Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Fa referència al cicle solar: després del solstici d'estiu (aprox. 24 de juny, Sant Joan), els dies comencen a escurçar-se, mentre que després del solstici d'hivern (aprox. 25 de desembre, Nadal), els dies comencen a allargar-se, marcant el canvi en la durada de la llum solar.
Sant Joan: 24 juny. Sant Martí: 11 novembre. És una invocació protectora que es deia per espantar tota mena de perills, des de mossegades d'animals fins a malalties o "mals esperits". Es solia utilitzar com una oració o conjur de defensa quan algú se sentia amenaçat per una força externa o la mala sort. La combinació de sants no és casual: Sant Joan (el del solstici) i Sant Martí (l'estiuet de novembre) marquen moments clau del calendari que sovint s'associaven a canvis en la natura i la salut.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Fa referència a les dues grans festes de finals de juny (Sant Joan el 24 i Sant Pere el 29), que marquen el punt àlgid de l'estiu, les revetlles i el foc. S'usa sovint per indicar que algú està ben protegit o "cobert" per totes bandes, o simplement per celebrar que estem en plena època de gresca.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. Aquesta dita és un dels errors astronòmics més curiosos del nostre refranyer! Tot i que és molt popular, en realitat és al revés: Sant Joan (solstici d'estiu) és el dia més llarg de l'any; a partir d'aquí, els dies es comencen a escurçar. Nadal (solstici d'hivern) és quan tenim la nit més llarga; a partir de llavors, el dia es comença a allargar. El refranyer es refereix a la llum que "comença a marxar" per Sant Joan i "comença a tornar" per Nadal.
Sant Joan: 24 juny. Santa Càndida: 20 setembre. Aquesta dita fa referència directa a la festa major de Sant Cugat del Vallès, ja que Sant Joan (24 de juny) marca l'inici del cicle festiu i Santa Càndida (que se celebra el setembre) serveix per tancar-lo oficialment. És una de les moltes dites que serveixen per delimitar la temporada de gresca o les feines del camp en una localitat concreta.
Sant Joan: 24 juny. Nadal: 25 desembre. És el binomi perfecte del calendari: el naixement de Joan Baptista coincideix amb el moment en què el sol comença a baixar, i el naixement de Jesús amb el moment en què la llum reneix.
24 juny. Aquesta és la dita que fa tremolar els viticultors!. Segons el refranyer, la pluja pels volts de Sant Joan és pèssima per a la vinya, ja que pot afavorir malalties com el míldiu o fer que el raïm agafi massa aigua i perdi concentració de sucre, donant com a resultat un vi de poca qualitat.
24 juny. Es diu la nit de Sant Joan, una data màgica considerada "bruixa i enamoradissa". El refrany s'utilitza en rituals de tradició oral per intentar endevinar, a través de la màgia, l'ofici o la identitat del futur marit.
Sant Joan: 24 juny. Sant Pere: 29 juny. Sant Jaume: 25 juliol. Aquesta corranda és la continuació perfecta per situar-nos en el calendari festiu de l'estiu. El seu significat és purament mnemotècnic: serveix per recordar les dates de les tres festes majors més importants del solstici i el ple estiu. Aquestes dates marquen el ritme del camp: entre Sant Joan i Sant Pere es deia que era la "setmana fesolera" (per sembrar fesols), i per Sant Jaume, el blat ja hauria d'estar ben guardat al graner.
24 juny. Dita popular que celebra el 24 de juny com la festa que enceta l'estiu, marcada pel foc, la pirotècnia i la llum solar. És una nit màgica i festiva, plena d'il·lusió on es renoven lligams, el foc purifica i es gaudeix en comunitat.
24 juny. Assenyala la festivitat del 24 de juny com el dia de màxima llum solar, molt a prop del solstici d'estiu (21 de juny). Celebra l'arribada de l'estiu, l'inici de la sega i es caracteritza per la nit més curta, fogueres, revetlles, coca i petards.
23 abril. Indica que la primavera revifa la vida en general. És creença que a partir d'avui es veuen molts més insectes i de moltes més espècies.
