animals

En abril, pon la perdiu

Literal

animals mesos

En abril, tot pardal fa son niu

Així és en la majoria de les espècies

mesos animals

En advent, la llebre en el sarment

De fet, la llebre està tot l’any pel camp

animals festivitats vinya

En agost després de sant Roc, el gos

16 agost. Fent referència a la fi de la canícula i el descens de les temperatures. Sant Roc marca la fi dels dies més calorosos, quan l'estrella Canícula (el gos celest) deixava de causar malalties i aldarulls.

animals mesos sants

En Algar trauen els gossos a cagar

Algar de Palància és un municipi valencià a la comarca del Camp de Morvedre

llocs animals

En Altea els burros aguaiten per les finestres

Municipi alacantí de la comarca de La Marina Baixa. Fa referència a la topografia costeruda i l'arquitectura tradicional d'aquest poble. S'utilitza per al·ludir a la proximitat dels animals amb les cases i a la peculiaritat de la seua estructura urbana. La dita destaca la curiositat o la peculiaritat que els rucs (burros) pugen pels carrers estrets i inclinats d'Altea fins a acostar-se a les cases.

animals llocs

En anomenar el gos, amanir el bastó

Significa que moltes vegades, en parlar d'una persona, es dóna la casualitat que aquesta compareix

animals

En aquest món de mones, hi ha més bèsties que persones

animals mon persones

En aquest món de rucs, menja bé qui riu i brama

Es diu com a constatació d’algun destrellat o de comportaments inadequats

animals mon menjar

En aquestes hores, saben més els polls que les lloques

Es diu quan algun jovenet ha sabut resoldre una situació que un adult no ha pogut

animals

En boca tancada no entren mosques

Aconsella callar

maneres de dir parlar animals cos huma

En boca tancada no entren mosques, però entren faves com rosques

Es refereix a la conveniència de ser discret

parlar animals cos huma

En boca tancada, la mosca no hi farà entrada

És preferible callar que parlar i errar

animals cos huma parlar

En bodes i festes, mal va a les bèsties

Quan més tuacte hi ha, més treballen

animals festa treball

En cantar el puput, matí banyat, capvespre eixut

Sol cantar pel març i l’abril, els mesos d’oratge inestable

oratge animals cantar

En cantar [o sentir cantar] la puput: matí banyat, capvespre eixut

El seu cant es produeix des de finals de març i s’allarga per la primavera fins al juny. Anuncia el canvi de temps

oratge animals cantar

En cantar, es coneix l'ocell, i en parlar, el cervell

Sentencia que segons el que diem i com ho diem es nota la molta o la poca intel·ligència de cada persona

animals parlar cos huma cantar

En casar-se l’home, lliguen un bou i amollen una vaca

El matrimoni aquieta el comportament dels homes i allibera de la supeditació familiar a les dones

amor animals parentiu

En el cau dels conills, el que fan els pares fan els fills

Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació

animals parentiu

En el gran mar, gran peix

Significa que les coses que van juntes solen guardar proporció elles amb elles

animals mar

En el lloc de la rabosa, qui se’n va ja no s’hi posa

Aconsella no deixar les coses certes per les incertes, perquè podem quedar-nos sense el que teníem

animals

En el mar es cria el peix, en les sèquies les anguiles, en la Ribera l’arròs i en els rosers les roses fines

llocs plantes animals camp

En el mar, lluços pescar; i en el riu, barbs

Cada cosa s’ha de fer on correspon

animals mar

En el mes de maig, la mosca deixa el bou i se'n va a l'ase [o cavall]

