irregularment per seca que estiga, fa molt fum i no calfa gens, i si és tendra, no s’encén. En sentit figurat s'usa per descriure situacions, promeses o il·lusions que desapareixen ràpidament i no tenen fonament, essent una "quimera" o irrealitat.

foc plantes

Foc i foc i la fava dura

foc plantes

Fonoll i ruda fan la vista aguda

Són dues plantes medicinals que tenen una olor inconfusible

menjar plantes salut

Fort com un all bruixat:

Irònicament., dèbil

plantes maneres de dir

Fort com un carrascot

Molt fort

maneres de dir plantes

Fort com una rabassa, [o Més fort que una rabassa]

Es diu d'una persona o cosa molt forta o dura

plantes maneres de dir

Fresc com un espàrrec

Eixerit, espavilat, llest

plantes maneres de dir

Fresca com una ensalada

S'utilitza per descriure algú que es manté jove, saludable, ple de vitalitat o completament descansat. Es diu d'una persona que, malgrat l'edat o d'haver fet un gran esforç, té molt bon color de cara, es veu eixerida i té un aspecte saludable. S'aplica de forma molt comuna quan algú s'acaba d'aixecar de dormir o de fer una bona migdiada i es troba totalment recuperat i desvetllat.

plantes maneres de dir

Fruita d'esbarzer, bé està qui no la té

plantes

Fruita del temps

Actual

maneres de dir plantes

Fruita novella, la dent amb ella

menjar plantes

Fruita primerenca no val gaire

Literalmen significa que la fruita que madura abans d'hora (la primera de la temporada) sovint no ha tingut prou temps de sol per desenvolupar els seus sucres. Acostuma a ser aspre, insípida o poc sucosa. En sentit figurat s'utilitza per advertir que les coses que es fan amb massa pressa, o que s'avancen al seu temps natural, solen sortir malament o ser incompletes. També tradicionalment s'ha aplicat també als joves que volen actuar com a adults abans d'hora, assenyalant que cremar etapes massa

menjar plantes

Fruita que neix a l'abril, val per mil

plantes mesos

Fruita robada a algú, mal de ventre segur

Ve a significar que, bé per remordiments o bé perquè tot acaba sabent-se, robar no dóna mai bona vida

menjar plantes salut cos huma

Fruita tocada, fruita menjada

plantes menjar

Fruita verda esmussada

Abans de la maduració, està àcida i estopenca

plantes

Fruita, però no molta

menjar plantes salut

Fruita, poca i ben madura

salut plantes menjar

Fulla caiguda, tots la xafen

plantes

Fum i carabassa [o fum i mala cara] treuen la gent de casa

Indica que les situacions desagradables, molestes o tòxiques (funció del "fum" i la "mala cara" o «carabassa») fan que la gent marxi d'un lloc, especialment de casa. Fa referència a com els mals humors o un ambient hostil fan insuportable la convivència, provocant que la gent fugi.

cos huma foc gent plantes