Sant Josep: 19 març. Sant Pere: 29 juny. Són les dates aproximades de la seua arribada per a criar i de la seua marxa
12 febrer. És refereix a Sant Julià (conegut com el Hospitaler) és el patró dels pelegrins, viatgers, hotelers i remers. Segons la llegenda, va fundar un hospital vora un riu per acollir i fer passar els viatgers gratuïtament com a penitència. S'invoca al sant hospitalari per demanar un bon lloc on descansar, especialment usada pels viatgers que busquen allotjament o confort.
7 gener. Per Sant Julià, els dies són tan curts que a mitja tarda ja és fosc. Com que no hi ha prou llum per seguir treballant al camp o a l'exterior, es deia que el berenar "baixava del cel" perquè el sol s'amagava i calia recollir-se a casa. En sentit irònic, també vol dir que, com que es feia fosc tan d'hora, molta gent se saltava el berenar per anar directament a sopar d'hora. El berenar "desapareixia" amb la llum del dia.
12 febrer. És refereix a Sant Julià (conegut com el Hospitaler) és el patró dels pelegrins, viatgers, hotelers i remers. Antigament, els viatgers tenien por de ser enganyats, robats o mal alimentats als hostals de camí rals. Demanar un hostaler "honrat" era una qüestió de seguretat física i econòmica
12 febrer. És refereix a Sant Julià (conegut com el Hospitaler) és el patró dels pelegrins, viatgers, hotelers i remers i per tant també dels que se'n anaven lluny de casa seva a cercar fortuna o per guanyar-se la vida. Antigament, marxar de casa implicava riscos reals (assaltants, mal temps, pèrdua del camí). Invocar el patró era una manera de buscar empara espiritual per tornar sa i estalvi.
Sant Julià: 7 de gener. la Candelera: 2 febrer. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la inconstància del fred i el temps a l'inici de l'any, concretament durant el mes de gener. Sant Julià sovint porta un temps traïdor (ara fred, ara sol). Sant Vicenç arriba amb el fred més intens de l'any. "Reganyar les dents" fa referència a la tiritona o el cruixir de dents que provoca el gel de finals de mes. La "candela" (la llum) serveix per fer fora la foscor i les festes velles.
12 febrer. És refereix a Sant Julià (conegut com el Hospitaler) és el patró dels pelegrins, viatgers, hotelers i remers i per tant també dels que se'n anaven lluny de casa seva a cercar fortuna o per guanyar-se la vida. Antigament, marxar de casa implicava riscos reals (assaltants, mal temps, pèrdua del camí). Invocar el patró era una manera de buscar empara espiritual per tornar sa i estalvi.
12 febrer. És refereix a Sant Julià (conegut com el Hospitaler) és el patró dels pelegrins, viatgers, hotelers i remers. Servia de "conjura" contra els lladres de camí ral. Invocar Sant Julià era una manera de maleir qui robava i forçar-lo, per por al càstig diví, a retornar el botí. També s'aplicava als hostals: si un hostaler cobrava de més o "robava" part de l'equipatge, la dita recordava que, per la intercessió del sant, la veritat sortiria a la llum i el robatori no quedaria impune.
9 gener. És el protector dels viatgers, dels que se'n anaven lluny de casa seva a cercar fortuna..
2 desembre. S'utilitza tradicionalment per expressar la propietat d'un objecte trobat o per referir-se irònicament al contagi d'afonia o mals de gola perquè el mal pase a un altre.
10 agost. La pluja pel temps sec és molt d’agrair
10 agost. [escura = neteja, poleix, renta]. És el cor de l’estiu, que tot ho asseca.
10 agost. El motiu de tanta calor és meteorològic, tot i que la tradició també en troba un de religiós. Aquest sant va ser martiritzat cremant-lo en unes graelles. Es diu que tanta calor és la suma de l'atmosfèrica i la de la foguera.
24 febrer. Utilitzada en el context de jocs, sortejos o situacions on es busca sort. La dita s'utilitza per demanar l'ajuda de Sant Macià (celebrat el 14 de maig, o abans el 24 de febrer) per guanyar, prometent a canvi no queixar-se de l'ajuda rebuda.