A l’estiu no es llaura i, per tant, els bous no suen, mentre que l'ase o el cavall s’utilitza tot l’any

animals mesos

En els nius d'antany no hi ha pardalets d'enguany

Resulta inútil esperar que les circumstàncies del temps passat perduren o es reproduisquen fins al present

animals

En Estivella mataren una burra vella; en Algar l'acabaren de pelar

Municipis de la comarca del Camp de Morvedre a la província de València

llocs animals

En febrer busca l’ombra el gos

Els gossos grans semblen no passar fred; els altres, sí

mesos animals oratge

En febrer, la castanya i el besuc no tenen suc

Estan estopencs

animals plantes mesos

En febrer, la sargantana treu el cap i ix del forat

Al final del fred, els animals de sang freda van despertant-se de la letargia hivernal

mesos animals

En febrer, naixen els corders

De cara a la primavera, refiven vegetals i animals

animals mesos

En Gata, qui no és gat és gata, i qui no, arrapa

Gata de Gorgos és una població de la comarca de la Marina Alta a la província d'Alacant. Es tracta d'una expressió proverbial que destaca el caràcter viu, espavilat o murri dels habitants d'aquesta localitat, suggerint que tothom té un caràcter fort o aprofita les oportunitats. Indica que en aquest poble, si algú no és d'una manera, és d'una altra de similar, especialment en el sentit de ser actiu, incisiu o aprofitat.

animals llocs

En gener i febrer, no hi ha cap gos coniller

Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa

animals mesos oratge

En gener ni galgo llebrer ni falcó perdiguer

Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa

oratge animals mesos

En gener, la perdiu, companyia busca

S’acosta l’època reproductiva d’aquesta espècie

animals mesos

En gener, ni llet ni corders

Assenyala la duresa del mes de gener per a la ramaderia. Indica que, a causa del fred intens, les ovelles no produeixen prou llet i els corders encara no estan a punt per al consum, sent un mes de pocs recursos frescos en el bestiar. La falta de pastures tendres i el fred fan que la producció làctia baixi i els cadells siguin massa petits o no hagin nascut.

animals mesos oratge

En gener, no hi ha galgo llebrer ni astor perdiguer

[astor = au cetrera]. Fa tant fred que a ningú, ni persona ni animal, li apeteix eixir de casa

animals mesos oratge

En gener, ous en el paller

És temps de posta de l’aviram en general

animals mesos

En gregal, ni peix ni pardal

Significa que aquest vent no és favorable ni a la pesca ni a la caça.

animals oratge mar

En juliol, ni dona ni caragol

Fa massa calor per a les dos coses. Aconsella no consumir caragols i, antigament, evitar les relacions sexuals intenses durant els mesos de màxima calor. Es refereix a la mala qualitat d'aquests productes per menjar i a la suposada incomoditat o perill per a la salut d'aquestes activitats a l'estiu.

animals mesos persones maneres de dir

En juliol, ni peix, ni dona, ni caragol

Fa massa calor per a les tres coses. Aconsella evitar els aliments que es corrompen prompte (peix), no consumir caragols i, antigament, evitar les relacions sexuals intenses durant els mesos de màxima calor.

animals mesos persones

En la casa dels conills, de la mateixa manera acaben els pares que els fills

Els membres d’una mateixa família o els que comparteixen alguna activitat o creença tenen un comportament similar pel fet de compartir els costums

parentiu animals casa

En la casa dels conills, el que fan els pares fan els fills

Quan els pares no donen bon exemple, els fills actuen igual per imitació

parentiu animals casa

En la mar se cria el peix, en l'Albufera les fotges, i en el dodal de Matola se crien les xiques roges

Matola = Pedània de la ciutat d'Elx a la comarca del Baix Vinalopó

persones llocs animals

En la terra dels conills el mateix són els pares que els fills

Els fills aprenen o malaprenen dels pares per imitació, ja que els pares són el seu model i referent

parentiu animals

En la terra dels elegants, fins les rates porten guants

animals indumentària

En la Vall, el que té un burret, va a cavall: i el qui en té i el ven, ell s'enten

Cada u sap de les seues coses i se soluciona els problemes com vol, sap o pot, i ningú altre hi té res a dir

animals llocs

En l’estable el bestiar, còmodament ha d’estar; fes-li bona habitació, no el tingues com en presó

Els animals no humans també mereixen una qualitat de vida digna

animals

En l’estiu, tota cuca viu; en l’hivern, tota perd son govern

El bon temps afavoreix la nidificació i la reproducció de les aus

animals estacions

En l’hivern no hi ha carro roí ni burro bo

En època de fred, fang i neu, s’agraeix no desplaçar-se a peu, circumstàncies que afecten també al rendiment dels animals

animals oratge estacions

En mala anyada, hort i porc o porc i cabra

En època d’escassedat, no hi ha més remei que menjar del que es disposa a casa, perquè no es pot gastar

any animals camp menjar

En peixet

Nu, completament despullat, sense gens de roba

animals maneres de dir

En Ribesalbes fan festes i les paguen els fadrins, que relinxen com a bèsties i bramen com a rossins

[Municipi castellonenc a la comarca de la Plana Baixa]. Aquesta és una cobla de ronda. La dita descriu amb molta gràcia la testosterona i l'energia dels fadrins (els fadrins eren els encarregats d'organitzar i pagar les festes), comparant el seu comportament amb el dels animals: «Relinxen com a bèsties»: Al·ludint a la força i els crits dels cavalls. «Bramen com a rossins»: Una forma de dir que feien molt de soroll o que anaven un poc "deslligats" durant la celebració.

animals festa llocs persones

En ser animal que no li capies dins la boca, no li tingues por

animals

En setembre les cabres a la serra i el vi a la gerra

Indica que el setembre és temps de verema (guardar el vi a les gerres) i de començar a retirar el bestiar de les pastures altes, ja que s'acaba la sequedat estiuenca i comença la tardor.

animals vinya

En temps de fam l'ase es menja el gram

Significa que la necessitat fa fer coses que repugnen

menjar animals

En temps de fam, els burros mengen gram

Quan es passa molta fam es menja qualsevol cosa per a sobreviure

animals

En temps de farsa, el corb diu negra a la garsa

És un retret als que critiquen defectes o comportaments que ells mateixos tenen i no es volen reconéixer

animals

En temps de figues, no hi ha amigues; en temps de réms, no hi ha parents

Quan es tracta de menjar, cada u mira per si mateix

plantes parentiu menjar animals

En temps de fred el gat busca el cendrer

Antigament, per protegir-se del fred calia posar-se a prop de les cendres del braser

animals oratge

En temps de neu, un all val com un cavall

plantes menjar animals oratge

En terra, a la mar i en tota banda, tortuga que té cranc es cranc comanda

mar animals

En un galliner no pot haver-hi sinó un gall

Cap animal no tolera la competència

animals

En un niu de puputs, n'hi ha de grossos i de menuts

Vol dir que en tots els estaments hi ha diversitat de graus i de maneres de viure

animals

En veient mossegar un gos, tothom li diu rabiós

Significa que les aparences enganyen. S'utilitza per indicar que, de vegades, es jutja o s'atribueix mala fama a algú de manera precipitada, injusta o basada en meres aparences, sense conèixer la veritat.

animals

Encantar-se com un gos en una fleca

Quedar entusiasmat mirant quelcom

maneres de dir animals

Encara em faràs tornar llebre!

Ho diuen al qui ens molesta demanant amb insistència una cosa

animals maneres de dir

Encara que es vesteixi de seda, la mona mona se queda

Es diu per aquells que van ben vestits però són mancats de seny, d'educació, etc.

animals indumentària

Encarar-se con un gallet

Enfrontar- se bravament

animals maneres de dir

Encens a l'altar, gallina a l'olla

animals menjar

Enganyar a un com un caragol

S'utilitza quan algú és molt fàcil d'enganyar o quan l'engany ha estat tan descarat que la víctima ni se n'ha adonat.

animals maneres de dir

Enganyar com als caragols

Enganyar [algú] aprofitant-se de la seua bona fe

maneres de dir animals

Engegar on es fan les arengades pudentes

Desentendre's d'algú o d'una cosa, no voler-ne saber res

maneres de dir animals

Engegar [algú] a parir panteres

Ho diuen a algú que molesta, que fa nosa en un lloc. Despatxar-lo de mala manera. Vés a fer punyetes!, vés a fer la mà!, vés a passejar diaris!

maneres de dir animals

Engegar-li els gossos

Treure-se’l del davant de mala manera, especialment amb paraules despectives o violentes

maneres de dir animals

Engolir-se el cullerot

Mostrar-se orgullós

maneres de dir animals

Enterrar la sardina

Festa popular espanyola que marca el final del Carnestoltes i l'inici de la Quaresma, celebrant-se generalment el Dimecres de Cendra. Consisteix en una desfilada satírica que simula un seguici fúnebre, culminant amb la crema o enterrament d'una sardina simbòlica per representar la fi dels excessos i el començament de l'abstinència.