11 maig. Es diu en referència al menjar. Significa que la fam o la necessitat imperiosa d'alimentar-se fa que tothom hagi de buscar-se la vida i treballar, posant tothom en ordre o activitat.
11 maig. Invocació feta per les dones que alletaven per demanar la intercessió del sant per augmentar la producció de llet materna durant la lactància.
25 d'abril. Cert. Assenyala la proximitat del mes de maig (a cinc dies). Indica la fi de l'abril i l'inici de l'època de flors i millora del temps, marcant l'inici de les berenades al camp.
25 d'abril. És una època de gran inestabilitat atmosfèrica. El refrany juga amb la posició del vent respecte a la festivitat: Si la duu al davant: Vol dir que els dies previs a Sant Marc ja han estat ventosos. Si la duu al darrere: Vol dir que el vent bufarà amb força just després del dia del sant.
25 d'abril. Es diu que Sant Marc porta ruixats (pluges intenses i curtes) o tempestes. Els pagesos esperen aquests ruixats com aigua beneïda per acabar d'omplir el gra.
11 novembre. Es diu que va fer de "sastre" perquè va tallar la seva capa militar amb l'espasa per donar-ne la meitat a un pobre que es moria de fred. Històricament, s'utilitzava aquesta dita per fer broma sobre el gremi dels sastres, insinuant que eren lladres perquè es quedaven amb els trossos de roba sobrants dels clients (les "sobres") per fer-ne altres peces.
11 novembre. Aquesta dita té el seu origen quan el vi ja estava a punt per Sant Martí i els cellers penjaven una branca de pi a la porta per avisar que ja es podia tastar el vi novell. També es diu perquè en esta època, els pins pinyoners solten els seus apreciats fruits.
11 novembre. Per Sant Martí és quan tradicionalment es destapen les bótes de la collita de l'any.
21 setembre. [orat = boig]. La verema és una activitat generalitzada que realitzen tant els viticultors experts ("el savi") com els inexperts ("l'orat"), ja que el raïm ha assolit el seu punt òptim de maduració.
24 febrer. Per indicar que en aquest temps la temperatura s'endolceix i que difícilment glaça.
24 febrer. Significa que la festivitat de Sant Maties i l'època de Carnestoltes solen ser molt properes en el calendari, gairebé coincidint. Tots dos marquen la fi de l'hivern rigorós. Sant Maties ho fa amb la llum (el sol a les ombries) i el Carnestoltes amb la gresca abans del recolliment de la Quaresma.
29 setembre. Es diu que Sant Miquel "vé tard" perquè l'estiu s'ha fet llarg i tothom espera amb delit que el raïm estigui ben dolç per començar la verema. Un cop el raïm és madur, la festa dura poc. Entre les tempestes de setembre i la feina intensa, la collita s'acaba en un obrir i tancar d'ulls. L'expressió "aviat te'ls enduus" també avisa que, un cop passat el dia del sant, el fred i la pluja poden fer malbé el que quedi als ceps si no s'ha corregut prou.
29 setembre. Era el moment de renovar o rescindir els contractes laborals. Un cop passat el dia 29, si el contracte no s'havia renovat, el criat era lliure. En aquest interval fins que no trobava un nou amo, ningú el podia manar. Era el moment de les "miquelades", quan es veien carros amunt i avall traslladant les pertinences de les famílies que canviaven de masoveria.
29 setembre. La data de Sant Miquel marca un canvi de cicle on s'actualitzen les condicions econòmiques o s'acaben els pactes. Aquesta dita fa referència a la tradició agrícola i de masoveria d'aquesta data, en què es revisaven, renovaven o rescindien els contractes laborals i d'arrendament, ajustant així els preus o acords per a l'any següent.