animals festa maneres de dir

Entrar com el cavall d'Atila

Es diu de la gent que arriba per primera vegada a un lloc o càrrec i s'ho emporta tot per davant

animals

Entre els llops i les ovelles no poden fer-se parelles

Sentencia que hi ha coses irreconciliables, sobretot entre persones de caràcter diferent o de classe distinta

persones animals

Entre les dues Mares de Déu, a caçar tórtores per tot arreu

La tórtora es manifesta en primavera i estiu; a la tardor i a l’hivern no sol allunyar-se del colomar

animals festivitats caça

Entre Sispony i Anyós, no hi pot viure ni gat ni gos

nucli de població del Principat d'Andorra en la Massana

llocs animals

Entre Sot y Soneja mataron una burra vieja, en Algar la acabaron de pelar, y en Gilete le quitaron el ojete

Municipis de les comarques de l'Alt Palància i el Camp de Morvedre

llocs animals

Envanit [o estufat] com un paó

Molt ple de vanitat. La imatge del paó: Fa referència a l'ocell quan obre la cua en ventall per exhibir-se. No només es mostra, sinó que s'infla (s'estufa) per semblar més gran i important del que realment és.

animals maneres de dir

Enviar on brama la tonyina

Enviar molt lluny

animals maneres de dir

Enviar [algú] on brama la cavalla

Expulsar-lo de mala manera, amb paraules despectives o violentes

maneres de dir animals

Era ric i ara és ruc

Dit de qui s’ha arruïnat pel seu poc seny

maneres de dir diners animals

Érem pocs i va parir la burra

Es diu quan algú va a afegir-se a un grup, siga de comensals, congregats, etc., als quals no els ve bé ser tants

persones animals

Eren pocs i parí la gata

Es diu quan algú va a afegir-se a un grup, siga de comensals, congregats, etc., als quals no els ve bé ser tants

persones animals

És de poc cervell arranjar la gàbia sense tenir l'ocell

Esforçar-se debades no té sentit

cos huma animals

És dia de Nadal, salsa, gallina o gall farcit, tant si és pobre com si és ric, per aquell dia mai no falta

25 desembre. Del costum de menjar aviram per Nadal

animals festivitats menjar

És el més dolent dels mals, el tractar amb animals

Adverteix de la dificultat de comprensió i de comunicació que sol haver-hi entre les espècies

animals mal

És el negoci d'en Robert de les Cabres : donar-ne dues de negres per una de blanca

Negoci dolent, de mal resultat comercial. Es diu que el tal Robert donava dues cabres blanques per una de negra, o viceversa.

animals colors diners donar treball

És més calent que el fem de porc

Molt calent

maneres de dir animals

És més dolent que l'aigua del bacallà podrit

Que és dolent

maneres de dir animals aigua

És més dolent que l’aigua del bacallà

Que és dolent

maneres de dir animals aigua

Es peix no s'agafa a pedrades [o a bastonades]

Significa que per a aconseguir dels altres allò que volem, cal tractar-los amb amabilitat i no de qualsevol manera

animals

Es peix, millor que amb sa mà, amb so cap l'has d'agafar

Vol dir que els pescadors han de tenir enginy i tècnica per a fer bona pesca

animals mar oficis

És pel bec que ponen les gallines

Per la manera de clocar se sap quan han post

animals

És pitjor un home desllenguat que un cavall desbocat

Adverteix que la mentida, la crítica i els infundis poden arruïnar la reputació d’altres

animals persones

Es renta el gat després de fart

És una crítica d’aquells que manifesten un notori agraïment a qui els afavoreix d’alguna manera

animals

És tard i vol ploure i la mula no es vol moure

És una expressió popular catalana utilitzada per incitar algú a afanyar-se, acabar una tasca o marxar ràpidament, especialment quan el temps s'esgota o hi ha urgència. La part final: "...i la mula no es vol moure" posa èmfasi a la tossuderia o lentitud de la persona.

animals oratge parlar