29 setembre. El diminutiu fa referència a la pausa curta i agraïda que es feia a la tarda durant l'estiu. Per Sant Miquel, aquesta estoneta "vola" cap al cel perquè la claror ja no permet aturar-se sense perdre el dia. També s'aplicava als nens, que amb la tornada a l'escola i l'arribada del fred passaven de berenar al carrer o al camp a fer-ho a casa. És una manera poètica de dir que, a partir d'ara, la tarda ja no és per gaudir-la a l'exterior; la nit cau massa de pressa.
29 setembre. [Fedes = ovelles]. El refrany suggereix que si la nit de Sant Miquel no hi ha lluna, és un presagi de mal any per al ramat. Indica que l'hivern que s'acosta serà tan dur o la tardor tan dolenta que la mortalitat entre el bestiar serà altíssima: de cada cent ovelles se'n salvarà una. Antigament es creia que la falta de llum en dates assenyalades del calendari lunar/religiós atreia la desgràcia o malalties per als animals que havien de passar l'hivern a la muntanya o en transhumància.
29 setembre. Pels volts de Sant Miquel, la claror del vespre desapareix tan ràpid que ja no hi ha temps per fer la pausa del berenar al camp; cal aprofitar cada minut de llum per treballar. El berenar "se'n puja al cel" perquè simbòlicament ja no pertany a la terra; es perd fins que el dia torni a créixer.
29 d'octubre. És una dita popular catalana que expressa la desaparició dels insectes pel fred. Les poques mosques que queden vives al mes d’octubre són molt insistents i apegaloses. la picada de les poques mosques que queden és molt més molesta o forta, com si cada una en valgués sis.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Pel desembre regna el glaç i la neu i el pagès resta sense fer res doncs és temps de deixar reposar el camp i mirar el cel tractant d'endevinar l'anyada que espera.
6 desembre: Sant Nicolau de Bari, bisbe. Marca l'inici tradicional del període nadalenc i de les festes d'hivern. Sant Nicolau, conegut com a taumaturg i prelat, és la figura en la qual s'inspira el Pare Noel, portant regals i iniciant el cicle festiu.
30 juliol. Sant Abdó i sant Senent són advocats dels hortolans catalans i havia estat costum que el dia de la seva festa, que és temps d'abundor de tomàquets i pebrots, la pagesia fes un dinar extraordinari a base d'aquests fruits. Hom els invoca en sentit festiu i imprecís.
Sant Oriol: 23 març. Sant Agustí: 28 agost. Aquesta és una petició o conjur infantil molt popular que es feia servir (i encara es fa) per demanar bon temps quan els núvols tapen el cel. A Sant Oriol see l'invoca pel joc de paraules amb "sol". A Sant Agustí se l'utilitza per la rima amb "aclarir". La idea és que els sants "netegin" el cel perquè el dia es torni radiant.
12 maig. Aquest sant és conegut com el patró dels qui busquen feina i el protector de la salut. Es demana al sant no només aconseguir un lloc de treball (feina), sinó també tenir la fortalesa física i mental per dur-lo a terme (salut).
12 maig. És una petició de protecció laboral i benestar personal. Se l'invoca perr demanar salut, feina i la capacitat física per realitzar-la. Es considera el patró dels treballadors i els desocupats, sovint representat amb julivert per atraure sort en l'àmbit laboral.
12 maig. És una data aproximada que marca la fi del fred extrem. Marca la fi definitiva de les gelades tardanes i el fred intens, indicant que el bon temps s'estabilitza. Sant Pancraç és un dels anomenats "Sants de Gel" (juntament amb Sant Servàs), indicant que passat aquest dia ja no es glaçarà.
Es fa servir per comptar les festes i l'arribada de la llum. Sant Pau (15 gener): "Bromic". Porta boires i fred. Sant Antoni (17 gener): "Allarga la mà" perquè el dia ja ha crescut una mica. Sant Sebastià (20 gener): "Reganya les dents" pel fred viu que sol fer. Sant Vicenç (22 gener): "Rosega les crostes", indicant que ja estem a les acaballes del gener més dur. Carnestoltes: La festa boja que ho capgira tot durant tres dies. Sant Maties (24 feber): On finalment la nit i el dia s'igualen.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. [esgarriat: espatllat, desastrós per al camp]. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Augura un any meteorològicament dolent, inestable o amb males collites si plou o fa mal temps en aquesta data.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Vaticina que si neva per Sant Pau, l'any serà dolent per a les collites i, per tant, hi haurà escassetat d'aliments (fam).
La Conversió de sant Pau: 25 gener. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el temps de l'any, tant per mariners com pagesos. Reflecteix que el gener és el mes dels extrems; tant pot ser el cor de l'hivern com el seu darrer sospir. Aquesta "clau" de Sant Pau és la que decideix si seguirem a la vora del foc o si ja podem començar a mirar cap al camp.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. La creença popular diu que si fa un bon sol per Sant Pau, les collites de l'any, especialment el cereal i l'oliva, seran abundants. El sol de gener ajuda a "quallar" la força de la terra.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Un dia clar, sense núvols i amb sol, és el millor presagi. Un cel net assegura que els cicles de la natura aniran a l'hora i la prosperitat arribarà al camp i a la llar. Si plou aquest dia, el refranyer es torna pessimista. Un gener massa plujós o tèrbol es veia com un senyal de desordre climàtic que podia portar males collites, malalties o un any complicat ("esbarriat").
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Candelera: 2 febrer. Assenyala el final de les celebracions nadalenques i d'inici d'any, situant la Candelera com l'última festa de l'hivern. Es considera que ell posa el pany a les celebracions hivernals que van començar per Santa Llúcia o Advent i fent broma dient que "se li va quedar al darrere" la Candelera, com si hagués arribat tard al tancament oficial.
La Conversió de sant Pau: 25 gener. Es creu que sant Pau regeix els vents del cel i que si aquest dia és ventós hi haurà calamitats. El dia de Sant Pau es feia servir per predir el vent de l'any, tant per mariners com pagesos. S'observaven les variacions i les adreces del vent durant les 24 hores del dia.
Sant Pere: 29 juny. Sant Joan: 24 juny. Aquesta és una fórmula curativa o una "oració" que es recitava com un conjur de medicina popular. La ronya (una malaltia de la pell) era molt temuda antigament, i se solia recórrer a la intercessió d'aquests dos sants tan propers en el calendari per demanar la sanació. És curiós que a Sant Pere se l'anomeni "bon home" (més terrenal) i a Sant Joan "bon sant" (més espiritual), creant un equilibri per netejar el cos de qualsevol maldat o infecció.
[Sant Pere de Fluvià: Antic monestir de l'Ampurdà]. és una queixa o advertència sobre la duresa i les limitacions de les terres que envolten el monestir.
29 juny. Aquesta dita és la sentència definitiva per a acomiadar el mes. Sant Pere i Sant Pau actuen com els guardians que tanquen la porta del mes de juny.
29 juny. És indicatiu de pluges renovades. Es creu que la pluja d'aquest dia "obre la porta" a un període de trenta dies de temps insegur, amb tempestes sobtades que fan perillar la sega i la batuda.
29 juny. Aquesta dita és la sentència definitiva per a acomiadar el mes. Sant Pere i Sant Pau actuen com els guardians que tanquen la porta del mes de juny.
29 juny. A la festivitat de Sant Pere, s'esmenta que el bon temps regna aquests dies, però en el cas que plogui, ho continuarà fent dos dies més. Per aquesta raó, que plogui és degut a una inestabilitat perllongada per uns dies. En cas de ploure ho farà els dies següents. La pluja a final de mes és beneficiosa per al mes de juliol. Són dies amb temperatures altes i sensació de calor.
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
31 agost. Indica que si el cel està ennuvolat ("tapat") en aquesta data, és molt probable que hi hagi tempestes o pluges intenses ("aiguat").
31 agost. Fa referència a la marxa de les orenetes cap a llocs més càlids cap a finals d'agost.
10 juny. Aquest refrany popular català fa referència a la probabilitat de pluja durant la festivitat de Sant Restitut. La dita suggereix que és una època de l'any on el temps sol ser més humit o plujós que no pas sec ("aixut"), marcant sovint el final de la primavera i l'inici d'un temps més inestable de cara a l'estiu.
16 agost. Aquesta dita popular fa referència al desig de trobar refugi o recer ("enrocar-se", com la posició del rei als escacs o com peixos que s'amaguen entre roques) per protegir-se de la calor extrema, especialment al voltant de la festivitat de Sant Roc, indicant que qui ho diu té més calor o necessitat de recer que el propi sant.
16 agost. Locució catalana i valenciana que s'utilitza per referir-se a dues persones que van sempre juntes, inseparables, sovint per fer-se costat o actuar en conjunt. Prové de la iconografia de Sant Roc, pelegrí del segle XIV, representat habitualment amb un gos que li va salvar la vida duent-li pa, simbolitzant la fidelitat.
16 agost. Aquesta dita popular catalana fa referència a la iconografia tradicional de Sant Roc, qui és representat sovint amb un gos que li porta un pa, simbolitzant la protecció davant de malalties com la pesta o la tos. És una invocació al sant per a la salut, sovint lligada a la tradició popular del 16 d'agost.
16 agost. Indica que, tradicionalment, passat aquest dia, les temperatures extremes de l'estiu comencen a baixar i el temps es torna més inestable, marcant la fi de la calor més forta i l'inici de la transició cap a la tardor.
16 agost. És una dita popular catalana, de vegades cantada com a cançoneta, que utilitza la figura llegendària del sant i el seu fidel gos per expressar amor o festejar algú. Aquesta dita fa referència a la història de Sant Roc, qui, segons la tradició, va ser guarit de la pesta per un gos que li portava pa i li llepava les nafres, creant un vincle d'amistat incondicional.
16 agost. Ho diu qui pretén assegurar als altres que està dient la pura veritat. S'empra com a jurament per a donar credibilitat a una afirmació. Sant Roc és considerat protector contra la pesta i el foc, la qual cosa explica la referència en la dita.
6 d'agost. Transfiguració del Senyor (sant Salvador). La temperatura que assenyala el dia d'avui és la que regirà. Marca el punt àlgid de l'agost. Es diu que és el "senyor de l'any" perquè és el moment de la collita i de recollir els fruits de tot el treball fet durant els mesos anteriors. En la tradició pagesa, encomanar-se a Sant Salvador era clau per "salvar" l'any i assegurar que les tempestes d'estiu no fessin malbé la collita final.
20 genr. El 20 de gener encara fa massa fred per a estar massa temps al ras
Sant Sebastià: 20 gener. Sant Roc: 16 agost. invoca la protecció d'aquests dos sants, tradicionalment considerats advocats contra les pestilències (pesta) i els incendis (foc). Són venerats com a protectors en temps de malalties infeccioses, sovint associats en el culte des del segle XV.
Sant Sebastià: 20 gener. Sant Roc: 16 agost. Invoca la protecció d'aquests dos sants, tradicionalment considerats advocats contra les pestilències (pesta) i els incendis (foc). Són venerats com a protectors en temps de malalties infeccioses, sovint associats en el culte des del segle XV.
Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la successió de sants del gener (Sebastià el 20, Vicenç el 22) per descriure l'evolució del temps hivernal, indicant que, tot i passar la festivitat de Sant Sebastià, Sant Vicenç sol portar un fred intens o "reganyar les dents" (fer fred viu).
Sant Sebastià: 20 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Fa referència a la successió de sants del gener (Sebastià el 20, Vicenç el 22) per descriure l'evolució del temps hivernal, indicant que, tot i passar la festivitat de Sant Sebastià, Sant Vicenç sol portar un fred intens o "reganyar les dents" (fer fred viu).
20 gener. [aviar = enllestir, programar]. La Candelera és l’última efemèride celebrada de l’hivern. Assenyala que, al voltant de Sant Sebastià, les festes nadalenques i d'hivern ja s'han acabat o aviat finalitzen ("aviar"), exceptuant la Candelera, que és la darrera gran festa que queda per passar.
31 desembre. És l’última vesprada de l’any perquè a les 12 de la nit seran les 0 hores de l’any següent. Aquesta expressió s'utilitza sovint per recordar que: No hi ha més temps: Tot el que no s'hagi fet durant l'any, ja no es pot arreglar; Sant Silvestre tanca la paradeta. També, com que és el "darrer vespre", és la nit de la celebració per excel·lència abans que el gener ens porti la fred i la rutina nova.
31 desembre. En referència a l'oliva i la flor de l'ametller. Marca la transició de l'any i el cicle de la natura. La dita simbolitza el pas de l'hivern, on el sant deixa l'oliva (darrer fruit) i la flor de l'ametller (primera flor).
31 desembre. És el darrer dia de l’any. Es diu que les bruixes es manifesten en ple hivern. Sant Silvestre té el poder de "lligar" o dominar les bruixes amb el cabestre perquè no facin malifetes durant la transició cap a l'any nou. Es deia que durant aquest darrer vespre, les bruixes perdien la seva força davant el sant, deixant el camí net per als bons auguris del gener. El cabestre aquí no és per a les burres, sinó per amansir les forces ocultes i tancar l'any amb ordre i pau.
31 desembre. És el darrer dia de l’any. La imatge de portar l'any "del cabestre" significa que el cicle de 365 dies ja està vençut, dominat i a punt per ser tancat. El sant el porta de la corda cap a la sortida definitiva. És la forma més gràfica de dir que el temps ha passat i que el calendari ja no té més fulls per girar.
Expressa la necessitat de fer esforç per obtenir beneficis. Es refereix a una figura (Sant Suarés) situada en un lloc elevat (dalt la font), indicant que per menjar (o aconseguir alguna cosa) cal suar, és a dir, treballar o esforçar-se.
21 desembre. És un consell preventiu davant l'arribada de l'hivern i les temperatures gèlides. Temps fred, que necessita de la calor del foc a la llar. Subratlla la importància de proveir-se de llenya per escalfar-se, ja que el fred intens ja ha arribat. Adverteix que, com que el dia de Sant Tomàs marca l'inici del fred més cru, qui no tingui la llar de foc preparada patirà molt les baixes temperatures.
21 de desembre. Anuncia les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis. És una expressió que indica l'inici del període festiu i d'àpats abundants de final d'any.
25 maig. Les precipitacions a Sant Urbà, són benvingudes a l'agricultura, perjudicant algunes collites. Que no plogui, dóna a entendre que la collita de vins, no tindrà danys, per tant després daquest dia hi ha la clau de les collites del vi i el pa.
25 maig. Si per Sant Urbà fa bon temps i la vinya ja ha florit bé, hi haurà bota plena. Però si cau una pedregada o una gelada tardana, adéu a la verema. El blat ja està granat i a punt de sega; una pluja forta o el vent de garbí en aquestes dates pot "ajeure" el cereal i fer perdre tot el gra.
25 maig. Ja que si passa aquest dia sense fer gelades es salva la vinya i el blat. Per aquestes dates la vinya ja ha florit o està granant; si no ha pedregat, el fruit ja està "lligat" i encaminat cap a la tardor.
22 gener. Indica que un dia de Sant Vicenç assolellat i clar (bo) augura una collita excel·lent i abundància de vi al celler per a l'any vinent.
Conversió de Sant Pau: 25 gener. Sant Vicenç: 22 gener. Aquest refrany meteorològic augura una collita de vi excel·lent i abundant si el dia de Sant Vicenç el cel està clar (assolellat) i per Sant Pau està espès (envoltat de boira o núvols). Indica, per tant, un temps favorable per a la vinya a principis d'any.
22 gener. El dia de Sant Vicenç, es vincula al final del rigorós temps hivernal de dies anteriors igual que comencen a aparèixer vents més intensos.
Es refereix als patrons d'aquests municipis castellonencs, Aquesta frase és una dita popular o refrany toponímic de la província de Castelló que fa referència a la ubicació d'ermites o patrons de diferents localitats, concretament esmentant Sant Vicenç a Borriol, Sant Roc a Castelló, Sant Cristòfol a l'Alcora i Sant Miquel al (Castelló de) Moró. És part d'una tradició oral per memoritzar llocs.